Selenika 2010...18 anys ja som majors d'edat !

Qui ho hauria de dir que aquella bestiessa que varem decidir provar a fer amb l'amic Caballol aquell maig del 93 aniria continuant fins on som avui...divuit edicions a les espatlles...i això que enguany la tenim una mica tocada!
Això de la Selene... o com ara diuen Selenika s'ha convertit en una mena de droga que t'enganxa...i fa que desitgis que arribi la data per tornar-hi . Enguany l'organització ens va trucar als 3 participants VIP que tenim més de 16 edicions i ens ha pagat la inscripció...fa un parell d'anys ho varem dir mig en broma i finalment ha estat així...ja ens ha costat prou !
Baixo sol cap a Navarcles , sols en tinc constància dels germans Estany que hi vagin , la resta no se si es miren massa la previsió del temps o què , però semblava que seriem una bona colla.
Una vegada aparcat i escalfat una mica per a la pujada de la carretera del coll d'estenalles (fot un fred que pela  a Calaf marcava 8ºC i el termòmetre no s'ha mogut (Deu n'hi do!) finalment vaig cap a la sortida. Coincideixo amb en Pujol (un company de la PBP'2007 i el seu nebot amb qui vaig anar un tramet durant els BRM200 d'enguany , però quan donen la sortida hi ha més de 300 ciclistes al meu davant ...d'on cony surt tanta gent. Donen la sortida i tot i els consells del comisari de piano-piano i no passar el cotxe de neutralització ,queden en nores quan aquest es queda parat davant la sortida i rapidament es engolit per tot el pilot que sols sentir el petard de la traca de la sortida , surt esperonat.
Per dins els carrers de Navarcles de cop aturada i ens estem un minutet aturats i no sabem que ha passat , ens hem avançat als controls? S'ha errat el recorregut ? No era aquest el recorregut ? La gent s'ho agafa una mica a conya!
Tornem a reempendre i quan arribem als carrers del poligon el pilot que es veu al davant es considerable, no obstant en aquesta edició s'han superat els 1300 participants.
Rapidament agafem un caminet que queda estret i obliga a parar la gent ...aquesta serà la tònica dels primers 15 quilòmetres , és el que odio de les marxes i la veritat mai m'havia trobat amb aquestes parades tant fortes. Potser l'organització haurà de tornar a fer els recorreguts amb una forta pujada a la sortida a l'inici que trenqui una mica el pilot i arribem als camins una mica més separats!

Uns trenta quilòmetres després arribem al control de Moià. No paro però seguint el lema de la Selenika de fer-la neta , aprofito per llençar el gel buit que porto a sobre.
A partir d'aqui el recorregut passa per paratges de molta bellesa i en algún cas dona la sensació de que estem al mig del Pirineu amb algún prat on les vaques ens miren amb cara de no entendre que cony fem.
Abans d'arribar a les coves del Toll en un pas trialero per unes grans pedres tinc una caiguda de les tontes però espectaculars , no puc desenganxar el meu peu dret i em foto de cap com un plom. Els meus pensaments sols es centren en l'espatlla i en autoprotegir-me tant com puc. Al final un susto , un parell de rascades al braç, esquena i al genoll i tornem-hi !. He de canviar aquests pedals que ja m'han donat algun susto d'aquest tipus en altres ocasions.
Tot els tramets que hi ha fins a les Coves del toll són preciosos amb uns passos amagats per dins la vegetació espectaculars. La zona pinta molt bé , me l'apunto per anar´hi amb la familia i aprofitar per fer un tresor de geocaching que hi en aquest punt.

Passem els controls de Collsuspina i de l'Estany i llavors comencem el tram més llarg de baixada que ens durà fins el coll de Calders on de cop sento al meu darrera: "ei Miró !" , em giro i veig el petit dels Estany ,l'Eloi que extranyament va aqui al darrera i em comenta que ha punxat un parell de vegades,. També em diu que el seu germà ja l'ha trucat que havia arribat a meta (sense comentaris...un altre mon).
A la pujada se m'escapa com un llamp...és un altre ritme i jo tinc les cames que a la mínima s'em poden quedar clavades, anem fent sense estrebades ( i el decontractyl a casa al damunt de la taula , és que no n'apredrem mai !).
Coronem Calders i llavors fem una colla de senders ja coneguts d'altres edicions fins a Navarcles.
A l'arribada vaig directament a les manegues per rentar la bici, deprés la carrego al cotxe i vaig a buscar el diploma , l'obsequi i a dinar que ja toca , avui tenim : meló amb pernil i botifarra amb patates que baixen rapidament!.
Saludo al Pep Lluís i quedem fins l'any que ve.

web Selenika              Track wikiloc              Fotos selenikes       Classificacions

20100918 Brevet 300 Qms ... revàlida de setembre !

Tenia pendent el brevet 300 , des quan el Nasi de la Bonavista em va preguntar fa uns mesos si el faria quan estava amb l'espatlla trencada i ...una promesa és una promesa!.
A meitat de setmana , per no anar sol com un mussol truco al Colell si té alguna cosa a fer pel dissabte ....i hem diu que quilòmetres. Què si no ! Aquest home és incorregible ! Perfecte !
El passo a buscar a dos quarts de sis del matí i anem a cap el Congost . Arribem al parking , anem a descarregar , i al minut passa la patrulla dels Mossos que ens pregunta sobre les nostres intencions...lo més normal del món ...anem a fer 300 quilòmetres ...en bicicleta....després d'una tormenta de mil parell de nassos, ...val , que vagi bé ...en fin , aquelles situacions que semblen de còmic!
Sortim cap al Molí de Boixeda, passem Fonollosa (variant respecte la ruta marcada , doncs al Colell li fa més gràcia per aqui , coronem el Pallarés i ens comença a xispejar una mica, una barreja de lleu plugim i boria pixarrosa . Malament , pinta això , però al baixar el collet torna a parar.
Anem pujant cap a Calaf i passat la pujada de la Llavinera torna a xispejar que és converteix en pluja quan arribem a Calaf , fet que aprofitem per posar-nos els xubasqueros davant casa del Colell , moment en el que aprofitem per fer petar la xerrada amb el Gerard i la seva xicota , que m'en fa cinc cèntims de la reunió del Bikecalaf que ahir hi va haver previa a la sortida en BTT a Andorra.
Tornem a tirar i la boira i el pluja ens van acompanyant de manera intermitent fins vora Tarroja. Siguem positius , puc mig provar la "versió 2.0" dels parafangs SKS que des de la PBP'2007 porto instal.lats a la bici , caldrà seguir treballant en ella, però de moment funciona millor que l'original que porta en Colell protegint més de l'aigüa.
I després que s'en riguin dels que portem parafangs ...però com deia un vell anunci de Nike ...ens diran bojos però els que es queden tancats a casa són ells!

Passem Agramunt i a 3/4 de nou quan portem uns 105 qms arribem a Balaguer on anem directament al restaurant "La Barretina" , on ja som com de la casa i esmorzem.
Acabem d'esmorçar i després de coronar la sortida de Balaguer direcció Alfarràs fem les llargues i pesades rectes on un "fill de la grandissima p..." ens demostra com anant en fila india , cosa rara amb el Colell per cert, amb xaleco reflectant , llum al darrera , sense boira ni pluja i arramblats a la dreta , encara hi ha gent que els molestem ...sort que el R-11 vermell no el trobem parat uns quilòmetres després sino s'hagués pogut trobar amb alguna sorpresa...
Arribem a Alfarràs i entrem al bar a fitxar , de fet porto el carnet de l'any anterior i ja hi figura el seu segell . Aprofitem per fer un breu pausa per beure i seguim cap a Almacelles .
La carretera en aquest tram i aprofitant el canvi de provincia està molt ben asfaltada i ràpid arribem a Almacelles on comencem a pujar cap a Sucs , Gimenells i cap a Alcarràs , ...res a veure amb el tram de ciclocross que ens varem fer l'any passat , això ara és asfaltat de nou i les obres ja han acabat.
Arribem a la benzinera d'Alcarràs on timbro i aprofito per comprar un parell d'aquarius i un paquet de galetes. El Colell ni entra , no vol res ...diu que ja dinarà d'aqui a poc, aquest home és sorprenent. El vent ens va bé i amb un pet ens arribem a Lleida , creuem la ciutat i en un no res ens planem a Bell-lloc d'Urgell on teniem previst dinar, sols en faltaran un centenar per arribar.
Res a veure amb el vent que varem tindre l'any passat que ja ens va costar força arribar aqui.
Lliguem les bicis , truquem a la family , dinem i podem continuar rapidament cap a Mollerussa.
Tota la ruta ara transcorre amb el vent de cua fet que fa que enguany aquest brevet sigui més fàcil que no va ser l'any passat. Passem per Tàrrega , encara hi ha un tramet d'obres! i ens arribem a Cervera.
El Colell em pregunta on fem el piscolabis a l'Eix (Les Oluges) o a Sant Ramon , li dic que tant més i ens decantem per anar a visitar al Juanjo. Quan arribo a Sant Ramon li faig un truc a la dona i quan li pregunti com van els nens , li dic que d'aqui a uns 40 minuts hi passarem . Al passar per Calaf aprofitem per posar-nos els xalecos i abrigar-nos una mica i els xics surten a veure al papa ...el Gerard ja va amb el casc posat ! Petonets i tirem cap a Manresa , tot fent el darrer esforç del dia : la pujada del Pallarés que ens portarà de nou a Fonollosa , Molí de Boixeda , Sant Joan i finalment arribem al parking del Congost amb una horeta i quart amb menys temps que l'any passat i menys cansats...coses del vent!.


track GPS

20100724 Pujada al Puigsacalm

Dissabte 24 de Juliol , primer dia de vacances i nova sortida programada amb la colla de la feina. Hem quedat al parking de la serradora per anar a fer el Puigsacalm. Vaig amb la furgo d'en Jaume "Llarg"  Sortim puntuals  i després d'una lleugera "volteta extra" fins donar amb la sortida dels tunels de Bracons arribem a la Vall d'en Bas on iniciarem la sortida , tot deixant els cotxes al parking del restaurant Cal Turó de Sant Privat d'en Bas, i on després hi dinarem .En Joan Vila sembla que ho té tot lligat!

Comencem pel camí en bon estat però al cap de pocs metres ja entrem a l'espessa vegetació de la Garrotxa amb uns camins preciosos ( i xafogosos!) plens de molsa i falgueres que ens menaran fins sota l'indret del salt de Sallent.

Iniciem l'ascensió per les escales cap el salt i després d'una parada per guardar els bastons , on en Joan ens fa una demostració de com fer una escampall de bastons damunt una lliscosa llosa en un plis plas !
La bronca matrimonial i la conya per la situació fa que amb celeritat tots anem disimuladament fent via i desaparexient rapidament cap amunt.
Arribem a dalt de tot i damunt les lloses que hi ha just abans del salt fem un petit esmorçar , tot comentant les anècdotes de la jornada .

Reiniciem la marxa just quan quatre gotes que cauen ens disparen totes les alarmes .Al final no és res ,  Falsa alarma! .
Passem a l'altra banda al mirador del salt per contemplar des d'un altre angle l'espectacularitat del penyasegat.
Aqui comencem un tram de camí que va pujant molt suaument , fins arribar a una fita on la ruta que duc al GPS no coincideix amb la que porta en Joan en paper..
Al final ens decidim fer la meva . El traspàs de responsabilitats sobre la ruta coincideix amb un tram dur i de forta pujada per dins el bosc . Els metres es guanyen rapidament al mateix temps que surten alguns dubtes sobre el mon del GPS ...que hi farem !.

Finalment arribem al trencall on es veu ja la creu i arribem al Puigsacalm. Hi trobem un matrimoni gran que estan escrivint al llibre de visites. Ens fem fotos i establim conversa. Ell és d'Olot i en les seves paraules es nota la passió per la terra al explicar-nos cada detall del paisatge tot aprofitant el moment en que la boira s'obre de cop i ens deixa quedar bocabadats.

Continuem carenejant cap avall anant fins el Puig dels Llops on tinc previst fer el catxé Pail sacalm. Fem les fotos de rigor ajudats per un bon home que acabarà fent de fotograf-provador de tots els tipus de màquines que portem al damunt.

En Jaume Duocastella vol veure més de prop en que consisteix això del geocatxing "Pail sacalm". En Gerard també s'hi apunta. Baixem el nostre particular "esglaó Hillary garrotxí" i anem de dret cap el catxé. Abans ens trobem un curiós pessebre dins una carbassa!.

Un cop baix trobem el catxé que inclús fa que el Gerard timidament intercanvii un objecte ...ja hem guanyat un nou adepte ...crec jo!

Tirem cap avall en una ruta preciosa tot per dins el túpid bosc amb alguns trams més lents per la dificultat del terreny.
Arribem a la Mare de Deu de les Olletes on reagrupem i fem un petit mos. Al anar a tocar la campana hi veiem una balisa d'orientació , hi deu haver una cursa ! Un altre tema que tinc pendent !

Reiniciem la baixada fins arribar al Restaurant , on ens tenen parada la taula en un entorn digne d'un conte de follets i fades.
Tot i la previsió del cambrer de pluja cap a les quatre , mengem allà mateix i acabem amb una bona sensació tot i que l'arròs de la paella que ens mengem està a punt de fotre enlaire la màgia del moment , amenitzat per una abella que traba una peculiar amistat amb en Jaume tot i les recomenacions de la Graci de mètodes antiabelles.

track wikiloc                              Fotos

20100704_Calaf-Pinos-Sant Ponç-Busa-Sant Llorenç de Morunys

Primera sortida en BTT després del fatídic 20 de març ! Potser ahir vaig fer una bogeria anant al Pedraforca , però soc així ..sense mesura. Ja ho diu la meva dona ...no hi havien més dies, oi?

Sortim a les 7 ...passades de davant del Rosa , gairebé la mateixa colla que aquell dia: l'Isi , Joel , Manolo , Gerard i Jaume Mas. Anem cap al Castell de Boixadors i a lo lluny es veu com el cel és fosc , fosc ! Això pinta en bastos!

Fins a Vallmanya arribem força bé , però tot passar el poble comença a ploure i ens fot un petac que en poc moments fa que els camins s'inundin i corri l'aigüa de valent . Ens posem els xubasqueros i esperem un moment sota l'aixopluc i quan sembla que para una mica tornem a pedalar...que fins a Pinós va pujant !

Arribem a Pinós i encara no estem entaulats que ja es veu com el sol surt amb força... falsa alarma!
Després d'un bon esmorçar i de fotre'ns una mica amb en Joel ...no es pot ser el més jove de la colla, tornem a pedalar , ara un bon troç de baixada i sobre asfalt.

Passem Su , Freixinet i després d'un curta pujadeta arribem davant el restaurant que hi ha al trencall de la carretera de Solsona-Manresa amb la carretereta que mena a l'embasament de St.Ponç.

Arribem a l'embassament de Sant Ponç  que amb un intens color verd turquesa i estant ple a vessar convida com a mínim a fer un foto.
Pel caminet que voreja el pantà ple d'ombres i força planer és un plaer pedalar inclús amb canalla , Ho estudiarem per un futur fer una excursió amb la familia!.
Arribem a la cruïlla de la carretera i comencem a pujar fins el trencall de la pista de Busa , avui totalment asfaltada, feia molts anys que no hi pujava . Aviat caldrà canviar les rodes i posar rodes de carretera per anar amb BTT!

Fem un parell de paradetes a mig cami , una inclús amb unes maduixes silvestres que estan fresquetes i bonissimes i que ningú havia vist, encara no estic tant malament!
La pujada la vaig fent com puc , ahir el Pedraforca va fer estralls, sort d'en Gerard que em va entretenint i distraient tot donant una mica de conversa.

Arribem al trencall dalt de tot i trenquem a dreta cap el Pla de Busa, però al arribar al pla decidim que millor no arribar a la presó , doncs anem tard i a Sant Llorenç ja ens espera la Fina. Foto de grup i mitja volta , un altre dia serà!.
Comencem a baixar , la precaució i el fet de que el terra estigui ple d'arrels , pedra i moll fan que baixi amb una prudència extrema. Al cap d'un estona plou: ens posem els xubasqueros!. Al cap de poc para de ploure i el sol pica de valent : fora xubasquero!. Arribem a la carretera i anem veient com al fons darrera el Port del Comte es veu un cel negre , negrissim! Els darrers dos quilòmetres fins el poble amb pujada es fan llargs , tots volem ja arribar i dinar. I jo fotre'm una coca cola com Deu mana!. Al final la cosa és arribar a la plaça on hi ha la nostra taula preparada i als pocs minuts comença a caure una de forta que deu n'hi do! . Si arribem a anar fins la pressó ara estariem xops com polls!.
Al final un bon àpat i un fart de coca coles que ja tenia en ment durant tota la pujada!.

      Fotos                                    Track wikiloc                    Fotos Joel

20100703 Pujada al Pedraforca

Ja havia rebutjat varies vegades i per diferents motius les sortides a peu que s'havien fet a la colla de la feina i enguany tornava a tocar la del "Pedra" i no podia fallar. A més a més tenia entre cella i cella el catxé del Pelaroques ("Santasusana") que fa uns temps ens va fotre un susto molt gran amb el seu accident de BTT...

El punt de reunió era el parking de l'antiga serradora a les 6 del matí i una vegada feta la reunió previa per discutir breument on quedem , arranquem direcció Berga.

Quan arribem passem de llarg el mirador de Gressolet i aparquem just al costat de les escales d'accés al refugi Estaseny, ens guarnim i quan estem ben equipats:  vinga cap amunt al refugi!.
La pujada pel mig del bosc està força arreglada i ben marcada , no la recordava així , però ja fa un munt d'anys de la darrera vegada(14) i la vaig fer amb boira. Parem a fer un mos un quilòmetret abans del coll del Verdet al mateix lloc on l'any passat ja hi varen parar , tot veient i escoltant pel walkies de les seves companyes com n'hi ha gent que pujen pel dret a base de cordes ...lluny de les aglomeracions!

Arranquem de nou i després d'un petit canvi de ritme del Juanmi ...no sé que li passa la veritat ! arribem al collet on jo em despisto un moment per anar a buscar el catxé que hi ha allà.La zona està plena de gent que fan un mos i aprofiten l'avinentesa abans de començar per la pedra.
Un cop trobat el catxé tornem-hi i ara ja comencem a ensumar la primera grimpada! Abans d'arribar em foten un crit: "ei , Calaf !". Em giro i veig en Joan Morales pujant a peu , collons que petit és el mon !
M'explica histories de la BPB d'enguany fins que la cosa es comença a enfilar i hem d'anar de cara a la feina.

Coronem així el primer collet , seguim pel segon i finalment fem el cim amb un munt de gent que sembla ben bé que siguin les rambles. Inclús fem conya sobre els torns amb una colleta que estan esmorçant a dalt i estan a punt d' ennuegar-se amb la taronja que es jalen!.
Fem les corresponents fotos al cim i comencem a baixar , novament em torno a perdre a fer el catxé del Pelaroques , un 5 estrelles en dificultat del terreny , i evidentment no apte amb la canalla petita, almenys els meus!.
Em reincorporo al grupet gairebé a l'enforcadura i llavors em trobo amb en Jaume Busquet de cara que em diu: "hostia si això sembla Sant Sebastià , a veure si m'he equivocat !" .
Comencem a baixar la tartera junts. El començament de la tartera pinta mol malament , està sense pedra gran i patina moltissim , trec els bastons i vigilant cap avall.

Fins un bon tros avall no tornem a trobar la pedra grossa que et dona més seguretat i finalment arribo al començament del caminet on ja fa una estona que hi han arribat els primers.
Anem tirant fins el refugi on ens fotem un parell de rondes de coca cola i cervesa i també aprofito per fer el darrer catxé , iniciant al geocaching en Gerard i en Jaume , que per cert s'estrena trobant ell la carmanyola.
Finalment arriba tothom al refugi , foto de rigor i anem cap el jalo , que el farem a l'hostal Pedraforca, un lloc molt recomenable amb una molt bona vista i on varem gaudir del'arrelat sentiment per la muntanya del seu amo que ens va explicar histories i que encara ara ens estaria explicant amb el seu bon tarannà milers d'annecdotes!.

Fotos                      track wikiloc