20110130 Pujadots i foradots!

Una mica tard , l'hora de sortida de les 8 ha passat a ser les 8h20 , sortim del Bar Rosa els incondicionals : l'Isi , Manolo , Ramon Ribalta , en Joel i jo per intentar fer una volta per anar a esmorçar a Sant Pere , essent el nostre guia en Joel , que ens fa tirar cap a la Fortesa i trencar cap a Cal Frare.
Pel cami comentem les dates del planing de les rutes del Bikecalaf i al parlar de la planificada pels Monegros que resulta ser la Maratón de los Monegros , surt la possibilitat de repetir l'aventura que varem fer estrenant els maillots grocs del Calonge de Segarra ara fa un grapat d'anys , inclús l'Isi apunta que per ser autèntica aventura : "el GPS a casa!". Jo li comento que una solució seria portar-lo a la bossa amb la pantalla parada!. Molt bons records d'aquella aventura . BTT MONEGROS 1996 que segurament tenim un xic idealitzada pel fet de correr per uns paratges molt diferents als que estavem acostumats i trobar-nos amb sorpreses agradables com la caseta-refugi "full equipe" on varem dormir, anecdotes com la lentisssima preparació d'un plat de pasta durant el dinar del primer dia , la gran quantitat de bidons d'aigua que duiem pensant que no trobariem ni una gota d'aigüa,etc.
Tal i com comenta en Manolo , ens fem grans quan pensem més en el passat que en el futur ...però ens apuntem aquesta possible sortida que seria recomenable fer a partir de juny.

Tornant a la ruta , tot i que la temperatura no és excessivament freda vist els darrers dies , al passar per zones obagues com el torrent dels pilots comencem a veure glaç.
Anem cap a Salanova , però enlloc d'anar cap a la casa trenquem cap a la banda de corregó doncs avui anem a buscar nous camins. S'ha d'aprofitar aquestes jornades per cercar nous camins !. Alguns caminets ens porten al mig del camp i altres tot i les bones sensacions que ens transmeten al començament amb una vegetació plena de molsa i de gran bellesa , acaba per no tindre sortida  i tot i buscar la possible sortida acabem enmerdats al mig dels boixos...encara que el mapa del gps ens marqui en ocasions un sender clarament ...coses de la cartografia que hi farem !

el toll amb la sorpresa del fons gelat! 

Amb forts pujadors dels d'apretar les dents ens arribem dalt de tot de la carena de Muntané i finalment al trencall de corregó on s'obren tres possibilitats : baixar pel bonic sender pel mig dels boixos cap al camí que puja de Salanova/Muntané cap el castell  , baixar cap el Seguers dels tres colls o tirar recte i anar carenejant fins a l'esplanada davant el Castell de Boixadors.
En Ramon tria la segona opció doncs a les 10 havia quedat amb la family ...i va tard , li queden tres minuts!
Nosaltres anirem tirant cap el castell , ja que l'opció de fer el bonic sender de baixada té una pega que després hem de tornar a pujar per darrera el castell una bona estona . Així doncs ens arribem a l'indret del castell  i mentre fan una mica de mecànica amb la bici del Manolo que té el canvi que no acaba d'anar fi del tot , jo faig una breu incursió al catxé de Boixadors on ahir en Jaume Mas i en Xavi varen deixar una moneda o geocoin. Aquesta bestiessa del geocaching...que et fa veure les coses amb altres ulls !
Dalt del tot , a l'entrada del castell avui la boira ens impossibilita veure la bona panoràmica que hi ha en aquest indret i amb prou feines s'insinua el perfil de la torre.Un altre dia serà!.


Baixem cap a cal Gironella i tot seguint les marques vermell-blanques del GR anem a espetegar al tramet asfaltat on al cap damunt decidim trencar a esquerra i baixar cap a Cal Baldiri pel sender obert fa uns anys en motiu de les primeres edicions de l'Anbaso.
Una vegada som a cal Baldiri veiem que ja n'hi ha prou i que si volem esmorçar millor tirar directament per la carretera fins Sant Pere o acabarem anant-hi a berenar. Així anem pujant per l'asfalt , on poc a poc ens anem engrescant fins que arribem ...una mica picats amb en Manolo fins la darrera pujada abans del restaurant on em fot una pallisa amb matxada final inclosa!  (no sé  si aquest home no hauria de tornar a la B-Pro ...!).
Al bar la Pala hi trobem un parell de grupets de "mountainbikerus" entre ells la colla del Quico , en Paradell , Carterots i en Tió que com és habitual ja ens porten fins el café d'avantatge !
Una horeta justa més tard tornem a reemprendre la marxa ,  amb temps de provar les altres bicis, fer canvi de la cambra de la meva roda davantera que trobem al terra , maleïr els mecànics que han "arreglat" la bici del Manolo i anem tirant ...amb alguns bucles fruits de les anades i vingudes de memòria d'en Joel i que vistos a distància deuen semblar la conseqüència de que hem abusat del vi a l'esmorzar!
Finalment comencem a enfilar la ruta buscant pedres foradades (fornots o antics eremitoris) semblants al de Can Pepa.

El primer el trobem a menys d'un quilòmetre de sortir del poble en un lloc que hi haviem passat un munt  de vegades i mai no haviem vist , encara que la culpa és de que queda amagat en un petit bosquet a un nivell per sota del cami i d'esquena al cami.

Al petit bosquet hi ha altres curiositats com un forat al terra on gairebé s'ens perd en Joel .

Seguim la ruta anant cap a cal Seguers , on després de veure una curiosa "colecció" citroën de ferralla : AX, BX ,.. ZX que desvirtuen un xic la visió , donant una imatge de deixadesa a l'indret. Deixem les cases per seguir cap el  bosc uns metres fins que ens arribem al fornot de Cal Sants. Un fornot de dimensions semblants a les d'en Pepa també amb unes restes de construcció en aquest cas a la part del darrera del forat.

Detalls com les papallones de ploma penjades a l'arbre que hi ha just a l'entrada del forat ens fan creure que la zona es força visitada aprofitant la proximitat de la granja escola i segurament la canalla s'ho passa bé coneixent aquest indret curiós i interessant.

Proseguim la ruta i parem a un parell de llocs més on a tocar del camí veiem dues  construccions més d'aquesta mena.

Per acabar la ruta fem el sender que va fins a la Portella que torna a ser del tot practicable una vegada s'ha tapat la rasa de les canalitzacions d'aigüa que fa uns mesos es varen fer. Un cop arribem aqui el rellotge ( i tembé en Joel ...) ens diu que és tard i tirem cap a l'hostal del Bou i d'aqui per la carretera cap a Calaf  donant per acabada la ruta.

track wikiloc

20110122 Pels boscos de l'Espluga de Francolí

Feia molt de temps que tenia en ment tornar als boscos de l'Espluga de Francolí en uns paratges on varem començar a fer BTT fa uns quinze anys i vaig tornar a fer un raid d'orientació durant el 2005...ja fa uns dies!

Quedem a les 6h30 al Rosa, però l'amic Jordi sembla que té el rellotge a mig cami entre l'hora peninsular i la de canaries. Després d'una mica de descontrol en els cotxes que fa que un parell de la colla en Ramon i en Joel facin un escalfament a peu fins atrapar el cotxe (perdoneu nois!) marxem cap a l'Espluga amb un fred de nassos (-7ºC).
Quan arribem a l'Espluga anem fins davant de l'Hostal del Senglar on anirem a dinar , i després d'un petit tomb per buscar parking degut a la possibilitat que ens apunten els rètols informatius de quedar tallats per la Fira que hi ha aquest cap de setmana trobem parking just al costat dels germans Soler: l'Àngel i en David ...que s'apunten a les darreres sortides!
Baixem bicis , ens acabem de vestir de romans , anem a reservar taula , fem la foto de rigor (gairebé "rigor mortis" per la temperatura) sense en Jordi que ara ha d'anar a fer greixatge de la cadena fins els cotxes (aquest home és un pou de sorpreses !) i comencem a pedalar cap a l'ermita de Sant Joan i moure una mica les cames que s'agraeix!. Som 11 : l'Isi , el seu germà Jordi , en Jaume Mas , el seu cunyat Xavi , en Ramon Ribalta , en Joel ,Gerard Granados, Manolo Romero , els germans Soler i jo mateix.

Els primers quilòmetres no prometen gairé doncs el terreny és asfalt fins l'ermita de Sant Miquel que poc a poc es va degradant fins acabar essent una pista que ens durà anar pujant fins la cadena que hi ha a la Santissima Trinitat.
A partir d'aqui passem la cadena ( o millor el que fa uns anys era una cadena , avui és una sirga de grans dimensions !)i comencem a guanyar alçada per pistes de terra fins que trobem un pal indicador del sender que puja cap a l'ermita de Sant Joan. Baixem de les bicis doncs l'inici és un pujador "tremendu" que fa que els més esceptics de la colla creguin que faci broma quan em veuen començar a caminar envers ella. Una vegada pujat aquest pujador comencem a remuntar per un bonic sender ciclable en bona part fins sota mateix de l'ermita on uns esglaons de pedra ens fan novament posar peu a terra , a alguns abans que altres.

L'ermita de Sant Joan

A l'arribar a l'ermita , i després de fer un geocaching: Sant Joan ( com no ! , i avui que comptem amb quatre equips de geocatxers no seria menys! ) visitem breument l'ermita que està essent restaurada per una colla d'ermitans que amablement ens fan cinc centims de la feina que s'està fent.  Una iniciativa a aplaudir certament!.

El pou de glaç...petitó, oi?

Mitja volta i tornem pel mateix sender fins a retrobar la pista que ens durà fins la font del Boixet i després agafem un bonic cami on el sol ens surt timidament i ens alegra una mica més aquesta baixada que es transforma en un bell corriol per dins del bosc amb tints gairebé màgics i pròpis de qualsevol conte de follets del bosc.

A la sortida del corriol del bosc anem a espetegar al pou de glaç i la cascada on les estalactites de glaç ens demostren que de fred en fa!

La cascada ...glaçada!

Anem pujant pels camins que menen a la Pena per després trencar cap a la Font del Boixet i anar al Mirador dels Frares Encantats , on aprofitem les excel.lents vistes ...i la gana que ja apreta per fer l'esmorçar tot aprofitant que el solet finalment es digna a sortir i donar-nos una mica d'escalf que ja comença a ser hora.

Els Frares Encantats

Mitja horeta ben justa per menjar una miqueta i tornem a arrancar , som prop del pla del cap d'amunt i la pujada està a punt d'acabar. Dalt de tot a l'esplanada tirem pel sender que coincideix amb el GR cap a Rojalons i el pedregat ens fa apriar el que acabem de menjar. Al final del sender trenquem a dreta per camins plens de sorra cap a la Mola dels Quatre Termes no sé si avui veurem el mar , però sembla que anem a la platja!
Quan hi arribem trobem altres ciclistes que aprofiten la bona vista per fer un mos. Nosaltres també fem una bona paradeta i inclús posem un nou catxé a la zona (ben segur el lloc s'ho mereix i curiosament no n'hi havia cap!)

La Mola dels Quatre Termes

Retornem un tramet pel mateix cami d'anada i després fem un seguit de divertits corriols que llevat d'algun tram complicat que ni els germans Soler s'atreveixen a passar damunt la bici , ens porten fins el Mirador de la Pena on a més a més de la bona vista que tenim podem parlar de política , fer el geocatxing del Mirador de la Pena , fer algunes fotos i començar a enfilar la baixada doncs hem dit que a dos quarts de dues seriem al restaurant i ja ho són . Anem tard!

Baixem cap avall i després d'una petita volta al no enfilar correctament el sender , agafem finalment el Sender del Colom , una baixada espectacular plena de pasos totalment coberts de vegetació i que fa que a la seva sortida i veient les exclamacions i cares de pasar-ho bé tots coincidim en titllar com la millor del dia!
Ara ja sols ens queda una ràpida baixada per bones pistes de diferent gama cromàtica que van dels vermells als negres que fan que en alguns trams amb la pols sembli que baixem pel llindar d'una mica de carbó!
Arribem a l'Espluga amb 41 qms i anem de pet a l'Hostal del Senglar on  un menú "anticrisis" (no fós perque tenim gana , el lloc és una bona tria per banquets i calçotades però per tornar a anar amb bici , la veritat es fa una mica dificil tornar a pujar a la bicicleta!

El Joel esbarallat-se amb els calçots !

El Joel que ens obsequia amb un bon cava (18 anys no es fan cada dia !) és l'únic que s'atreveix amb uns calçots.
Després de pagar anem als cotxes a preparar les bicis amb els llums i decidir fer el que puguem de la ruta del Dragon Khan doncs la baixada promet , però en els fons som conscients que inclús les variants que haviem previst del tallafocs les tenim una mica lluny i el ritme que portem no ens donen bones sensacions de poder fer aquesta baixada de nom tant llaminer. Un altre dia serà ...hi ha més dies que llonganisses!
Ni la conya d'amagar-nos en una caseta a peu de carretera serveixen per avivar el ritme , n'hi ha que porten pocs quilòmetres i el desnivell acumulat comença a pesar i s'haurà de prendre alguna decisió.

Al trencall que hi ha un quilòmetre abans de la Casa Forestal de Castellfollit decidim anar a dreta pel camí de terra que marca cap a Poblet a veure si enllacem amb la ruta del matí o si ens durà a Poblet tal i com indica el rètol infomatiu , que tot sigui dit molt maco però el fet de no tindre cap anotació d'on ets fa que sigui més desinformatiu que una altra cosa!.
Comencem a enfilar la pujada amb alguns trams on la foscor dels bosc ens fan adonar que d'aqui a pocs minuts serà negre com la gola del llop . Quatre quilòmetres de pujada més endavant , 200 metres de desnivell , alguns problemes amb les  llums d'alguns de nosaltres, diferència de ritmes i el cansament fan que decidim tornar enrrera , reagrupar i tornar a l'Espluga per carretera . I com bé diuen: Una retirada a temps és una victòria ...ja podem anar buscant una data per acabar aquesta  ruta (aplicant el meu lema de que no podem tindre assignatures pendents ni pel setembre !) i fer el famós Dragon Khan , que pel nom té molt bona pinta !
Al final gairebé 70 quilòmetres i 1530 m de desnivell acumulat no són tampoc tant dolents.

Fotos                Fotos Xavi           Track Angelet (1er sector del bucle)       Track Wikiloc
Geocaching La Mola dels Quatre Termes

20110109 Castellfollit del Boix ...una volta d'alçada!

Poca gent avui , es veu que ahir dissabte ja varen sortir alguns!
Al Rosa sense fums ...ni gent,doncs la veritat sols erem els de la BTT i els de carretera , inclús podem fer petar la xerrada amb la mestressa sobre la nova llei del fumar. Finalment som en Ramon Ribalta, en Gerard Granados , en Joel , l'Isi i el seu germà en Jordi.
Tirem cap al polígon per anar a els Prats de Rei per Soronelles. La baixada cap a les roques de les cares es troba en millor estat , molt més compactada que uns mesos enrrera. Arribem al poble , passem pels horts i comencem a enfilar amunt cap a cal Bartomeu.
Passat el trencall de Cal Bartomeu i després d'un breu pique amb l'amic Joel , iniciem el descens que ens durà a Maçana on anem trencant cap a la pujada de la "Muerte Súbita" , que curiosament es fa força més bé que la darera vegada que la vaig fer (ja fa uns quants dies, doncs era a finals del 2007) . Avui es troba compactada , i no et cal anar fent equilibris sobre la bici buscant la millor traçada i la roda no sols no perd tracció sinó que es clava al terra com un iman. Potser en ocasions massa i tot !
Una vegada feta aquesta pujada "hors catégorie" en Ramon Ribalta pren el camí directe d'anar cap els Ventiladors ...be almenys momentaniament , doncs al cap d'una estona ens retrobem amb ell de cara una altra vegada!

Quan hem passat l'indret de cal Pubill , en Jordi fa la proposta de pujar cap el cogulló , cosa que fa que tot i acceptar per part del grup , ens augmenti el quilometrage ( i també el desnivell acumulat !) fins a l'hora d'esmorçar.

Enfilem cap a l'ermita de la Grevalosa on inclús hi fem una breu parada i continuem fins ell trencall final del Cogulló , però ara si que desistim de fer el quilometret i escaig que hi ha , doncs és tard , ja hi hem estat i que pebrots ja tenim ganes d'esmorçar.
Tirem avall i en un moment ens plantem al mig de Castellfollit on trobem el bar del Casal gairebé colapsat. Coincidim de nou amb en Quico Estany i el "Carterots" que ja ens porten un bon aventatge . Han vingut directe !.

Després d'un esmorçar tipus F1 (1h15...anem millorant si senyor!) tirem cap a inclús amb inercia anem seguint per la pista cosa que ens obliga a rectificar i una mica més en Joel no s'emporta uns quants de la colleta d'Igualada amb qui hem sortit del Bar plegats.

Després d'un mica d'avaria (avui més lleugera que la burrada de la setmana passada , sols els plàstic protector dels radis de la pinya de la bici d'en Gerard, enfilem pel camí que arriba a les torres dels ventiladors. La vista de tota la plana d'Igualada avui resulta molt despejada , i a més a més durant tota la pujada el sol ens acompanya., cosa que fa que en ocasions ens sobri part de la roba que portem.

Quan som al trencall que mena a Maçana , i veient que falta poc per l'una del migdia decidim que anem una mica tard i tirem fins la carretera , per anar fins el trencall que hi ha passat el sepulcre megalític dels tres reis, on anem fins l'inici de la baixada dels enanitos, on recuperem la mateixa ruta per on hem vingut i d'aquesta manera ens hem estalviat tota la pujada dels enanitos que ens haguessin fet perdre una bona estona.
Arribem a els Prats de rei , amb el caniv de l'Isi que va com unes calces , i enfilem cap a Soronelles fins arribar a Calaf, donant per acabada una sortideta que al final ens dona 1100m de desnivell positiu acumulat en un total de 54 qms. No ben plana no ens ha quedat, no!

20110102 Curset de mecànica de la bici (Tema del dia : Punxades)

Diuen que amb el canvi d'any s'han d'encetar nous reptes , posar-se noves metes , etc. De moment fem el de cada diumenge , anar al Rosa , avui però sense tant de fum amb la nova llei del fumar, i decidim anar a esmorçar a Sant Guim , una ruta tranquileta ...o no?

Som una bona colla , onze per ser més presisos: en Manel , l'Isi i son germà en Jordi, en Joel , Jaume Mas , Ramon Ribalta , el Presi , l'Agapito (amb bici nova) , en Josep Casanovas i inclús en Gerard Regí.

Pujem pel costat del cementiri cap el corriol de Mirambell en direcció a Ferrera.Una vegada dalt n'hi ha que pugen a fer el corriol que passa pel costat de la casa i n'hi ha que van fent pel caminet , al final tots es tornen a agrupar per baixar en direcció a La Guardia Pilosa.
Al llocs on el terra està remogut es comença a intuïr una bona pasterada , estem a terreny perillòs si aqui desglaça una mica podem quedar arrebossats com croquetes.
La boira en ocasions es tant espessa que fins i tot no es veuen els molins tot i tindre'ls a tocar el nas fent que inclús algú confongui el soroll amb el d'un vehicle.
Una vegada arribem als plans de l'Astor i per fer una mica de temps decidim anar cap a Vilamajor a fer una mica d'aventura (proposta Isi) i comencem a envaïr el poblet per totes bandes fins que al final ens decidim , amb els consells d'un del poble , a anar per pista bona en direcció cap el Castell de Santa Maria.
I aqui comença el tema del dia: les punxades. Encara no hem sortit de cal Mestres , en Manel punxa al darrera. Regrupament , treball en equip (vaja tipus MOPU :un pencant i els altres mirant-ho) i continuem per la pista ample cap el Castell. Tot és arribar i tornem-hi una altra vegada punxada del Manel. Jo també aprofito per fer una mica de mecànica , i descobreixo el motiu del soroll que en les dues darreres sortides em fa la bici , tinc el cargol de l'amortidor del darrera trencat .Més ben dit sols tinc mig cargol , està partit i falta la cabota.  Hi posem un que hi ha del soport del tandem dels nens i com nou ! En Manel per la seva banda continua canviant cambres.  Veiem com sembla ser que ara per canviar no cal estar ajupit , això es pot fer a peu dret i per parelles amb en Jaume , vaja com els balls de saló , amb el temps com canvien les tècniques !

Després d'un parell de cambres, de fet trenca una vàlvula al intentar inflar amb la meva manxa , que curiosament ja té una vàlvula de pitorro petit trencada al seu interior quan jo no faig servir aquest tipus de cambra (misteris del món de la bici!) i una intensa comparativa de mitja dotzena de manxes , tornem a reemprendem la ruta. Baixem fins la carretera i tirem pel cami de la font de les Branques cap a Sant Guim.
Amb un parell de variants tant pels que els agrada les pujadetes traïdores com els corriols i arribem a Sant Domí i finalment a Sant Guim on anem a la Braseria a esmorçar. Certament de moment s'aplica la llei del tabac i veiem com al bar ningú fuma i que inclús l'amo ha de cridar l'alto a un a la barra que vol anar per lliure.
Després d'un "breu" esmorçar dels de parenostre i orinal tonem a reemprendre a quarts d'una del migdia!.
Anem tirant per Amorós i quan arribem al caminet davant la Rubiola que baixa cap a Santa Maria del Camí ,
tornem-hi , punxada de l'Isi.

Ara si que ens queda clar i una vegada arreglat el tema decidim tirar enrrera i tornar per carretera o arribarem a mitja tarda! Tirem per la carretera fins a l'indret de Sant Martí on per trencar amb aquest regust de tant asfalt decidim que millor seria pujar per sota Ferrera per no fer tanta carretera. Mala idea , encara no arribem a l'indret de les primeres cases i una nova punxada ens obliga de nou a aturar-nos.

Ara ha estat en Gerard , a qui el truc de portar protector antipunxada li fa una mala passada . Al final ens fa un classe de com s'arregla aquest tipus d'avaria a les curses, el problema és amb tota la conya ens passa el video a càmera lenta per poder observar tots els detalls i no perdre pistonada!.Una dotzena de minuts és un temps millorable !
Quan acabem deixem l'opció de Ferrera per una altra ocasió i sols la visió d'uns ciclistes pel camí de les granjes d'en Caselles fan que ens tornem a plantejar agafar camins de terra , no sé si amb l'esperança de que portin cambres de recanvis suficients per poder-nos deixar en cas de un nou contratemps. Són la colleta del Josep Maria Paradell ,l' Estany , en Carterots i en Tió amb qui arribem plegats a Calaf i donem per acabada la jornada ciclista per avui , ja que és tard i vol ploure.
 Certament avui no ha estat el dia , i sols ens queda el consòl de pensar que amb una mica de sort hem fet el "cupo" de mig any i que si la mitja de l'any passat es manté , segurament no haurem d'arreglar cap més punxada fins a mig estiu. Si no és així ja podem mirar de comprar les cambres a l'engròs i per palets o som pell !
Fotos Picassa