I sembla que va ser ahir quan va arribar a les meves mans un full informatiu , que encara conservo , d'una doble prova de resistència, a peu i en BTT de 70 quilòmetres que es feia a mitjans de maig del 93 a Callus. Era la llavors anomenada Selene.
I vaig enrredar al Pep Caballol . Varem baixar plegats ell amb la seva sempieterna Scoot i jo amb la meva nova BTT , la Coventry Colorado, la negra.
Aquesta era tot un llamp respecte a l'anterior bici meva,la primera BTT de Calaf. Amb "innovacions" com els canvis ja sincronitzats.Tot un luxe ,de fet d'alta gama, un complet grup XT. Aquella espectacular bici de tuberies sobredimendionades que va arribar per error a "cal Serafin",que en pau descansi , i que em va vendre per un mòdic preu va ser un canvi tecnològic brutal.
Això si varem tindre feinades per poder encabir aquell voluminós quadre superoversize al portabicis i varem tindre que improvisar un allargament de l'eix roscat de la tanca.
Ens va passar de tot . Varem anar junts durant tot el recorregut , tenint pajaron jo a la llarga pujada cap a la creu de Castelltallat, ell va tindre rampes abans de Cardona on per sort hi havia un servei de massatges al control que varem aprofitar, cansament als braços i tot el cos , especialment a les lumbars al fer els múltiples passos pels rius plens de lloses de pedra quan retornavem a Callús , però al final les sensacions que varem tindre en aquella edició foren tant bones: Els reconstituients controls , el marcat per dins el bosc tant espectacular ,tot obrint traçada pel mig dels boscos de Castelltallat , malauradament cremats un any després , sols veient les marques als arbres , que aqui hi soc de nou , una mica més arrugat i vell però amb els mateixos nervis que llavors.
En Caballol en va fer unes quantes selenikes més fins que una sèrie d'edicions "light" i de més alt promig de velocitat el van fer desistir , ell o són dures o no val la pena. Olé tus hue...!
De fet va tornar a participar a l'edició del 20è aniversari , on encara va tindre la sort d'endur-se una bici que varen sortejar. Jo no tinc sort als sorteigs , vint-anys i ni un trist caramel. Que hi farem...!
El panorama ha canviat moltíssim. Dels 341 participants en aquella edició s'ha passat als 1350 d'enguany , i encara limitant-la i amb gent queixant-se de no poder entrar-hi.
Com gairebé cada any el dia abans he baixat a buscar el dorsal , de nou l'organització ha tingut el detall de retornar-nos el seu import. Diuen que sóm selèniks Vips i que ja hem fet l'esforç durant tots aquests anys. Un detall que és d'agraïr.
Certament hi ha hagut edicions que les he passat amb més pena que glòria, però la cita era ineludible. Si m'obliguessin segurament els diria que hi anessin ells!.
Saludo a en Pep Jurado , un dels alma mater de la prova , curiosament amb arrels calafines. Parlem del temps. Si plourà o no. Que carai, si plou , pega!. Em diu que pel que fa al tema del fang ,si que pastarem !. Això si que em fot por , la meva roda del davant amb fang té una facilitat en quedar totalment bloquejada i quedes enganxat com un mosca a la terenyina.
L'endemà tot just entro al poble ja veig a en Pujol , vell conegut dels brevets que ja baixa cap a la sortida. Jo aparco i amb tota la celeritat que puc, som-hi també. El saludo i com fa un parell d'anys compartim lloc a la graella. El seu nebot té intenció de quedar en el top 10 . No cal que intentem seguir la seva roda !.
Si avui no sortim a la foto , malament rai, estic a segona fila i just al meu davant tinc en Carles Checa a qui una munió d'autoritats no paren de saludar. Com ell veig un munt de bicis de 29" . Em resulta xocant aquestes rodes brutals que deixen les nostres habituals rodes de 26" ridicules. Si no fós perque la meva bici (una Super V del 99) és gairebé nova crec que me'n compraria una. Diuen que planejant per pistes són un tiro i per baixar donen més seguretat amb els obstacles...perfecte !
A les 8h ens donen la sortida amb la clàssica traca que ens deixa a tots immersos dins un núvol de fum que no et deixa veure res.
Jo començo al meu ritmet. No passo a ningú . Ningú ,ningú !.
Vaig proposar-me no fer cap bestiessa ni seguir cap roda que després em deixés ofegat i penso ser fidel als meus principis. Em passen ...l'ost..! Tot deu té pressa. Que carai . Anar fent . Com deien a Braveheart : Quietos , quietos !.
Els primers metres creuem Sant Benet fins agafar el caminet de la ruta de Sant Jaume paral.lel al riu . Llavors trenquem al pont i comencem a pujar.Jo duc el MP3 i ja vaig immers amb els meus "Dis-trets" de moment amb les versions més lentes d'un Knopfler que com jo anem fent sense estridències ,gairebé d'una manera mística. Sols alguna clàssica fa que la meva cadència s'acceleri. Anar fent !.
Al cap d'una bona estona sento una veu coneguda al meu darrera , és en Dani. L'altre dia al Port del Comte va trencar l'amortidor del darrera. Avui va amb una bici doble que li han deixat. Mala elecció , en Manolo li deixava la seva B-Pro i ell encaparrat amb les dobles !. Craso error.
Li dic que vagi tirant doncs la meva intenció és anar fent , avui he vingut a patir el mínim , no cal imposar ritmes que després em poden costar cars. Ja em conec. Encara que sovint m'autosorprenc ...
Em passa però el continuo veient al meu davant i no s'acaba de desenganxar , cosa que fa que tornem a contactar fins un pas trialero que està tot atapeït de gent i on es queda un xic enrrera.
Com en les darreres edicions el primer control s'allarga en quilometratge per evitar embussos , en aquesta ocasió està ubicat a Sant Llorenc Savall. Jo he decidit no aturar-me. Vaig carregat encara d'aigua i provisions i puc anar fent via. Vaig a una parada , ai perdó que això és de la formula 1...!
El recorregut considero que és un dels més bells , amb uns llargs senders per dins al bosc especialment després del segon control a l'indret d'Uixols anant cap a Castellcir. Són per tornar-hi un altre dia amb calma i poca gent a repetir.
Sols el meu amortidor del darrera em fa figa , s'ha quedat sense aire i vaig fent tope a totes les baixades.
Vaig jugant amb la palanqueta del bloqueig de l'amortidor però poca cosa hi pot fer.
Passat el quart control ,Monistrol de Calders miro el perfil i veig que queda la darrera pujada, una vella coneguda , fins el coll de la Mussarra. Inicio amb un parell de ciclistes amb qui faig petar la xerrada tot pujant. D'aquesta manera la pujada es fa molt més distreta. També parlem de la meva bici , que causa sensacions ..com a mínim la nostalgia. Un d'ells em diu que en va tindre dues. Collins , si jo una no me l'acabo !.
Un cop coronat el coll jo espero que la baixada sigui per una vella coneguda , la del coll de la Musarra ,que ja varem fer a la primera selenika de Navarcles al 94 amb el Jordi Melich , però un cop comencem la baixada ens sorprenen amb una variant de sender tot ciclable que em deixa un bon regust fins retornar al cami.
Ara ja queda molt poc per entrar a Navarcles , darrers metres de pujadeta asfaltada , els temps han anat canviant la fesomia d'aquest indret , i ja enfilem l'entrada , amb el rellotge que em marca les 7:04 , una mica més generós que el meu temps de pulsometre , que hi farem serà cosa del xip. De fet aquest temps està dins de les previsions inicials , sort que no hi havia fang . I això que el dia abans feia una mala pinta !.
Neteja amb manguera de la bici , canviar-me i vaig a buscar el diploma i l'obsequi .
Quan em donen un diploma veig que a la foto surto petitonet a un racó i al darrera d'un altre ciclista . Ospes quina llàstima , no m'havia passat mai.
A mig dinar arriba en Dani que s'uneix al dinar. Em diu que a partir del primer control les ha passat crues pel tema de les rampes...Això d'anar canviant de bici !.
Saludo a en Pep Jurado , tot i l'atrafegat del moment em diu que em buscarà un foto on hi sigui jo sol. Merci pel detall , però al diploma de la meva vintena selenika , millor sortir jo de protagonista, no !.
Ara la Selenika d'enguany ja és història . Queden els bons records i ja podem anar pel 21, I no em refereixo a un joc de cartes!.
Fotos mychip sortida
Fotos mychip Km24
Selenika
Classificacions
Fotos Selenikas
Track wikiloc