Selenika 2010...18 anys ja som majors d'edat !

Qui ho hauria de dir que aquella bestiessa que varem decidir provar a fer amb l'amic Caballol aquell maig del 93 aniria continuant fins on som avui...divuit edicions a les espatlles...i això que enguany la tenim una mica tocada!
Això de la Selene... o com ara diuen Selenika s'ha convertit en una mena de droga que t'enganxa...i fa que desitgis que arribi la data per tornar-hi . Enguany l'organització ens va trucar als 3 participants VIP que tenim més de 16 edicions i ens ha pagat la inscripció...fa un parell d'anys ho varem dir mig en broma i finalment ha estat així...ja ens ha costat prou !
Baixo sol cap a Navarcles , sols en tinc constància dels germans Estany que hi vagin , la resta no se si es miren massa la previsió del temps o què , però semblava que seriem una bona colla.
Una vegada aparcat i escalfat una mica per a la pujada de la carretera del coll d'estenalles (fot un fred que pela  a Calaf marcava 8ºC i el termòmetre no s'ha mogut (Deu n'hi do!) finalment vaig cap a la sortida. Coincideixo amb en Pujol (un company de la PBP'2007 i el seu nebot amb qui vaig anar un tramet durant els BRM200 d'enguany , però quan donen la sortida hi ha més de 300 ciclistes al meu davant ...d'on cony surt tanta gent. Donen la sortida i tot i els consells del comisari de piano-piano i no passar el cotxe de neutralització ,queden en nores quan aquest es queda parat davant la sortida i rapidament es engolit per tot el pilot que sols sentir el petard de la traca de la sortida , surt esperonat.
Per dins els carrers de Navarcles de cop aturada i ens estem un minutet aturats i no sabem que ha passat , ens hem avançat als controls? S'ha errat el recorregut ? No era aquest el recorregut ? La gent s'ho agafa una mica a conya!
Tornem a reempendre i quan arribem als carrers del poligon el pilot que es veu al davant es considerable, no obstant en aquesta edició s'han superat els 1300 participants.
Rapidament agafem un caminet que queda estret i obliga a parar la gent ...aquesta serà la tònica dels primers 15 quilòmetres , és el que odio de les marxes i la veritat mai m'havia trobat amb aquestes parades tant fortes. Potser l'organització haurà de tornar a fer els recorreguts amb una forta pujada a la sortida a l'inici que trenqui una mica el pilot i arribem als camins una mica més separats!

Uns trenta quilòmetres després arribem al control de Moià. No paro però seguint el lema de la Selenika de fer-la neta , aprofito per llençar el gel buit que porto a sobre.
A partir d'aqui el recorregut passa per paratges de molta bellesa i en algún cas dona la sensació de que estem al mig del Pirineu amb algún prat on les vaques ens miren amb cara de no entendre que cony fem.
Abans d'arribar a les coves del Toll en un pas trialero per unes grans pedres tinc una caiguda de les tontes però espectaculars , no puc desenganxar el meu peu dret i em foto de cap com un plom. Els meus pensaments sols es centren en l'espatlla i en autoprotegir-me tant com puc. Al final un susto , un parell de rascades al braç, esquena i al genoll i tornem-hi !. He de canviar aquests pedals que ja m'han donat algun susto d'aquest tipus en altres ocasions.
Tot els tramets que hi ha fins a les Coves del toll són preciosos amb uns passos amagats per dins la vegetació espectaculars. La zona pinta molt bé , me l'apunto per anar´hi amb la familia i aprofitar per fer un tresor de geocaching que hi en aquest punt.

Passem els controls de Collsuspina i de l'Estany i llavors comencem el tram més llarg de baixada que ens durà fins el coll de Calders on de cop sento al meu darrera: "ei Miró !" , em giro i veig el petit dels Estany ,l'Eloi que extranyament va aqui al darrera i em comenta que ha punxat un parell de vegades,. També em diu que el seu germà ja l'ha trucat que havia arribat a meta (sense comentaris...un altre mon).
A la pujada se m'escapa com un llamp...és un altre ritme i jo tinc les cames que a la mínima s'em poden quedar clavades, anem fent sense estrebades ( i el decontractyl a casa al damunt de la taula , és que no n'apredrem mai !).
Coronem Calders i llavors fem una colla de senders ja coneguts d'altres edicions fins a Navarcles.
A l'arribada vaig directament a les manegues per rentar la bici, deprés la carrego al cotxe i vaig a buscar el diploma , l'obsequi i a dinar que ja toca , avui tenim : meló amb pernil i botifarra amb patates que baixen rapidament!.
Saludo al Pep Lluís i quedem fins l'any que ve.

web Selenika              Track wikiloc              Fotos selenikes       Classificacions

20100918 Brevet 300 Qms ... revàlida de setembre !

Tenia pendent el brevet 300 , des quan el Nasi de la Bonavista em va preguntar fa uns mesos si el faria quan estava amb l'espatlla trencada i ...una promesa és una promesa!.
A meitat de setmana , per no anar sol com un mussol truco al Colell si té alguna cosa a fer pel dissabte ....i hem diu que quilòmetres. Què si no ! Aquest home és incorregible ! Perfecte !
El passo a buscar a dos quarts de sis del matí i anem a cap el Congost . Arribem al parking , anem a descarregar , i al minut passa la patrulla dels Mossos que ens pregunta sobre les nostres intencions...lo més normal del món ...anem a fer 300 quilòmetres ...en bicicleta....després d'una tormenta de mil parell de nassos, ...val , que vagi bé ...en fin , aquelles situacions que semblen de còmic!
Sortim cap al Molí de Boixeda, passem Fonollosa (variant respecte la ruta marcada , doncs al Colell li fa més gràcia per aqui , coronem el Pallarés i ens comença a xispejar una mica, una barreja de lleu plugim i boria pixarrosa . Malament , pinta això , però al baixar el collet torna a parar.
Anem pujant cap a Calaf i passat la pujada de la Llavinera torna a xispejar que és converteix en pluja quan arribem a Calaf , fet que aprofitem per posar-nos els xubasqueros davant casa del Colell , moment en el que aprofitem per fer petar la xerrada amb el Gerard i la seva xicota , que m'en fa cinc cèntims de la reunió del Bikecalaf que ahir hi va haver previa a la sortida en BTT a Andorra.
Tornem a tirar i la boira i el pluja ens van acompanyant de manera intermitent fins vora Tarroja. Siguem positius , puc mig provar la "versió 2.0" dels parafangs SKS que des de la PBP'2007 porto instal.lats a la bici , caldrà seguir treballant en ella, però de moment funciona millor que l'original que porta en Colell protegint més de l'aigüa.
I després que s'en riguin dels que portem parafangs ...però com deia un vell anunci de Nike ...ens diran bojos però els que es queden tancats a casa són ells!

Passem Agramunt i a 3/4 de nou quan portem uns 105 qms arribem a Balaguer on anem directament al restaurant "La Barretina" , on ja som com de la casa i esmorzem.
Acabem d'esmorçar i després de coronar la sortida de Balaguer direcció Alfarràs fem les llargues i pesades rectes on un "fill de la grandissima p..." ens demostra com anant en fila india , cosa rara amb el Colell per cert, amb xaleco reflectant , llum al darrera , sense boira ni pluja i arramblats a la dreta , encara hi ha gent que els molestem ...sort que el R-11 vermell no el trobem parat uns quilòmetres després sino s'hagués pogut trobar amb alguna sorpresa...
Arribem a Alfarràs i entrem al bar a fitxar , de fet porto el carnet de l'any anterior i ja hi figura el seu segell . Aprofitem per fer un breu pausa per beure i seguim cap a Almacelles .
La carretera en aquest tram i aprofitant el canvi de provincia està molt ben asfaltada i ràpid arribem a Almacelles on comencem a pujar cap a Sucs , Gimenells i cap a Alcarràs , ...res a veure amb el tram de ciclocross que ens varem fer l'any passat , això ara és asfaltat de nou i les obres ja han acabat.
Arribem a la benzinera d'Alcarràs on timbro i aprofito per comprar un parell d'aquarius i un paquet de galetes. El Colell ni entra , no vol res ...diu que ja dinarà d'aqui a poc, aquest home és sorprenent. El vent ens va bé i amb un pet ens arribem a Lleida , creuem la ciutat i en un no res ens planem a Bell-lloc d'Urgell on teniem previst dinar, sols en faltaran un centenar per arribar.
Res a veure amb el vent que varem tindre l'any passat que ja ens va costar força arribar aqui.
Lliguem les bicis , truquem a la family , dinem i podem continuar rapidament cap a Mollerussa.
Tota la ruta ara transcorre amb el vent de cua fet que fa que enguany aquest brevet sigui més fàcil que no va ser l'any passat. Passem per Tàrrega , encara hi ha un tramet d'obres! i ens arribem a Cervera.
El Colell em pregunta on fem el piscolabis a l'Eix (Les Oluges) o a Sant Ramon , li dic que tant més i ens decantem per anar a visitar al Juanjo. Quan arribo a Sant Ramon li faig un truc a la dona i quan li pregunti com van els nens , li dic que d'aqui a uns 40 minuts hi passarem . Al passar per Calaf aprofitem per posar-nos els xalecos i abrigar-nos una mica i els xics surten a veure al papa ...el Gerard ja va amb el casc posat ! Petonets i tirem cap a Manresa , tot fent el darrer esforç del dia : la pujada del Pallarés que ens portarà de nou a Fonollosa , Molí de Boixeda , Sant Joan i finalment arribem al parking del Congost amb una horeta i quart amb menys temps que l'any passat i menys cansats...coses del vent!.


track GPS