2012/09/30

20120930 BTT La Selenika . Ara que fa vint anys....!

Vint anys ! .

I sembla que va ser ahir quan va arribar a les meves mans un full informatiu , que encara conservo , d'una doble prova de resistència, a peu i en BTT de 70 quilòmetres que es feia a mitjans de maig del 93 a Callus. Era la llavors anomenada Selene.

I vaig enrredar al Pep Caballol . Varem baixar plegats ell amb la seva sempieterna Scoot i jo amb la meva nova BTT , la Coventry Colorado, la negra.

Aquesta era tot un llamp respecte a l'anterior bici meva,la primera BTT de Calaf. Amb "innovacions" com els canvis ja sincronitzats.Tot un luxe ,de fet d'alta gama,  un complet grup XT. Aquella espectacular bici de tuberies sobredimendionades que va arribar per error a "cal Serafin",que en pau descansi , i que em va vendre per un mòdic preu va ser un canvi tecnològic brutal.

Això si varem tindre feinades per poder encabir aquell voluminós quadre superoversize al portabicis i varem tindre que improvisar un allargament de l'eix roscat de la tanca.

Ens va passar de tot . Varem anar junts durant tot el recorregut , tenint pajaron jo a la llarga pujada cap a la creu de Castelltallat, ell va tindre rampes abans de  Cardona on per sort hi havia un servei de massatges al control que varem aprofitar, cansament als braços i tot el cos , especialment a les lumbars al fer els múltiples passos pels rius plens de lloses de pedra quan retornavem a Callús , però al final les sensacions que varem tindre en aquella edició foren tant bones: Els reconstituients controls , el marcat per dins el bosc tant espectacular ,tot obrint traçada pel mig dels boscos de Castelltallat , malauradament cremats un any després , sols veient les marques als arbres , que aqui hi soc de nou , una mica més arrugat i vell però amb els mateixos nervis que llavors.

En Caballol en va fer unes quantes selenikes més fins que una sèrie d'edicions "light" i de més alt promig de velocitat el van fer desistir , ell o són dures o no val la pena. Olé tus hue...!

De fet va tornar a participar a l'edició del 20è aniversari , on encara va tindre la sort d'endur-se una bici que varen sortejar. Jo no tinc sort als sorteigs , vint-anys i ni un trist caramel. Que hi farem...!

El panorama ha canviat moltíssim. Dels 341 participants en aquella edició s'ha passat als 1350 d'enguany , i encara limitant-la i amb gent queixant-se de no poder entrar-hi.

Com gairebé cada any el dia abans he baixat a buscar el dorsal , de nou l'organització ha tingut el detall de retornar-nos el seu import. Diuen que sóm selèniks Vips i que ja hem fet l'esforç durant tots aquests anys. Un detall que és d'agraïr.

Certament hi ha hagut edicions que les he passat amb més pena que glòria, però la cita era ineludible. Si m'obliguessin segurament els diria que hi anessin ells!.

Saludo a en Pep Jurado , un dels alma mater de la prova , curiosament amb arrels calafines. Parlem del temps. Si plourà o no. Que carai,  si plou , pega!. Em diu que pel que fa al tema del fang ,si que pastarem !. Això si que em fot por , la  meva roda del davant amb fang té una facilitat en quedar totalment bloquejada i quedes enganxat com un mosca a la terenyina.

L'endemà tot just entro al poble ja veig a en Pujol , vell conegut dels brevets que ja baixa cap a la sortida. Jo aparco i amb tota la celeritat que puc, som-hi també. El saludo i com fa un parell d'anys compartim lloc a la graella. El seu nebot té intenció de quedar en el top 10 . No cal que intentem seguir la seva roda !.

Si avui no sortim a la foto , malament rai, estic a segona fila i just al meu davant tinc en Carles Checa a qui una munió d'autoritats no paren de saludar. Com ell veig un munt de bicis de 29" . Em resulta xocant aquestes rodes brutals que deixen les nostres habituals rodes de 26" ridicules. Si no fós perque la meva bici (una Super V del 99) és gairebé nova crec que me'n compraria una. Diuen que planejant per pistes són un tiro i per baixar donen més seguretat amb els obstacles...perfecte !

A les 8h ens donen la sortida amb la clàssica traca que ens deixa a tots immersos dins un núvol de fum que no et deixa veure res.

Jo començo al meu ritmet. No passo a ningú . Ningú ,ningú !.

Vaig proposar-me no fer cap bestiessa ni seguir cap roda que després em deixés ofegat i penso ser fidel als meus principis. Em passen ...l'ost..! Tot deu té pressa. Que carai . Anar fent . Com deien a Braveheart : Quietos , quietos !.

Els primers metres creuem Sant Benet fins agafar el caminet de la ruta de Sant Jaume paral.lel al riu . Llavors trenquem al pont i comencem a pujar.Jo duc el MP3 i ja vaig immers amb els meus "Dis-trets" de moment amb les versions més lentes d'un Knopfler que com jo anem fent sense estridències ,gairebé d'una manera mística. Sols alguna clàssica fa que la meva cadència s'acceleri. Anar fent !.

Al cap d'una bona estona sento una veu coneguda al meu darrera , és en Dani. L'altre dia al Port del Comte va trencar l'amortidor del darrera. Avui va amb una bici doble que li han deixat. Mala elecció , en Manolo li deixava la seva B-Pro i ell encaparrat amb les dobles !. Craso error.

Li dic que vagi tirant doncs la meva intenció és anar fent , avui he vingut a patir el mínim , no cal imposar ritmes que després em poden costar cars. Ja em conec. Encara que sovint m'autosorprenc ...

Em passa però el continuo veient al meu davant i no s'acaba de desenganxar , cosa que fa que tornem a contactar fins un pas trialero que està tot atapeït de gent i on es queda un xic enrrera.

Com en les darreres edicions el primer control s'allarga en quilometratge per evitar embussos , en aquesta ocasió està ubicat a Sant Llorenc Savall. Jo he decidit no aturar-me. Vaig carregat encara d'aigua i provisions i puc anar fent via. Vaig a una parada , ai perdó que això és de la formula 1...!

El recorregut considero que és un dels més bells , amb uns llargs senders per dins al bosc especialment després del segon control a l'indret d'Uixols anant cap a Castellcir. Són per tornar-hi un altre dia amb calma i poca gent a repetir.

Sols el meu amortidor del darrera em fa figa , s'ha quedat sense aire i vaig fent tope a totes les baixades.

Vaig jugant amb la palanqueta del bloqueig de l'amortidor però poca cosa hi pot fer.

Passat el quart control ,Monistrol de Calders miro el perfil i veig que queda la darrera pujada, una vella coneguda , fins el coll de la Mussarra. Inicio amb un parell de ciclistes amb qui faig petar la xerrada tot pujant. D'aquesta manera la pujada es fa molt més distreta. També parlem de la meva bici , que causa sensacions ..com a mínim la nostalgia. Un d'ells em diu que en va tindre dues. Collins , si jo una no me l'acabo !.

Un cop coronat el coll jo espero que la baixada sigui per una vella coneguda , la del coll de la  Musarra ,que ja varem fer a la primera selenika de Navarcles al 94 amb el Jordi Melich , però un cop comencem la baixada ens sorprenen amb una variant de sender tot ciclable que em deixa un bon regust fins retornar al cami.

Ara ja queda molt poc per entrar a Navarcles , darrers metres de pujadeta asfaltada , els temps han anat canviant la fesomia d'aquest indret , i ja enfilem l'entrada , amb el rellotge que em marca les 7:04 , una mica més generós que el meu temps de pulsometre , que hi farem serà cosa del xip. De fet aquest temps està dins de les previsions inicials , sort que no hi havia fang . I això que el dia abans feia una mala pinta !.

Neteja amb manguera de la bici , canviar-me i vaig a buscar el diploma i l'obsequi .

Quan em donen un diploma veig que a la foto surto petitonet a un racó i al darrera d'un altre ciclista . Ospes quina llàstima , no m'havia passat mai.

A mig dinar arriba en Dani que s'uneix al dinar. Em diu que a partir del primer control les ha passat crues pel tema de les rampes...Això d'anar canviant de bici !.

Saludo a en Pep Jurado , tot i l'atrafegat del moment em diu que em buscarà un foto on hi sigui jo sol. Merci pel detall , però al diploma de la meva vintena selenika , millor sortir jo de protagonista, no !.

Ara la Selenika d'enguany ja és història . Queden els bons records i ja podem anar pel 21, I no em refereixo a un joc de cartes!.

Fotos mychip sortida

Fotos mychip Km24

Selenika

Classificacions

Fotos Selenikas

Track wikiloc










2012/09/23

20120923 BTT Territori comanxe de Rubio

Sense saber ben bé si l'hora de sortida és la d'estiu o ja s'ha canviat em presento al Rosa a les vuit on trobo sols tota la colla dels de carretera.

Comento la jugada amb en Colell a qui fa mesos , molts mesos , que no veia. Em  fa cinc cèntims sobre els problemes de salut que ha tingut amb un atac de pedra que l'han fet passar crues de veritat. Ai Ramon , que tu ets home de carretera, la mountain bike no és la teva i les pedres sols veure-les de lluny....!

Quan gairebé ja tinc decidit anar a casa a canviar de bici i sabatilles per no anar sol com un mussol , es presenten l'Oriol i l'Isi amb les seves BTT.

Com sempre aquesta puntualitat a la que estem acostumats fa que a un quart de nou comencem a pedalar tenint decidit anar a esmorzar a Rubió.

Ves per on , al final serem una bona colleta, a més a més d'ells dos , també s'han presentat en Manolo, en Jaume i en Jordi Selva.

Anem cap a l'estació tot fent servir el pas soterrani , és la segona vegada avui després de que hagi anat de bon matí a comprovar si m'havien fotut enlaire el nostre geoamagatall.

Malauradament he pogut confirmar que si. Que hi farem , a algú li haurà fet gracia la caixeta de marres!

Passem per costat de la Masia de l'Indiano, travessem per sota la carretera d'Igualada , enfilem pels plans del Teodoro , i just quan comencem a olorar la darrera baixada cap a Copons trenquem a esquerra pel sender que ens porta a travessar la carretera.

Ara toca anar pujant per Sant Pere de Copons i començar a suar una mica la cansalada, però quan arribem a la pista dalt de tot , el Manolo fa la proposta del dia .

Ai , ai , ai que això s'emprenya !

I a la pregunta de quina de les dues opcions , la dura o la suau , l'Oriol , que fa molt temps que no anava amb bici i encara no coneix les matitzacions d'en Manolo diu que millor la dificil. Ai que no coneixes el concepte de ciclable del Manolo i menys als seus dominis.

Com en altres ocasions li comentem a l'Uri que no penjarem la ruta quan passem pel territori comanxe d'en Manolo doncs en bona part de l'any el bestiar està solt i penjar una ruta podria fer que els animals s'espantessin.

Trucada d'en Manolo a la seva dona per si té els cavalls solts i si es viable la ruta .

Permisos concedits. Comencem l'aventura. Travessem la tanca vigilant no enganxar-nos a l'espinós i traïdor filferro.

Passem per costat de les runes de la  Solana i just quan travessem la riera , en Manolo en veu baixa i un somriure als llavis ens diu que hi tornarem a passar d'aqui una estona.

Dit i fet fotem una volteta d'uns vint minuts que consisteixen en un bucle, d'uns 3 qms de platet petit i equilibri fins la meitat i de baixada després.

Agafem la part positiva de la volta, amb les seves vistes magnifiques , on podem veure ja alguns dels cavalls que estan pasturant: una negra euga prenyada amb un poltre, que van fent via.

Al final quan arribem a casa del Manolo arriben just al nostre darrera.

Això demostra que en aquest territori comanxe no podem fer l'indi doncs els cavalls ens deixarien en evidència.

Passem pel mas a saludar a la Sònia , la dona d'en Manolo i proseguim la ruta que amb uns vint minutets ja ens farà arribar al restaurant del castell de Rubio , que està ple de trialeros i més colles de beteteros.

Fem petar la xerrada amb en Lopez Rico que avui va vestit de romà doncs ha apostat per l'opció motoritzada de la trialera. Nosaltres ja tenim la gana feta però la gent del restaurant aparentment no tenen gaires ganes de pencar , de manera que quan portem 25 minuts decidim que sopar ja ho farem a casa i anem a buscar un altre restaurant.

Baixem per la carretera i anem al local social de Rubio. Ja són més hores de fer el vermut que no pas d'esmorzar , però no deixarem de fer aquest costum ara, no?

Ens prenen nota rapidament i podem fer l'esmorzar amb un temps estandar, llàstima de la perdua de temps esperant abans. Si no ens aixequem , encara hi forem ara.

Al sortir decidim que la millor opció i més ràpida és tornar per la pista anant cap a l'Hostal Vell , encara que fem algun tramet de dubtosa ciclabilitat. No discutirem sobre el tema !.

 Un cop i arribem fem el tramet d'asfalt fins el trencall passat el Dolmen dels tres Reis per anar a buscar els camins que sempre es fan més distrets i ens agraden més que l'aburrit asfalt.

Punxada d'en Manolo abans d'arribar a els Prats de rei que fan que perdem el contacte amb el trío format per l'Uri , Jordi i Jaume. Un cop reparada la punxada ens acabem d'arribar als horts de Prats i enfilem per la pujada del cementiri on ens truquen pel telèfon quan estem acabant de coronar. En Manolo em diu que vagi tirant i jo decideixo continuar fins casa on arribo just al minut de poder veure la sortida de la F1.

La propera setmana toca la cita ja clàssica de final de setembre , la Selènika. Enguany serà la meva 20ena participació. Un número ben rodó !


Fotos Picasa

2012/09/16

20120916 BTT Volta al Port del Comte

Gairebé dos mesos i mig sense tocar una cosa de dues rodes , a excepció de la sortideta el dia de la diada amb la familia a l' estany d'Ivars i Vilasana , per cert molt recomenable, i el divendres rebo un sospitós missatge d'en Manolo per anar al Port del Comte. No pregunto ni quilòmetres , ni desnivell , ni qui va , ni quina ruta es farà però m'hi apunto.
Que collins, l'aventura és l'aventura !.

Sortim a les 7 de Calaf per deixar els cotxes a la font del coll de Jou i així abans de dos quarts de nou ja podem començar a pedalar. Al final serem , els de sempre, en Manolo (home si no ve el "liante",malament rai...!) , l'Isi ,  en Gerard i en Dani , qui em retreu quan varem acabar molls com polls en aquella memorable sortida a Cantonigros. Som gairebé els mateixos d'aquell dia , sols el canvi d'en Joel pel Gerard. Ai que això promet !.

Feia més fred a Calaf que aqui dalt i començo a pedalar sense roba d'abric. De fet ja agafarem temperatura amb poca estona. El cami està en bonissimes condicions, molt compactat, que fa que tot i els problemes d'adherència del meu pneumàtic del darrera (de fet és un direccional davanter ...) es va pujant força bé , sense aquells mal passos plens de graveta i pedres que recordava d'altres vegades.


Com sempre que passem per aquest indret , parem al mirador per veure els bancs de boira que aprofitant la sortida del sol jauen sobre Sant Llorenç i el pantà donant unes vistes impressionants tot i la cegadora llum de cara.

Coronem la pujadeta i tot comentant le recents històries transpirenenques amb en Manolo i ja iniciem la baixada cap a les pistes per anar a buscar el lloc on esmorzar.

Quan arribem a "el Kau" , encara està tancat , però just llavors arriba el 4x4 de l'amo que ens obre les portes.  No hi ha excuses , ens havia dit a un quart i són les 9h13 ens matitza. Res a dir.

Anem fent petar la xerrada , per mi són una bon grapat de dies (dos mesos llargs...) sense tindre noticies de les seves activitats i la travessa dels Pirineus , és una ruta que tinc pendent i que evidentment no podre seguir amb la documentació que tinc , un llibre amb els seus mapes-guies de l'any 92 , que innocentment li vaig deixar al Manolo , doncs me'l va demanar ja que em deia que no ho volia fer sense gps: "A la antigua usanza". Aquest home és incorregible!.

L'esmorzar se'ns allarga més del que haviem previst i al final ens hi estem gairebé una hora i mitja. Vaja la ruta comença a ser històrica...!

Iniciem la pujada en direcció a les pistes. No acabo de trobar la pedalada , vaig pedalant amb baixa cadència. Sembla que estigui sortint d'un periode d'hibernació. Ens ho haurem d'agafar amb paciència.

La colla avui s'en fotarà un tip d'esperar-me. Per contra en Dani puja que se les pela , res a veure amb aquell Dani de començaments d'any quan varem pujar per la banda de Cambrils. La bici no té secrets . Pedalar , pedalar i pedalar !. Fàcil , no ?

A les dotze ens arribem al cim d'Estivella i iniciem així el poder encadenar un darrera altre tots els cims. Ara ens toca baixar lleugerament i anar a enfilar cap a la Tossa Pelada.

Al nostre tercer pic, al Pedró dels Quatre Batlles sempre coincidim amb gent i avui no ha de ser diferent , tant gent a peu amb qui fem petar la xerrada com un ciclista que va pujant al nostre darrera. Jo faig una mica de manteniment del meu geocaching que apareix i desapareix. Fot un dia perfecte i la gent ho ha aprofitat.


Fotos de rigor al sostre del Solsonés i baixem per encarar el Gespeguera , on curiosament avui no fa aquell vent que sempre hi sol bufar.

L'Isi s'entreté amb les seves tibetanes costums amuntegant pedres al cim. Cada loco...



Ara toca baixar , enguany no podem ajudar-nos del mantell de neu d'altres ocasions , i afrontem dividits en dos grups: l'Isi i jo per la banda dreta i en Dani i en Gerard per l'esquerra. Resultat empat a l'hora d'arribar a baix.

Darrera rampeta i ja estem en condicions d'afrontar la bonica baixada cap e pla de Bacies. Anhelava aquest moment , doncs és un tram molt bonic , però estic més que rovellat i les passo més p.... que Caïm!

Vaig més tieso que un cagarro. Sort en tinc que l'Isi va força espès i encara va pel meu darrera i fins i tot s'entreté al veure de molt a prop el terra i les seves pedres tot fet una salutació al terra a l'estil Wojtyła.

En Dani es queixa a la pista que la bici li marxa. El resultat final serà un amortidor del darrera petat. No m'extranya veient com encarava algun tram de pedres.


Així ens arribem a tres quarts de dues al coll de Jou. Avui les dades són per tremolar 5h30 amb un temps d'aturades de2h20 (gairebé la meitat !)  i sols 30 quilòmetres. Això si 1133 metres de desnivell positiu acumulat.


Fotos Picasa       Track wikiloc