Després de no poder participar al BRM200 que monten a Granollers aquest dissabte toca el brevet de Tàrrega. Al arribar a la zona de sortida saludo en Alex Roca que està indicant on podem deixar els cotxes.
Bon ambient i també una bona representació calafina , amb els germans Estany i el duo inseparable d'en Pep i en Pepe.
Aquests em mostren el seus respectius Garmin Edge. Jo ja el vaig demanar dijous. A veure si amb aquest artilugi la meva dona em pot fer el seguiment a la PBP !. Havia mirat una altra opció que varem descobrir en el TGV de tornada de Brest , (la tornada més ràpida , on vaig agafar la màxima velocitat , segur !) , de mans d'un holandés. L'opció era molt més sofisticada , el Spot, un dispositiu de seguiment satelit amb opcions de rescat , això si amb una tarifa anual i una quota mensual segons el seguiment que vols et facin.
Finalment l'opció triada és més standard i aprofita la potència dels Garmin Edge , enllaçant-lo al mòbil . En definitiva més catxarreria electrònica al damunt. Si un dia et quedes sense bateries i ets pell !.
Comencem a pedalar Saludo a en Jordi Paris amb qui varem coincidir en el seu primer brevet 300 al BRM300 del 2012 , sembla que això dels brevets enganxa !.
Anem en direcció a Verdú. Quina llàstima del Museu de Joguets , un lloc que gràcies a la renovació anual i a les exposicions temàtiques ja teniem com a una cita ineludible de fer una visita anual amb la canalla cada any des que el Sergi era ben petit i on podiem disfrutar petits i grans.
Parlo amb en Julià. Fa una estona hem anat pedalant amb una recumbent com la seva. Bé com la seva no pas, sembla ser que pesa molt menys , gairebé la meitat de pes. "Amb aquesta si que m'atreviria a fer la PBP !" , em diu en Julià.
Al veure en Francesc Porta li pregunto pel tema dels llums. Jo tenia entés que enguany havia canviat la normativa de la PBP i que ens obligava a portar doble enllumenat al davant i al darrera. Em comenta que no ho sap , que fins ara era recomanable però no pas obligatori.
Carai, si ell no ho sap serà que no és cert.
De totes maneres em diu que s'ho mirarà amb més calma. A veure si ara l'he liada "parda"...!
Arribem a la benzinera del trencall de Maldà , on molts cops hem fet control en altres brevets i llavors sota la emblanquinada imatge del castell de Ciutadilla agafem la carretera de Guimerà.
Aquesta carretera que em dona un doble sentiment. En la majoria de vegades he pujat força bé però en alguna ocasió amb una bona calorada he arribat a patir de valent. Ja teniem de referència la Font Blanca que hi ha al trencall de Savallà on amb l'amic Colell hi feiem unes bones refrescades , ell de cap ... i jo, com sempre ,... de peus recremats!.
Al entrr a Guimerà enxampo la colleta on hi ha en Jordi Valls del C.C.Planenc,en Francisco Santiago del PC Barberà , en Josep Maria Pujol i en Asensio de Tàrrega.
Fotem una mica de conya i el pedalar es va fent força distés, tant que abans del que esperem ens trobem ja passant per davant de Rauric i comencem la breu però adrenalitica baixada que ens durà a les portes de Santa Coloma de Queralt.
Els més previsors ens diuen que han parlat amb l'Àlex, el mestre de cerimònies d'aquest brevet i que els ha confirmat que la benzinera estarà oberta. Ens anem cap allà amb una certa incredulitt però efectivament és així.
Trobo en Josep Caserres que ja està fotent el cafetonet. Segellar i seguim . Jo dubto si agafar la pista que mena directa cap a Aguiló i que fa molt temps havia fet però recordo una rampota bastant forta i no sé si l'asfalt d'aquest cami rural estarà gaire bé. Vaig a fer la ruta normal.
Al arrribar al trencall veig en Asensio que ha volgut fer drecera però s'han trobat amb la duresa del rampot. Algun "macagun..seu" ho confirma.
Començo a fer les llargues rectes amb els seus tobogans que són l'escenari previ al descens cap a Tous.
No puc deixar de pensar un moment amb el malograt company igualadí que aqui el maig del 2005 hi va perdre la vida. Una petita creu i un pom de flors ens serveixen per fer-ne memòria. Maleït alcohol. Maleïts cotxes !. I a més a més amb l'agreujant de la fredor de no aturar-se a donar auxili , amagar el cotxe , un Nissan ben trinxat al garatge i anar a dormir la mona sense preocupar-se per la vida del ciclista atropellat ni pel company que anava amb ell , en Fredy. Quina cobardia !.
Coronem el collet i iniciem la baixada que ens porta a Igualada. Amb en Josep entrem a la càpital de l'Anoia. Jo sembla que no puc deixar els costums , cada dissabte al matí passo per aqui amb el cotxe al portar la canalla a Ingravita.
Li dic a en Josep de segellar al bar que hi ha a l'entrada, el bar "els Molins". Així ho fem. Merci als propietaris d'establiments que moltes vegades no acaben d'entendre ni veure clar el que nassos fem quan els demanem per segellar.
Al travessar Igualada ens reagrupem una bona colleta amb els que comencem a enfilar la pujada que ens porta a Òdena.
Aqui el meu pedalar més feixuc que el d'en Josep lleuger i fi , fa que ràpidament deixi metres i s'escapi inexorablement. Adeu. Josep !.
Pel darrera tampoc hi ha moltes alegries , en Julià amb qui em començat a pujar junts també ha cedit uns metres. Ara matiex estic a terra de ningú.
Vaig pujant intentant distreure'm tot recordant alguna història per al zona com un raid d'orientació que muntava l'UECANOIA i que es feia per equips en BTT .
Hi vaig participar en dues ocasions . La primera amb els germans Selva , en Jordi i l'Isi , qui per cert estrenava uns sofisticadíssims V-brake. La feinada que ens va fotre de nit al anar a reparar una punxada i no saber com nassos es desmontava tot allò !. Qui ho diria avui en dia !.
La segona ocasió la vaig disputar amb en Josep Melich i precisament aquesta zona entre Castellfollit del Boix i Odena va ser on varem estar fent els darrers, i finalment decisius , quilòmetres de la prova.
Quina llàstima que aquest tipus de proves no tinguessin l'èxit suficient per compensar la gran quantitat d'esforç organitzatiu que calia fer.
Quan finalment corono a l'indret e cal Frare , just al passar a la cruïlla de Castellfollit , m'entretinc en fer una foto a uns ponies que hi ha pasturant. Veig que pel darrera arriba en Julià. Comencem junts a fer els tobogans que inicien la baixada. La calma no trigarà gaire i amb poca estona ens atrapa una bona colleta. L'encapçalen el duo Jordi Valls-Francisco. I els meus colegues de calaf en Pep i en Pepe. Cony que hi feu aqui ?. Han parat a esmorzar a Santa Coloma al mig del poble.
Amb una bona colleta els quilòmetres es fan amb rapidesa i a la que em dono compte ja estem passant el barri del Xup .
Bona reconstrucció i canvi total d'imatge de l'edifici , actual centre de la companyia elèctica Endesa. Baixada ràpida fins Manresa. Ens aturem al semàfor del Pere III.
Per segellar sols ens cal creuar el carrer i anar a la benzinera que hi ha al davent. Ens retrobem amb en Josep Caserres . Ja està fent el mos. Jo segello , em foto un plàtan i surto cap a "caseta". Enguany una bona pila de brevets passen per Calaf. Amb en Pep i en Pepe i un altre ciclista iniciem el recorregut cap a Sant Joan .
Amb ells tres vaig pujant plegats fins a Fals però allà començo a perdre contacte i a les llargues rectes tiro l'ancla sense remisió ajudat per un ventet de cara que comença a fer-me memòria de que la processó és molt llarga ... i el ciri molt curt !.
Quan passem Rajadell agafo el semafor en verd i el creuo ràpid , però m'aturo per treure el carnet i confirmar que no he de segellar aqui. Ara ja se m'han escapat definitivament.
Quan dono la volta al pont veig una bona grupeta que està pujant per la carretera de Monistrolet.
M'atraparan a l'indret de Castellar. Amb ells començo a pujar cap a Aguilar però de nou a les rectes se'm fan llargues i acabo cedint metres. Carai de vent !.
Al arribar al final de la recta abans del pont de cal Baldiri un crit familiar . És en José Carlos Cruz . Em presenta en Jaime Sanz. Intercanviem fugaçment unes paraules. No hi ha temps per gaire més. Nois el meu ritme és totalment diferent al vostre, en una altra ocasió serà . Au revoir !
Pujo cap a Sant Pere . Paro a fer un canvi de "pneumàtics" ràpid i aprofito per trucar a la meva dona. Li dic que estic a prop i que si es nens volen sortir a rebre'm li faré una perduda El Sergi està fent un treball amb l'Albert , un amic de l'escola (i ja porten una bona pila de dies... Jo no recordo a la seva edat tindre tants deures !).
Em reincorporo a la ruta i just abans de començar la durísima pujada de la Llavinera em retrobo amb en Julià. Amb ell anem fent la pujada més distreta. Em diu que va buit. Tranquil aprofitem que passem per Calaf. Jo hi tinc un avituallament programat , Si vols Aquarius allà en tindràs. Ospes , millor seria aigua. Tranquil .. Trucada de telefon a l'Anna. Baixa també una garrafa d'aigua !.
Arribem a Calaf i fem una entrada a boxes com a la F1 ...bé gairebé!. La veritat fem una aturadeta sense mirar gaire el cronòmetre. Els xics estan nerviosos , especialment el Gerard. Omplim els bidons, foto de la canalla i reeemprenem el cami. Ara ja ho veiem tot més fàcil. Els collets ja són més petits. Vinga som-hi !.
Passem pel bell mig de Calaf. Avui és dissabte , dia de mercat. El famós Mercat de Calaf que tant renom ens ha donat. De totes maneres ja sigui per la crisi els darrers anys la cosa va cap avall i no està vivint un dels seus millors moments.
Un recorregut força familiar de les sortides típiques calafines: Castellfollit , Torà , Biosca , Sanaüja i finalment ens arribem a Ponts. Amb en Julià quedem en fer una aturadeta més llarga i reparadora a Ponts .
Al Restaurant el Xalet és on fem el control. Saludo al jefe, en Ciscu que ja està posant ordre a les taules. Jo em foto una coca cola i una bossa de patates que em permetran carregar les piles pel tram final.
Tornem a l'asfalt. Creuem Ponts i fem la pujada de la sortida del poble., Una menys !.
El paisatge que tenim en fornt ens dona una mala espina terrible. Veiem uns nuvolots foscos, foscos al darrera d'Artesa que amenacen amb fotre'ns molls .
Per sort nosaltres trenquem a esquerra i ens dirigim cap a Agramunt. La capital del torró. Podriem aprofitar l'avinentesa com jo vaig fer fa uns dies , per carregar-ne , ara que estem a punt d'acabar-los ....
Per si no en teniem prou , ara el canvi de la bici d'en Julià decideix deixar de treballar i li acaba amargant els darrers quilòmetres. Paciència i pa torrat !.
Quan afrontem les darreres rectes que menen a Tàrrega , quedem impressionats de la gran quantitat de conills que hi ha en aquest tram.
Amb una total impunitat creuen els camps i els veus constantment moure's tot entrant i sortint d'uns enormes caus que li donen un toc especial al paisatge . Increible !. Sort que no som caçadors !.
Passem Claravalls. Darrers metres i així finalment arribem a Tàrrega. Qaun som a la rotonda ens trobem en Asensio que ens ve de cara. Carai amb aquest home , No en té prous de quilòmetres i ara fa el recorregut en sentit contraari , o que ?.
Travessem el núcli i ens arribem al control d'arribada. Fem una mica de conya amb els del control . Gràcies per aguantar aquesta colla de tronats. Inclús algun d'ells flipa amb alguns dels nostes gadgets, com el mirallet al casc d'en Julià (un invent que porta des de la PBP del 95) , el meu mirallet al manillar , la dinamo o el e-werk. Ja ho deia abans quina mà de catxarreria que portem. Sols ens falta aigua calenta i dutxa ... a la bici !.
Encara tinc temps de mirar de fer un parell de les meves bestieses , que em permeten descobrir algún indret desconegut de Tàrrega com una antiga necròpolis jueva. Això si amb els crits de fons dels aficionats al futbol que estan veient un partit de canalla. Quin a esportivitat que demosten amb els seus crits. Si senyor!.
La propera setmana toca prop d'aqui a la Fuliola.
Fotos Picasa Fotos Picasa (Àlex) Resultats Homologacions Track openrunner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada