20110725 Brevet 1000 Bilbao...o navegant per Castella-Lleó !

Volia aprofitar la PBP 2007 per obtindre un nou títol de SR5000 com ja vaig fer ara fa quatre anys , la cosa se m'acaba ara , doncs em calia completar els requisits abans de la PBP d'enguany i el darrer escull que em restava era el brevet 1000. Ja que el de Sant Sebastià d'aquell any em va donar molt bones sensacions i un bon record vaig decidir-me per novament per l'opció dels vascos , encara que per aquest any tocava a Bilbao i enlloc de passar a terres franceses el recorregut s'endinsava cap a la zona centre de Castella-Lleó.Tot plegat una gran incognita...però d'això és del que es tracta , no?.
Per aquest brevet l'hora de sortida és la mateixa , les 20h , però enlloc de sortir el dissabte enguany sortim divendres. Aquest és el punt que menys m'agrada de la sortida , el meu punt feble: el dormir. Prefereixo sortir de bon matí , com a mínim hem dormit una mica i la son et ve una mica més tard.
Quan estic a l'indret de Sant Ramon me n'adono que m'he deixat el MP3 a casa , si , ja sé que estan prohibits , però per la darrera brevet 600 em va servir força per distreure la son. Estic a punt de donar la volta , però al final decideixo seguir.

Quan arribo a Bilbao en un semàfor el cotxe del meu costat em fot una pitada. Em giro i ...sorpresa en Josep Maria i en Fons de la Penya. No sabia que venien , ni ells de mi . Almenys tindrem companyia coneguda assegurada.
Aparco el cotxe al parking que m'ha recomenat l'organitzador i al sortir vaig de pet a un bar que hi ha enfront per poder veure el final de la trepidant etapa del Tour amb la pujada a Alpe d'Huez , tot prenent un refrescant Seven up!
Al no veure als manresans al lloc de sortida decideixo fer una volta llampec per la ciutat: foto de rigor i turista al davant del Guggenheim , ja en tenim una altra amb la meva dona de fa uns anys ...però em sembla que passar per Bilbao i no fer-la seria un pecat. No soc l'únic , hi ha una bona colla de badocs com jo que fan el mateix!

Després m'atanso a la Basílica de Nuestra Senyora de Begoña per veure si trobo un geocaching. No faig cacera. Mala sort , és tard cal tornar al parking i guarnir-me de romà!
Al baixar veig un ciclista amb parafangs i llums . Amb aquesta pinta i aqui sols pot ser una altre torrat de la llarga distància. M'acosto i li pregunto si va a la brevet . Gairebé ni és molesta en saludarme. Que et follin gilipua ! No costa gens de ser una mica amable home!.
Arribo al lloc de sortida per treure el carnet i ja hi ha gent però no veig els de manresa, m'en vaig al parking a canviar-me , no he de perdre més temps.O encara farem tard!.
Un cop al parking coincideixo amb un matrimoni de Donostia que ja estan preparats. Ens saludem , intercanviem una mica d'informació i em diuen que van tirant. Jo m'acabo de pulinyar , menjo una mica i som-hi també!

Saludo a alguns coneguts de l'edició del 2007 , entre ells en José Luís García , l'alma mater del cicloturisme de llarga distància juntament amb en Francesc Porta . Tots dos pertanyen a la primera comisió de representants de l'ACP a nivell mundial per allà finals dels setanta , un pel País Vasc ( inclús en això som diferents !)  i l'altre per Catalunya i la resta de l'estat , i en certa manera constitueixen l'embrió de tota aquesta bogeria de la llarga distància que avui està tant de moda.
A les vuit comencem a rodar , al final som 25 ciclistes que iniciem la nostra ruta per anar a passar el pont i enfilar cap a Begoña, abans ja l'he fet aquest tramet i així sé el que em toca. Veus com el geocaching serveix per alguna cosa ...!
Un cop hem passat la població quedem nou participants al capdevant que anem més o menys junts, encapçalats per en José Luís fins a l'indret d'Amurrio on en Fons i el Josep Maria tiren per la variant i la resta van pel mig del poble. Jo dubto ( tinc el "corason partio" però en Rafael Bárbara , un vell conegut del 2007, em diu que totes dues opcions van al mateix lloc. Tiro cap on hi han els meus colegues de club i arrossego a un altre ciclista , encara que si els locals han triat l'altra opció malament rai !.

Al final al cap d'uns quilòmetres , un cop es reagrupen les dues opcions sembla que hem sortint guanyant nosaltres , però no hi ha gaire temps per alegrias, de cop al nostre davant comencem a veure la paret vertical del coll d'Orduña. Cullins quin portet per fer així carregats fins dalt com mules! No m'extranya que els romans no puguessin passar !.
Quan coronem ja es fosc i ens abriguem per començar a baixar. Jo no em poso les perneres i baixo una mica test. Perdo la roda dels meus colegues , he parat massa estona dalt i a més a més no m'he abrigat bé.
Al arribar a Pancorbo entro cap al núcli mentre el ciclista que em precedeix segueix per la carretera nacional.
Els carrers d'aquest poblet estan en obres i hi ha llocs que sembla més la Roubaix que un brevet. Arribo a un bareto que hi ha a la plaça i ja veig les bicis del meus colegues. Demano un cacaolat calent i timbrem , bé demanem un tiquet doncs no en tenen i proseguim la ruta , no sense abans haver estat xerrant amb la colla del bar que , una mica carregadets de "super" , ens expliquen les seves experiències ciclÍstiques tot i que no acaben de veure-li el sentit a la nostra ruta . La veritat jo tampoc veig el sentit a omplir els diposits fins dalt i ve prou que ho fan ells , no!. Com diu en Serrat : "Cada loco con su tema...".

Ara  toca un tram per la nacional força planer però amb algun repetxó,sobretot els pasos elevats del ferrocarril. En Josep Maria diu que no ha dormit prou aquesta setmana per la feina i la son li comença a passar factura. Parem a una benzinera passat Briviesca per trencar el son. Davant la impossibilitat de buscar un lloc més abrigat fem una breu dormideta , però el meu sac Bivy thermo lite no està preparat pels rigors de les temperatures de la zona , veiem uns 4ºC que ens donen la raó.
Mentre estem parats passen un parell de colletes. Primer passa el matrimoni que haviem sortit junts i ens hem abrigat al coll d'Orduña i una estoneta després un grup més nombrós, crec que són els de la zona centre amb en Benayas del C.C.Yepes al capdevant. Jo que havia arribat força bé començo a agafar fred , sort del Josep Maria que s'ha recuperat i torna a estar en peu. Pleguem trastos i continuem cap a Burgos o agafarem el que no tenim !
Burgos és...més llarg que un dia sense pa. De fet en Josep Maria que ja havia fet el Camino de Santiago m'explica les histories dels peregrins que agafen el bus per passar de cap a cap per anar a buscar el lloc on dormir.

Tot i les meves pors , la son l'anem trempejant força bé, molt diferent del 2007 on aquestes hores ja m'arrosegava al haver fet la cullonada d'arribar a Sant Sebastian a primera hora del matí i després estar veient la crono on en Contador va guanyar el seu primer Tour , sense aprofitar el temps fent una reparadora migdiadeta...Inconscient !
Passem Burgos i quan ja ha clarejat ens aturem a Melgar de Fernamental , carai amb el nom, on trobem l'unic cafe obert que hem vist fins aquest moment. En Josep Maria li demana a l'amo com és que tots els locals estan tancats. Es veu que això de matinar aqui poc ! Ens fotem un mig esmorçar a base de bolleria , cafés amb llet i colacao  ...ai si ens arriba a veure el Colell !
Al sortir a uns quatre quilometrets veig al gps un geocaching que duc a sobre , i m'aturo a fer-lo.

Un cop trobat arribo al poble d'Osorno , on hi ha el segon control que cal fer a una benzinera tot aprofitant per avituallar una mica i carregar les nostres bateries.

Uns quilometrets més endavant passat Fromista en torno a avançar fer una altre geocaching de la mateixa sèrie que ens mostra una enclusa del canal de Castella , tot una obra d'enginyeria del SXVIII .
Haurem de parar de fer aquestes aturadetes o acabaré cansat com un burro amb tant engegar i parar.

Em reincorporo a la ruta i a la rotonda dos quilòmetrets abans d'arribar a Palència , el track em fa dubtar doncs em marca anar per la meva esquerra.  Faig una volteta però acabo en un caminet sense asfaltar al costat d'un poligon industrial. Potser en un futur es pugui anar per allà , de moment sols veig una BTT que va fent ruta però jo no porto la bici preparada ni es qüestió de fer experiments. Deixem-ho correr , suposo que els meus colegues es troben a l'entrada de Palència. Així és , a la benzinera que hi ha a l'entrada estan foten el trago i em foten un crit . Els comento el tema del track. Demanem consell a un conductor que està repostant i més endavant a un home que va en bicicleta.

Ens encarem a la ruta però quan aquesta es transforma en autovia anem tremepejant el tema per vies de servei i camins rurals asfaltats que ens duran passant per Reinoso de Cerrato fins la carretera de Baltanàs.Ja tornem a estar en l'itinerari del track.A Tórtoles de Esgueva parem a fotre'ns un geladet i un bon trago . Aquest tram amb rectes llarguissimes es fan idem! Els meus colegues em comenten que aquests trams són coincidents amb la MGM Madrid-Gijón-Madrid i s'els van fer igual de pastosos.
Quan estem fotent-nos el geladet passa l'únic ciclista que de moment hem trobat en tota la ruta. En Josep Maria l'escridassa i fa conya tot animant-lo. No si afició a la bicicleta n'hi haurà però no sé quan sortiran a pedalar els ciclistes!. Al poc arriba en José Miguel Amor , el nostre organitzador amb la seva dona que està seguint la ruta en moto. Potser millor opció que la nostra ? . Li preguntem per alguns detalls de la ruta . Aqui comencem a veure que ens cal un diccionari Bilbaino-Català , doncs tot ho arregla amb "esto , ..., nada un par de repechones y ya esta" . L'altra frase del dia és "Y después ir navegando ...". Això promet la veritat!. Aquest home és un altre boig de les llargues distàncies i ens passariem hores parlant d'aquestes bestiesses. Quan li preguntem pel jalo ens recomana que si anem a dinar a Roa de Duero , el lloc del nostre proper control , busquem el restaurant  "El Chuleta".  Curiosament el nom no ve del tall de carn sinó de l' actitud del seu amo. Això farem !.

Omplo el bidó i som-hi que ja tenim ganes de seure a taula ! Mitja horeta més i arribem a Roa de Duero , que tot i el nom , no és a peu del riu sino enfilada dalt del turó ...serà per la por a les riades.
Un cop passem per l'edifici regulador de la denominació d'origen de Ribera del Duero , veiem rètols del Chuleta. Al mig dels carrers del poble , quan m'atanso a un cobert on he vist un home entrar per preguntar-li pel restaurant , em criden per l'esquena. És la guardia civil . Li dic on volem anar i em diu : "Espere que doy la vuelta y sigame". Collins arribem cuostodiats fins davant del restaurant , on el guardia surt del cotxe i em saluda tot encaixant-me la mà efusivament...carai quis honors de rebuda!

Treiem les bosses i cap dins hi falta gent. La veritat la pinta del restaurant , tot arregladet i la nostra una mica tronats i suats no lliguen gaire. En Josep Maria amb unes excel.lent dots pel palique es camela a la cambrera perque ens faci un menú tot i que avui ens diu que no n'hi ha.

Així amb un temps record pel que estic acostumat , després de segellar els nostres carnets , ja som fora i mentre en Josep Maria ha de fer una mica de manteniment a la bici , en Fons i jo aprofitem per fer una migdiadeta-express estirats a la gespa de la plaça.
Un cop tot en ordre , som-hi , ara el cami és força de baixada i pla cap a Valladolid, el nostre proper control.

Quan arribem als plans enganxem un carril bici super senyalitzat , pintat , ...però sense cap us doncs està ple de graveta . No ens trobem cap ciclista , i això és una tònica en tot el nostre recorregut, tot i que hi ha forces rètols que indiquen l'existència d'aquestes curioses criatures que encara no hem tingt oportunitat de veure.
Quina incongruència més gran aqui fent servir un bon pressupost per arranjar carrils bici sense ciclistes i a altres llocs molts ciclistes   jugant-se el físic en carreteres estretes sense carril bici ni protecció...com diuen sempre plou sobre mullat !.

A part d'algún repetxó dels que et deixen clavats i on en Fons s'en va com un dimoni, la ruta transcorre força planera. Ens arribem al poblet  de Villabañez on fem un traguet al bar del poble...crónicas de un pueblo versió 2011 , la tele , de les noves panoràmiques , planes i enormes. Tot canvia. Fan els toros , res canvia.
Davant les dues possibilitats d'arribar a Valladolid triem la de l'esquerra passant per costat de Tudela de Duero , però que ens anirà força be per passar Valladolid. Un paio amb una motoreta ens indica l'altre camí , però ja hem fet un bon tros de gairebé l'únic repetxo que hi ha per aquesta banda...massa tard!.
Valladolid la passem força bé encara que el track que duc i algún rebot del senyal gps ens obliga a fer algún volt. Parem a segellar en una terraseta i aprofitar per fer un trago i també amb l'intenció d'un pizza (ja hi tornem amb les obsessions...) , però la cosa acaba en uns entrepanets , seven up i gelats.
Quan proseguim veiem les magnifiques instal.lacions d'oci que Renault disposa pels seus treballadors sota unes pinedes espectaculars i que ens vindria molt de gust fer servir...un altre dia serà !

El sol encara està força amunt per l'hora que és, ens trobem bastants quilòmetres de la nostra longitud i això es nota al fer-se fosc.Tot i això el sol el veiem baixar per sota de l'horitzó abans d'arribar a Medina del Campo. Toca començar a pensar en sopar.
Quan arribem a aquesta població , a tres quarts de deu , en Josep Maria en veure el parc de bombers proposa anar-hi a timbrar . Dit i fet i de pas ens ofereixen el poder passar allà la nit.. Oli en un llum i veient el fred que fotia aquesta nit passada a Burgos qualsevol diu que no.

Mentre en Fons es comencen a preparar per la dutxa , en Josep Maria truca a telepizza (les obsessions s'han de dur a terme...) amb el número que molt amablement ens han cedit els bombers i jo m'atanso a la benzinera que hi ha a uns 300 metres per segellar els carnets doncs al parc el jefe no hi és i s'ha endut les claus del calaix del despatx on hi ha el segell. Sense la bossa del darrera aquesta bicicleta la trobo nerviosa com una mala cosa, no m'extranya amb els quilets que duem a sobre.Un altre dia ja farem una reflexió sobre aquest tema del pes que al final acaba per obsessionar-te ben poc la veritat.
Son quart d'onze del vespre quan una vegada dutxat em foto dins el sac per mirar de dormir aprofitant aquesta excel.lent troballa . Llavors truquen els de telepizza que el xicot de la moto s'ha fotut una garrotada i s'ha trencat una cama i té la moto feta merda i si podem passar a buscar les pizzes. En Josep Maria els diu que ara estem ja canviats , mig dormint i ho deixem estar. Les obsessions són això obsessions...avui en forma de pizza inaccesible!
Dormo molt bé , i quan a les dues decidim reemprendre la ruta estic totalment fresc i descansat.
La veritat agraïm molt aquesta desinteressada ajuda que ens han donat els bombers , una de les notres més positives experiències de la sortida. De tant en tant aquestes mostres ens enriqueixen i ens fan molt més humans. Gràcies per tot bombers !

Passem per la benzinera on ahir a la nit vaig segellar per omplir diposits , una orxata (coincidim amb en Jordi de la Fuente sobre les excel.lències d'aquesta beguda per la nostra pràctica esportiva) , una mica de bolleria i enfilem cap a Pozal de Gallinas , no fem comentari sobre els noms , i Sepúlveda , el nostre proper control.
La carretera es troba molt ben asfaltada, tot i que no hi ha gaire (gens !) de trànsit. Millor !.
Quan portem uns quants quilòmetres en Josep Maria torna a tindre una passió de son i diu que al proper poble pararà a fer una becaina en un banc. Ja ho diu en Fons: "nos falta una hora más de dormir". Decidim parar tots junts a un poblet , Vallelado , a la plaça de l'ajuntament. Bonic campanar , si senyor !. En Fons es fot dins el seu sac i es queda al banc de la plaça , jo li dic al Josep Maria de fer l'asalt al caixer que hi ha i això fem. Tal i com diu l'anunci ens tornem Bankeros , per part d'en Fons ...i Cajeros per part d'en Josep Maria i meva. Trenquem el son breument , una horeta i som-hi.

Al sortir està a punt de trencar el dia quan passem per Cuéllar i el cel ens dona aquells minuts on els canvis cromàtics al cel et deixen bocabadat una estoneta.
Fem conya amb la necessitat de desdoblament d'aquesta carretera , però la veritat no sé si és ben bé broma doncs hi ha forces quilòmetres que al costat de la carretera es veu una arrancada brutal de pins i ja veurem si no hem donat en el clau.
Quines rectes fins a Cantalejo!. O millor dit quina recta, això és recte com un canó d'escopeta!. A Cantalejo esmorcem lleugerament (unes magdalenes i un cafè amb llet) a l'únic bar que trobem obert , del nostre tipus: toros i olé!. A la tele donen les noticies de la mort de Amy Winehouse , una altra llegenda , una crònica d'una mort anunciada des feia temps! Ja esmorçarem una mica més consistent més endavant quan el pais recuperi una mica el moviment...
Abans d'arribar a Sepúlveda baixem el port que hi ha enfront. , quan més baixem més haurem de pujar , això que veiem al nostre davant a l'altra banda del riu és el nostre destí.
Passem el pont i vinga amunt que fa pujada. El poble és de gran bellesa , de fet està considerat un autèntic monument tot el conjunt. Em venen ganes de donar un volt a fer fotos , però ...un altre dia serà !

Esmorcem al bar que hi ha a la plaça que els pocs minuts és punt de trobada d'una bona colla dels breveteros. Tants quilòmetres i al final gairebé el 50% dels seus participants ens trobem aqui.
Parlo amb en Angel Ruiz de redciclista, l'autor del track que duc , i el primer que em diu és disculpar-se pels errors que hi ha . Cap problema amb 1000 quilòmetres on no hi ha un nap hi ha una col.
Em menjo un entrepà de bacon que està de mort . Al bar s'ha girat de cop la feina i hi ha una activitat frenètica .
Al nostre costat s'asseu un brevetero , que ens diu que és del poble on anirem a segellar Sala de los Infantes . Em diu que quan vegi un dinosauri a aquesta població al davant mateix viu ell. Quan li pregunto pel seu nom , tenim una altra de les anècdotes del brevet , el tiu em diu que li digui com jo vulgui. Li demano per almenys referir-me a ell d'alguna manera. No hi ha manera . Cony però el teu nom és ? Tu mismo ? Els seus colegues li diuen , Quique dale el nombre...No en teiem l'aigua clara. Sembla un autèntic "diálogo para besugos".Osties aquest mon està ple de grillats i jo que em creia un tipus raro , raro ,  no arribo a la sola de les sabates d'algunes "llumbreres".Com deia el meu avi sempre hi ha un pitjor!. El Josep Maria encara ara riu i ho cataloga com la situació més inversemblant del dia.
Sortim seguint el track carrers a munt fins que veiem que ens obligaria a baixar per un carreró amb escales...mitja volta i anem a buscar la carretera, deixem el treking per una altra hora!.
Baixem fins passar el riu i ens tornem a enfilar. Al nostre davant uns barrancs espectaculars amb una colla de voltors que van sobrevolant. I de cop mentre faig fotos veiem passar els quatre únics ciclistes de la ruta , i fan mala cara ...amb aquests ocellots al seu damunt, la cosa pinta en bastos, nois!

Abans de coronar ens passa en Quique , o com osties es digui, que va lleugeret d'equipatge i sembla que té pressa.
Quan passem el poble d' Urueñas on hem parat amb l'intenció d'omplir bidons i sols aconseguim que jo posi a refrescar els peus a la font decorativa tot veient que la font no raja , ens enxampen la colleta del matrimoni de Donostia ,el de Bilbao i un altre ciclista vasc que va amb juntament amb ells.

Anem una bona estona plegats doncs tenen un ritme bastant semblant al nostre , però els perdem la roda quan ens aturem a omplir els bidons  a una caseta que hi ha a peu de carretera.En Josep Maria portava el llum de la reserva encés i això amb la bici no pot ser !.
Baixem un divertit port fins començar a olorar els plans que ens duran a Peñafiel , per acabar de completar el primer bucle d'aquest brevet.

Anem pels plans on sort tenim que fa una mica d'airet referescant doncs amb calor això podria ser l'h... i si fes vent de cara ...per llogar-hi cadires !

Ens aturem breument a un poble anomenat Rábano a omplir bidons i refrescar-nos i desestimem els consells d'anar a veure les instal.lacions del camping que ens fan la gent d'allà. En Josep Maria els diu que un altre dia i sense bicicleta!.

Finalment arribem al control C7 que es a Peñafiel . Són dos quarts de dues i m'agradaria veure el començament de la F1 . Perfecte !.

Parem a un bar que hi ha al mig d'una placeta amb ombreta amb les vistes de l'impressionat castell al fons , on per cert hi ha un geocaching que avui tindrà que esperar. Llavors comencen a arribar ciclistes , entre ells en Quique , que a partir d'aquest moment rebrà el sobrenom del Guadiana , doncs apareix i desapareix com per art de magia.
Amb ell hi ha tota la colla de la zona centre , que abans han arribat darrera nostre a Sepúlveda i veiem que fan servir una pràctica discutible en quant a legalitat , doncs veiem que no paren ni a segellar. Quan han marxat tots els ciclistes, veiem una dona que porta a la mà tot un plegot voluminós de carnets de ruta i entra al bar per sortir rapidament mentre una cotxe en marxa l'espera. Entra dins el cotxe i ...dale canya torete!. Vaja , ver para creer!.  Encara riem ara de la situació. Fer brevets randonneurs amb secretaria...tot un luxe !.

Comença la cursa de F1 , veig la sortida i ...nosaltres també reemprenem la nostra cursa particular. Ara toca una bona esplanada més o menys arribar de nou a Roa de Duero on tenim el control C8 i completar el primer bucle del nostre recorregut.

Aquest tram es per donar motiu als tòpics de Castella, amb immensos camps de blat que ens acostaran a Roa on fem una paradeta per segellar , canvis d'oli i tot allò que cal fer a la benzinera i per sort no ens cal pujar a dalt del poble ...
Son dos quarts de quatre i reemprenem la marxa tot passant pel pont sobre el Duero i enfilem cap a Aranda de Duero , quan estem passant pels seus carrers veiem a la colleta dels de Donostia que surten un parell d'encreuaments al nostre davant. Els cacem i comencem a fer via junts pels carrerons d'Aranda. Jo duc a la pantalla el track i tot i anar al davant giro a esquerra i veig que ningú em segueix. Cony , mitja volta on van aquests. Volteta turísitica pels carrerons , per tornar a sortir al següent encreuament on jo havia arribat abans. No si fem aquestes animalades farem una bona torna per aquests 1000 !.

Al sortir d'Aranda veig que el track meu em dona que hauriem d'anar per una carretera més a l'esquerra que la que estem fent. Els meus colegues de la Penya no n'estan de punyetes i diuen que els vascos sabran on van. Jo faig parar i ens mirem el mapa ...efectivament hi ha una opció que era la que marcava el track i que en breu ens cal recuperar tot tirant a esquerra per anar a buscar la carretera de Santo Domingo de Silos.

Després d'unes quantes esplanades amb pujadeta final cabrona ens arribem a Caleruega on aprofitem una benzinera de nou per repostar. Es tracta d'una mena de tenda d'ultramarions versió 2011 , material de ferreteria, menjar , revistes , higiene , pintures, , vaja un petit univers . I ens sorpren molt que tant la dependenta com tots els clients que passen mentre hi som són Bulgars , ens sorpren el tema i inclús li preguntem , explicant que n'hi ha una bona colla i que aquest lloc és l'únic que es troba obert i que es pot comprar gairebé qualsevol cosa.
Quan estem fora veiem a lo lluny els nostres colegues vascos que arriben per la mateixa carretera que nosaltres. Han donat volta .Hem fet be en parar i consultar a Sant Michelin!.Com deia un antic profe , no copieu al del costat que s'equivoca !.

Reemprenem la ruta i al cap d'una estona veiem sortir de la cuneta el de Bilbao que estava sota una cuneta ..."haciendo la firma !". Anem més o menys junts fins que diu que té tard.
Comencem a enfilar la pujada i al gairebé coronar el veig que encara està al davant . Vaig darrera seu i el caço abans de coronar. Em comenta que a Bilbao està plovent a bots i barrals, segons li ha dit son germà. Li dic que no es preocupi , tampoc hi arribarem avui.
Iniciem la baixada cap a Santa Domingo de Silos, impressionant el pas de la Yecla , realment et talla la respiració i t'imposa les vistes del lloc.
Espero els meus colegues al trencall de Santo Domingo i iniciem un tramet preciós per un congost que ens dona una idea de lo complicat i dificil que debia ser en altres èpoques arribar a aquesta població.

Després una bona baixada i així ens arribem a Salas de los Infantes uns minutets abans de les nou del vespre , amb la qual cosa aprofitem per anar a buscar un lloc on sopar. El dinosauri no el veiem però si que veiem un restaurant d'on surten la colleta dels de Donostia .Ens diuen que tenen hotel reservat a Burgos on dormiran. En Josep Maria demana per pizzes i ja que li diuen que s'han acabat , anem enfront mateix a un local , el Pelayo , on podrem menjar força bé. Quan entrem molt timidament pregunto per una pizza sabent que estic a punt de cometre un pecat. Efectivament no n'hi ha però a canvi els pernils i la cecina que hi ha penjats conviden a apostar per la gastronomia local . Com diu l'Isi Selva : "allà on vagis fes el que la gent del pais faci" i això inclou el menjar! Com ha de ser !.
Fem una bon avituallament i després de tapar-nos per la nit iniciem el cami de Burgos a dos quart d'onze del vespre sabent que la nit aqui és molt fresqueta a aquestes contrades i no es pas broma.

Aquest tram és per mi el més dur i m'he d'anar tirant raigs d'aigüa ben fresqueta a la cara doncs la son comença a fer acte de presència. Quan arribem al trencall que ens marca el rutòmetre i el track per anar a Burgos passant per Modúbar novament diferències de criteris i els meus colegues decideixen tirar recte cap a Burgos directament. Total ens fotem dins l'autovia breument. En fons diu que si ens paren podem dir : que ell és extranger i no s'assabenta de res , en Josep Maria mut i jo català. Malament rai , sembla que tinc les de perdre! Comencem la nostra incursió a l'autovia amb una dura pujada i llavors baixada fins a retrobar el track i la sortida de Burgos.
Hem de buscar un lloc on dormir , l'opció dels bombers ha sortit molt bé però tampoc és questió d'abusar i la dels caixers a la capital és una mala opció , segur que hi ha moviment durant tota la nit, anem cap als poblets que hi ha a la sortida a veure si tenim més sort.
Quan arribem a Vivar del Cid anem pels carrerons a buscar sort, fins que ens trobem un home que ens diu que millor anar al poblet proper , que allà on som no hi ha res. Dit i fet tornem a la ruta i ens arribem a Sotopalacios, on veiem un caixer de  Caja de Burgos..som-hi! Som Cajeros !.

Son les dues de la matinada , estem dins un caixer de Caja Burgos , l'espai és superestret , hi fem encabir les bicis com podem , encara que en Fons en no poder acabar de tancar la porta fot un renec doncs tinc la meva bici mal fotuda i li fa nosa. Perdona però a aquestes hores ja no toquem ni quarts ni idems. Ens intentem instal.lar el més raonablement possible. Un autèntic exercici , un petit puzzle humà-ciclístic tu un pam cap aqui jo un cap allà.
Llavors quan estem instal.lats comencen les anècdotes de la nit. El sensor de presència si el tapem amb un mitjó no deixa que el llum s'apagui. Si el deixem tal qual qualsevol moviment nostre fa que s'encenguin els llums. Al cap d'una estoneta un cotxe aparca al davant i ens il.lumina una bona estona fins que decideix marxar. No trigarà gaire estona en sonar uns cops , estan  trucant a la porta , un paio una mica xuleta ...i no era l'amo del restaurant de Roa , ens diu que la seva xicota ha de treure diners i que com es que no anem a un hotel. Li diem que s'ens ha fet tard. El paio ens diu que aquestes coses s'han de preveure . Gràcies nano , tot previst com treure diners a les tantes de la nit per part teva ,no? La tècnica del Josep Maria és baixar el cap , tot esperant que passi la pedregada i deixar que la cosa passi el més breu possible , no estem per gaires osties. Encara que coneixent el seu caracter i recordant l'incident sortint de Maçanet de Cabrenys a la Barcelona-Perpignan'2008 amb un conductor que ens va avançar perillosament a fregar la pell i després encara va parar a la cuneta a buscar gresca, estic segur que li fotaria una garrotada que li giraria el cap! Això pot acabar malament , malament. Com deien a la pel.licula Braveheart : Quietos !.

L'escena no té desperdici: la xicota vestida de festa treient diners envoltada per les nostres bicis , els equipatges , els sacs de dormir , tres paios suats , cansats i més cremats que la moto d'un hippie en el primer son i el manso xuleta ell, a la porta encara fent-se el graciós!
Ni a la seqüencia del camarote dels germans Marx!.
Tornem a dormir, amb intermitents enceses de llums cada vegada que un de nosaltres es mou una mica."Pa mear i no echar gota".
Al cap d'una estona més un altre xicot , aquest molt educadament s'en fa càrrec de la nostra situació i molt timidament ens demana per treure diners. De tant en tant et trobes amb gent comprensiva. Sols faria falta ! Som nosaltres els que estem en un lloc que no toca , però que hi farem. Com diuen al pais veí : C'est la vie mon ami!.
A un quart de sis decidim que ja en tenim prou i continuem la nostra ruta cap a Medina del Pomar on tenim el proper control.

Sols sortir del poblet i ja agafem una carretera secundaria , ep ! això si asfaltada com si fos el nostre estimat i ben dimensionat eix transversal (diuen que qui no es conforma és perquè no vol, no?) que ens portarà per Villaverde-Peñahorada i enfilem cap al coll de la Mazorra.

Als pocs quilòmetres d'iniciar aquest tram perdem l'holandes que va pujant més fort que nosaltres dos. De tant en tant ja fa aquestes apretades i esperem que el retrobarem més amunt.
Va clarejant el dia i anem fent via per una carretera arranjada de nou sense un puto cotxe que passi. No em vull fotre pesat , però: Más de lo mismo!.

Dalt quan som a punt de coronar el coll de la Mazorra es veuen uns nuvolots al fons negres , com una mala cosa que ens comencen a fer pensar que el verd de la zona on entrarem no és una cosa casual i que acabarem el dia xops!.

Foto de rigor al coll i baixem un port que per l'altra banda l'ascensió pinta més dura amb molt bon asfalt però amb uns desnivells considerables. Al fons es poden veure els espectaculars plegaments de la serra de la Tesla.

Després de Valdenoceda entrem en el bellisim congost de  los Hocinos i al final creuem el riu Ebre , per al cap d'un quilòmetres arribar al poble de Incinillas que gairebé no toquem doncs just a l'entrada a ma dreta surt una carretereta estreta, estreta , de les que si trobés un cotxe has de parar que va cap a Medina del Pomar.

Passem ràpidament el poble de Bisjueces aprofitant un ràpid descens per aquesta carreterreta i al cap de poc arribem a Medina del Pomar, a quarts de deu del matí .L'hora d'esmorçar. Anem per aquesta feina , no?.

Preguntem per un lloc i ens indiquen un bar de tapes, el Pereda on ens fotem les botes ! Truita de patates amb cranc i entrepanets de pernil amb un bon raig d'oli d'oliva ...! Aqui al nord es menja de nassos , no és un tòpic no , això del jalo ho cuiden si senyor !.
Ni rastre d'en Fons. Quan el truca en Josep Maria li diu que ja està fent el port de Los Tornos. Li comento el tema de la porta del caixer d'ahir al vespre al Josep Maria però em diu que no li doni més voltes, que potser el que vol és guanyar una mica de temps per poder descansar abans d'agafar la seva furgoneta per tornar a Manresa doncs és ell el que condueix.
Timbrem i enfilem cap el puerto de los Tornos , que durant una bona de quilòmetres es fan per una carretera ample i sense problemes.
Parem a una benzinera a mig cami on fem un repostatge i canvi d'olis . Li pregunto al cambrer si ens mullarem i em diu que no.
Just quan anem a agafar les bicis , comença a ploure. Genial ! I aqui no tenim en Tomas Molina...!

Els de Donostia ens havien dit que si està moll anessim amb molt de compte amb aquest port doncs és molt lliscant i vist com està el temps decideixo baixar amb els cinc sentits (o més...!) en estat d'alarma.
Les vistes són brutals , encara que hi ha unes boires i uns nuvolots baixos que li donen un caire èpic que no m'acaba d'agradar per els nostres darrers cent quilòmetres , la veritat millor un cel una mica tapat però sense pluja.

Al acabar la baixada un trencall de sobte cap a la dreta i comencem a pujar el portet d'Ubal amb la mateixa violència que baixavem. Estem al Pais Vasc , benvinguts a "nada un par de repetxones y ya está..." .

Aquí és un continu em trec el goretex, me'l torno a posar , passem de fa sol a plou...No hi estem acostumats a aquesta climatologia.

Carai quina mala llet que té el portet dels nassos. Sort d'anar fent fotos i distraient-nos amb el paisatge , amb el cavall que volia ser vaca , les casones, la molsa de les pedres , comptar pilones , ...vaja totes aquelles ruqueries que et serveixen per passar quilòmetres d'una manera distreta. Coronem i ...baixada brutal un altre cop !
Ens despista una mica el tema del control de Karrantza , no sabem si cal segellar a qualsevol lloc i li demanem consell a una dona que ens diu que baixem pel carreró que tenim enfront (brutal baixada !) i que passat el pont trobarem una benzinera i que més endavant tenim la pujada de la Escrita , que ens la pinta com "durilla". Fotem conya amb en Josep Maria que si la Escrita és dura , la No escrita com cony ha de ser !
Arribem a la benzinera , a la una del migdia i omplim diposits. El noi de la benzinera ens diu que ens queda molt poc per dalt ...!  Ja veurem al final qui tenia raó si ell o la dona d'abans ...!

La pujada s'allarga , anem veient al fons on hem d'anar a parar i lamentablement per nosaltres li donem la raó a la dona ...encara que una mica més descarregats i amb menys quilòmetres són d'aquell tipus de ports que conviden a anar amb bicicleta. Aquest ports estan plens de màgia per la pràctica ciclística. Li comento a en Josep Maria l'existència d'unes guies de ports del Pais Vasc el mateix que les dels Pirineus i els Alps , una autèntica Biblia pels que ens agrada això de pujar i una excel.lent font de consulta per planificar rutes com els nostres "Pirineus" que varem iniciar per allà el 1995 amb el ""Círculo de la muerte"  ampliat , amb els ports de Portilló , Peyresourde, Aspin , Tourmalet , Soulor , Aubisque , amb l'afegit del "curtet" Portalet. Una autèntica bogeria i que va ser la primera d'una sèrie que anavem fent cada any per descobrir aquests colls on es van gestar etapes èpiques del Tour , o que simplement et demostren la grandesa de la naturalesa i el petit que et pots arribar a veure davant aquests gegants que tenim relativament tant propers encara que fa uns anys tinc un xic descuidats al tindre els xics.

Coronem el coll i comencem a baixar cap a Zalla. Després d'aturar-nos a un pas a nivell per deixar passar el tren , en un trencall , sols m'aturo per esperar en Josep Maria i ja para un cotxe i el seu conductor em pregunta: "¿Donde vas?" . A Bilbao, li responc . "Entonces por aqui , no cojas esta carretera , que el alcalde hizo cambiar los letreros para que no pasaran los camiones y os llevara a la autovia". Collins com les gasten  per aqui , agafem la carretera més estreta que ens porta de pet a Zalla i ja iniciem els nostres darrers quilòmetres paral.lels al riu fins a entrar en les edificacions de la vella industrial Bilbao .
Quan estem dins els carrers , el Josep Maria em fot un susto de Maria Santissima, al agafar en una baixadeta en ple centre urbà les vies del tramvia tot i obrir-se per passar perpendicular pel seu damunt i fotre's una galeta de les que foten els pels de punta. Al final tot queda en un susto , cops que passaran a blaus més endavant , una mica de sang als dits de la mà , alguna rascada a la roba i segur que el que no ho és també i un cop de cap que per sort el Giro s'encarrega d'esmorteïr. Quin perill aquests elements pels ciclistes!. No em cansaré mai de dir que bicicleta sense casc pot ser una molt mala elecció.

Finalment arribem a la Sociedad Ciclista Bilbaina i sense que es puguin comparar hem estat unes 2h20 més que el meu temps del 2007 que duia de referència.
Avui dia de Sant Jaume tots els locals que hi ha per la zona es troben tancats i barrats. Ni una trista coca cola ens podrem fotre. Ja es tindre mala llet per un dia que sortim de casa!.
Deixem els nostres carnets a la bustia , truquem al Fons ,que resulta que ha donat una volta extra i encara no ha arribat , (a partir d'ara canviarà el seeu renom de l'Holandès volador pel de l'Holandès errant...! ), a  fora veiem a la "secretaria" dels de Madrid que ens pregunta on hem timbrat (sense comentaris !) , em despedeixo del Josep Maria, vaig al parking a canviar-me  i després d'una visita breu a la Basílica de Nuestra Senyora de Begoña (deixem-ho correr aquest geocaching no vol saber res de mi) , cap a Calaf hi falta gent ! A base de Red Bull's  , un descobriment que la veritat faig avui , inicio el llarg retorn amb el troset de pizza en ment que finalment puc mig materilitzar a l'àrea de servei de l'autopista. Que seria de la vida sense aquestes obsessions ...!

Fotos Picasa         scbilbaina

20110709 Calaf-Benasque-Calaf

Tot una clàssica que no em podia perdre , amb un bell recorregut que ens porta de les nostres terres de secà fins a tocar un dels centres neuràlgics dels Pirineus , la població de Benasque.

Per aquest any som els tres Ramons els que ens hem engrescat i el dissabte a les 6 del matí hem quedat davant la casa del Colell.

Al passar per la plaça dels arbres ens trobem en Manolo , Xavi i Joel que han quedat per fer el Pedraforca. Sols els desitjo que demà no vagin a Sant Llorenç ! Quina animalada l'any passat !

Amb una mica de fresca baixem cap a Castellfollit. Avui estreno els manguitos, i la resta de l'equip del club , feien pinta de calents i en aquest moment ho calen i ho són!.I els culottes un 10 ! la badana de gran qualitat, gairebé segur que aniré amb ells a la PBP.

Ens arribem a Ponts , travessem el poble i jo paro breument, sense sort a fer un geocaching a la presa que hi ha abans de creuar el riu. Ja hi tornarem un altre dia amb més temps i amb unes altres sabates!.

La pujada cap a Comiols per aquesta banda sempre l'he trobat més trencadora que per Artesa , amb continues pujades i baixades que no ajuden a agafar un ritmet.

Al final arribem al coll amb la sorpresa que han canviat els rètols . Que hi farem ! Foto i mentre el Colell i en Ribi s'avancen fins Isona on esmorzarem , jo faig un geoamagatall tot disimulant per la presència d'un geomuggle que ha anat a buscar cobertura de telèfon allà. Al final una dotzena de minuts i bingo !

Baixo cap a Isona on ja m'espera l'esmorçar a taula. Els meus colegues m'endevinen el que vull beure i menjar ...tampoc és tant difícil , el de sempre: una coca cola i un entrepà de truita!.

Recuperem el temps i amb 37 minuts som-hi una altra vegada. Decidim seguir fins a Conques per la carretera vella , una opció més tranquil.la ja que de tant en tant ens trobem amb conductors que tot i l'amplada encara ens han de passar a fregar. Poc respecte per la vida dels altres !.

Arribem a Tremp , avui no hi ha les màximes temperatures històriques que varem registrar quan feiem els radis i ens coincidia la màxima amb el lloc on haviem estat . Quin estiu el del 2003 !

La carretera cap a la Pobla de Segur amb el seu nou itinerari més adreçat és nou per a mi , encara que personalment i per fer amb la bicicleta m'agradava més fer-ho per les corbes tot ressegint les caletes. Per cert avui el pantà es troba ple fins dalt, i tant el Colell com jo coincidim en que no l'haviem vist mai tant ple.

Arribem a La Pobla , una salutació al nostre company de randonneurs l'Alex Roca que és d'aqui, i seguim per la carretera cap a Senterada.

Tot i el poc desnivell , aquest tramet s'em fa pesadot , especialment la calor , quan no bufa el vent tinc la sensació que m'estic fregint!.

Quan passat el trencall de Sarroca quan comença a pujar les primeres rampes , veig com me'n vaig cap enrrera i  a les primeres corbes em despenjo dels meus companys. No vaig gens fi , i al final un cop passat el poble de Perves he de parar al rebre la trucada de la meva dona i estic a punt de fotre la truita per sobre del telefon. Quin descans ! Es nota que no faig botellon i no estic acostumat a aquestes vomitades. Es veu que l'esmorçar no se m'ha posat bé. Ara entenc les calorades al pla .I les cares del Colell quan li explicava!.

Arribo al coll , em faig una autofoto al cartell (ara resulta que ens han baixat l'altura) i quan giro veig que a l'altre banda del coll hi han els dos Ramons asseguts a costat del rètol. Foto , una mossegada i som-hi , cap el coll de Viu de Llevata que per aquesta banda sols té un quilometret escàs i el Colell vol fotre un trago!

Parem al xiringito que hi ha al costat del coll i ens fotem un més que merescut glop , abans d'iniciar la baixada que ens durà a Pont de Suert on tenim previst dinar.

Amb un servei dels que tant et poden planxar un ou com fregir-te una corbata dinem a un lloc clàssic d'aquesta sortida , el bar Lavaix.  Sols a l'edició del 2002 que varem anar a Bielsa varem dinar a les Paüles , i vista la distància que hi tenim al veure el rètol de quinze quilòmetres un bon tros més enllà , tant el Colell com jo ens fem creus del lluny  que varem anar a espetegar aquell any . I a més amb el Colell malalt i en baixa forma!.Quina manera més cruel d'animar-nos tenim ....!

El coll d'Espina sempre es fa una mica llarg ja que sempre el pujem amb la calorada tot i que una bona part es pot fer a l'ombra que s'agraeix i el fa més facilet i distret.

Baixada i tornem-hi cap amunt fins el coll de Fadas , on ja podem gairebé  ensalivar el trago que tenim previst fotre'ns a Castejon de Sos.

Tot i que no soc un bon baixador , aquesta baixada sempre m'ha agradat i m'ha cridat l'atenció els passos per boscos túpids i les toponimies que ens fan pensar en la part més salvatge i arrelada en els temps dels Pirineus.

Així ens arribem a Castejon on anem a fer el trago. Al sortir , quina rotoooonda que han fotut aqui , no s'estan de res ! ,  és allò de preu per preu ...!

Anem fent via ràpidament i ens arribem a Benasque , on a les primeres cases ja podem veure el rètol del nostre hotel , el San Anton .

Entrem a deixar les bosses per pujar més lleugers a Cerler i quan li estic demanant a la noia de recepció , llavors la veu de l'experiència , l'avi Colell ens diu que ja n'hi ha prou , que s'ens farà fosc i que un altre dia serà .Fi de trajecte !.

Fem una bona pensada , una retirada a temps diuen que és una victòria i després d'un bona dutxa anem a Barrabés a delir-nos una mica en aquest temple del material de muntanya. Despres fem un trago al motarra-bar com ja varem fer l'any 2004 , amb una decoració curiosa.

Després de la breu incursió turística , comprar quatre coses per portar a l'endemà , anem a sopar i a dormir d'hora que demà serà un altre dia.

L'endemà podem aprofitar fer una mica d'esmorzar al mateix hotel que ens serveixi per fer els seixanta quilometres fins a Graus on farem un esmorzar més potent , en la nostra tònica !

Tot i la por inicial al fred tot baixant paral.lels al riu i pels espectaculars pasos del congost de Ventamillo , la veritat és que no fa tant fred com ahir sortint de Calaf !

Després de passar Campo el gps em marca un dels pocs geocahings de la zona , però veient que es troba a l'altra banda del riu i dalt d'un castell , deixem-ho per una altre dia !.

Arribem a Graus , i ens fotem uns entrepans bonissims , res a veure amb el pa xiclet d'ahir . De les dues opcions que teniem anar cap a Estada i Binefar o fer la ruta per Benabarre agafem aquesta que ja coneixem .
Passem el pont i comencem a pujar cap a la capital de la Ribagorza .

La ditxosa foto de marres

Quan arribem als seus carrers i aprofito per fer una foto sense aturarme , de cop sento uns crits al meu darrera : "Caballero , caballero !". Em giro i veig un guardia civil que m'apunta amb el dit . Ara em fotarà una multa per anar fent fotos tot pedalant , penso. Llavors em crida "ya esta borrando esta foto " .

Una mica aturdit per l'escena més pròpia d'en Benny Hill que d'una sortida en bici , gairebé sols tinc temps per agafarme al manillar i començar a baixar pels carrers fins arribar a la nacional.

Resulta que es pensava que estava fent fotos d'una instal.lació militar . Mare de deu amb lo barats que estan sortint darrerament els teleobjectius i aniré a fer espionatge fent equilibris amb una càmara compacta i damunt la bici! Mare de Deu, Senyor !.

Decidim no aturarnos a la benzinera que ens ha fet tantes vegades de control als nostres brevets i aprofitar que el vent ens va bé per tirar cap a Alfarràs.

Sols una aturada per omplir els bidons del Colell i menjar quatre ganyips i una foto al coll de Saganta i aprofitem l'excel.lent pis i el vent per plantar-nos a la nostres contrades. El canvi d'asfalt curiosament coincideix amb el de provincies... Que en som de borinots !.

A Alfarràs fem una aturada per omplir dipòsits : coca cola sense plom i xampu super. I no podem passar de llarg amb uns gelats que a aquestes hores es posen la mar de bé.

Anem massa bé , la F1 comença a les dues i nosaltres arribarem a Balaguer massa d'hora . No ens aturem ni a la font de Castelló de Farfanya , lloc tòpic i típic de remullada. El nostre patró de terra endins el Colell l'ha encertat amb els vents i cal aprofitar l'avinentesa!.

Al passar per la passarela sobre el riu veiem com la cosa està engrescada amb la Transsegre , aquesta bogeria de baixar el riu amb qualsevol andromina que ja cel.lebra els seu 27 aniversari i que té tot el poble revolucionat.

Anem a la barretina que normalment es troba tancat els diumenges però que amb aquesta història ha obert les seves portes.

Veig part de la cursa amb "prismàtics" i abans de les tres ja hi tornem a ser ,tot i que la cosa promet.

Quantes voltes dona la vida aquell any venint de Benasque i dinant a Balaguer també varem la cursa, tot i que era una setmana abans F1 Magny Cours 2004 amb un Alonso que iniciava el primer dels seus títols mundials.

La pujada cap a Agramunt amb el vent favorable es fa força bé i canviem lleugerament el recorregut per anar cap a Guissona enlloc de pujar per Tarroja on trobariem les obres de l'eix.
Aturada tècnica a la benzinera d'Agramunt per "repostar" i omplir diposits portem buits i buidar els que portem plens. Que hi farem som humans , no pas màquines !.

Al sortir de la benzinera i després d'una breu demostració pràctica de quina de les dues opcions de sortir del poble és la més ràpida el vent encara ens vé d'esquena , però poc abans d'arribar al trencall de Concabella es comença a girar i fa que arribem a Guissona una mica assedegats. Decidim parar a una font de Guissona a omplir bidons i llavors tot i no portar les coordenadades , ni tant sols estar segur de que n'hi havia un , recordem que hi ha una sèrie de catxés dedicat a les fonts de Guissona. Sense ni tant sols les coordenades , busquem una mica i ...bingo, dos tresors per manca d'un: jo trobo un "grinder d'herbetes" clandestí que algú havia amagat i en Ribi l'autèntic tresor.

Ara anem cap a Vicfred on fins el darrer moment tenim les dues opcions , baixar a Torà o continuar per Conill , que és l'opció que al final triem i que fan que arribem a Calaf a quarts de set, amb temps suficient per que el Colell vagi a fer unes ballaruques al seu carrer!.

Fotos picasa             

Track Wikiloc Calaf-Pont Suert-Benasque           

Track Wikiloc Benasque-Graus-Calaf