Arribo al Pla de Santa Maria i vaig directament al poliesportiu des d'on varem sortir pel BRM400 del 2012. Carai no hi ha ningú !. A veure si la sortida és a un altre lloc?. Mentres estic mirant el mòbil a veure si m'he confòs arriba en Pere Simó. Ens saludem . La darrera vegada que varem xerrar va ser a la Perpinyà. Em comenta que creu que la sortida és a les piscines. Segur. Això no és normal.
Aparco el cotxe i anem a treure els carnets de ruta.
Al local sempre hi ha algún neofit en el tema a qui algú ha "enganyat". La veritat tots ens hem deixat enrredar algun cop... i alguns encara "estamos en ello"!.
Fot un vent de mil parell de nassos. Hi ha un molt bon ambient a la sortida , però no donen gaires ganes de voltar. Jo m'acabo de canviar a dins el cotxe i m'espero fins el darrer moment per sortir doncs fot un fred que pela !.
Carai no puc baixar la cremallera això em queda com una "torera". Entre els ditxosos plàtans que duc a les butxaques , i la supertreballada "tableta de xocalata" dels meus abdominals em costa feines i treballs aconseguir deixar la cosa una mica decent.
Però com hagi de respirar fort ...!. Decidit no cal arribar a l'etern dilluns per començar a fer regim.
Amb puntualitat britànica iniciem el pedaleig. Jo m'entretinc , com sempre , en treure el carnet de ruta per posar-lo a la bossa de manillar i acabo sortint al darrera del tot del pilot.
Comencem a fer els primers quilòmetres per les llargues rectes que ens han de dur a la capital de l'Alt Camp , Valls.
Veig la silueta inconfusible d'en Josep Caserres de Vic.Em diu que tots els dies que ha sortit fosc el llum del davant li ha funcionat i avui la cosa no vol acabar de rutllar.
Quan estic començant a fer fotos , sento un crit familiar. És en Josep Maria Gonzalez . Diu que avui no sabia que fer . Fer quilòmetres és una opció. Comentem el tema de la Fletxa . Em diu que a lo millor s'apunta doncs amb aquesta opció podria fer de nou un SR5000. Finalment la seva peugeot "old edition" ha dit prou. Avui va amb la Scott C1. No hi ha color !.
De cop la màquina de fer fotos s'atura. No sé si pel fort fred però la bateria està morta. Ospes sense màquina de fotos no sóc ningú. Que faré ara jo !.
Arribem al primer control , a Castellvell que es troba situada a una pastisseria. Això si que és un bon "pastel". El local queda literalment desbordat. No sé si farem gaire "gasto" però el segell de l'establiment no para.
Finalment en Francisco Santiago agafa el segell i comença a segellar "a trotxe i moche". Al fer el meu em diu: "Ep ! aqui no que hi posa Sant Jaume del Domenys." . Carai m'he distret i l'he posat al revés. Sembla que vull anar massa ràpid !. "Ospes Ramon que hi fas per aqui !". Ja veus: "Començar a pedalar que això va en serio."
Jo el que si faig es aprofitar l'aturada per treure'm el ditxós Goretex. Carai ara ja puc respirar !.Collins quina opressió...
Proseguim la ruta , en un trencall em quedo sol i decideixo afluixar fins que m'atrapi una bona colleta que ve immediatament al meu darrera.
Entremig d'un bon pilot és la millor manera de creuar Reus i el seus semafors !.
Avui anirem fent boniques carreteres , sols passar de llarg Reus ja comencem a agafar les típiques carreteretes estretetes amb les curioses parets escarbades que li donen un caire molt especial .
Aquests paratges per proximitat em fan vindre en ment els estius a la platja , els dinars a sota els garrofers , la "xixarra" que cau a segons quines hores. Quins bons records !.Certament en Jordi Valls , el pare de la criatura ja sap ben bé "on amagar el bon vi".
Anem de cara al segon control cap a La Secuita , per aquestes carreteres desconegudes per mi però amb un impecable estat de l'asfalt que faciliten el bon rodar i que ens permeten arribar ràpid a la Secuita. Allà segellem a un supermercat , alguns aprofiten per comprar alguna cosa per menjar i beure. Per part meva trec un plàtan del maillot , el primer que porto (per sort no duc el carregament del 2011 ) i me'l foto tot engegant de nou a pedalar.
Sortim una bona colleta , entre ells en Jordi Valls i en Francisco Santiago. Si puc seguir el seu ritme no caldrà que em preocupi pel gps i la ruta a seguir . Millor , fins a Sant Quintí , amb tot aquest entramat és terreny gairebé desconegut per mi. Terreny "guerrillero" i fàcil de liar-la.
Parlo amb en Jordi sobre l'escrit del seu fill , en Roger, els paral.lelismes de la seva història amb la del meu Gerard varen fer que la trobés molt emotiva.
Com diu el teu pare, endavant Roger, ànims, pedala ... i calla !..
Parlo amb en Francisco. Ell juntament amb en Jordi Valls ja varen aconseguir el nou trofeu randonneur, el SR10000 . Comentem la jugada de la Fletxa. De fet la francesa, la pionera ,la Flèche Velocio ja fa anys que em ronda pel cap però per una cosa o altra sempre fem tard.
A Monars segellem a la benzinera. Ara toca un troset de la vella N-340. Faig els primers quilòmetres en una total soledat que inclús en algun moment em fa desconfiar sobre si vaig pel camí correcte. Al cap d'una estona ja veig pel mirallet una bona colleta que venen pel darrera. Salvat !.
Passo per un tram desconegut , fa una pila d'anys era un bullider de trànsit i ara ha quedat com una via gairebé exclusiva per ciclistes. Com canvien els temps!. Al recorrer aquests indrets em venen en ment records de la platja de la Mora ,la seva famosa torre , on el meu avi tenia el sa costum d'anar a buscar-hi té de roca , el castell de Tamarit , la platja del camping d'Altafulla, la muntanya sense urbanitzar amb els bunkers per explorar , ... Quins records !.
Fem petar la xerrada amb un vell conegut de la meva primera PBP, la del 99 , en Jaume Asensio amb qui comencem la pujada cap a Salomó. Aquesta carretera sols l'he fet de pujada amb la BTT fa forces anys i baixant amb la de carretera per la Supermarxa Catalana que acabava a Roda de Barà. Quin susto vaig tindre baixant. Després de tot una jornada de pedalar amb pluja i amb tensió , la bici em va fotre una brutal patinada baixant quan feia un bon sol i el terra aparentava estar completament sec. Coses capritxoses de l'asfalt. El resultat : bici travessada al més pur estil Mamola , la paret amb les seves pedres i pedretes cada vegada més a prop meu ... i al final , per xiripa no em vaig fotre a terra i varem salvar els mobles!
La memòria et fa males passades , creia que la pujada era més forta i per sort meva vaig seguint el grupet amb força facilitat. Els kilos no perdonen i l'absència de rodatge em tenien un xic predisposat a perdre roda davant la gent que ha rodat durant l'hivern. Anar fent ...!.
Passem la Nou de Gaià , Salomó i després toca girar a dreta en direcció a Masllorenç , per mi un nou tram totalment desconegut. Aqui tenim el següent control. Ho fem en un establiment que ens permet comprar alguna cosa . Fa un bon sol i alguns aprofiten per treure roba. Ara segons ens comenta en Jordi Valls toca pujar un xic més fins l'indret del castell. On si no havia d'estar el castell !.
Després vindrà un tram de baixada que va paral.lel al vell traçat del coll de Sta. Cristina. Aquest si que l'havia fet un grapat de cops ...cada cap de setmana quan baixavem a la platja , tota la familia amb el 1430 , sense aire condicionat , després de veure els dibuixos , com ara el Mazinger Z que enguany, justament aquesta setmana vinent ja en farà 37 anys de la primera emissió d'aquesta sèrie per TVE i que va marcar la nostra infantesa.
Entronquem amb el tram final del coll però abans d'arribar a les Peces , just a l'indret del parc-circuit d' Idiada , trenquem cap a la Bisbal de Penedes. No ens caldrà ni tans sols entrar a la població. De nou fem via i ens arribem a Sant Jaume dels Domenys on ens cal segellar.
Tot just hem passat l'equador de la prova i d'aqui poc ha de vindre una de les dues pujades més llargues del dia, pujar fins a coll de Mata per Sant Quintí de Mediona.
Passem pel trencall de La Carronya (carai amb el nom !) i tot fent els tobogans típics de la zona anem a parar a Guardiola de Font-Rubí. Escridassada al trencall que marca Igualada, on una bona colleta dels que van just al meu davant , entre ells en Manolo "el cartero" no hi senten i continuen tot recte. Carai i això que porten el gps !
Anem a buscar el lateral de la C-15 . De nou alguna rampeta que amb la caloreta que està caient comença a trinxar el grupet en mil bossins.
Agafem la carretera que ens porta a Sant Quintí. Sempre m'ha agradat aquesta carretera amb les seves rampes a la sortida del poble , el terreny trencat i abrupte , les fortes corbes,...
Abans del trencall de Canaletes ens atrapa una colla de ciclistes. Van una mica més fresquets els "punyeterus"...Amb ells anirem fent fins la Font. Alguns paren . Jo decideixo aturar-me més amunt i fer un "canvi d'oli ràpid ". . Diuen que aquesta aigua és molt bona. Jo li dic a en Santiago que m'agafi una garrafa de 8 litres...És conya , home , amb 5 litres faig el fet !.
Arribem a Sant Pere a l'urbanització del Bosc. Aqui gairebé s'acaba la pujada . Ara queda un troset fins coronar el coll de Mata però és d'aquells ports que per aquesta banda es poden fer amb força tranquil.litat. Millor !.
Comencem a baixar cap a Capellades. El nostre objectiu proper és la benzinera de Camaró , un típic i tòpic control d'innombrables brevets.
Segellem , compro una orxata,. Carai pel preu d'una de litre aqui sols tinc una misèria de 15cl. Això no m'arribarà ni a ensalivar.
Quan estic intentant trucar a la meva dona , el meu telèfon va lent de nassos , no sé que cony li deu passar però fot un temps que això és de jutjat de guardia , arriben el Pep i el Pepe. Ospes jo els tenia molt endavant. Que ha passat ?.
Veig en Asensio que surt . En Jordi Valls encara està al control . Jo decideixo sortir a la caça del "carter volador" però no l´ atrapo. Quan he passat el trencall de Carme un copet al meu costat. És en Pep. Em pregunta quants quilòmetres duc. Començo a fer sumes : uns 32 del primer control i 121 del segon. Ja saps amb qui anar , ja !.Nosaltres en duem 9 més !No Pep, no 9 , no, un bon tou més !.
Començo a fer la pujadeta de la sortida de Carme. M'atrapen la minicolleta d'en Jordi Valls . Jo vaig fent al meu pas. Ara ja sóc incapaç de seguir la seva roda. I no vull forçar la màquina esperant les fortes i descarnades rampes abans de coronar Esblada. Paciència i pa torrat !.
No recordava que fos tant llarg el tram fins el trencall de Santa Maria de Miralles. O a mi se'm fot mol llarg. Tot és relatiu !.
Quan arribo als quatre camins decideixo fer un vichy. La dificultat en trobar el meu estimat 7Up la solvento amb aquesta beguda tant nostre.
Retorno a l'asfalt. Tinc present la duresa del darrer tram de pujada i m'espero força vent de cara que dificultarà la progressió. Per sort les meves previsions tot i acomplirse ho fan en un grau menor. Just quan estic a punt de coronar veig un parell de ciclistes pel darrera. El primer m'atrapa just quan començo a baixar. La fem petar lleugerament . Em comenta que el seu colega s'ha quedat a la pujada però ara li vé el terreny més favorable. Sort per ell, jo ni pujo ni baixo. Efectivament m'atrapa i se m'escapa com una exhalació. Com deia em Maik , aquell llarg alemany "No problemo"!.
Passo Querol , el cel comença a canviar el seu color blau enlluernador per un gris trist. A veure si encara ens fotarem ben molls abans d'arribar al Pla de Santa Maria !.
Vaig baixant amb una calma excesiva , gairebé turística. No cal que forci la màquina . Estic prou content de com estic després d'una llarga aturada hivernal. Anar fent , deixar fer ...i no deixar fotre's !.
Així arribo a Pont d'Armentera. Ara sols queda la rampeta que hi ha sortint del poble per afrontar les llargues rectes que tenim abans d'arribar al nostre destí final .
Passo per davant del trencall del mas de Plata. Aqui és on hi ha la frikada més bestia dels dibuixos animats que abans comentava, en Mazinguer Z.
Carai si un pot descobrir coses curioses amb un joc tant simple com el geocatxing , ja és motiu suficient per fer-lo.
Veig pel mirallet que una colleta venen per darrera apretant de valent. Són la colla dels Biela. En Cruz em fot un crit de que m'enganxi. Serà en va. Ni somiar-ho . Estic petat !. Per sort queda poquissím per arribar al Pla.
Ja en tenim una al sac. La primera del 2015 . Aquest any que amb l'excusa de la PBP promet ser un any ple d'activitat brevetera.
Ara cap a Calaf hi falta gent , dinar-berenar i a les 8 del vespre anar a la xerrada de l'Isi sobre el seu darrer viatge , la travessa pels Andes.
També podré veure en Manolo, no nois de la BTT no patiu ni per ell ni per mi , estem sans i estalvis , no pagueu el rescat !. I parlant de la BTT , una de gran s'està coent , la Powerade non stop Barcelona-San Sebastian , anirem informant... sols dir que el primer control avituallament serà a Calaf i que podrem participar alguns equips calafins !
La propera brevet per part meva segurament serà a Tàrrega , ho sento pel colega Zarrias, em sap greu però no podre anar a Granollers el proper cap de setmana. Un altre dia serà !.
Club Ciclista Planenc Track Openrunner Rutòmetre Homologacions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada