Agafem els carnets de ruta que ens tenen guardats al bar L'Esplanada , un lloc força conegut dels brevets de la Bonavista. Comencem a pedalar en direcció a Vilarrodona. De moment amb vent d'esquena que ens permet agafar una bona mitja inicial. Aprofitem doncs segur que no tota l'estona estarem tant de llet !.
Bons records d'aquest tram que durant un bon grapat d'anys eren sinònim "d'anem a la platja". Uns quilòmetres més endavant puc veure a dreta una inconfusible entrada d'un cami amb la seva pilona.
Era el lloc triat pels meus pares i els meus avis per fer una aturada on esmorzavem amb els seus companys de ruta tant amb l'Evaristo i el seu 133 vermell com amb l'Amador i el seu 1430. Quins temps amb el "discret" 2CV blau del meu avi i el polèmic 2CV color beig amb matrícula de Madrid...!
Tants airbags que duen els cotxes actuals per la seguretat i en aquell temps jo anava assegut a la falda de la meva iaia al seient de l'acompanyant amb l'única protecció ... d'una cortineta de vellut verd que ens protegia del sol lateral. Com per fotre'ns els pels de punta !.
L'altre dia vaig estrenar el nou comptaquilòmetres Garmin tot i que el duia a la bossa del manillar sota el plàstic. Les presses ...i el munt de catxarros que hi duc no em van deixar trobar un lloc més adient.
Avui l'he instal.lat a la barra del quadre i a més l'he enllaçar amb el mòbil per activar l'opció Livetrack i que a casa puguin saber o punyetes estic. Ja veurem com va tot això !.
De moment he carregat el track de l'openrunner i al no desactivar l'opció "recalcular" de tant en tant em diu que reculi per agafar un trencall o ves a saber que nassos. Que hi farem errors de joventut !.
Baixem amb la bonica imatge de Vilarrodona al fons . Avui no veig el campanar tant semblant al nostre estimat campanar de Calaf com quan era petit. Els anys et deuen donar una visió diferent de les coses.
Girem a la "nova" rotonda i enfilem cap a Rodonyà. Al cap de ben poc la vella carretera avui convertida en via de servei ens deixarà saborejar un petit plaer que feia molt temps que esperava: baixar el coll de Santa Cristina...i sense trànsit !. Olé !.
Entronquem amb un tram conegut del passat brevet de 200. Anem a buscar el control de Sant Jaume dels Domenys on anirem a segellar al mateix forn on l'altre dia ho varem fer. Ens comenta la noia que avui no ha vist ningú. Ai carai !.
Ara toca refer el mateix tram que l'altre dia però les casetes d'en Raspall tirem a dreta i anem a para a Sabanell. Farem una mica de volta. I el que es pitjor toca pujar per la via lateral de servei amb un fort vent de cara!.
El Colell m'ha dit que s'havia fotut un bon plat de pasta abans de sortir però els seus horaris i costums són diferents . A Sant Pere de Riudebitlles , el nostre segon control , davant la proposta de segellar a un bar i quan ja tinc la porta oberta em diu que potser millor menjar alguna cosa. Vinga anem a buscar un restaurant. No ens empaita ningú !.
Uns metres més avall veiem un lloc que fot bona pinta , El Clos d'en Pep. El preu del menú de cap de setmana , 12,5€ és prou interesant. Entrem i el primer que demanem és per dinar dos, però que ens caldria guardar les bicis. Ens obren la porta del magatzem i podem deixar les nostre mules carregades amb total tranquil.litat.
El lloc està ben decorat però el tema "pim pam vinga fora" que sovint ens agrada als ciclistes no és toca. La calma i parsimònia fan que sortim del lloc una hora i mitja després. No serà pas dels millors "pit stops" , no...!.
Sortim del local , carreguem de nou a les mules i travessem la població per agafar la carretera cap a Sant Sadurni. Força trànsit en aquest tram que es reduirà una mica al trencar a la rotonda de la capital del cava per agafar la carretera de Piera.
M'aturo a l'indret de can Mata on puc veure una curiosa construcció d'algun boig per Gaudi.
A Piera on tenim el nostre tercer control li dic en Colell de fitxar en el primer bar. Error està tancat. Entrem a la població i ens dirigim a un local conegut per ell, el bar La Cantina. Jo no hi he esmorçat tants cops com ell però em fa adonar que efectivament el lloc ha canviat poc... o millor el seu entorn és el que és diferent !.
Demanem alguna cosa per veure i un segell. Avisen a la mestressa que diu que el segell el té a dalt però que ens farà una signatura. No declinem l'oferiment però per assegurar el tret al sortir del local segellem a la benzinera que abans en Colell obnivulat per lo conegut no havia vist ...ai Ramon !.
Anem fent via ara que el sol comença a baixar. Passem per Vallbona d'Anoia i ens arribem a la rotonda de la carretera de Vilafranca. Li dic al Colell que crec que hi ha una ruta ciclable que va per baix fins el poligon de la Pobla de Claramunt. Jo sols l'havia fet alguna vegada amb la BTT i crec recordar que en Fernando Zendrera l'home del patinet , l'havia descobert en els seus darrers viatges com una millor alternativa per eliminar l'animalada de fer la forta pujada a Capellades , seguida de la posterior baixada.
No hi ha manera , em diu que anem per dalt. Seguim el rutòmetre sols cal pujar uns pocs metres fins arribar a Capellades.
Quan ens aturem a l'indret del semàfor i tot veient el parc amb el llac em comenta una anècdota que li va passar de jove i que va acabar amb una colla a la barca i ben bé sota el raig d'aigua.
El castell de la Pobla de Claramunt ens surt a rebre quan som dalt dels plans de cal Xaró. Els darrers raigs de sol li donen un caire especial a l'imatge però al mateix temps ens serveix per començar a preparar-nos per pujar a les fosques.
Baixem cap a la Pobla i seguint la llei de Murphy... jo puc passar el poble amb tots els semàfors en verd , mentre que el Colell els enxampa en vermell. Que hi farem !. Aprofito a la sortida del poble amb la imatge de la curiosa formació dels Mollons al meu davant per menjar un plàtan.
El vent continua emprenyant de valent. Truco a la meva dona per dir-li que les intencions són aprofitar que ens cal segellar a Calaf , per fer-ho al Casal i de pas soparem alguna cosa.
Encenc els lums a l'indret de l'antiga N-II. El Colell em diu que té problemes amb els ditxosos llums dels "xinos". A veure si ara que es fa fosc la cagarem pel corbatí.
Li comento si ens podem trobar algun ciclista de cara. Tot just estem discutint que si si que si no , veiem una inconfusible llum al nostre davant. Això sols pot ser un randonneur. Efectivament és en Pere Simon que ja està de cami dels darrers 50 quilòmetres. Sort company !.
Ens aturem a Jorba per fer una reparació d'emergència a les seves llums. Mentres estem reparant veiem una nova colleta de llums , són els de Sant Celòni. Els saludo , tot i que sols puc reconeixer en Francesc Garcia Jr. Una abraçada al pare !.
Després de l'aturada i un cop m'he abrigat a conciència reemprenem la ruta , ara amb un tram ja força conegut ,el del famós "ganxo" a Calaf, no Colell!.
L'arribada no serà del tot planera . Jo punxo just al trencall de la sortida cap a Calaf. Aquesta setmana un camió va petar una roda aqui i va deixar una bona sembrada de ferralla fins l'entrada a la fàbrica de cal Solà. Segur que he enganxat alguna cosa.
Miro de passar tot el pes al darrera i a veure si puc arribar fins el Casal. Faig la baixada del pas soterrani amb molta cura , tanta que sento en Colell que va un xic més endarrarit amb tota l'artilleria engranada (53-13 ?) com es comença a queixar. "no pujo , no pujo , no pujo !!".
Darreres pedalades i arribo al Casal . Ja m'espera la meva dona. Em pregunta pel Colell. Cony si estava al meu costat al passar el pont. Veiem uns llums que estan arribant. Ens diu que s'ha fotut ben llarg. Carai ja no és la primera vegada que tot arribant se'ns fot per terra. Ai aquest equilibri , Colell !.
Demanem per sopar i vaig a canviar la coberta. Quan estic me n'adono del meu error . Les meves noves cobertes Continental són 650 en lloc de 700 . Carai avui ni amb l'ajut del meu tiet no ho fotariem a dins !.
Treta la punxa metal.lica i canviada la cambra , torno a montar la coberta vella i vinga a sopar , que ja toca!. El lloc l'hem agafat ben discret.
Avui dia d'assaig general crec que menys la gent de la meva familia ens ha vist tot deu.
Compartim taula amb el nebot del Colell , en Siscu.
Em fot tibada d'orelles per algun track de wikiloc meu que diu que passa de camins. I ara , vols dir !. Parlem de batalletes de la mili. La de bestiesses que tenim per explicar , no parariem !.
Ens acabem de guarnir de romans i retornem a la feina de pedalar.
Anem fent milles tot pujant cap a Conill , baixant i planejant fins a Ferran i ens tornem a enfilar per arribar a Sant Ramon.
Quan arribem a les primeres cases li comento a en Colell que he d'anar a "telefonar" urgentment ...o em telefonaré a sobre !.Anem al bar que ja estaven a punt de tancar. La Katy em deixa fer un pit stop ràpid. Carai qui mal de ventre i quin mal moment he passat !.
Baixada suau cap a Tarroja per arribarnos a Concabella on trenquem a esquerra tot agafant la carretera de Tàrrega. El vent que teniem l'esperança que amainés durant el vespre continua bufant de valent. Malament rai !.
Quan passem per la càpital de l'Urgell li dic al Colell que tinc un tema pendent. Serà ràpid li prometo.
Efectivament el trobo ràpidament. L'altre dia tornant del brevet 200 de La Fuliola m'hi vaig estar una estoneta buscant i quan vaig arribar a casa vaig veure que precisament aquell mateix dia el propietari l'havia tret per fer-ne manteniment. Quina mala sort !.
Proseguim el nostre cami ara tirem per la carretera de Maldà i el vent si que sembla que es fot de cara , bé d'esquena , vaja que no ens ajuda i algun repetxó ens hi hem de posar amb totes les ganes. El Colell , autèntic mariner de secà em diu que fins a Maldà la cosa ens anirà malament però llavors ens anirà bé.
Foto de rigor a Maldà on tenim el nostre control número 5 i efectivament la cosa ens va molt millor tot tirant cap a Guimerà.
M'avanço a la benzinera del trencall de Maldà per veure si està oberta. Mala sort està tancada.
Passem per Guimerà i comencem el llarg recorregut que ens ha de dur a Rauric. Jo fins ara havia portat força bé el tema de la son però aqui comencen a sortir les criatures de la nit que transformen el meu pedalar fins ara agil en una llarga lletania,Un parell de vegades distrec tot fent unes fotografies. El fer una activitat diferent encara que sigui per uns minuts fan que aquesta sensació de son s'esvaeixi , però al cap de poc hi tornem. A més a més no porto el mp3 que em permeti distreure una mica la cosa.
Agafem el trencall cap a Talavera. En un entorn ventós amb els brogit dels molins de fons vaig lluitant com un Quixot contra la son. Aquest tram no recordo haver-lo fet mai en aquest sentit i se'm fa llarg de nassos. Finalment començo a baixar .
Sento la trucada del Colell . Ja està neguitòs al no veure'm. Jo ja veig els llums de Sant Antolí . Tionc el telefòn fet merda i el meu intent de tornar la trucada és fallit.
Arribo a la rotonda de Sant Antolí . Fem de nou foto i ara tots dos plegats comencem a pujar cap a la Panadella.
Arribem a la Panadella i anem a fotre un trago. Coincidim amb la patrulla dels mossos que estan fent la ronda i el flequer que porta material acabat de sortir del forn. Decideixo fer els honors. Compartim l'estona amb una colla ben peculiar. Bé suposo que ells deuen pensar el mateix de nosaltres guarnits de ciclistes. Com deia en Serrat : "Cada loco con su tema..."
Reemprenem la ruta. Ara toca patir una mica de fred , a la baixada de la Panadella. Carai amb lo calentonets que estavem al bar!. Un tram força conegut ens apropa a la capital de l'Anoia, de fet gairebé la fregarem. Cal que trenquem cap a Sta.Margarida , però li dic al Colell d'anar a la benzinera que segur estarà oberta.
Ens hi aturem i li demanem un segell. La noia sembla que acaba d'obrir el local. Ens pregunta pel que estem fent al demanar-li el segell. Ens ofereix un cafè.Vinga som-hi !. Compro un parell de ruqueries pels xics de casa.
El cafè tot i jo no ser dels cafeters és força bo. De fet a la colla sóc el bitxo raro que demana sempre un té amb llimona. També ho sóc per demanar un 7up o un Sprite. Sóc la mena de tipus rars que ens posen al mateix sac i ens dieun : "no tenim 7up però tenim Nestea". "Cony i jo una camisa de franela". Si ens hem d'anar per peteneres que no quedi. Però que carai té de similar el Nestea amb el 7Up ?. Seran les begudes sense catalogar les dues o què ...
Tornem a la ruta. Travessem el núcli de Santa Margarida de Montbui , be del barri de Sant Maure, passem a fregar del curiós bou anem pujant cap a la Censada.
La pujada l'anem distraient amb l'espectacle del despertar de la natura. Els colors del cel , el trinar dels ocellls , l'airet que et desvetlla , tots aquells petits plaers que fan que a la que ens donem compte estiguem a dalt de tot. Som a la cruïlla les cuatre carreteres i novament tornem a pujar ara la més exigent, Punta Blava , però caurà també amb més facilitat de l'esperada.
Inicio la baixada cap a Esblada. M'hi recreo, sense presses. Inclús el Colell que és poc baixador em va treient metres. Tinc el pneumàtic una mica fluix i no puc forçar a les corbes però tampoc tinc esmà d'aturar-me a inflar. A l'indret del Pont d'Armentera li envio una curiosa foto del bar La Sort a la meva dona. Em contesta rapidament i no puc evitar aturarme i trucar-la. Ara sols queda una darrera rampeta i les llargues rectes fins al Pla de Santa Maria. Deu n'hi do del vent que s'ha girat de nou. Al trencall del Mas de Plata m'he estat a punt de menjarme un cotxe que estava aturat esperant que jo passes. Quin susto !.A veure si ara amb 300 km ens fotarem de cap als darrers 4 o 5.
Finalment arribo al Pla.El Colell ja ha arribat . Fot fred i diu d'anar a canviar-se a la parada del bus.
Carreguem les bicis, anem a deixar els carnets i ... cap a Calaf hi falta gent !.
Em diu que li cal rodar més quilòmetres i que no veu clar lo dels 400. Es refereix als de la fletxa. Jo sé que ara ho diu a cop calent .
Ens cal dormir i veure-ho amb una altra òptica. De moment ens haurem d'esperar fins divendres... i aquest és Sant o ... pot ser consagrat !.
Fotos Picasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada