2012/04/21

20120421 BRM300 La Pobla de Segur ... Ara Lleida !

Encara que a darrera hora els de la BTT han canviat sobtadament la clàssica Calaf-Tarragona per la Ruta del Cister , que m'atrau i ja havia parlat de fer aquesta primavera-estiu, avui tocava fer un brevet de Lleida.

Tot i ja tindre el de la setmana passada , per mi era com una mena de deute amb l'Àlex i tot a la gent que han estat treballant en poder donar a coneixer a les terres lleidetanes això del món randonneur..

Ho sento per els altres dos clubs organitzadors , especialment  a en Zarries a qui conec des que vaig començar en això dels brevets , però no he pogut anar-hi . Hi ha més dies que llonganisses però ...aquest any "superbrevetero"  hi ha tanta "xixa", que hem d'anar dosificant . O ens trobarem les maletes preparades a la porta de casa ...!

A les cinc del matí carrego la bici. Ahir vaig fer una mica de manteniment més escrupulòs , mirant de treure el sorollet als pedals. A veure si ho aconseguim.

Aparco just al costat d'en Porta que ja porta el frontal al cap i està llest per començar a pedalar. Vaig fins a les inscripcions a recollir el carnet que m'entrega l'Àlex , tot dient-me que a Artesa podem anar al forn que hi ha al trencall cap a Ponts...un lloc conegut per ajudar-me a refer d'un com l'amic Petri diu  "Pajaron complex" de campionat !, allà l'any 2002 en una de les sortides històriques i tradicionals nostres , Calaf-Tuixent-La Seu-Tremp-Artesa-Calaf , els anomenats pel Colell 330Qms de Muntanya.

De la grupeta de Manresa han vingut els dos Manels , Calderó i Arrufat , i el toranès agregat en Jordi Vilaseca de la P.C.Cervera , que s'apunta tant a fer de control com a feines logístiques a la passada Paris-Brest-Paris..

Saludo als dos colegues d'Osca , en Carlos Gella i l'Anselmo , amb qui vaig compartir un bon tram del passat brevet i ja sols tenim temsp d'anar a fer la foto de rigor. Li deixo la meva màquina a una vella glòria del pilot ciclista , un punt de referència en el ciclisme català , en Jaume Vilamajó , avui no podrà vindre , la botiga obliga, "business are business". Per cert al BRM200 es va veure allò de que: "quien tuvo, retuvo...!" Aquests veterans encara poden fotre "firmes" a molts de joves...!.

Acabada de fer la foto comencem el nostre peregrinar cap a Agramunt , on començarà a despuntar el dia.

Comento com va anar la jugada amb en Josep Caserres de Vic. Si es va mullar fort l'altre dia i ens en fotem de gent que va amb bicis de 7 o 8 mil euros i com ben diu ell "amb una merdeta de xubasquero dels cumbaia..." Amb lo poc que pesen els fotuts parafangs ! Jo de fet els porto que les feinades serien treure'ls ...i això que són de "quita i pon" !.

A les rampes aquest home menut li fot tralla a l'asunto , però a les baixades i plans abans d'Agramunt una bona colla de "pesos pesados" fan servir la llei de la gravetat al seu favor per prendre-li les primeres posicions.

Rampeta al sortir de la capital del torró i enfilem la baixada cap el nostre primer control , Artesa de Segre. Tot i la consigna de l'Àlex que trobariem el forn de la cruïlla de Ponts oberta, seguint les primeres unitats anem a segellar la benzinera de l'entrada , un altre dels controls típics i tòpics dels brevets i dels Radis de Manresa.

Un cop segellat , em retrobo amb un vell conegut , en Jaume Asensio , de Tàrrega . Amb ell varem coincidir al 99 a la meva primera PBP i la seva segona incursió en aquesta prova. Reiniciem la marxa junts tot fent petar la xerrada i fent més distreta aquesta ruta. Amb ell va un nouvingut en aquest món dels brevets , en Josep Morros , un veterà afeccionat a les motos d'enduro, a les motos velles , a la mountain bike ,  ja tenim un punt ...o més en comú. Em comenta les seves vivències a una ruta seguint les passes del Paris Dakar , quan anava a Dakar...això de posar noms de ciutats a proves esportives i després no anar-hi !

Abans del trencall de Folquer enxampem a un ciclista d'Agramunt que puja unn xic estrevat , però finalment s'ens queda enrrera. Anar fent cadascú al seu ritme.

Amb ells corono el coll de Comiols , just en el moment en que passa una furgona que trenca cap a Sant Salvador i reb l'escridassada , d'en Josep . Són una colla de trialeros coneguts d'ell.

Iniciem la baixada cap a Tremp amb en Jaume , amb l'imponent vista de tota la vall amb les muntanyes nevades de rerafons. D'un cel despejat veiem com poca a poc algun nuvolot al fons va enterenyinant la bella estampa del Pallars Jussà..

Abans d'arribar al pont de Tremp ens enxampen de nou en Josep i el ciclista d'Agramunt , amb qui comencem a travessar el núcli de la ciutat, ja pensant en esmorzar.

Una aturada per fer un parell de fotos i veig que ja han arribat la tripleta dels Manels i en Jordi Vilaseca , no obstant a la sortida de la iutat torno a quedar sols doncs tots ells s'aturen.

Ls bonica carretera plena de revolts ha estat substituïda per la nova tota plena de ponts , túnels i rectes, que fan de manera menys distreta però més ràpida arribar a La Pobla de Segur , on tenim el nostre segon control , que farem al bar on ja hi ha alguns ciclistes esmorzant a fora.

Decidim fotre'ns uns entrepanets que baixen de meravella a les taules que hi ha fora , tot esperant que el solet no s'amagui , però inclús els comentaris d'algun ciclista local fan que pensem que la negror va baixant de la muntanya. Esmorzar ràpidament i ...cap avall que fa baixada!

Ara tenim la sempre agradable visita d'en Josep Bochaca , el "presi" de la FCC , a veure i viure en primera persona com va això del brevet.

Amb ell comentem el tema de la BPB . Jo continuo dient que , encara que sols sigui a nivell psicològic trobo a faltar el fet de que no s'arribi a Perpignan com va passar a la primera edició !. A vegades sóc més papista que el Papa !.

La colleta dels Manels que han arribat uns minuts al nostre darrera , ja estan preparant-se per tornar a pedalar. Li dic a en Jaume , que vinga millor anar plegats i és una bona colleta. El nostre company fins ara, en Josep Morros que no estava apuntat , continuarà cap a Gerri de la Sal . Sort i bon viatge!.

Marxem gairebé plegats amb la mini colleta dels Manels i enfilem el cami de retorn a Tremp , a un ritmet suau a les pujades i d'anar fent als plans. Ritmet brevetero, de fer quilòmetres. El mestre Pere Martí ha fet escola...!

El pas per la càpital del Pallars Jussà ens dona algun ensurt al creuar alguns vianants el carrer per allà on no toca , algun cediu el pas , ...vaja quan abans passem d'aqui , de la "civilització urbana", millor . Fugim de la terra baixa  ...!.

Passem l'espectacular pas del congost de Terradets i iniciem la pujada cap el segon i darrer coll del dia , Fontllonga.

Quan estem fent la foto de rigor al coll amb en Jaume , ens atrapen un parell de ciclistes, amb qui acabarem de fer els repetxons abans de baixar cap a la presa de Camarasa , on deixo la seva companyia per fer una de les meves ruqueries just quan m'estaven preguntant per tota la catxarreria elèctrica que porto al damunt.

Com sempre passa , si hi ha dos camins possibles , sempre em complico la vida , no sé si és que soc recargolat de mena , però m'estic una estoneta més llarga del compte buscant , cosa que fa que quan encara estigui buscant vegi la colleta dels Manels passant per damunt de la presa. Ara em tocarà remontar !.

Finalment trobo la caixeta de marres, agafo una geocoin , que intentarem apropar al seu destí , faig les fotos de rigor i reinicio la marxa a recuperar el temps perdut , que és tard i vol ploure !.

Per sort quan arribo a Camarasa veig que s'han aturat a omplir bidons la colleta dels Manels , en Jordi Vilaseca i en Jordi Paris , el ciclista d'Agramunt que s'ha agregat a la colleta.

Comencem a pedalar en direcció cap a Balaguer , agafant la variant no prevista al rutòmetre , ho sento Àlex però tots els de la colleta coincidim en que és molt millor opció aquesta que la marcada al rutòmetre , no sols menys pestosa i amb menys trànsit , sinó també més bonica , amb el pas per les poblacions de Sant Llorenç de Montgai ,  (on podem dir que "aqui si hay playa !")  i Gerb , ambdues d'una gran riquesa geològica.

Arribem a Balaguer, si voleim firar-nos malamnet rai , estant acabant de plegar trastos els firants. De nou algún idiota , ara en forma de Honda Accord verd , que fa que sense tindre cap mena de culpa li donem una cordial salutació a la seva mare. Segur que si enlloc de ser unes fràgils bicicletes anessim amb un M1 Abrams no haguessis sortit tant ràpid,oi borinot !

El pas vorejant el segre s'ens fa més dur del compte doncs comencem a sentir oloretes de dinar , i és que a aquesta hora ja la gana apreta.

Pujem fins a enxampar les llargues rectes cap a Alfarràs on tenim el nostre proper control i on hem decidit aprofitar per dinar.

Aquesta opció de dinar sembla en principi una petita loteria doncs molts dels locals estan tancats, i on sempre anavem a segellar els seus antics propietaris ens varen dir que es jubilaven i ho deixaven correr.

Al final entre l'opinió d'uns ciclistes que no ens recomanen per res del mon el lloc d'on surten i l'opció de fer uns plats combinats al local que ha canviat de propietaris , triem aquesta darrera.

Al seu interior tornem a coincidir amb els ciclistes que esmorzaven a la Pobla. Alguns són nous en això dels brevets , però crec que no seran els darrers, estan força interessats en aquesta manera diferent de viure la bicicleta.

Quan estem mig entaulats arriben els dos colegues d'Osca ,en Carlos i  l'Anselmo que va empastifat de crema solar tota la cara. Aquestes primeres soleiades ens hem de cuidar !.

S'acosta a mi l'Anselmo i hem diu si he perdut alguna cosa. Cony , que jo sapiga. Em mostra un carnet de ruta que s'ha trobat a cinc quilòmetres de la Pobla. Ospes és d'un ciclista d'Igualada del Punto Blanco. Carai quin problemon pot tindre !.

Llavors entren de nou uns ciclistes que havien dinat aqui i no s'en fa a l'idea de que hagi pogut recuperar el seu carnet !. Quan el ciclista d'Igualada demana el segell , l'amo li diu que no en té ,que l'antic propietari si , però ell no el fa servir. Llavors surt un home que ens diu si ens val el segell d'un paleta. O i tant que si ! L'home es brinda a anar a casa seva que a la vora a buscar el segell i ens ofereix l'oportunitat  de segellar allà mateix , i no tindre que fer uns metres fins la benzinera. Ara cada metre de més , sobretot si no és en la mateixa direcció , sobra ! Merci pel gest, es sempre un plaer trobar gent amb aquesta bona fe.

Acabem de menjar i sortim d'Alfarràs , pujem la suau pujadeta fins el canvi de provincia que coincideix amb l'aqueducte i iniciem les llargues rectes que van cap a Almecelles i que combinen l'asfalt atrotinat d'Aragó amb el nou asfalt al retornar a Catalunya . Estos Catalanes... !

Veiem a la banda de Monzón unes cortines negres que ens fan mal efecte , ai , ai , ai que hi tornarem !

Passem Almacelles , seguint les indicacions del lleidetà d'adopció Jordi Vilaseca i comencem a posar al nostre punt de mira Alcarràs, a on tenim el proper control  lloc on aprofitem per fer un petit i breu pica pica.

Amb una breu i ràpida aturada de les meves a la cuneta del polígon industrial just en el moment en que comença a caure un bon ruixat , iniciem el retorn , ara amb el vent de cua que ens empeny i ens ajuda a posar velocitat a la nostra cadència.

Passem Lleida per enfilar els pujadorets del cami dels frares que ara ja comença a picar la costa amunt i quan estem a aquestes alçades fa que el grupet s'esmicoli rapidament.

Abans d'arribar a Juneda s'ens fot a ploure amb virulència , tots aprofitem per parar a la benzinera abandonada que hi ha per posar-nos els impermeables , a excepció dels dos colegues d'Osca , que o bé per estar més a prop de Bilbao que nosaltres o perquè l'Anselmo vol veure el Barça , continuen com si no passes res !.

De fet tot i que semblava que s'havia d'acabar el mon , el temps just de fotre'ns un plàtan , un parell de glops  i ... s'acaba la pluja. Amb la visió de la negror que s'acosta, decidim anar tirant sense treure'ns els impermeables. Més val prevenir ...!

Arribem a les Borges Blanques , vé fins a l'hora de timbrar no ho sabem doncs tant la gent de la benzinera com la del restaurant no saben si és Juneda o Les Borges ...ai collins , quina manca d'identitat ! El segell no enganya , quan veiem el nom ens donem per satisfets .

Falta poc per que comenci el partit i el transit cada vegada és menor , fins a l'hora del partit , on el món es paralitza i la carretera i els carrers dels poblets que passem semblen el resultat d'un holocaust nuclear.

A Arbeca , quedem sorpresos , després dels primers carrerons sense ni una ànima , de cop: Hi ha vida ! Una sèrie de rumanesos estan a la plaça del poble al.liens al futbol.

La carretera fins a Belianes està en obres i admet un parell d'opcions, passar per la dreta per la vella o bé la que li proposava el gat vell d'en Pere Martí a en Calderó , sense marcar però amb la capa nova d'asfalt que ens permet rodar amb molta més agilitat. Triem aquesta ...com tothom no?

Avui amb els deures fets de casa m'arribo a la creu de terme de Belianes , i faig una de les meves obsessions . Ja ho deia el meu avi , "les coses s'han de buscar allà on són"...i no pas a la creu de terme de Maldà com l'altre dia !.

Els darrers rajos de sol ens diuen adeu a Sant Martí de Maldà i amb ells les darreres forces d'en Jordi d'Agramunt , el nostre particular rookie dels brevets , que de ben segur troba llarguissims aquests darrers quilòmetres , aquest 5% final de la ruta , la torna , que lligat a la poca llum li acaba passant factura. Paciència i pa torrat !.

Finalment arribem a Tàrrega. Segellem , foto de rigor , pels futboleros i cules , males noticies , tot i que en Jordi ens anava informant puntualment de com anava la cosa , i un ensurt gros al veure que no duc el telèfon a sobre al anar a trucar a la familia.

Al final reculo en cotxe fins a Belianes i el trobo al damunt de l'armari elèctric de quan amb les presses  he signat a la fotuda caixeta.

Sort que era fosc , un lloc tranquil i feien futbol !




Recorregut        Resultats            Fotos Picasa     Brevets de Lleida       BRM400 Bonavista      BPB

2012/04/14

20120414 BRM300 vent i aigua...

Segona cita amb el món randonneur d'enguany. Són les cinc del matí, amb temps sols per inflar les rodes , i sense ni treure ni la pols des que la vaig deixar al acabar dels 200, carrego la bici al cotxe i tiro cap a Manresa.
En Ribi em va dir que finalment amb les comunions no podria fer la BPB , i en Colell que m'havia dit que pels 200 no estava en forma però que segurament als 300 si , no m'ha donat senyals de vida.Una altra història en solitari.

Arribo al parking i quan m'estic acabant de guarnir ,arriba en Fernando Zendrera que aparca al meu costat. Diu que avui si que va bé de temps. Carai jo vaig una mica tard , pel meu gust !. També em comenta que ha fet de Barcelona a Cadaqués amb un d'aquells artilugis que em va comentar al dinar randonneur, el famosos patinets. Deixem la xerrameca i anem al gra doncs és tard . És més ràpid doncs ho té tot mig preparat i marxa ràpidament cap a la sortida.

Finalment acabo de montar tot el tinglado a la bici i vaig a recollir el carnet a la penya, on en Pere Martí gairebé no m'hi deixa ni atansar , em dona el carnet, ...i a correr, que és tard i vol ploure. Juntament amb ell, els dos Manels:en Calderó i Arrufat que estan fent tasques administratives a les inscripcions. Em comenten que faran el brevet de la Pobla. Els dic que allà ens veurem.

A la sortida gairebé no em dona temps a res. Parlo breument amb la resta de representació calafina que ha baixat , en Pep i en Pepe , avui si que els localitzo i sense perdre pistonada comencem a marxar pels carrers de Manresa al darrera del cotxe de la penya que ens obrirà pas fins sortir del nucli urbà.

Al passar el pont del riu , quan pugem cap el Xup , es comença a estirar el pilot que deu ser d'uns 150 ciclistes. Els comentaris de la gent gairebé són unànims: quin fred que fot !. Tranquils que això està a punt d'acabar-se...!

Sento una escridassada pel darrera. És en Francesc Garcia de Sant Celoni, em diu que va sol , avui no ha vingut el seu pare , cosa rara en aquest incombustible dels brevets . Aquest jovent ...!

A la rotonda de Salelles ens fan desviar i pujar per la carretera vella cap a Sant Salvador.

Millor aquesta carretera és més entretinguda que la nova i més agraïda d'anar sobre dues rodes.

Quan passem per la zona de pujada passat el pont no podem gaudir dels agradables moments de l'any passat amb el cantar dels ocells just al trencar l'albada. Avui sols el sorollet dels pinyons i dels meus pedals , que curiosament a l'altre brevet anaven bé i aqui han començat a fer un emprenyador nyic-nyic. S'ha de fer manteniment d'aquesta part de la bici també ...?

Coronem Maians una colleta d'una vintena de ciclistes i comencem a baixar cap a Òdena , però abans d'arribar-hi vivim uns moments dramàtics al caure just uns metres al meu davant de manera molt violenta en Ruiz Lozano,  un altre dels habituals dels brevets. Degut a la velocitat que portavem i a la violència de l'impacte , ens fa posar els pels de punta !.

Un cop esquivem com podem la situació , parem ràpidament per auxiliar-lo. Per sort tot ha quedat en un ensurt majúscul , esparracades , rascades a la barbeta , tot l'equip fet un cassigall i la sensació de que encara no sap que cony li ha passat !.

Després de que el mateix ciclista  ens tranquil.litzi treient ferro al tema , ens digui que es troba bé , i que reemprenguem la ruta , continuem. Acabem de baixar fins Òdena on en Pere Martí ens senyalitza a l'encreuament i enfilem pels plans en direcció a la Pobla de Claramunt.

Just passat el poble , comencem a pujar fins la benzinera-control que ja s'ha convertit en un tòpic dels brevets.Hi arribo amb sis minuts de més de diferència respecte l'any passat , però surto dos minuts abans. Anar fent i paradetes curtes... !.
De moment ...!.

La pujadeta del coll de Mata la començo sol ...i la acabo coronant sol , doncs no aconsegueixo seguir el ritmet de cap dels que em van passant ni dels que passo.

Al passar Mediona veig un grupet al meu davant , sembla que pugui contactar amb ells, però quan surto del poble em trobo amb l'autocar que anava just al seu darrera que es troba atravessat al mig del pont fent maniobra. Quins bolets ...parada i fonda! Adeu definitiu a aquest grupet !.

El tramet fins a la Llacuna sempre l'he trobat un mica pestós, i especialment avui que fa un bon vent de cara. Tot i això quan passam per la Llacuna veiem el molí de vent parat... quina paradoxa en un dia com avui !.

Baixada fins els quatre camins i comencem el tram de rectes amb rampots , que de nou es tornen inacabables amb el vent de cara. Un cop coronat , baixada de les maques de la típica pujada en costa d'Esblada , que ens fa passar per  costat de Querol fins a tornar a baixar ràpidament cap el Pont d'Armentera.

Finalment arribo al Pla de Santa Maria on hi ha el segon control , vaig al restaurant on faig una paradeta tècnica. Un entrepà de truita i una coca cola. Hi ha una taula rodona buida , sols un parell de ciclistes amb qui fem petar la xerrada, fins que venen una colla. Que si tira't a la dreta que si tira't a l'esquerra. Això sembla com abans al cinema quan l'acomodador et fotia moure per cedir el teu lloc als darrers en arribar. Alguna encarada havia patit.  Que collons haver vingut abans i haguessis triat tu el lloc. No?

Mitja horeta i torno a sortir. He arribat gairebé un quart d'hora més tard que l'any passat però surto encara uns quatre minuts abans.

Aprofito el pas per Cabra del Camp per remullar els meus pedals a la font. Amb això elimino aquest cony de soroll que em comença a tindre fregit!.

Arribo a Sarral que per les pancartes sembla que està de festa. De moment el que no està de festa és el vent que el tenim en contra. A les rectes cap a Solivella coincideixo amb un parell de ciclistes: un d'ell un Uruguaià porta un enorme carret a la rodà del darrera. Li pregunto que cony és i em diu que es per mesurar la potència . Ospes tu quins catxarros!.

Passat Solivella veig que torno a estar sol , avui toca patir com les morenes ..."en silencio"!  Creuo l'Espluga , amb l'imatge de les baixades del Dragon Khan a la serralda de fons. Tenim una història pendent. A veure si podem combinar BTT i espeleo més endavant quan el calendari no estigui tant apretat !.

El fort vent que ens va acompanyant comença a deixar anar alguna gota.

Aprofitant una aturada meva per fer fotos , em passen un parell de ciclistes , a qui torno a passar quan més endavant paren per posar-se els impermeables. Jo de moment vaig aguantant , amb l'esperança de que sols sigui una cosa breu , però finalment paro i me'l poso. No hi ha cosa que m'emprenyi més que aquest posar i treure roba !... Bé , una cosa hi ha pitjor , el vent de cara , avui en tenim una mica de tot plegat !.

La pujada distreta cap a Prades la faig més a poc a poc que l'any passat , trigant gairebé vint-i-cinc minuts més. Serà cosa de l'entrenament ...? o de la seva manca...?

Quan arribo a la famosa plaça de la ciutat roja , decideixo que si ha de fotre un petac d'agua , millor que m'agafi amb el ventre ple. Són dos quarts de dues i estan fent les classificacions de la formula1 a la Xina , cosa que em permet encara veure la sesió de la Q3. El lloc triat és un vell conegut , la Botiga , on ja varem esmorçar l'any passat amb els de les BTT's.

Dino molt tranquil.lament , bé més aviat em fan dinar amb calma , doncs la parsimonia find i tot al anar a pagar fa que si tingués pressa podria acabar dels nervis. Paciència i pa torrat !. No cal correr per arribar tard !
Xerro amb uns ciclistes que seuen a la taula del meu costat sobre aquest tipus de proves. S'interesen per les vivències de la PBP , res a veure amb qualsevol event que es pugui fer aqui.

A la barra l'uruguaià d'abans que fot una cara . Em diu que està trinxat !.

Finalment , a les tres de la tarde , com els senyors reemprenc la ruta. M'ajuden a desenterrar la meva bici de sota de les d'uns nouvinguts que no tenen cap problema amb deixar la bici ,que cony!.
M'abrigo , doncs tot i no ploure la baixada fins a Ulldemolins pot ser per acabar test, ...i cap a a Ulldemolins hi falta gent !.

Per sort surt el solet i anima una mica aquest dia, tot donant unes pinzellades de color a aquests bells paisatges del Montsant.

Quan començo a fer la pujada a les crestes de la Llena em passen una bona colla que porten un ritme més a batzecades que el meu ritme. M'aturo per fer una foto a les crestes i llavors un d'ells que venia al darrera s'atura i em diu si vull que em faci la foto. Perfecte , no estic gaire acostumat a sortir a les meves pròpies fotos ...!

A la cruïlla al coronar de nou tornen a estar tots aturats esperant. Jo vaig tirant , Ja m'atraparan !.

Dit i fet faig gairebé tota la baixada sol , fins que m'atrapen i em deixen enrrera.

Arribem a la Pobla de Cèrvoles , on em trobo amb un parell de vells coneguts, en Anselmo Mur d'Osca, l'home de les poques paraules que em passa una esgarrapada de cacahuets que no rebutjo,  i l'altre Francesc Garcia , el gironí , que també a vegades ve acompanyat del seu fill i de la seva filla. Tota una nissaga d'esportistes.

El local està ple de gent , aqui han parat a dinar la colleta que abans haviem coincidit a Pla de Santa Maria.

Timbro i continuo la ruta enllaçant rapidament amb els que han sortit al meu davant , el duo d'Osca , Anselmo i en Carlos Gella , en Francesc i els de Valls , en Rueda i en Joan Manel Lopez amb qui anem fent cami de Vinaixa.

Abans d'arribar a la N-240 ens tornen a enxampar la colla d'abans. Van a sotregades. Res a veure amb el nostre ritmet més tranquil però a la llarga no tant desgastant.

L'avi de Valls porta un bon ritmet a les cames i sols a la darrera rampa llarga abans d'arribar a Maldà es queda una mica enrrera. És encomiable l'esperit lluitador d'aquesta gent. Això són piles Duracel  i no els conillets de la tele !

Al control de Sant Martí de Maldà fem una paradeta més llarga i mentre ells s'entaulen per carregar dipòsits , jo aprofito per intentar fer una de les meves bogeries, sense sort doncs busco a una creu de terme que no resulta ser la correcta. Coses de la memòria...

Torno al bar on encara ens hi estem una estoneta , doncs convé carregar les bateries que ja marquen reserva i encara queda un bon tram.

Ara els quaranta minuts de diferència respecte l'any passat s'incrementen a una horeta i quart. De totes manere sempre en cal treure alguna cosa positiva , doncs al acostar-nos a Tàrrega veiem com al nostre davant una negra cortina d'aigua es va desplaçant . Segur que els del nostre davant han mullat ...i de quina manera !

Passem la càpital de l'Urgell  amb l'oratge de la tormenta encara present i l'aire encara moll. L'ar de Sant Martí ens dona una nota de color a aquests moments , i de nou ens retrobem amb la colleta que venen de cara al lateral de l'autovia. S'han despistat i han de recular . Piano piano....!

Els plans de l'Urgell ens duran fins a Cervera , a on comencem a trobar cotxes "bramadors" de cara , que estan disputant el Campionat de Catalunya .

Al trencall de Sant Antolí ens retrobem de nou a uns vells coneguts, és la sempieterna colleta que tornen a estar aturats arreglant una punxada. Els diem si els manca alguna cosa. Potser la pregunta no està ben formulada , doncs crec que els falta una mica de sort. Definitivament prefereixo el nostre ritmet , encara que avui està un xic rovellat !

Així ens arribem a la Panadella , uns cinquanta minuts de retard respecte l'any passat. Faig una aturada més breu per anar a veure els xics que m'estan esperant .

Els dic a la resta que m'escapo per gaudir d'una estoneta dels xics abans no vagin a dormir.

Tot i la por a la foscor del petit , me'l trobo amb el frontal esperant amb la meva dona i son germà , i fent una mica de festa major amb el decaient espectacle de veure com el seu pare s'arrosega per aquestes carreteres.

Costa ben poc fer-los feliços ...!


Quan estem fent fotos passa una colla i veient que la temperatura baixarà i per no refredar la màquina , decideixo continuar rodant suaument cap a Manresa , amb un recorregut que enguany passa pel collet del Pallarès afegint uns quants metres de desnivell a la ruta que em surtirà uns gairebé 3700m de desnivell acumulat.

El bidóamb té calent que m'ha donat l'Anna, que estava cremant ara ja està fred, fred , fred !! . Aquests fondos de la riera de Fonollosa són una nevereta de nassos!. Sort que això és curt!.

Sol m'arribo a Manresa , encara que entro a la Penya amb en Fernando Zendrera amb qui coincidim sols els darrers metres que hi ha just al davant del local , al anar ell per sota el pont i jo pel davant de l'Institut Guillem Catà.

Fem petar la xerradeta amb en Manel Arrufat , en Pere Martí i la Joana que fan aquesta encomiable i sovint poc valorada tasca de donar-nos la benvinguda al local i oferir-nos una mica de tot.

Uns minutets i cap a Calaf i falta gent. Ens veiem dissabte que ve a Tàrrega per anar cap a les terres de l'Àlex i  fer el Brevet de La Pobla. Som-hi !

Rutòmetre      Pre-inscrits     Resultats    Fotos Picasa     Brevets de Lleida

2012/04/08

20120407 Raquetada nocturna al Puig de les Morreres

Preavisat a la sortida de Vic de que hi havien intencions d'aprofitar les darreres nevades per fer la ja clàssica raquetada , em truca divendres l'Isi que està a la zona zero (anant cap el Sucre) i que està nevant de valent . Demà es farà si no hi ha sorpreses i ja em dirà com quedem.

Finalment hem quedat a les set de la tarde a la plaça dels arbres, encara que enguany la precipitació de darrera hora i la coincidència amb Setmana Santa fan que siguem menys gent que l'any passat , menys de la meitat , al final serem un grup de deu força heterogeni , muntanyeros , caminants , ciclistes , una mica de tot plegat :  l'Antonino , en Mauri , la seva filla Gemma , en Joan "Virreta" i la Paquita , l'Isi , en Pere Tardà , Josep Garriga, així la conya i el bon humor estan assegurats , en Jaume Duocastella i jo , tots amb un objectiu comú únic, passar una bona estona.

Ja hi ha suficients cotxes , el del Mauri , el d'en Josep Garriga i el del Virreta , així doncs deixem el meu a casa fet que aprofito per anar a buscar (com diuen  ,visteme despacio...!) el frontal que m'havia descuidat. Tot i la lluna plena que et permet anar tranquil.lament amb el llum apagat , una nocturna sense frontal , si més no a la butxaca d'emergència pot ser una animalada.

Com està el personal , anem al cotxe del Virreta i ens comenten que ahir estaven aqui dalt , que aquest matí han pujat el Pedraforca i demà tenen intenció d'anar a escalar. I la Paquita encara està queixant-se que no sap com anirà ...! Ai , ai , ai ...!

En principi fariem un recorregut similar al de l'any passat pujant cap el Pedró dels Quatre Batlles , però  una trucada del Mauri a mig cami ens proposa anar a fer el Puig de les Morreres ja que es veuen uns núvols amenaçadors.

Perfecte , sempre es bó canviar i fer coses noves... bé noves , noves!. De fet la darrera vegada que hi vaig pujar va ser una memorable pujada en BTT a inicis dels 90's on varem descobrir que sobre la neu gelada podiem anar pedalant per damunt del pedregal i enfilar cap el repetidor amb moltes garanties d'arribar bastant a prop. En Jordi Melich ens va demostrar el seu sentit de l'humor i un bon iniciador dels programes de Bricomania al fer-se unes raquetes de neu amb unes raquetes de tennis retallades pel mànec i lligades amb un parell de cintes de pedals...quins temps !

Hem de treure profit al canvi i em baixo les coordenades del geocaching  que recordo hi ha a la zona. I això que duia material de recanvi a la motxila per fer manteniment del meu que vaig posar l'any passat.

Anem a l'hora nova i quan arribem al parking del Port del Comte encara hi ha força claror. Nosaltres innovadors com pocs , desafiant la física ( i a vegades inclús fa l'efecte que també la química ...) farem una cosa nova , sense precedents: fer una nocturna de dia...i si ens descuidem una raquetada sense neu , doncs comencem a pujar per les pistes amb uns inicis sobre neu "negre" !

La gran majoria es calcen les raquetes allà mateix, excepte l'Isi i jo que anem fent , però quan anem a enfilar el "tubo" i vaig per posar-me-les , resulta que l'amplada de la talonera de les meves noves botes és major que les meves sempieternes Trezeta i no hi ha manera de fer-les entrar.

Al final decideixo anar pujant el tubo sense raquetes.  Inclús l'Isi me les porta a la seva motxila juntament amb les seves. Anar a la muntanya sense portejador és una cosa que mai es pot fer no, Isi !.

Per sort anem pujant per les pistes i la neu compactada és facilment  transitable. Quan sortim de les pistes ja serà un altre cantar ...!

La cosa es va empreyant i aquella sensació de que ens fotariem de fred va passant de llarg. Ara al anar remant cap amunt ens adonem com sempre que ens hem abrigat més del compte. Que hi farem , no pot ploure a gust de tothom!

En un reagrupament més amunt torno a provar de muntar les raquetes. Finalment fent palanca amb l'ajut de les punteres dels bastons del Jaume i de l'Antonino podem mig montar les raquetes. A veure si la cosa dura!.

Ara estem a punt de veure la sortida de la lluna , un aconteixement que val la pena i que per si sol en justifica la sortida. Tots quedem bocabadats. Quins moments podem tindre aqui dalt veient aquest espectacle!. Que gran i alhora petit et sents en aquest instant...

Algú pensarà que un pot veure sortir la lluna en altres llocs i que no cal pujar aqui dalt a veure sortir la lluna...ni la pruna !. Però la sensació és diferent... Paraula de "selènik" !

Amb els passos amb pedra em torna a sortir una de les raquetes. Ara malaeixo el no haver vingut amb les botes velles o de no haver aprofitat l'excel.lent oferta que hi havia fa unes setmanes al Decathlon de raquetes.Segur que amb aquestes darreres neus han tornat a pujar els preus...

L'Antonino es presta a fer un intercanvi amb les seves. La seva bota és més estreta que la meva i entra bé. Oli en un llum !. Merci pel gest , però segur que hi surt perdent doncs les meves raquetes són molt més amples de petjada i t'obliguen a anar més espatarrat. Demà pot ser que et recordis de les meves raquetes...els engonals segur que t'en faran memòria !.

Comencem a enfilar la cresta cap el cim , i ara el vent que ens havia perdonat , comença a bufar de valent al sortir de l'axopluc del bosc i comencar a carenejar.

Quan arribem a dalt , poca estona, la justa per fer alguna foto i tornem-hi , fot una bona ventolera i ja comença a ser hora de sopar.

A més a més passen un núvols per davant la lluna que desllueixen una mica les vistes que fins ara tenim al davant.

Jo proposo intentar fer un geocaching , que tenim molt proper però els comentaris de la gent no són per tirar coets. La gent té gana i quan aquesta apreta ...!

Ens quedem l'Isi i jo , es veu que ja em coneix , però quan el gps ens marca 40m cap avall del precipici decidim deixar-ho correr , un altre dia amb calma ja hi tornarem . Aqui dalt hi ha més dies que llonganisses !

Anem baixant fins a recuperar el grup que està al pla arreserats del vent i comencen a treure els seus entrepans.

El mestre de cerimònies l'Antonino, el nostre druïda particular ha trobat un petit altar monolític i està preparant la poció màgica per concloure aquest sopar: Coca i xocolata desfeta !

Anem sopant , i pel silenci reinant es veu que efectivament la gana apretava!

Tornem a reemprendre la marxa , ara després d'una mica de pla iniciem la baixada , observant més desnivell del que semblava hi havia quan pujavem . Serà cosa de la foscor !

Quan estem a punt d'arribar retrobem el frontal que l'Isi havia perdut. Bé per ser més precisos el retroba en Pere.

Aquests arqueòlegs ja estan acostumats a fer troballes. Juguen amb un cert avantatge!

Al final ens arribem a la zona del parking on al treure'ns les raquetes tenim aquella sensació de lleugeresa com si flotessim.

Davant el fet que l'any passat varem estar molt de sort de trobar el local obert ,i amb tanta gresca i que enguany no ens hem trobat amb ningú més , decidim anar a lo segur , al Cobert de Solsona a fer el trago i dir quatre (o potser eren cinc) ruqueries , cosa que fem fins que una baixada de persianes ens convida de manera molt subtil a anar plegant les veles. Ja n'hi ha prou per avui ...o ja som demà?

Track wikiloc     Fotos Picasa