Havent ahir la sortida a Ulldemolins , era previsible que avui no hi hagués ningú al Rosa, però m'hi atanso igualment , on em trobo amb els "carreteirus" Colell , Segarreta, Castillo i Pep , que em diuen que al Canet sembla hi havia alguna bici. Hi passo però no són de la colla.
La meva idea és anar passant pel llac de les maioles cap a Copons a fer un geoamagatall que tinc pendent doncs pels comentaris pinten molta pujada per fer-ho amb canalla i ha quedat com a assignatura pendent. Un bon dia per no emprenyar a ningú amb les meves ruqueries...!
Així doncs passo el soterrani de la Renfe , faig els plans cap a la masia de l'Indiano i pujo cap a Solanelles. Baixo per les cares enigmàtiques , on m'aturo doncs veig que la xapa protectora està fora de lloc. La torno a lloc i continuo cap als Prats de rei .
Al passar per darrera el camp de futbol veig fugaçment , de fet el llampant color rosa dels equips els delata , com pel camí del cementiri en baixen un parell del Bikecalaf. Són en Gerard i en Jaume.
Em comenten que ahir no varen anar a Ulldemoins i avui tenen intenció d'anar cap a fer unes trialeres cap a Maçana. Jo els comento les meves intencions geocatxerils , els sembla bé i s'hi apunten. Així doncs tirem cap a cal Bartomeu , on fem el tramet de carretera fins el trencall de cal Barrusca i comencem a planejar fins enganxar el cami que mena al llac.
Ens arribem al llac , fem la paradeta de rigor i proseguim la nostra ruta ara pujant fins el cami de l'Hostal Vell. Volem anar a Rubio i la nostra intenció és baixar per un corriol que fa temps no faig , però ens despistem de trencall i arribem als plans de Rubio abans d'hora i per camins bons. Que hi farem! Millor ens entaulem ...gairebé son les deu i ja ens l'hem guanyat també !
Avui ens comenten que és el darrer dia dels llogaters , que deixen el negoci i per cel.lebrar-ho ens proposen un menú especial força atapeït. Jo em trio una cosa nova per esmorzar: truita amb un tall de pernil salat. Digueu-me clàssic ... i previsible !
A part dels ciclistes que ja hi trobem , van arribant , trialeros, caminants (alguns ben coneguts de Calaf). Això del tec si que ens fa iguals ...
Fem el nostre temps estandard,una horeta i llavors decidim anar a buscar el pi del Quildo tot fent el geoamagatall que hi ha. De moment anem cap el divertit caminet que va al llac de Jorba , passem el rierol ( avui no ens hi gronxem...!) i anem a buscar el bellisim sender que mena a Copons tot seguint la riera. Tot el tram és sempre un plaer pels sentits.
Quan arribem a Copons , sortim a l'antiga carretera , on coincidim encara que sols sigui fugament amb en Josep Fitó que puja cap a Calaf amb la bicicleta de carretera , doncs les indicacions del gps ens diuen que cal girar a l'indret de les piscines i anar a buscar el vell sender per on baixavem a la Cursa de l'Esquiador del 94 (i que va guanyar en femines la nostra "nena" , la malograda Roser , al cel sia ! )
No fent cas als comentaris que figuraven a la web , anem pujant el sender , arrossegant la bici una bona estona.
Arribem al primer punt on cal buscar pistes, i trobem abans l'eina de repassar la pista que la pròpia pista. Finalment la trobem , esculpida a una pedra ... molt bona , molt ben buscada la pista si senyor!. (I qui vulgui desfer el misteri...ja sap !)
Ara introduïm les dades i el gps ens envia a la Llacuna. Ospes tu ...no anem bé no !! Al final decidim anar a buscar la propera pista que sembla ser es troba en una font , on hem de mesurar la llargada del broc. Per error ens estem una bona estona buscant a la font de Sant Joan , que la tenim a prop, fins que al Jaume se li encen la bombeta ...o se li inflen els... , tornem a repasar la formula. Ospes tu , ja no sabem ni sumar , ens faltava afegir un 10 a la formula de la latitud. Bingo ara ens dona la situació de la font , a l'altra banda. Reculem el sender , per sort ara de baixada i anem de pet a la font.
Fem les mesures que ens donaran la darrera pista (per quin altre motiu es pot anar arrosegant una cinta mètrica a la bossa !) i ara ja sols toca posar les coordenades finals que ens faran pujar unes quantes margeres.
Som més tossuts que uns gats bornis, i en alguna ens hem d'apalancar amb força doncs el fanguet i la poca adherencia de les sabatilles d'en Gerard ens ho foten difícil , però uns minuts més tard tindrem la nostra recompensa al trobar finalment la caixeta. Missió acomplerta !
Ens acabem de pujar fins el pla on es troba el majestuós i centenari Pi del Quildo i ara ja toca pensar en la retirada cap a casa., fotent el turbo a la part final , agafant un tramet de carretera doncs toca dinar familiar i voldria arribar abans de les postres !.
track wikiloc
2011/12/04
2011/11/27
20111127 BTT Cursa de l'Esquiador Vallbona d'Anoia
Definitivament aquesta cursa enguany ja començava malament , inclús a les inscripcions.
Tot i que hi participo des de l'any 93 , al llegir al llibret la normativa sols veig la negreta i no me n'adono que era el dia d'inici via web i m'hi presento la setmana abans. Sort que no era l'únic ...
A la sortida , una vegada han arrencat els de marxa , encara que algun crec que es passava la normativa pel forro i semblava més de cros..., anem a la graella .
Seguint les indicacions del speaker anem a donar la tarja de control a la persona que ens indica. Rebem algunes esbroncades i males maneres.
Quins nervis per una prova que haurien de fer amb els ulls tancats. ! Que hi farem ja se sap això és el campionat del "món" d'Igualada i comarca...!
Sortim cap amunt i començo a agafar un ritmet suau doncs pel perfil sembla que això de pujar ho farem una bona estona. Ja tenim temps de passar-les magres...!
A mesura que ens apropem a la zona del tunel del Bruc , el paisatge va guanyant en bellesa , i comencem a agafar alguns bonics corriols que em recorden una part del recorregut de l'any abans i de l'edició de Piera.
Ara toca un tramet de baixades i plans que començo anant a roda d'un parell de nanos joves que tenen un estil una mica més esbojarrat i descontrol.lat que el meu. Diferències d'edat .
De cop en un pas pel bosc veig a càmera lenta com una branca se m'enganxa a la banya dreta del meu manillar, es va tensant , tensant , fins que pam ...surto disparat per l'esquerra en direcció a un toll de fang. Per sort no hi arribo però poc em falta. Garrotada forta al genoll i una bona ferida.
Em passen alguns corredors i torno a agafar la bici i vinga no ha passat res.Som-hi !.
Començo a baixar i em noto poc comode , la bicicleta s'em descontrol.la , primer penso que amb la caiguda no s'hagi trencat alguna cosa o s'hagi afluixat la tanca de la roda.
Finalment m'en adono a meitat d'una forta baixada que porto punxada al davant. Paro just a la sortida d'un rasant on la gent baixa que se les pela , mentre jo vaig canviant la cambra.
Començo a inflar i ... ara ve quan el maten!. Vaig inflant i no hi ha manera , la manxa no va bé .
El lloc és una mica compromés per demanar una manxa i al final decideixo baixar a peu fins el pla a veure si trobo algú que em pugui deixar la bici doncs aqui la gent passa a tota h... .
Arribo a baix i ...eureka un participant que ha trencat el canvi i em deixa la seva manxa. Va de perles ! , Quina finura! . Em diu que es nova , de fet l'estreno jo, i es nota . Li agraeixo i torno a tirar.
No ha estat res ...sols uns vint i cin minutets més o menys . A la merda el temps standard de les dues horetes.Ara ho recuperem...!
Comencem a enfilar la pujada al castell i després d'ensumar baixada ens trobem amb alguna pujada sobtada que fa que la gent malaeixi als de l'organització.
Finalment comencem la baixada final on atrapo en Toni Roca que em diu que no duu frens ...mal lloc per quedar-te sense.
Arribo a Vallbona , i faig l'scratch de les meva historia particular amb la cursa : 2:34:53 i a sobre veig que enguany hi ha l'opció de descarregar-te un diploma. Ho faré i l'emmarcaré !
Vaig a buscar la bossa de la coca cola i em diuen que he de fer tota la cua de l'entrepà. No n'aprendran mai amb el poc que costa com a altres llocs com la Selenika on al creuar la mateixa arribada ja et donen la beguda . Si no vull l'entrepà per que nassos m'haig d'esperar que facin l'entrepà!.
Malauradament i conyes a part la noticia tràgica és la mort d'un dels participants en cross just creuar la meta .
Des d'aquest blog el meu condol a la familia d'en Julian Ramirez.
Web Cursa Recorregut Track wikiloc
Tot i que hi participo des de l'any 93 , al llegir al llibret la normativa sols veig la negreta i no me n'adono que era el dia d'inici via web i m'hi presento la setmana abans. Sort que no era l'únic ...
A la sortida , una vegada han arrencat els de marxa , encara que algun crec que es passava la normativa pel forro i semblava més de cros..., anem a la graella .
Seguint les indicacions del speaker anem a donar la tarja de control a la persona que ens indica. Rebem algunes esbroncades i males maneres.
Quins nervis per una prova que haurien de fer amb els ulls tancats. ! Que hi farem ja se sap això és el campionat del "món" d'Igualada i comarca...!
Sortim cap amunt i començo a agafar un ritmet suau doncs pel perfil sembla que això de pujar ho farem una bona estona. Ja tenim temps de passar-les magres...!
A mesura que ens apropem a la zona del tunel del Bruc , el paisatge va guanyant en bellesa , i comencem a agafar alguns bonics corriols que em recorden una part del recorregut de l'any abans i de l'edició de Piera.
Ara toca un tramet de baixades i plans que començo anant a roda d'un parell de nanos joves que tenen un estil una mica més esbojarrat i descontrol.lat que el meu. Diferències d'edat .
De cop en un pas pel bosc veig a càmera lenta com una branca se m'enganxa a la banya dreta del meu manillar, es va tensant , tensant , fins que pam ...surto disparat per l'esquerra en direcció a un toll de fang. Per sort no hi arribo però poc em falta. Garrotada forta al genoll i una bona ferida.
Em passen alguns corredors i torno a agafar la bici i vinga no ha passat res.Som-hi !.
Començo a baixar i em noto poc comode , la bicicleta s'em descontrol.la , primer penso que amb la caiguda no s'hagi trencat alguna cosa o s'hagi afluixat la tanca de la roda.
Finalment m'en adono a meitat d'una forta baixada que porto punxada al davant. Paro just a la sortida d'un rasant on la gent baixa que se les pela , mentre jo vaig canviant la cambra.
Començo a inflar i ... ara ve quan el maten!. Vaig inflant i no hi ha manera , la manxa no va bé .
El lloc és una mica compromés per demanar una manxa i al final decideixo baixar a peu fins el pla a veure si trobo algú que em pugui deixar la bici doncs aqui la gent passa a tota h... .
Arribo a baix i ...eureka un participant que ha trencat el canvi i em deixa la seva manxa. Va de perles ! , Quina finura! . Em diu que es nova , de fet l'estreno jo, i es nota . Li agraeixo i torno a tirar.
No ha estat res ...sols uns vint i cin minutets més o menys . A la merda el temps standard de les dues horetes.Ara ho recuperem...!
Comencem a enfilar la pujada al castell i després d'ensumar baixada ens trobem amb alguna pujada sobtada que fa que la gent malaeixi als de l'organització.
Finalment comencem la baixada final on atrapo en Toni Roca que em diu que no duu frens ...mal lloc per quedar-te sense.
Arribo a Vallbona , i faig l'scratch de les meva historia particular amb la cursa : 2:34:53 i a sobre veig que enguany hi ha l'opció de descarregar-te un diploma. Ho faré i l'emmarcaré !
Vaig a buscar la bossa de la coca cola i em diuen que he de fer tota la cua de l'entrepà. No n'aprendran mai amb el poc que costa com a altres llocs com la Selenika on al creuar la mateixa arribada ja et donen la beguda . Si no vull l'entrepà per que nassos m'haig d'esperar que facin l'entrepà!.
Malauradament i conyes a part la noticia tràgica és la mort d'un dels participants en cross just creuar la meta .
Des d'aquest blog el meu condol a la familia d'en Julian Ramirez.
Web Cursa Recorregut Track wikiloc
2011/11/20
20111120 BTT De Calaf al pou de glaç del rector ! Quina fe!
Era previsible poca gent avui al Rosa ,i així ha estat , molts "carreteirus" en Colell , Paradell , Segarreta, Pep , Pepe que quan arribo se n'en foten al veure'm en culottes curts...si encara passaré calor !
Al final sols els de sempre l'Isi i en Manolo a qui proposo anar a buscar al Castell de Boixadors la ruta de la Selenika en sentit contrari fins a Fals i allà anar a veure el pou de glaç del rector. Cap objecció al respecte i per tant ...som-hi!
En Manolo continua amb la seva incombustible B-Pro , sembla que la reparació de la Cannondale és una veritable historia de por.
Enfilem cap a la Fortesa i fem la trialera de l'espona que allarguem una mica un cop sortim del diposit.
Al anar a pujar al castell també allarguem la pujada i anem a buscar el cami vell anant cap a la banda de corregó. Una opció que gairebé teniem oblidada doncs el cami ha estat a punt de perdre's i és una zona poc transitada.
Arribem al castell i pujem fins dalt per anar a buscar el camí que baixa cap el Molí de Boixadors , tot trobant-nos colles de caçadors que es van preparant pel porc. Ep, fotem el camp d'aqui !
Baixem a trobar la cruïlla de la carretera del coll del Pallares a l'indret de cal Riera per pujar cap al repetidor . Un cop som dalt , enfilem la ruta que mena cap a Fonollosa i ens comença a ploure. Avui si que l'hem anat a buscar . La negror estava a la banda de Manresa ...i nosaltres de cap. I sense impermeable! Ni l'Isi ni jo en portem i en Manolo que n'estrena un , diu que no se'l posarà per solidaritat ...de moment! Per sort nostra , no dura gaire la cosa , quan sortim al trencall de Fonollosa que puja cap el circuit de motocross comença a sortir el sol timidament . Falsa alarma.
Agafem el divertit sender que puja cap el camp fotovoltaic, encara que avui amb la pedra molla alguns trams hem de fotre el peu a terra, excepte el Manolo que és més valent o té millor ajustada la suspensió del darrera !.
A dalt als plans de Xamal breu parada al pou i comencem a baixar ,encara que primer ens despistem i fem una lleugera volta.
Baixada rapida fins els plans de Fals i encarem cap el parking del pessebre , on avui hi ha un avituallament. Es tracta de la marxa a peu la caminada popular Joan Vila . Els nois del control ens conviden molt amablement a menjar o beure una mica. L'Isi en fa els honors. Anem a donar una volteta per l'entorn preciós de les Torres de Fals i ens enfilem fins a l'esglesia de Sant Vicenç fent una part del bonic recorregut del pessebre.
Al baixar proposo l'enrredada del dia (la primera) a veure si el corriol que surt a esquerra ens porta cap el pou de glaç del Rector. Comencem a baixar per un sender que sembla fa temps no hi transita ningú , de gran bellesa amb abundant vegetació que sembla més la selva que una altra cosa. Anem a parar a la riera que creuem passant per unes relliscoses lloses fins anar a buscar les marques del GR.
Despres de demanar confirmació a una dona , trobem un pontet que amb l'humitat té pinta de traïdor i cap de nosaltres s'atreveix a creuar damunt la bici.
Finalment ens arribema al pou de glaç del Rector , una construcció que ha estat excel.lentment restaurada per una colla d'entusiastes.A veure si prenem nota a les nostres contrades!.
Ja és tard, són vora les onze i quan anem a tirar seguint les marques blaves que pujen cap el parking de les Torres ens trobem un home que per anar al Molí de Boixeda ens recomana tornar a baixar i anar a buscar el cami que mena a la carretera de Manresa. Serà l'opció més ràpida o esmorçarem a l'hora de l'Angelus!
Després d'un bon esmorzar de gairebé una hora i omplir els bidons tornem a la marxa. Ara tenim un parell d'opcions : a tornar per la banda de Xamal cap a la banda d'Aguilar o pujar per can Ticó vell cap a Camps. Agafem aquesta segona. Segona enrredada del dia: la pujada pel GR , força feta malbé inclús per fer-la baixant , de pujada no cal dir res més.
Ara si que no tenim fred , en aquests moments recordo els "carreteirus" segur que no els sobra la roba com a mi.
Despres de la caminadeta-païdora retornem al cami que va pujant cap a Camps. Un cop passem les cases , el cami ens porta al tramet de les lloses on iniciem la pujada que un per altre anem aguantant estoicament damunt la bici fins que les rodes ens diuen prou. Deu n'hi do del tram que hem pujat , a priori no haguessim apostat per tant.
Decididament aquesta volta feta al reves es gairebé del tot ciclable, en canvi en aquest sentit hi ha alguna rampa que és de les de pit i c...! i a més a més hi ha la propina de la part "caminable" en pujada del GR. Que hi farem som així d'esplèndids !
Ara ja comencem a notar els quilòmetres a les cames i cada vegada el ritme és més feixuc.
Passem per la creu Grossa de Castelltallat, fem tot els plans per sota Goberna i enfilem la baixada cap a can Cardona.
A mig cami quan anem baixant amb en Manolo , ens topem amb una image que gairebé sense dir ni paraula ens fot un fart de riure. Un pastor dins un tot terreny mirant una revista de les "guarres" i al seu davant el ramat amb les ovelles mirant amb cara d'.. idem degollades. Sobren els comentaris!
Ara ja sols toca la pujada al castell que a aquestes hores ens deu semblar poc doncs el Manolo inclús allarga una mica el cami d'arribar al castell. Aquest home no en te mai prou o que ?
Fotos Picasa Track Wikiloc
Al final sols els de sempre l'Isi i en Manolo a qui proposo anar a buscar al Castell de Boixadors la ruta de la Selenika en sentit contrari fins a Fals i allà anar a veure el pou de glaç del rector. Cap objecció al respecte i per tant ...som-hi!
En Manolo continua amb la seva incombustible B-Pro , sembla que la reparació de la Cannondale és una veritable historia de por.
Enfilem cap a la Fortesa i fem la trialera de l'espona que allarguem una mica un cop sortim del diposit.
Al anar a pujar al castell també allarguem la pujada i anem a buscar el cami vell anant cap a la banda de corregó. Una opció que gairebé teniem oblidada doncs el cami ha estat a punt de perdre's i és una zona poc transitada.
Arribem al castell i pujem fins dalt per anar a buscar el camí que baixa cap el Molí de Boixadors , tot trobant-nos colles de caçadors que es van preparant pel porc. Ep, fotem el camp d'aqui !
Baixem a trobar la cruïlla de la carretera del coll del Pallares a l'indret de cal Riera per pujar cap al repetidor . Un cop som dalt , enfilem la ruta que mena cap a Fonollosa i ens comença a ploure. Avui si que l'hem anat a buscar . La negror estava a la banda de Manresa ...i nosaltres de cap. I sense impermeable! Ni l'Isi ni jo en portem i en Manolo que n'estrena un , diu que no se'l posarà per solidaritat ...de moment! Per sort nostra , no dura gaire la cosa , quan sortim al trencall de Fonollosa que puja cap el circuit de motocross comença a sortir el sol timidament . Falsa alarma.
Agafem el divertit sender que puja cap el camp fotovoltaic, encara que avui amb la pedra molla alguns trams hem de fotre el peu a terra, excepte el Manolo que és més valent o té millor ajustada la suspensió del darrera !.
A dalt als plans de Xamal breu parada al pou i comencem a baixar ,encara que primer ens despistem i fem una lleugera volta.
Baixada rapida fins els plans de Fals i encarem cap el parking del pessebre , on avui hi ha un avituallament. Es tracta de la marxa a peu la caminada popular Joan Vila . Els nois del control ens conviden molt amablement a menjar o beure una mica. L'Isi en fa els honors. Anem a donar una volteta per l'entorn preciós de les Torres de Fals i ens enfilem fins a l'esglesia de Sant Vicenç fent una part del bonic recorregut del pessebre.
Al baixar proposo l'enrredada del dia (la primera) a veure si el corriol que surt a esquerra ens porta cap el pou de glaç del Rector. Comencem a baixar per un sender que sembla fa temps no hi transita ningú , de gran bellesa amb abundant vegetació que sembla més la selva que una altra cosa. Anem a parar a la riera que creuem passant per unes relliscoses lloses fins anar a buscar les marques del GR.
Despres de demanar confirmació a una dona , trobem un pontet que amb l'humitat té pinta de traïdor i cap de nosaltres s'atreveix a creuar damunt la bici.
Finalment ens arribema al pou de glaç del Rector , una construcció que ha estat excel.lentment restaurada per una colla d'entusiastes.A veure si prenem nota a les nostres contrades!.
Ja és tard, són vora les onze i quan anem a tirar seguint les marques blaves que pujen cap el parking de les Torres ens trobem un home que per anar al Molí de Boixeda ens recomana tornar a baixar i anar a buscar el cami que mena a la carretera de Manresa. Serà l'opció més ràpida o esmorçarem a l'hora de l'Angelus!
Després d'un bon esmorzar de gairebé una hora i omplir els bidons tornem a la marxa. Ara tenim un parell d'opcions : a tornar per la banda de Xamal cap a la banda d'Aguilar o pujar per can Ticó vell cap a Camps. Agafem aquesta segona. Segona enrredada del dia: la pujada pel GR , força feta malbé inclús per fer-la baixant , de pujada no cal dir res més.
Ara si que no tenim fred , en aquests moments recordo els "carreteirus" segur que no els sobra la roba com a mi.
Despres de la caminadeta-païdora retornem al cami que va pujant cap a Camps. Un cop passem les cases , el cami ens porta al tramet de les lloses on iniciem la pujada que un per altre anem aguantant estoicament damunt la bici fins que les rodes ens diuen prou. Deu n'hi do del tram que hem pujat , a priori no haguessim apostat per tant.
Decididament aquesta volta feta al reves es gairebé del tot ciclable, en canvi en aquest sentit hi ha alguna rampa que és de les de pit i c...! i a més a més hi ha la propina de la part "caminable" en pujada del GR. Que hi farem som així d'esplèndids !
Ara ja comencem a notar els quilòmetres a les cames i cada vegada el ritme és més feixuc.
Passem per la creu Grossa de Castelltallat, fem tot els plans per sota Goberna i enfilem la baixada cap a can Cardona.
A mig cami quan anem baixant amb en Manolo , ens topem amb una image que gairebé sense dir ni paraula ens fot un fart de riure. Un pastor dins un tot terreny mirant una revista de les "guarres" i al seu davant el ramat amb les ovelles mirant amb cara d'.. idem degollades. Sobren els comentaris!
Ara ja sols toca la pujada al castell que a aquestes hores ens deu semblar poc doncs el Manolo inclús allarga una mica el cami d'arribar al castell. Aquest home no en te mai prou o que ?
Fotos Picasa Track Wikiloc
2011/11/13
20111113 BTT Calaf-La Manresana-Llac de les Maioles-Rubio-Copons-Calaf
Arribo tard al Rosa i sols trobo a l'Isi que estava a punt de marxar sol. Li proposo anar donant una mica de tomb per fer temps a la Torre de la Manresana on està previst una recreació per part del Miquelets de Catalunya en motiu dels 300 anys de la batalla d'els Prats de rei. Dit i fet, anem tot donant una mica de volta cap els plans d'en Codina i ens arribem a Prats per anar a buscar el sender que puja de cal Segura fins a la Torre.
Molt ben arreglat el sender que havia estat molt de temps mig oblidat i ara és totalment ciclable i l'han arranjat una mica per ser tram radial de la ruta de la batalla.
Quan arribem al peu de la torre enxampem al Miquelets per la reraguarda. Saludo en Marc que està atrafegat fent els darrers preparatius abans no arribin els caminants que faran una parada tècnica aqui i aprofitaran per esmozar al peu de la Torre on està muntada la plana major de l'exercit.
Nosaltres no duem entrepans i hem de continuar la nostra ruta , encara sense decidir si anem a Rubio o a Copons . De moment continuem i abans parem breument a veure els cups de cal Sala que hi ha al costat de la Manresana
.
Reprenem la ruta improvisada total. Ara encarem cap a cal Barrusca , des d'on podem veure la pedra foradada de cal Espanyol a lo lluny , llàstima que el fet d'estar al mig dels camps ens impedeixen el seu accés sense aixafar els sembrats. Haurem d'esperar al segar!
Seguim la nostra ruta ara cap el llac de les Maioles , amb l'esperança que les darreres plujes hagin omplert una mica aquesta curiositat tant dificil de veure plena.
A mig camí una inesperada cadena i un rètol de cami particular ens despisten.
No sabem molt bé lo dels drets particulars , però no sé fins a quin punt aquest cami es pot considerar particular. Nosaltres amb precaució continuem, doncs no coneixem pas altra manera d'atansar-nos.
Finalment hi arribem. Mala sort, està sec, sec.
Sembla que ha plogut però el terra està molt assedegat i la pluja no ha estat suficient per que el llac faci honor al seu nom. Que hi farem !.
Comencem a pujar el caminet a buscar la pista cap a Rubio i llavors l'Isi em comenta que passarem molt a prop de casa d'en Manolo. Ens hi arribem fins a la valla i el truquem. Té feina doncs està amb avaria al tractor . Un altre dia serà. De totes maneres l'Isi insisteix en que estarem esmorzant a Rubio ...per si s'ho repensa!
Baixem per anar a buscar el cami que ens porti a Rubio on farem l'esmorzar. Aqui me n'adono que duc el gps engegat però sense gravar el track . Alguna cosa haurem de fer doncs la ruta tot i ser improvisada de moment estem veient llocs peculiars de la zona i pot ser interesant per gent que vulgui gaudir d'una bona passejada per les nostres contrades.
A Rubio ja hi ha trialeros i caminants que estan repostant, sols falten els bicicleteros i els caçadors per acabar de fer la quadricomia típica que composen l'estampa d'un bar d'esmorzars un diumenge al matí.... Nosaltres per no ser menys ens fotem un bon tiberi tamany XXL inclús la meva coca cola . Quan li demano de les grans i el paio del bar que és un "conyon" em porta una ampolla de dos litres ! Cap problema si ell és animal ...jo no em quedo curt!.
Quan anem a pagar ens saluda en David , que resulta també estava esmorzant i no ens haviem vist mutuament. Li preguntem per quan es ven la bici , ja que fa temps que no ve amb nosaltres ...ara se li ha girat altra feina ! Aquest jovent !
A la sortida agafem el bonic GR per anar a buscar el camí de la riera .A mig cami ens trobem una trempada colla de veterans , veterans d'Igualada. Fem petar la xerrada una estona i després d'arreglar el pais (no tot , sols una mica , deixem que la resta ho faci els nostres estimats polítics ... ) proseguim la ruta.
Aquest caminet té trams de gran bellesa com la pressa , amb els seus ànecs , el gronxador o els pasos per la riera on la coloració de tardor i la caiguda de la fulla donen força color a un paisatge que conviden a donar un tomb.
Així ens arribem a Copons on trobem en Sergi Fitó i familia que venen de fer el meu geocaching del gorg d'en Nafre. Despres de fer petar la xerrada ens hi arribem per fer una visita de revisió mentre una colla de nens encallen una barqueta de radio control al mig del gorg.
Reemprenem el cami cap a al Molí de la Roda , passant pel mas Lloretó on l'Iis em mostra un antic pou de glaç força amagat.
A aquestes hores fot un bona caloreta i la pujada pel sender del Molí sembla una caldera. Quin canvi aquest temps mig boig ! Mira que hem sortit abrigadets de bon matí i ara anem que ens sobra tot.
Al final la volteta tot i la continua improvisació ens ha sortit força completa i amb forces punts interessants a visitar.
Fotos Picasa
Molt ben arreglat el sender que havia estat molt de temps mig oblidat i ara és totalment ciclable i l'han arranjat una mica per ser tram radial de la ruta de la batalla.
Quan arribem al peu de la torre enxampem al Miquelets per la reraguarda. Saludo en Marc que està atrafegat fent els darrers preparatius abans no arribin els caminants que faran una parada tècnica aqui i aprofitaran per esmozar al peu de la Torre on està muntada la plana major de l'exercit.
Nosaltres no duem entrepans i hem de continuar la nostra ruta , encara sense decidir si anem a Rubio o a Copons . De moment continuem i abans parem breument a veure els cups de cal Sala que hi ha al costat de la Manresana
.
Reprenem la ruta improvisada total. Ara encarem cap a cal Barrusca , des d'on podem veure la pedra foradada de cal Espanyol a lo lluny , llàstima que el fet d'estar al mig dels camps ens impedeixen el seu accés sense aixafar els sembrats. Haurem d'esperar al segar!
Seguim la nostra ruta ara cap el llac de les Maioles , amb l'esperança que les darreres plujes hagin omplert una mica aquesta curiositat tant dificil de veure plena.
A mig camí una inesperada cadena i un rètol de cami particular ens despisten.
No sabem molt bé lo dels drets particulars , però no sé fins a quin punt aquest cami es pot considerar particular. Nosaltres amb precaució continuem, doncs no coneixem pas altra manera d'atansar-nos.
Finalment hi arribem. Mala sort, està sec, sec.
Sembla que ha plogut però el terra està molt assedegat i la pluja no ha estat suficient per que el llac faci honor al seu nom. Que hi farem !.
Comencem a pujar el caminet a buscar la pista cap a Rubio i llavors l'Isi em comenta que passarem molt a prop de casa d'en Manolo. Ens hi arribem fins a la valla i el truquem. Té feina doncs està amb avaria al tractor . Un altre dia serà. De totes maneres l'Isi insisteix en que estarem esmorzant a Rubio ...per si s'ho repensa!
Baixem per anar a buscar el cami que ens porti a Rubio on farem l'esmorzar. Aqui me n'adono que duc el gps engegat però sense gravar el track . Alguna cosa haurem de fer doncs la ruta tot i ser improvisada de moment estem veient llocs peculiars de la zona i pot ser interesant per gent que vulgui gaudir d'una bona passejada per les nostres contrades.
A Rubio ja hi ha trialeros i caminants que estan repostant, sols falten els bicicleteros i els caçadors per acabar de fer la quadricomia típica que composen l'estampa d'un bar d'esmorzars un diumenge al matí.... Nosaltres per no ser menys ens fotem un bon tiberi tamany XXL inclús la meva coca cola . Quan li demano de les grans i el paio del bar que és un "conyon" em porta una ampolla de dos litres ! Cap problema si ell és animal ...jo no em quedo curt!.
Quan anem a pagar ens saluda en David , que resulta també estava esmorzant i no ens haviem vist mutuament. Li preguntem per quan es ven la bici , ja que fa temps que no ve amb nosaltres ...ara se li ha girat altra feina ! Aquest jovent !
A la sortida agafem el bonic GR per anar a buscar el camí de la riera .A mig cami ens trobem una trempada colla de veterans , veterans d'Igualada. Fem petar la xerrada una estona i després d'arreglar el pais (no tot , sols una mica , deixem que la resta ho faci els nostres estimats polítics ... ) proseguim la ruta.
Aquest caminet té trams de gran bellesa com la pressa , amb els seus ànecs , el gronxador o els pasos per la riera on la coloració de tardor i la caiguda de la fulla donen força color a un paisatge que conviden a donar un tomb.
Així ens arribem a Copons on trobem en Sergi Fitó i familia que venen de fer el meu geocaching del gorg d'en Nafre. Despres de fer petar la xerrada ens hi arribem per fer una visita de revisió mentre una colla de nens encallen una barqueta de radio control al mig del gorg.
Reemprenem el cami cap a al Molí de la Roda , passant pel mas Lloretó on l'Iis em mostra un antic pou de glaç força amagat.
A aquestes hores fot un bona caloreta i la pujada pel sender del Molí sembla una caldera. Quin canvi aquest temps mig boig ! Mira que hem sortit abrigadets de bon matí i ara anem que ens sobra tot.
Al final la volteta tot i la continua improvisació ens ha sortit força completa i amb forces punts interessants a visitar.
Fotos Picasa
2011/11/06
20111106 BTT Cantonigros - L'Esquirol
Amb l'excusa de veure els canvis de colors de la fulla haviem quedat en organitzar una sortida i que millor que la zona del Collsacabra. En principi la ruta era un mix entre un parell de propostes sortint de Cantonigros i anant a Santa Maria de Corcó, Tavertet i Rupit , encara que la pluja durant tota la semana ens donava una idea del que podia ser l'excursioneta.
Per començar ja sortim una mica tard , doncs a les 8h40 comencem a pedalar. Per no tindre sorpreses ja anem guarnits per la pluja. Anem a buscar el cami cap a la Foradada , que acaba essent un pedregós sender que amb l'aigua sembla que anem pel mig del llit d'un riu . Encara que les pedres primer et donen una mica de respecte, deu n'hi do del que arrapen les rodes malgrat la mullena i els tolls que hi ha.
A mesura que ens apropem , el brogit del salt de l'aigua cada cop és més fort , encara que no podem veure res.Anem immersos en un bonic i tupid bosc ple de falgueres que li donen un caracter màgic.
Finalment arribem a un trencall on hi ha un retol forjat amb el nom de la Foradada .Aqui potser hagues calgut deixar les bicis , doncs quan iniciem la baixada per aquest corriolet poc a poc la cosa es va emmerdant fins que els darrers metres d'accés a la Foradada es transformen en una caminata. Sort que la colleta d'avui hi estan acostumats. A més a més la preciositat de l'entorn ens té una mica bocabadats a tots i ningú protesta.
Quan finalment arribem a la cascada veiem l'espectacularitat del salt , fot goig de veure'l avui amb tota la força de l'aigua com surt a pressió.
En Dani em pregunta sobre això del geocaching i li faig cinc cèntims del que consisteix i li comento que aqui n'hi ha un però sembla que està perdut doncs desde maig que no el troben i els darrers visitants no han tingut sort. Segur que està perdut o expoliat.
La curiositat però pot més i intento passar per la corniseta que hi ha a la dreta de la cascada a tocar de l'aigua però quan estic a punt de donar mitja volta i deixar-ho correr en Manolo em diu : "Deja que lo pruebo yo" . Collins quina tècnica té , es nota les maneres d'aquest exmilitar, doncs es fot estirat per l'escletxa de la pedra i passa cap a l'arbre . Jo no m'en refio amb aquestes sabatetes anirem a espetegar a l'aigua , amb tota la catxerreria electrònica que porto a sobre pot ser un desastre. Passa en Joel i després en Dani que m'ajuda a passar el tronc. El terra està lliscant lliscant i sino que li diguin que per poc no ha va a espetegar al mig del riu. Gairebé aniriem millor descalços doncs les cales no foten més que donar pel sac i sereno.
El pas per sota de la cascada , espectacular.A partir d'aqui ja no cal que tinguem por a la pluja.. D'això s'en diu teràpia de xoc !.
L'Isi no les té totes, però veient que tots estem a l'altra banda també acaba juntant-se a la festa.
Comencem a buscar per sota de la pedra triangular que hi ha al mig del forat sense sort , fins que finalment fent llum amb l'ajut del mòbil : eureka ! apareix la caixeta dels nassos amb alegria per part de tots .
Quan més grans més animals ! Si algú ens veu fotent-nos xops com polls buscant una carmanyoleta farcida d'enrredos i paperets segur que truca directament als de les camises blanques.
Tornem a les bicis però donant el volt per l'altra banda de forat, travessant com podem el rierol. Ara el que no s'ha mullat els peus també , és un miracle. Però com diuen ...si no vols pols, no vagis a l'era. Tornem a la ruta que és tard... i vol ploure !
Tot el caminet fins a l'Esquirol és un plaer pels sentits , finalment ens arribem a Sant Maria de Corcó on despres de passar pel pont romànic anem a buscar un lloc on esmorzar , que ja són hores!
Mirant els números fredament , són per tirar la gorra al foc: portem sols cinc quilòmetres , una hora de pedalada , tres quarts d'hora a la Foradada i tretze minuts a les Fontiques , ... Ja vaig avisar que seria una sortida on els quilòmetres no seria el més important , una sortida diferent ...però tant !
Al restaurant hi arribem just quan surten un parell de ciclistes. Ens diuen que s'han llevat d'hora. Com si nosaltres no ho haguessim fet !
Entrem xops , inclús ens conviden a deixar trastos a una cambra annexa on s'eixugui la roba . Això si la gana no ens l'han tret , i ens fotem un bon esmorzar fins i tot repetint.
I la sed ...tampoc! . Al sortir es nota la diferència entre el grupet de la coca cola i els del vi. Mentre en Joel i jo pujem pel carreró donant una mica de volta , la resta tiren pel dret pujant per les escales on els trobem encara mig enganxats. Ai , ai Bacus!
Mentre anem tornant cap a Cantonigros , rialles , conyes , van acompanyant tota la ruta feta pel bonic cami ral d'Olot a Vic per on transcorre el cami de Sant Jaume i que ha format part d'aquest macroprojecte el CSJ que ha estat la noticia de l'any en el mon del geocahing al publicar una sèrie de 1001 catxés al llarg d'aquest cami. Una bona inciativa dels geoPelegrins que apropa aquest mon amb el del pelegrinatge.
Per començar ja sortim una mica tard , doncs a les 8h40 comencem a pedalar. Per no tindre sorpreses ja anem guarnits per la pluja. Anem a buscar el cami cap a la Foradada , que acaba essent un pedregós sender que amb l'aigua sembla que anem pel mig del llit d'un riu . Encara que les pedres primer et donen una mica de respecte, deu n'hi do del que arrapen les rodes malgrat la mullena i els tolls que hi ha.
A mesura que ens apropem , el brogit del salt de l'aigua cada cop és més fort , encara que no podem veure res.Anem immersos en un bonic i tupid bosc ple de falgueres que li donen un caracter màgic.
Finalment arribem a un trencall on hi ha un retol forjat amb el nom de la Foradada .Aqui potser hagues calgut deixar les bicis , doncs quan iniciem la baixada per aquest corriolet poc a poc la cosa es va emmerdant fins que els darrers metres d'accés a la Foradada es transformen en una caminata. Sort que la colleta d'avui hi estan acostumats. A més a més la preciositat de l'entorn ens té una mica bocabadats a tots i ningú protesta.
Quan finalment arribem a la cascada veiem l'espectacularitat del salt , fot goig de veure'l avui amb tota la força de l'aigua com surt a pressió.
En Dani em pregunta sobre això del geocaching i li faig cinc cèntims del que consisteix i li comento que aqui n'hi ha un però sembla que està perdut doncs desde maig que no el troben i els darrers visitants no han tingut sort. Segur que està perdut o expoliat.
La curiositat però pot més i intento passar per la corniseta que hi ha a la dreta de la cascada a tocar de l'aigua però quan estic a punt de donar mitja volta i deixar-ho correr en Manolo em diu : "Deja que lo pruebo yo" . Collins quina tècnica té , es nota les maneres d'aquest exmilitar, doncs es fot estirat per l'escletxa de la pedra i passa cap a l'arbre . Jo no m'en refio amb aquestes sabatetes anirem a espetegar a l'aigua , amb tota la catxerreria electrònica que porto a sobre pot ser un desastre. Passa en Joel i després en Dani que m'ajuda a passar el tronc. El terra està lliscant lliscant i sino que li diguin que per poc no ha va a espetegar al mig del riu. Gairebé aniriem millor descalços doncs les cales no foten més que donar pel sac i sereno.
El pas per sota de la cascada , espectacular.A partir d'aqui ja no cal que tinguem por a la pluja.. D'això s'en diu teràpia de xoc !.
L'Isi no les té totes, però veient que tots estem a l'altra banda també acaba juntant-se a la festa.
Comencem a buscar per sota de la pedra triangular que hi ha al mig del forat sense sort , fins que finalment fent llum amb l'ajut del mòbil : eureka ! apareix la caixeta dels nassos amb alegria per part de tots .
Quan més grans més animals ! Si algú ens veu fotent-nos xops com polls buscant una carmanyoleta farcida d'enrredos i paperets segur que truca directament als de les camises blanques.
Tornem a les bicis però donant el volt per l'altra banda de forat, travessant com podem el rierol. Ara el que no s'ha mullat els peus també , és un miracle. Però com diuen ...si no vols pols, no vagis a l'era. Tornem a la ruta que és tard... i vol ploure !
Tot el caminet fins a l'Esquirol és un plaer pels sentits , finalment ens arribem a Sant Maria de Corcó on despres de passar pel pont romànic anem a buscar un lloc on esmorzar , que ja són hores!
Mirant els números fredament , són per tirar la gorra al foc: portem sols cinc quilòmetres , una hora de pedalada , tres quarts d'hora a la Foradada i tretze minuts a les Fontiques , ... Ja vaig avisar que seria una sortida on els quilòmetres no seria el més important , una sortida diferent ...però tant !
Al restaurant hi arribem just quan surten un parell de ciclistes. Ens diuen que s'han llevat d'hora. Com si nosaltres no ho haguessim fet !
Entrem xops , inclús ens conviden a deixar trastos a una cambra annexa on s'eixugui la roba . Això si la gana no ens l'han tret , i ens fotem un bon esmorzar fins i tot repetint.
I la sed ...tampoc! . Al sortir es nota la diferència entre el grupet de la coca cola i els del vi. Mentre en Joel i jo pujem pel carreró donant una mica de volta , la resta tiren pel dret pujant per les escales on els trobem encara mig enganxats. Ai , ai Bacus!
Mentre anem tornant cap a Cantonigros , rialles , conyes , van acompanyant tota la ruta feta pel bonic cami ral d'Olot a Vic per on transcorre el cami de Sant Jaume i que ha format part d'aquest macroprojecte el CSJ que ha estat la noticia de l'any en el mon del geocahing al publicar una sèrie de 1001 catxés al llarg d'aquest cami. Una bona inciativa dels geoPelegrins que apropa aquest mon amb el del pelegrinatge.
Així passem per costat del dolmen de Puigsespedres i anem pujant per les lloses del cami que hi ha estones que sembla que correm pel llit d'un riu, donc baixa un bon cabdal d'aigua , però nosaltres tossuts. Aigua que de vi ja en venen!.
La pluja va augmentant a mesura que anem arribant a Cantonigros i quan finalment hi arribem ja es tard, un quart de dues . Decidim anar a buscar un lloc on dinar i despres d'una mica d'indecisió anem al Xampanyet de Cantoni.
Despres de dinar , tot i una timida revifalla per fer alguna cosa per la zona encara que sigui una excusioneta caminant , queda ofegada , mai millor dit , amb la que està caient ara mateix. Tornem cap a Calaf , ja en tenim prou d'aigua per avui!
Despres de dinar , tot i una timida revifalla per fer alguna cosa per la zona encara que sigui una excusioneta caminant , queda ofegada , mai millor dit , amb la que està caient ara mateix. Tornem cap a Calaf , ja en tenim prou d'aigua per avui!
Quina vergonya , sols deu quilòmetres (encara que molt intensos). Això gairebé es de jutjat de guardia! Aquesta sortida quedà suspesa , no sé si per setembre o juny , però hem de repetir segur !.
2011/10/30
2111030 BTT Diada Montserratina...o "Gorilas en la niebla" !
La proposta d'anar a Montserrat en BTT per part de l'Isi no ha tingut l'exit esperat , potser la por a un xàfec o als quilòmetres poden més que l'esperit aventurer.
Avui darrer diumenge d'octubre es fa la clàssica diada Montserratina organitzada per la FCC , la concentració ciclista a l'emblemàtica muntanya màgica. Fa un bon grapat d'anys que no m'hi atanso , des de l'època del A.C.Calaf i de fet tampoc avui arribaré a la plaça , doncs giraré a mig camí ja que tinc que ser d'hora a casa.
Sortim del Rosa, amb el nostre gurú de la ruta d'avui , l'Isi , en Manolo i en Dani un colega seu , pel que em diuen un supervivent de la sortida a Andorra , que tot i l'experiència de l'any passat sembla que enguany també ha estat durilla, durilla i ha marcat un abans i un després...!.
Abans de sortir no hi hagut manera de posar en marxa el gps. Aquest matí a casa he gravat un track "sorpresa" a la tarja i l'he tret massa ràpid del PC i ara no hi ha tu tia. Que hi farem , ja sabem on anem!
Tirem pel dret cap a Solanelles i baixem directament pel cami del cementiri cap a Prats sense perdre temps.
Just passar els horts de Prats , quan enfilem la pujadeta , tot i la pluja que ha caigut , el terra es troba en perfectes condicions, sense fang. Aquesta terra assedegada de pluja ha engolit aquestes primeres aigües ràpidament i no ha deixat els camins entollats.
Amb el temps que feia que no plovia ja convenia...! Ara que no sigui no parar i ho foti tot enlaire l'aigua!
Avui el Manolo s'ens ha presentat amb la seva veterana B-Pro. Tornem als origens. La flamant Cannondale es veu que ens ha sortit una mica "rana"...Tot i així a la pujadeta del Bartomeu amb el pedregar que hi ha al pujador ...i sense suspensió al darrera comença a fotre el seu ritmet trencador.
A la baixada dels enanitus es comença a veure una bona gama de colors. Comentem amb l'Isi que hem de montar una sortida per veure els canvis de colors a les fulles. A veure si trobem un forat a aquest calendari ...però ha de ser ja , o s'ens acabarà aquest temps de canvi!
Quan arribem a la carena dels ventiladors proposo baixar pel cami del recte més divertit que la pista engravillada i sense el trànsit motoritzat que sempre és millor evitar. Dit i fet , a més a més ara és un plaer baixar ! Santa Magura prega per nosaltres!
Fem els plans pel cami de cal Prat fins arribar a la carretera de Castellfollit a Maials i llavors ens toca agafar un tramet d'asfalt fins anar a buscar la darrera baixada que ens acosta fins a cal Frare.
Ara toca un tramet més "pastoset" de pista que compartim amb algun 4x4 fins que trenquem a esquerra per enfilar els darrers quilòmetres fins a can Maçana on trobem els primers grupets de ciclistes que es dirigeixen cap a la trobada.
La segona proposta del dia és fer el tramet de can Maçana fins a la plaça Catalunya passant per sota de la Foradada i així estalviarnos un tramet d'asfalt que amb aquesta boira també és perillos. Dit i fet !, avui la colleta és breu i està receptiva a aquesta mena de propostes.
El primer tramet fins arribar al trencall cap el refugi Barbé són ciclables però amb forts pendents , però després la memòria ens juga una mala passada . Semblava que seria tot pla i baixada. Però la pedra solta i molla ens obliga a no refiarnos ni un moment , cal anar amb molt de tacte i fem una bona part a peu doncs trobem forces esglaons que no recordavem de quan ho haviem fet a peu .
Anem amb força cura doncs ara aquest tram està prohibit a ciclistes , i millor mostrar un respecte per l'entorn i pels caminants , que per sort en el tramet que hem coincidit ens hem respectat mutuament. La muntanya es prou gran per anar-hi tots amb respecte!.
Llàstima del dia que ens està fent , doncs les vistes serien espectaculars amb aquesta gama cromàtica que tenim en aquest tramet , amb les fulles amb mil i un colors : els grocs , vermells , verds , els fruits d'arboç o cireres de pastor fan que el tram sigui un plaer per la vista , encara que amb la boira pixanera que hi ha , no veiem ni la Foradada ni res. Quina llàstima !
Al final quan arribem a la Plaça Catalunya decidim provar de memòria el que recordava d'un track d'uns ciclistes d'Igualada tot seguint el corriolet enlloc de baixar cap a la carretera. Al final tot quedarà en una "enrredada" de escales i escaletes que a peu serien l'h... però que amb les bicis es foten una mica pesadetes i que si ens descuidem li donen un susto a l'Isi que rellisca abans d'arribar a la carretera, baixa totes les darreres escales a cops de cul i fent malabarismes per evitar al màxim fotre la seva flamant Treck pels terres.
En Dani , el rookie , a partir d'avui ja coneix una mica el que entenc jo per "podem fer una ruta molt maca "... De totes maneres sembla un paio valent! Tornarà !
Mentre ells acaben per l'asfalt el recorregut fins arribar al Monestir on es farà la concentració , jo dono per acabada la meva ruta i torno per carretera fins el coll de can Maçana per desfer tot el recorregut fins Calaf, passant uns enanitos més llargs del compte, doncs noto a faltar l'esmorzar ...! Aquests costums no es poden deixar així de cop...
Fotos Picasa
Avui darrer diumenge d'octubre es fa la clàssica diada Montserratina organitzada per la FCC , la concentració ciclista a l'emblemàtica muntanya màgica. Fa un bon grapat d'anys que no m'hi atanso , des de l'època del A.C.Calaf i de fet tampoc avui arribaré a la plaça , doncs giraré a mig camí ja que tinc que ser d'hora a casa.
Sortim del Rosa, amb el nostre gurú de la ruta d'avui , l'Isi , en Manolo i en Dani un colega seu , pel que em diuen un supervivent de la sortida a Andorra , que tot i l'experiència de l'any passat sembla que enguany també ha estat durilla, durilla i ha marcat un abans i un després...!.
Abans de sortir no hi hagut manera de posar en marxa el gps. Aquest matí a casa he gravat un track "sorpresa" a la tarja i l'he tret massa ràpid del PC i ara no hi ha tu tia. Que hi farem , ja sabem on anem!
Tirem pel dret cap a Solanelles i baixem directament pel cami del cementiri cap a Prats sense perdre temps.
Just passar els horts de Prats , quan enfilem la pujadeta , tot i la pluja que ha caigut , el terra es troba en perfectes condicions, sense fang. Aquesta terra assedegada de pluja ha engolit aquestes primeres aigües ràpidament i no ha deixat els camins entollats.
Amb el temps que feia que no plovia ja convenia...! Ara que no sigui no parar i ho foti tot enlaire l'aigua!
Avui el Manolo s'ens ha presentat amb la seva veterana B-Pro. Tornem als origens. La flamant Cannondale es veu que ens ha sortit una mica "rana"...Tot i així a la pujadeta del Bartomeu amb el pedregar que hi ha al pujador ...i sense suspensió al darrera comença a fotre el seu ritmet trencador.
A la baixada dels enanitus es comença a veure una bona gama de colors. Comentem amb l'Isi que hem de montar una sortida per veure els canvis de colors a les fulles. A veure si trobem un forat a aquest calendari ...però ha de ser ja , o s'ens acabarà aquest temps de canvi!
Quan arribem a la carena dels ventiladors proposo baixar pel cami del recte més divertit que la pista engravillada i sense el trànsit motoritzat que sempre és millor evitar. Dit i fet , a més a més ara és un plaer baixar ! Santa Magura prega per nosaltres!
Fem els plans pel cami de cal Prat fins arribar a la carretera de Castellfollit a Maials i llavors ens toca agafar un tramet d'asfalt fins anar a buscar la darrera baixada que ens acosta fins a cal Frare.
Ara toca un tramet més "pastoset" de pista que compartim amb algun 4x4 fins que trenquem a esquerra per enfilar els darrers quilòmetres fins a can Maçana on trobem els primers grupets de ciclistes que es dirigeixen cap a la trobada.
La segona proposta del dia és fer el tramet de can Maçana fins a la plaça Catalunya passant per sota de la Foradada i així estalviarnos un tramet d'asfalt que amb aquesta boira també és perillos. Dit i fet !, avui la colleta és breu i està receptiva a aquesta mena de propostes.
El primer tramet fins arribar al trencall cap el refugi Barbé són ciclables però amb forts pendents , però després la memòria ens juga una mala passada . Semblava que seria tot pla i baixada. Però la pedra solta i molla ens obliga a no refiarnos ni un moment , cal anar amb molt de tacte i fem una bona part a peu doncs trobem forces esglaons que no recordavem de quan ho haviem fet a peu .
Anem amb força cura doncs ara aquest tram està prohibit a ciclistes , i millor mostrar un respecte per l'entorn i pels caminants , que per sort en el tramet que hem coincidit ens hem respectat mutuament. La muntanya es prou gran per anar-hi tots amb respecte!.
Llàstima del dia que ens està fent , doncs les vistes serien espectaculars amb aquesta gama cromàtica que tenim en aquest tramet , amb les fulles amb mil i un colors : els grocs , vermells , verds , els fruits d'arboç o cireres de pastor fan que el tram sigui un plaer per la vista , encara que amb la boira pixanera que hi ha , no veiem ni la Foradada ni res. Quina llàstima !
Al final quan arribem a la Plaça Catalunya decidim provar de memòria el que recordava d'un track d'uns ciclistes d'Igualada tot seguint el corriolet enlloc de baixar cap a la carretera. Al final tot quedarà en una "enrredada" de escales i escaletes que a peu serien l'h... però que amb les bicis es foten una mica pesadetes i que si ens descuidem li donen un susto a l'Isi que rellisca abans d'arribar a la carretera, baixa totes les darreres escales a cops de cul i fent malabarismes per evitar al màxim fotre la seva flamant Treck pels terres.
En Dani , el rookie , a partir d'avui ja coneix una mica el que entenc jo per "podem fer una ruta molt maca "... De totes maneres sembla un paio valent! Tornarà !
Mentre ells acaben per l'asfalt el recorregut fins arribar al Monestir on es farà la concentració , jo dono per acabada la meva ruta i torno per carretera fins el coll de can Maçana per desfer tot el recorregut fins Calaf, passant uns enanitos més llargs del compte, doncs noto a faltar l'esmorzar ...! Aquests costums no es poden deixar així de cop...
Fotos Picasa
2011/10/23
20111023 VF Regina de Peramola...vertigen..no! No poc !
Feia temps que havia dit que tenia una arnes i un disipador per estrenar d'abans de la garrotada que s'estava fotent de fàstic a un racó , . ..i la trucada a mitja setmana d'en Gerard ja no mereixia cap mena d'excusa, així que quedem a dos quarts de set per passar a buscar-lo i enfilar cap a Oliana per fer la Regina.Una de les millors vies ferrades que podem trobar a Catalunya.
Arribem tant d'hora al parking del pont d'Esquella que l'opció d'iniciar l'aproximació amb frontals i després tindre que guardar aquest a l'atapeïda motxil.la fa que proposi recular fins la presa d'Oliana a fer un geocaching dels rapidets i deixar que la cosa s'esclareixi una mica.
Dit i fet , al Gerard li sembla una bona opció i anem , fins i tot amb l'arnés posat ,cap a la presa. Just aparcar , travessar la carretera i ja el trobem essent gairebé un drive-in i retornem al parking.
Ara ja s'hi comença a veure i ens posem en marxa iniciant l'aproximació anant a buscar els punts vermells que ens guiaran durant tot el recorregut. Quan sortim de l'esplanada del parking tot just arriba un cotxe. Si no hi ha sopreses , no haurem de fer cua!
Tota la ferrada està en molt bon estat sobredimensionades les mesures de seguretat i amb les normes bàsiques de seguretat no comporta cap perill a part de la dificultat pel tema psicològic de l'alçada.
Abans d'arribar al pont al trencall que puja cap el mirador , el gps del Gerard li pita que el geocaching es troba a prop, i sembla que està dalt del cim de l'agulla. Em diu que no hi havia pujat abans i l'ocasió la pinten calva ...com diuen.
Toca pujar fins l'agulla. La veritat les vistes des d'aqui són espectaculars. A més a més de veure ja forces cotxes a la zona d'aparcament , podem començar a veure els voltors com planejen damunt dels nostres caps.Quina enveja donen aquests "pajarracus" imponents planejar amb tanta facilitat! Dona goig veure'ls en acció!
Despres de signar com es degut i fer alguna foto , retornem a la ferrata , ara toca baixar, millor del que semblava en un primer moment, i retornar al trencall per anar a buscar el primer punt crític: el pont. I d'aquesta manera iniciar el segon tram.
Sense que "lo cortes quite lo valiente"...ejem , passa primer en Gerard. La construcció del pont és veu prou segura i dona bastanta confiança. Res a veure amb la de les Baumes Corcades...! Sols et fot una mica enrrera el vent que bufava fa un moment a l'accés a l'agulla. Per sort ara a la zona del pont no fa gairebé gens d'aire.
Just acabar de passar el pont , tornem a enfilar-nos verticalment fins arribar a la gran feixa.
Al arribar-hi veiem el sender per on hi tornarem a passar al baixar , i busquem un lloc una mica arrasarats del vent i fem un mos, no sigui que ens quedem esvaits pel darrer tram que és molt més exigent fisicament.
Aprofito la parada i em trec roba doncs fot un bo que enamora i feia una bona estona que m'estava coient . No es pot ser tant fredolic. Sempre surto pensant que em fotaré de fred i acabo suat com un poll!
Un cop reposades les forces reemprenem la marxa . Ara ve un tram amb forces trams verticals espectaculars que per una persona amb vertigen com jo, no et deixen indiferent. Tot i la excel.lent feina feta pels seus creadors , dotant la via d'una excel.lent equipació que en ocasions fins i tot sembla excesiva , quan mires cap avall la sensació és una passada.
Arribem al pas desplomat que és on trobo a minvar més les forces dels braços. No faig cas al consell del Gerard a fer el pas lo més ràpid possible i noto com les forces tot i l'esmorçar no són les de primera hora del matí. Solució : La baga d'assegurar i un kit-kat...!
En canvi al pas de la fe , tinc la meva llargada a favor i arribo facilment a l'altre banda de paret. Ara entenc el rètol de nens no. Aqui els més baixets han de tindre els seus problemes.
Després d'un nou pas vertical ens arribem a la bustia , que un cop oberta sembla més una paperera que una altra cosa. Mira que som desendressats !
Signatura allà on podem i vinga que falta poc per coronar.
El darrer pas el fem per la nova via de l'esquerra , una opció més fàcil i asequible que l'original de la dreta. En Gerard em diu que ell no l'ha feta mai i tampoc és qüestió de fer estrenes avui ! Hi ha més dies que llonganisses!
Arribem a dalt de tot, foto de rigor i contemplar unes vistes que tot i una mica de calitja són espectaculars.
Al fons es veu el pont inacabat d'Esquella i la zona d'aparcament ...tot plegat petit,molt petitó realment estem lluny , molt lluny!
Sense més temps a perdre , iniciem la baixada que en alguns trams està equipada amb cadenes i esglaons.
Quan arribem a la feixa on haviem esmorçat fem una mica de parada tot observant els voltors que estan força actius. Una bona colla , en puc comptar fins a una dotzena , estan voltant pel damunt dels nostres caps i a vegades sembla que estan buscant menjar. És prop de l'hora de dinar i no voldriem tindre res a veure amb aquestes bestiotes al seu àpat!
A dalt , a l'esperó veiem una noia que li fot crits al seu company que es troba una mica més avall pujant més lent. Collins quin caracter té la paia!
A l'agulla on abans haviem anat a buscar el tresor , hi feiem una bona colla de gent que està fent el mos.
Nosaltres ja en tenim prou per avui , iniciem la baixada pel sender que passa a tocar de l'impressionant desplom , i despres podem contemplar a la llunyania com els altres grups passen el pont.
Anem seguint el corriolet que no per fàcil fa que sigui impossible fotre un cop de cul ...ho dic per experiència ! i finalment arribem al parking.
Una bona ferrata, amb un excel.lent dia i una bonissima opció per passar una matinal "aeria".
Una asignatura pendent que podem donar per aprovada amb nota alta.
Per quan la propera....?
Fotos Picasa Descripció & fotos
Arribem tant d'hora al parking del pont d'Esquella que l'opció d'iniciar l'aproximació amb frontals i després tindre que guardar aquest a l'atapeïda motxil.la fa que proposi recular fins la presa d'Oliana a fer un geocaching dels rapidets i deixar que la cosa s'esclareixi una mica.
Dit i fet , al Gerard li sembla una bona opció i anem , fins i tot amb l'arnés posat ,cap a la presa. Just aparcar , travessar la carretera i ja el trobem essent gairebé un drive-in i retornem al parking.
Ara ja s'hi comença a veure i ens posem en marxa iniciant l'aproximació anant a buscar els punts vermells que ens guiaran durant tot el recorregut. Quan sortim de l'esplanada del parking tot just arriba un cotxe. Si no hi ha sopreses , no haurem de fer cua!
Tota la ferrada està en molt bon estat sobredimensionades les mesures de seguretat i amb les normes bàsiques de seguretat no comporta cap perill a part de la dificultat pel tema psicològic de l'alçada.
Abans d'arribar al pont al trencall que puja cap el mirador , el gps del Gerard li pita que el geocaching es troba a prop, i sembla que està dalt del cim de l'agulla. Em diu que no hi havia pujat abans i l'ocasió la pinten calva ...com diuen.
Toca pujar fins l'agulla. La veritat les vistes des d'aqui són espectaculars. A més a més de veure ja forces cotxes a la zona d'aparcament , podem començar a veure els voltors com planejen damunt dels nostres caps.Quina enveja donen aquests "pajarracus" imponents planejar amb tanta facilitat! Dona goig veure'ls en acció!
Despres de signar com es degut i fer alguna foto , retornem a la ferrata , ara toca baixar, millor del que semblava en un primer moment, i retornar al trencall per anar a buscar el primer punt crític: el pont. I d'aquesta manera iniciar el segon tram.
Sense que "lo cortes quite lo valiente"...ejem , passa primer en Gerard. La construcció del pont és veu prou segura i dona bastanta confiança. Res a veure amb la de les Baumes Corcades...! Sols et fot una mica enrrera el vent que bufava fa un moment a l'accés a l'agulla. Per sort ara a la zona del pont no fa gairebé gens d'aire.
Just acabar de passar el pont , tornem a enfilar-nos verticalment fins arribar a la gran feixa.
Al arribar-hi veiem el sender per on hi tornarem a passar al baixar , i busquem un lloc una mica arrasarats del vent i fem un mos, no sigui que ens quedem esvaits pel darrer tram que és molt més exigent fisicament.
Aprofito la parada i em trec roba doncs fot un bo que enamora i feia una bona estona que m'estava coient . No es pot ser tant fredolic. Sempre surto pensant que em fotaré de fred i acabo suat com un poll!
Un cop reposades les forces reemprenem la marxa . Ara ve un tram amb forces trams verticals espectaculars que per una persona amb vertigen com jo, no et deixen indiferent. Tot i la excel.lent feina feta pels seus creadors , dotant la via d'una excel.lent equipació que en ocasions fins i tot sembla excesiva , quan mires cap avall la sensació és una passada.
Arribem al pas desplomat que és on trobo a minvar més les forces dels braços. No faig cas al consell del Gerard a fer el pas lo més ràpid possible i noto com les forces tot i l'esmorçar no són les de primera hora del matí. Solució : La baga d'assegurar i un kit-kat...!
En canvi al pas de la fe , tinc la meva llargada a favor i arribo facilment a l'altre banda de paret. Ara entenc el rètol de nens no. Aqui els més baixets han de tindre els seus problemes.
Després d'un nou pas vertical ens arribem a la bustia , que un cop oberta sembla més una paperera que una altra cosa. Mira que som desendressats !
Signatura allà on podem i vinga que falta poc per coronar.
El darrer pas el fem per la nova via de l'esquerra , una opció més fàcil i asequible que l'original de la dreta. En Gerard em diu que ell no l'ha feta mai i tampoc és qüestió de fer estrenes avui ! Hi ha més dies que llonganisses!
Arribem a dalt de tot, foto de rigor i contemplar unes vistes que tot i una mica de calitja són espectaculars.
Al fons es veu el pont inacabat d'Esquella i la zona d'aparcament ...tot plegat petit,molt petitó realment estem lluny , molt lluny!
Sense més temps a perdre , iniciem la baixada que en alguns trams està equipada amb cadenes i esglaons.
Quan arribem a la feixa on haviem esmorçat fem una mica de parada tot observant els voltors que estan força actius. Una bona colla , en puc comptar fins a una dotzena , estan voltant pel damunt dels nostres caps i a vegades sembla que estan buscant menjar. És prop de l'hora de dinar i no voldriem tindre res a veure amb aquestes bestiotes al seu àpat!
A dalt , a l'esperó veiem una noia que li fot crits al seu company que es troba una mica més avall pujant més lent. Collins quin caracter té la paia!
A l'agulla on abans haviem anat a buscar el tresor , hi feiem una bona colla de gent que està fent el mos.
Nosaltres ja en tenim prou per avui , iniciem la baixada pel sender que passa a tocar de l'impressionant desplom , i despres podem contemplar a la llunyania com els altres grups passen el pont.
Anem seguint el corriolet que no per fàcil fa que sigui impossible fotre un cop de cul ...ho dic per experiència ! i finalment arribem al parking.
Una bona ferrata, amb un excel.lent dia i una bonissima opció per passar una matinal "aeria".
Una asignatura pendent que podem donar per aprovada amb nota alta.
Per quan la propera....?
Fotos Picasa Descripció & fotos
2011/10/15
20111015 BTT NOCTURNA BIKECALAF
A l'octubre , i amb una setmana d'antel.lació respecte la data de sempre , torna la nocturna , un clàssic que enguany s'ha ampliat afegint també l'opció de caminada.
Potser el recorregut de la llarga ha estat una mica "d'emergència" ja que l'havien acabat de preparar el mateix dissabte al matí ,pero per aquesta prova el més important és que el tram del túnel del terror ha estat un any més genial . Curradissim i millorant-se edició rera edició.
Però anem per pams , a dos quarts de vuit haviem quedat a la plaça dels arbres. Enguany haviem decidit que els nens no hi anirien , el fet d'anar pel matí a Clickània a Montblanc i que podien acabar rendits com ja ens va passar fa dos anys quan el Sergi s'adormia damunt la bici , juntament amb la por al fred que semblava faria van fer que ens tiressim enrrera.
Així doncs em presento sol a la plaça , on esperem que s'acabi d'enfosquir el panorama. Potser s'ens titllarà de clàssics , però no seria una nocturna si no anessim de nit , no?
Al final comencem a pedalar tot donant el vol pel poble anant a buscar el pont nou al costat de la constructora per agafar el cami del rentador.
Un cop arribem a la carretera d'Igualada , reagrupem per travessar-la i anem tirant pels plans cap a Sant Martí tot seguint el nostre guia espiritual que avui és en Joel. Tancant files anem fent amb l'Isi i fotent-nos de pols fins les orelles. Si no plou aviat aqui si podrà organitzar la Baja.
Mentres anem pedalant comentem algunes idees que tenim : per part seva em diu que voldria fer una sortida per la zona de la Garrotxa o de les Guilleries aprofitant el canvis de color de la fulla que experimenten els boscos en aquestes dates. Em diu que busqui alguna ruta a wikiloc . Aquest serà el menor dels problemes , doncs la cosa hauria de ser ja , i tenim el calendari bastant apretadet.
Per part meva avui que estat a Poblet he agafat més informació per fer la ruta del Cister , que ell ja ha fet un parell de vegades amb el Manolo.
També la ruta de l'Aigua que haurà de ser ara al novembre amb la doble opció: sortida des de Solsona i opció XXL des de Calaf
I per acabar una opció dual a l'Espluga de Francolí com l'any passat , a veure si fem d'una vegada el "Dragon-Khan" però combinant la bicicleta amb una espeleo-aventura-aquatica guiada al acabar. Aquesta opció cal fer-la amb temps per fer les reserves.
No si d'idees...les que vulguis , sols ens falta temps!
Tornem a la ruta , anem força juntets la qual cosa fa que a una pujada amb força pedra solta , trobo tràfec al davant i no puc desenganxar el peu a temps del pedal ,i em foto una galeta caient com un plom. Ens fem grans. Tot i que al moment ja torno a ser al damunt de la bici , la veritat és que ja no estem per aquestes mogudes , segur que l'endemà tindre un blau de mil parell de nassos!.
Quan baixem per la pista que ve de Ferrera veiem una renglera de llums al davant. És la colla dels caminants amb qui coincidim al trencall que puja cap a Sant Sebastià.
Breu paradeta a fer petar la xerrada i cadascú agafa el seu cami , ells pujant cap a la creu i nosaltres seguim en direcció cap a Mirambell.
No hem fet ni mig quilòmetre quan enxampem els de la curta en bicicleta que venen de cara abans de la pallissa del Palà. Això va més just que un pany de cop. Quina sincronització!.
Ara fem un recorregut al'estil galleg , amb una mica de indecisió , anem a Mirambell pel cami vell , donem la volta als seus carrers i tornem per anar a buscar el corriol i llavors desfem aquest tramet per pujar cap a la creu de Sant Sebastià. No si la volta que estem fent vista des de l'aire deu ser ...
Arribem a la creu ,on podem gaudir d'una vista esplendida de Calaf , amb la lluna groga de fons, abans de baixar cap a buscar els carrers de Calaf , i concretament les Portelles on es troba el pasatge del terror.
Per aquesta edició els carrerons de les Portelles han estat l'escenari d'aquesta posta en escena tétrica i fantasmal , amb fum , boira , música , sorolls i les sorpreses que anaven sorgint de cada racó. Una feinada de mil parell de dimonis muntar tot aquest "tinglado".
I a la sortida del túnel , un avituallament per reposar les forces i fer passar el susto , abans d'anar a donar la volta fins la Fortesa i acabar sopant a la Cuina del Mercat. En definitiva una nocturna de nou genial!.
Fotos Picasa
Fotos Picasa Bikecalaf
Potser el recorregut de la llarga ha estat una mica "d'emergència" ja que l'havien acabat de preparar el mateix dissabte al matí ,pero per aquesta prova el més important és que el tram del túnel del terror ha estat un any més genial . Curradissim i millorant-se edició rera edició.
Però anem per pams , a dos quarts de vuit haviem quedat a la plaça dels arbres. Enguany haviem decidit que els nens no hi anirien , el fet d'anar pel matí a Clickània a Montblanc i que podien acabar rendits com ja ens va passar fa dos anys quan el Sergi s'adormia damunt la bici , juntament amb la por al fred que semblava faria van fer que ens tiressim enrrera.
Així doncs em presento sol a la plaça , on esperem que s'acabi d'enfosquir el panorama. Potser s'ens titllarà de clàssics , però no seria una nocturna si no anessim de nit , no?
Al final comencem a pedalar tot donant el vol pel poble anant a buscar el pont nou al costat de la constructora per agafar el cami del rentador.
Un cop arribem a la carretera d'Igualada , reagrupem per travessar-la i anem tirant pels plans cap a Sant Martí tot seguint el nostre guia espiritual que avui és en Joel. Tancant files anem fent amb l'Isi i fotent-nos de pols fins les orelles. Si no plou aviat aqui si podrà organitzar la Baja.
Mentres anem pedalant comentem algunes idees que tenim : per part seva em diu que voldria fer una sortida per la zona de la Garrotxa o de les Guilleries aprofitant el canvis de color de la fulla que experimenten els boscos en aquestes dates. Em diu que busqui alguna ruta a wikiloc . Aquest serà el menor dels problemes , doncs la cosa hauria de ser ja , i tenim el calendari bastant apretadet.
Per part meva avui que estat a Poblet he agafat més informació per fer la ruta del Cister , que ell ja ha fet un parell de vegades amb el Manolo.
També la ruta de l'Aigua que haurà de ser ara al novembre amb la doble opció: sortida des de Solsona i opció XXL des de Calaf
I per acabar una opció dual a l'Espluga de Francolí com l'any passat , a veure si fem d'una vegada el "Dragon-Khan" però combinant la bicicleta amb una espeleo-aventura-aquatica guiada al acabar. Aquesta opció cal fer-la amb temps per fer les reserves.
No si d'idees...les que vulguis , sols ens falta temps!
Tornem a la ruta , anem força juntets la qual cosa fa que a una pujada amb força pedra solta , trobo tràfec al davant i no puc desenganxar el peu a temps del pedal ,i em foto una galeta caient com un plom. Ens fem grans. Tot i que al moment ja torno a ser al damunt de la bici , la veritat és que ja no estem per aquestes mogudes , segur que l'endemà tindre un blau de mil parell de nassos!.
Quan baixem per la pista que ve de Ferrera veiem una renglera de llums al davant. És la colla dels caminants amb qui coincidim al trencall que puja cap a Sant Sebastià.
Breu paradeta a fer petar la xerrada i cadascú agafa el seu cami , ells pujant cap a la creu i nosaltres seguim en direcció cap a Mirambell.
No hem fet ni mig quilòmetre quan enxampem els de la curta en bicicleta que venen de cara abans de la pallissa del Palà. Això va més just que un pany de cop. Quina sincronització!.
Ara fem un recorregut al'estil galleg , amb una mica de indecisió , anem a Mirambell pel cami vell , donem la volta als seus carrers i tornem per anar a buscar el corriol i llavors desfem aquest tramet per pujar cap a la creu de Sant Sebastià. No si la volta que estem fent vista des de l'aire deu ser ...
Arribem a la creu ,on podem gaudir d'una vista esplendida de Calaf , amb la lluna groga de fons, abans de baixar cap a buscar els carrers de Calaf , i concretament les Portelles on es troba el pasatge del terror.
Per aquesta edició els carrerons de les Portelles han estat l'escenari d'aquesta posta en escena tétrica i fantasmal , amb fum , boira , música , sorolls i les sorpreses que anaven sorgint de cada racó. Una feinada de mil parell de dimonis muntar tot aquest "tinglado".
I a la sortida del túnel , un avituallament per reposar les forces i fer passar el susto , abans d'anar a donar la volta fins la Fortesa i acabar sopant a la Cuina del Mercat. En definitiva una nocturna de nou genial!.
Fotos Picasa
Fotos Picasa Bikecalaf
Subscriure's a:
Missatges (Atom)