2014/04/13

20140413 BTT Calaf-Montserrat-Calaf

Avui toca fer una mica de quilòmetres que aniran bé pels que facin la ruta d'Altafulla per Setmana Santa. I als que no hi podem anar també ens anirà bé poder rodar una mica de cara als propers brevets del mes de maig.

Hem quedat al Rosa a les 7 per guanyar una mica de temps. La colla que comencem la història la formem en Ribi , a temps parcial doncs tornarà a mig cami , l'Isi , en Gerard, en Manolo i jo.

Amb aquesta colleta ens ve en ment la sortida de Canet de l'any passat.

Enguany es repetirà la història , al menys la musical , el Canetrock , 36 anys després...! L'Isi ja se'ns posa "nyonyo" .... I seria genial si tot plegat es pogués arrodonir amb alguna història ciclista de les que deixen una mica de bon gust.


Tot fent volar la imaginació tirem cap a la Pineda amb un ambient fresquet i una mica de boirina que ens enterenyina el paisatge.

Un curiós soroll ens va acompanyant. Resulta que el Manolo aquesta setmana ha portat la bici al mecànic i porta una novetat tecnològica . El pneumàtic del darrera té uns quadradets anomenats "tacos".

Ja era hora de canviar aquella mena de slick en que s'havia convertit el seu schwalbe !

 Diu que li va preguntar al mecànic si al desmontar el pedalier hi havia aigua . No aigua , no , "salieron ranos"...!. Sembla ser que la remullada per Boixadors no va anar gaire bé. I sort que no va ser a la Font Puda...!

Quan som a mig camí cap a cal Bartomeu , i anem comentant la jugada tot barrejant Canet amb històries de coreanes , hem de parar doncs la roda del darrera de l'Isi va baixa.

Com un equip tots anem perfectament sincronitzats per resoldre el problema en el mínim  temps possible. Bé, passem a la trista realitat , més que un equip semblem la quadrilla del MOPU...

Proseguim la ruta fins arribar a la pista asfaltada que està patint obres de remodelació .

A la pujadeta del sender de cal Bartomeu el canvi del Manolo no acaba d'anar fi i li fot la cadena fora. Ja ho dic jo que les bicis no es poden netejar ni portar a reparar !.

Al capdamunt del sender ens veiem obligats a reagrupar. Fem sessió de fotos tot aprofitant la grogor dels camps de colsa que aquests dies estan d'un groc enlluernador.

Amb calma fem la baixada dels enanitos, pujem fins el trencall de Sant Martí de Maçana i anem a buscar el sender que mena al refugi del Mas d'en tronc.

Quan hi arribem ,es surten a saludar els seus cuidadors. Fem petar la xerrada breument. Deixem la promesa que al tornar pararem a fer el trago. !.

Continuem la pujada fins els ventiladors , que avui tenen una imatge força curiosa amb unes bromes que els amaguen una mica i els donen un caire misteriós.

Al baixar per la via ràpida ens trobem que el cami i el corriol nou que passava per fora estan tots dos tallats. Fem una mica de volteta tot passant la valla i mirant de no molestar.

No sé fins a quin punt es pot tallar aquest cami . Sembla ser que l'altre dia ja hi varen tindre un bon mullader amb l'Uri . Amb tot el que se sent darrerament no cal entrar en conflictes però tampoc es poden posar portes a la muntanya !.

Iniciem els plans de Castellfollit , aqui noto l'embranzida de les 29 polsades.

Recordo quan varem fer la sortida a Canet , aqui i a la carretera de Massana l'Uri amb la seva 29 anava la mar de "panxo".

Aquestes bicis de "cames llargues"són per fotre canya al pla , no m'extranya que a la maratoniana Titan desert tot quisqui vagi amb les rodes grans!.

Arribem al trencall de la carretera de Maians. Aqui en Ribi diu que ens abandona. És hora de girar cua i tornar cap a casa que per avui ja en té prou.

Ara toca baixar un tros de carretera que curiosament sempre m'ha semblat té més pendent al anar que al tornar. A veure si avui no és l'excepció.

Quan deixem l'asfalt , just passar la cadena  podem veure les enormes quantitats de groc que hi ha al terra a causa dels pins. El Manolo ens en fa cinc cèntims sobre el tema . Ara estem amb tot això del polen , les abelles , la mel , ... Cada loco... !

Creuem la carretera de Castellfollit i comencem el tramet que va cap a buscar el coll de can Massana.

Ens creuem amb uns ciclistes que ens foten un bon susto. Però si hem de parlar de ciclistes , els que trobarem a partir del coll .

Aqui fem reagrupament i ens trobem que pugen els ciclistes de la banda del Bruc i fan un tramet de carretera fins a tirar cap a l'esquerra. Són els participants de la la Portals .

Ja anavem avisats de que es feia avui , però no sabiem si ens els podriem trobar. Haurem de posar-nos un dorsal per no fer el ridicul. Quan hi som tots , tirem al mig d'un grupet que ens acompanyarà un parell de quilometrets , després ...la calma !. Fins arribar a Santa Cecilia on comencem a trobar cotxes aparcats i un bé de deu de gent que va pujant a peu.

Anem a fer l'esmorzar al Bar de la Plaça. No si el tema d'imaginació per posar el nom...

Amb la complicitat i simpatia de la cambrera ens fotem uns frankfurts que baixen de meravella.

L'Isi quan acaba em demana la màquina i se'ns escapa un moment a fer una mica de visita turísitca.

Ens torna al.lucinat amb una gravació de l'escolania i una foto de la figura de Sant Jordi d'en Subirachs , en un gest cap aquest controvertit artista que dilluns passat ens deixava.

Ara toca fer el cami de retorn . No sé quina és la pressa de la resta del grupet però jo tinc un dinar de compromís i tampoc és qüestió d'arribar a les tantes.

Encara que si l'amfitrió resulta que és l'organitzador de la sortida i a més va al grupet , no cal patir. Oi Gerard !.

Fem el tram d'asfalt amb aturadeta "tècnica" inclosa a mig cami , tot passant per fora del tunel per fer més distreta la sempre pestosa carretera fins el coll.

Durant tot el trajecte , anem trobant peregrins , alguns carregats com mules. No sé quants quilòmetres faran així però en alguns casos la cosa pinta a uns autèntics calvaris els que estan fent. Seria bó d'aqui a un temps poder veure com els ha anat a cadascú la seva particular historia.

Fem amb bastant velocitat el tram fins a Maians.Ara toca pujar fins el trencall de Castellfollit primer pel cami i després per l'asfalt on vaig fent amistat amb una viatjera aranya que li ha agradat el meu manillar i sembla ben cofoïa de viatjar sense pagar.

Afrontem la pujada cap els molins per la pista principal , més transitada de vehicles , però no ens trobarem amb cadenes que ens impossibilitin el pas o amb algú que ens faci passar una mala estona...!

Quan som dalt , el bon temps acompanya a fer la paradeta que hem promés al refugi tot fent el trago.

Al sortir ens trobem amb una bona colla d'escoltes , be "boy scouts" segons l'Isi , que estan retornant cap el refugi.

Ens queda la "pujada dels enanitos" que tot combinant amb la xerrameca l'anem fent de la manera més lleugera possible.

Per anar per feina quan som a Prats decidim tirar directament per la pujada del cementiri.

Si l'arribada havia de ser abans de les dues , anem palmats uns deu minuts!. Si com diu el Gerard era a dos quarts ...encara tenim temps!.


Track wikiloc    Fotos Picasa

2014/04/06

20140406 BTT Continuem amb el track ...hi tornem !

Quedava pendent reemprendre el fil de la ruta de l'Anbaso i avui al Rosa quan els proposo de fer-ho tots hi estan d'acord. Dit i fet !. Avui som en Manolo i en Gerard  i l'Isi que ens vé amb la seva veterana Jekill. Cal acostumar el cos per la propera sortida amb alforges Calaf-Altafulla-Calaf.

Per començar repetim el plantejament de la setmana passada i tirem cap a Solanelles per anar a buscar el collet de la Portella.

Passada la trialera decidim baixar cap el collet dels Pastors per anar a buscar la trialera on en Ribi hi té amagat un dels seus geoamagatalls.

No sé si no trobem l'inici del corriol o senzillament no hi és per haver estat llaurat , però la liem una mica fins a trobar el sender. Després el corriol esdevé un vertader plaer pels sentits ...el d'equilibri inclòs , encara que en el pas d'un toll en Manolo es fot de cap de manera espectacular. I a sobre cau al mig dels esbarzers. I avui que tornava a vindre amb els culottes curts. Ja m'avisa que quan jo monti la ruta que avisi abans !.


Proseguim fins arribar al trencall de la pista de Seguers. Llavors davant la pregunta de si volem anar a esmorzar ara a Sant Pere o ho deixem per després , l'Isi primer es veu una mica reticent a entaular-se tant d'hora però la veu de l'experiència de la resta fa que ens dirigim cap a la Pala. La feina ben feta no té fronteres... i si la fem abans de que apreti: millor. No cal que després ens en penedim!.

Al sortir podem fotre'ns uns bon fart de riure amb l'Isi que va provant la Lefty del Manolo i diu que la troba dura. Ospes Isi , vols dir que si li treus el bloqueig la cosa no millora una mica. Cullins Isi que aquesta mena de  forquilles no són pas una novetat per tu !. Aquest home no té solució...!

Tirem cap a Russimort. Avui inclús tenim temps per fer una mica de turisme i tafanejem la casa vella  del Molí de Ribalta amb la seva tina.

L'Isi diu que té calor i aprofita per treure's els camals. El Manolo li diu que esperi una estona. L'experència és un grau....!

Avui i repetim la baixada amb els troncs tallats. Com diu el Manolo : "el hombre es el único animal que tropieza dos veces con la misma piedra..! . No si al final si que serà un pas net ...de tant passar-hi nosaltres!. Per sort , avui sota el pont ja trobem el sender correcte.

La cosa té truco , el fet de passar-hi ahir a peu amb els nens ha estat la clau. Resulta que ahir tot venint d'Aguilar de Segarra de berenar amb els xics i aprofitar per buscar uns mapes del circuit d'orientació que hi ha , no vaig poder deixar passar l'oportunitat i de retorn cap a Calaf varem fer d'exploradors tots tres. Els tres nens de casa ens ho varem passar pipa fent l'indi i descobrint racons ...i la mama treballant !.

El sender transcorre per bells paratges propis d'un conte de fades i follets. Al arribar al final del sender a una màgica llosa de pedra ens aturem una estona per fer una mica el cabra tot combinant perillosament l'adherencia dels pneumàtics amb el verdet i la mullena. Ai , ai , ai !.

Reemprenem la ruta tot pujant fins la pista asfaltada i continuem fins arribar a cal Ibanyez des d'on repetim el recorregut de la passada sortida amb algun sender que l'altre dia es va quedar al tinter i avui podem provar. 

Quan som a prop del Molí de Boixadors ens hi apropem per fer-hi un mica el tafaner.

El Manolo ens demostra les qualitats aqüatiques de la seva twenty.

No sé si el pedalier acabarà tant content de tanta humitat !.

Reemprenem la ruta tot dirigint-nos cap a la pujada de Sant Jaume, la trencaxulos. Al anar pujant veig que l'Isi es queda al darrera i els altres dos són perillosos . Ep , piano, piano andiamo lontano !.

Just abans d'arribar a la bassa , fem una petita visita cultural fins la Font Puda. Un racó que et deixa ...amb la boca oberta ...i el nas despejat!. 

Ara veient que l'altre dia varem pujar a peu pel tram desbroçat , decidim pujar donant una mica de volteta , tornem a passar per l'altra banda de la bassa de la font puda i enfilem la pujada pel darrera del Castell.

Feia molt temps que no pujava per aqui. Segurament des d'una de les primeres edicions dels Anbaso . Quan sense ser un pro podies no fer el ridicul. Quins temps !.

Arribem al pla del castell i veiem molt moviment. Avui es primer diumenge de mes i es jornada de portes obertes. Decidim acabar de pujar fins a peu del castell i aprofitem l'avinentesa per fer-hi una visita .Trobo molt canviat i arreglat tot l'entorn des de la darrera vegada que hi vaig estar a una visita guiada amb els meus fills fa uns anys. 

Quan som dins , veiem passar fletxat un helicopter en direcció cap a Solsona.  De fet així tirant pel dret i a aquesta velocitat se n'avança !.

Avui és el campionat del mon d'Enduro i potser hi ha alguna urgència.

Reemprenem la ruta , iniciem la baixada del castell per trencar pel cami que va per la carena tot baixant fins a trobar la trialera de corregó. Un tram que no havia fet mai i que es pot fer a gran velocitat. Tram conegut però en direcció contraria quan arribem a la trialera. La pujada pel mig dels boixos la comencem damunt la bici però al poc hem de posar el peu a terra. Aqui sempre ha estat un tram obac i humit que no en vol saber res de l'adherència de les rodes.

Al sortir es planteja el dubte , si fem tard podem baixar directament cap a cal Segués. El track indica que cal pujar un trosset pel cami que torna paral.lel al que hem vingut en direcció al castell.

Triem aquesta opció...però per poca estona. Sols comencem a pujar i crit d'en Manolo. Al fer les primeres pedalades de la pujada ha petat la cadena.

Toca reparar.Comencem a barallarnos gairebé tots amb la ditxosa cadena i uns tronxacadenes que no volen acabar d'ajudar-nos. I mira que en treiem una bona colecció.

Al final s'aconsegueix la reparació però ara si que ja fem tard. Cal girar cua i baixar directament . De nou una assignatura pendent...carai aquesta ruta, no l'acabarem ni pel juny !.

Tot retornant cap a Calaf , es va proposant per la setmana vinent per fer una mica d'entrenament quilomètric per aquests que volen fer la sortida d'Altafulla per Setmana Santa.

Es parla d'anar cap a Cardona a fer part de ruta de la sal, una interessant opció , però que per art de màgia acaba convertint-se en la proposta Calaf - Montserrat - Calaf .

Fotos Picasa          Track wikiloc