Hem quedat al Rosa a les 7 per guanyar una mica de temps. La colla que comencem la història la formem en Ribi , a temps parcial doncs tornarà a mig cami , l'Isi , en Gerard, en Manolo i jo.
Amb aquesta colleta ens ve en ment la sortida de Canet de l'any passat.
Enguany es repetirà la història , al menys la musical , el Canetrock , 36 anys després...! L'Isi ja se'ns posa "nyonyo" .... I seria genial si tot plegat es pogués arrodonir amb alguna història ciclista de les que deixen una mica de bon gust.
Tot fent volar la imaginació tirem cap a la Pineda amb un ambient fresquet i una mica de boirina que ens enterenyina el paisatge.
Un curiós soroll ens va acompanyant. Resulta que el Manolo aquesta setmana ha portat la bici al mecànic i porta una novetat tecnològica . El pneumàtic del darrera té uns quadradets anomenats "tacos".
Ja era hora de canviar aquella mena de slick en que s'havia convertit el seu schwalbe !
Diu que li va preguntar al mecànic si al desmontar el pedalier hi havia aigua . No aigua , no , "salieron ranos"...!. Sembla ser que la remullada per Boixadors no va anar gaire bé. I sort que no va ser a la Font Puda...!
Quan som a mig camí cap a cal Bartomeu , i anem comentant la jugada tot barrejant Canet amb històries de coreanes , hem de parar doncs la roda del darrera de l'Isi va baixa.
Com un equip tots anem perfectament sincronitzats per resoldre el problema en el mínim temps possible. Bé, passem a la trista realitat , més que un equip semblem la quadrilla del MOPU...
Proseguim la ruta fins arribar a la pista asfaltada que està patint obres de remodelació .
A la pujadeta del sender de cal Bartomeu el canvi del Manolo no acaba d'anar fi i li fot la cadena fora. Ja ho dic jo que les bicis no es poden netejar ni portar a reparar !.
Al capdamunt del sender ens veiem obligats a reagrupar. Fem sessió de fotos tot aprofitant la grogor dels camps de colsa que aquests dies estan d'un groc enlluernador.
Amb calma fem la baixada dels enanitos, pujem fins el trencall de Sant Martí de Maçana i anem a buscar el sender que mena al refugi del Mas d'en tronc.
Quan hi arribem ,es surten a saludar els seus cuidadors. Fem petar la xerrada breument. Deixem la promesa que al tornar pararem a fer el trago. !.
Continuem la pujada fins els ventiladors , que avui tenen una imatge força curiosa amb unes bromes que els amaguen una mica i els donen un caire misteriós.
Al baixar per la via ràpida ens trobem que el cami i el corriol nou que passava per fora estan tots dos tallats. Fem una mica de volteta tot passant la valla i mirant de no molestar.
No sé fins a quin punt es pot tallar aquest cami . Sembla ser que l'altre dia ja hi varen tindre un bon mullader amb l'Uri . Amb tot el que se sent darrerament no cal entrar en conflictes però tampoc es poden posar portes a la muntanya !.
Iniciem els plans de Castellfollit , aqui noto l'embranzida de les 29 polsades.
Recordo quan varem fer la sortida a Canet , aqui i a la carretera de Massana l'Uri amb la seva 29 anava la mar de "panxo".
Aquestes bicis de "cames llargues"són per fotre canya al pla , no m'extranya que a la maratoniana Titan desert tot quisqui vagi amb les rodes grans!.
Arribem al trencall de la carretera de Maians. Aqui en Ribi diu que ens abandona. És hora de girar cua i tornar cap a casa que per avui ja en té prou.
Ara toca baixar un tros de carretera que curiosament sempre m'ha semblat té més pendent al anar que al tornar. A veure si avui no és l'excepció.
Quan deixem l'asfalt , just passar la cadena podem veure les enormes quantitats de groc que hi ha al terra a causa dels pins. El Manolo ens en fa cinc cèntims sobre el tema . Ara estem amb tot això del polen , les abelles , la mel , ... Cada loco... !
Creuem la carretera de Castellfollit i comencem el tramet que va cap a buscar el coll de can Massana.
Ens creuem amb uns ciclistes que ens foten un bon susto. Però si hem de parlar de ciclistes , els que trobarem a partir del coll .
Aqui fem reagrupament i ens trobem que pugen els ciclistes de la banda del Bruc i fan un tramet de carretera fins a tirar cap a l'esquerra. Són els participants de la la Portals .
Ja anavem avisats de que es feia avui , però no sabiem si ens els podriem trobar. Haurem de posar-nos un dorsal per no fer el ridicul. Quan hi som tots , tirem al mig d'un grupet que ens acompanyarà un parell de quilometrets , després ...la calma !. Fins arribar a Santa Cecilia on comencem a trobar cotxes aparcats i un bé de deu de gent que va pujant a peu.
Anem a fer l'esmorzar al Bar de la Plaça. No si el tema d'imaginació per posar el nom...
Amb la complicitat i simpatia de la cambrera ens fotem uns frankfurts que baixen de meravella.
L'Isi quan acaba em demana la màquina i se'ns escapa un moment a fer una mica de visita turísitca.
Ens torna al.lucinat amb una gravació de l'escolania i una foto de la figura de Sant Jordi d'en Subirachs , en un gest cap aquest controvertit artista que dilluns passat ens deixava.
Ara toca fer el cami de retorn . No sé quina és la pressa de la resta del grupet però jo tinc un dinar de compromís i tampoc és qüestió d'arribar a les tantes.
Encara que si l'amfitrió resulta que és l'organitzador de la sortida i a més va al grupet , no cal patir. Oi Gerard !.
Fem el tram d'asfalt amb aturadeta "tècnica" inclosa a mig cami , tot passant per fora del tunel per fer més distreta la sempre pestosa carretera fins el coll.
Durant tot el trajecte , anem trobant peregrins , alguns carregats com mules. No sé quants quilòmetres faran així però en alguns casos la cosa pinta a uns autèntics calvaris els que estan fent. Seria bó d'aqui a un temps poder veure com els ha anat a cadascú la seva particular historia.
Fem amb bastant velocitat el tram fins a Maians.Ara toca pujar fins el trencall de Castellfollit primer pel cami i després per l'asfalt on vaig fent amistat amb una viatjera aranya que li ha agradat el meu manillar i sembla ben cofoïa de viatjar sense pagar.
Afrontem la pujada cap els molins per la pista principal , més transitada de vehicles , però no ens trobarem amb cadenes que ens impossibilitin el pas o amb algú que ens faci passar una mala estona...!
Quan som dalt , el bon temps acompanya a fer la paradeta que hem promés al refugi tot fent el trago.
Al sortir ens trobem amb una bona colla d'escoltes , be "boy scouts" segons l'Isi , que estan retornant cap el refugi.
Ens queda la "pujada dels enanitos" que tot combinant amb la xerrameca l'anem fent de la manera més lleugera possible.
Per anar per feina quan som a Prats decidim tirar directament per la pujada del cementiri.
Si l'arribada havia de ser abans de les dues , anem palmats uns deu minuts!. Si com diu el Gerard era a dos quarts ...encara tenim temps!.
Track wikiloc Fotos Picasa
