20140321 BRM200 La Fuliola ... i els regadius de l'Urgell !

Tota la nit plovent no és la millor manera de començar un brevet. Aquest matí al radar del meteocat es veia una clariana (clariana, quina paraula amb fortes connotacions d'enrredada col.lectiva amb els de la BTT , oi Jordi Melich !) a la zona on anem , pero teniem bona part de Catalunya amb una pluja intensa. De moment sembla que hi ha un "claro". A veure si estem de sort!.

Arribo la Fuliola i vaig cap a la plaça de l'ajuntament on a part de rebre'm amb un "no aparquis aqui que he de treure el cotxe" , començo a veure moltes cares conegudes.

De les terres d'Osca han vingut l'Anselmo Mur, aquest ciclista poc xerriare , excepte quan parles de futbol , que avui va cofoï amb el seu maillot del Barça i en Carlos Gella un dels més veterans en això dels brevets. Amb ells vaig compartir un bon ( i per mi un dels més bonics ) tram de la passada BPB , la zona de la costa cap a Portbou.

Avui hi ha la plana major de la penya Bonavista amb en Pere Marti "il capo de la breveta" al capdavant. Saludo en Petri , el nostre particular Guillem Tell de Santpedor , amb ell varem començar aquesta història dels brevets allà el 96 i per terres lleidetanes precisament al brevet 300. També tenim en Manel Arrufat "el webmaster" de la P.C.Bonavista. També comento el tema amb l'altre dels Manels , en Manel Calderó.  , en Josep Maria Gonzalez , que em diu que no em va seguir a el Pla , que enguany vaig fort... i descansat !. També parlo amb en Jordi Vilaseca que em comenta que no duu pocs quilòmetres i no ho veu gens clar. Comentem la jaqueta que porta . Fot molt bona pinta ...i segur que molt lleugera!.

Abans de començar en Ferran Pane ens explica que retallarem un tramet. Carai ja hi som , ara a veure qui diu que no !. Anirem directament a Preixens per camins rurals . Ja que anirem tots més o menys compactes ja ens ho anirem trobant. Vinga endavant les atxes !.

Foto de sortida i comencem a pedalar. Som una trentena de ciclistes . Alguns no han vingut espantats pel temps que pot fer. Amb en Francisco Santiago coincidim en que millor ens ho agafem com un entrenament d'anar amb aigua, doncs a la PBP, la Bretanya si és verda no ho és pas perque la pintin !. Ja estem avisats !.

Així pel mig dels camps de l'Urgell ens dirigim cap a Preixens. Fa poc vaig descobrir amb la family i gràcies com no al geocaching un bunker molt ben conservat , sense bretolades ni porqueria. Els nens s'ho varen passar pipa descobrint amb els frontals els racons i fent volar la imaginació , tant sols uns moments després d'haver-me dit que estaven rendits i que no sortien del cotxe !.Aquesta canalla....!.

 
Ara ens toca agafar la ja coneguda carretera de Balaguer a Agramunt. De nou cap a la capital del Torró. Carai , enguany sembla que hi tingui una mena de obsessió !.

Ara el vent ens comença a donar per allà on no sona. De fet millor dit ens dona de cara. Ja hi som . Però com deia el Segarreta més val aigua que vent , no sé , no sé !.

Al arribar a Guissona veig en Josep Caserras que està aturat treient el plànol. Li foto una escridassada . De moment és terreny conegut per mi i em pot seguir sense correr perill de liar-la.

La rufa ens porta les primeres gotes , les justes per enterenyinar el objectiu de la càmara. No serà gaire cosa però el cel és cada vegada més fosc i negre. Anem de pet cap a la gola del llop !.

Passem per Massoteres. Ara amb la variant aquest tram havia quedat una mica en l'oblit. La carretera cap a Palou no l'he feta mai amb la bicicleta. Quin pecat , és un tram molt xulo. Compot ser que no hi hagués passat mai. Com deia el rei : "No volverà a pasar".

Arribem a Torà. Ara comencem a tirar en direcció a Su.

Mentres la carretera és plana puc seguir al meu company de ruta en Josep  , però quan comencen les primeres rampes i la cosa s'enfila de valent , aquest marxa com si li fotessin un coet al cul !.

Al fer aquestes rampes em venen a la memòria una escapada tot sortint de l'escola amb en Marcel.lí quan feiem BUP i varem baixar fins Torà per anar a provar unes rampes que segosn ens havien dit eren durísssimes. La carretera llavors era una pista engravillada i la meva primera bici de carreres tampoc era la millor opció per pujar. Una vella Gimson amb unes enormes rodes 700 A que tocava amb les puntes dels clips al girar (quines garrotades m'havia fotut !) i uns desproporcionats plats de 52-50 que em varen obligar a fotre el peu a terra abans d'hora.

Quan arribo a dalt veig que en Josep s'està posant una segona jaqueta impermeable . Carai això fot pinta d'aigua de veritat . Ai, ai , ai !.

Jo començo a patir als ulls. No sé si serà per les primeres gotes però em costa moltíssim mantindre els ulls oberts. Terrorífic!.

Abans d'arribar a Ardèvol m'atrapen una colleta de ciclistes que van tots amb pinta de fer curses. Van lleugers i foten metres amb poca estona. Un d'ells de nou l'atrapo quan s'està fotent els guants. Finalment arribo al tram que acostumem a fer quan baixem de Pinós , ja més conegut per mi Ara ja ens queda poc per arribar a Su , el nostre primer control on cal segellar.

Abans d'arribar a Su m'atrapa en Jordi Valls . Amb ell entrem al restaurant "El Forn".A dins hi trobem els ciclistes d'abans que estan deixant un bon toll al mig del local. Segellem i jo aprofito per demanar una coca cola i fotre'm l'entrepanet que duc a sobre. Millor sec , no !.

Comencen a arribar més ciclistes, ente ells tota la colla de la Bonavista. En Josep Maria seu a taula i es fot una sopa. Sembla ben bé la imatge del Padrino . La colleta dels ciclistes "pros" alucinen amb tot plegat. L'esperit randonneur és diferent. Això no és res nois !.

Veig com la colleta d'en Jordi Valls comencen a moure les bicis. Jo acabo de menjar en una esgarrapada i m'incorporo a l'asfalt. Aquesta és la roda bona , no badem !. M'intenta enllaçar un altre ciclista. Em duen uns metres d'avantatge però els puc atrapar a l'indret del trencall del Miracle. Ara mateix ha deixat de ploure però en qualsevol moment hi tornarà.

Comentem el pas per la ciutat de Solsona. No puc dir que sigui un perfecte guia , però em deixen fer i els guio per passar pel bell mig , un tramet que cal fer amb una certa cautela, especialment avui que està moll . L'adoquinat no està de punyetes !.

Enfilem la carretera de Basella. Passem per l'indret de la Mare de la Font. Anem fent conya en Jordi Valls, en Francisco , en Josep Pujol i en Jaume Asensio. Aquesta colelta ha establert uns vincles forts al fer diferentes proves de lalrga distància. És el que té aquesta modalitat ciclista , passem tantes hores damunt la bici que millor fer-les el més agradables i distretes possible. Més o menys plegats coronem coll de Clarà. Avui la famosa baixada de Bassella on es poden agafar grans velocitats amb aquest temps no fa gaire gràcia de correr. Les llantes i les pastilles de fre no volen cap mena d'amistat . Cadascuna per la seva banda.

Quan estem arribant a Bassella sentim una forta frenada de cotxe al nostre darrera. Sols dona temps a tancar els ulls i que passi el que deu vulgui. Un bestrús que es pensa que la carretera sols és per ell.





Arribem al trencall de la carretera d'Oliana. Iniciem un tram que ens fa posar en tensió doncs el trànsit és bastant alt i s'aixequen perilloses cortines d'aigua que molesten el nostre pedalar fins ara relativament tranquil.

Jo dubto un moment al veure el trencall , però el rètol em despista . Li foto un crit a en Jordi que va just al meu davant però no em sent. M'aturo a la banda de la carretera , però la resta del grupet em passen i i continuen el seu pedalar cap a Oliana. A mi l'absència d'indicació Trago o Peramola em fan dubtar .

Trec el meu estimat Aventura de la bossa i efectivament puc confirmar que em cal recular uns metres i anar a buscar el pont. Mira que l'havia vist i em feia gràcia de passar-hi.

Malauradament no puc fer cap foto. La camara està out. Em dona un missatge d'error de zoom. De nou s'ha ofegat, pobreta !.

Just al acabar de passar el riu veig el primer rètol que marca Tragó i Peramola. Caram no sé perquè els grans rètols d'abans no tenen els noms d'aquests pobles.

Hem de segellar a Peramola. Dubto si cal entrar o no . decidexo anar per al variant externa però més endavant me n'adono que cal pujar fins el poble. Hi pujo per una forta rampa que em durà just al centre del poble. Uns metres pels carrerons de Peramola i arribo al bar. Li demano una coca cola i si em pot segellar. Cara de pocs amics i una mica . Jo per treure ferro al tema li dic que és una consumició gratuita. Crasso error , el seu sentit bde l'humor i el meu no són compatibles.

Al cap d'uns minuts arriben la colleta . Pel que sembla han fet una volteta d'uns 3 o 4 quilòmetres. El cambrer i un client ens comenten sobre el que ens queda. Amb cotxe tot es veu diferent i els comentaris sobre la duresa o no d'un recorregut cal sempre que sigui agafada amb una mica de prudència. Si hem de fer cas al paio del bar ara ve el pitjor. Carai quins ànims!.

Sortim començant a baixar un carreró que ens dona la sensació de que en qualsevol moment anirem a espetegar al mig d'una trialera o d'un rierol. Al final un pontet i pujada ferma fins enxampar de nou la carretera per on veniem. Anem pujant . No cal esberar-se , per mi és nou i les novetats són sempre cares !.

Poc a poc anem guanyant alçada fins que arribem a un bon altiplà que ens permet inicar poc a poc un descens fins a passar el riu .

Trobem en Josep Caserres que de nou s'havia escapat que està canviant la cambra. Ara diu que ja les ha gastades totes. Ens promet que no s'escaparà. Pel seu bé , o haurà de reparar amb saliva dejuna. Carai ha costat prou (...una caixa de xinxetes , com a mínim !).

Anem fent explicant històries de superació amb en Pedro , un nouvingut en això dels brevets que duu unes sorolloses rodes de carboni de perfil alt i que no les té totes a les baixades amb la llanta molla. Que curiós que els frens de discs no tinguin encara una entrada espatarrant en el món de la bici de carretera.

És un bell espectacle veure el pantà des de la part alta de Politg amb uns enlluernadors tons ocres. Embadalit m'aturo per mirar de fer una foto i captar el moment, però la camera novament em dona un missatge d'error. Carai ja hi tornem a ser. Aquesta crec que ja ha anat tres vegades a "cal mecànic". Quina llàstima !. Encara que com diu un bon amic , les fotos que et queden a la ment quan les intentes plasmar amb la màquina de fotografiar molt sovint no et donen la mateixa sensació que la que et queda a la ment. Sols et queda una fragment ...  "Manolo dixit !".

Baixem fins passar el pont que creua el riu i llavors continuem a esquerra , tot seguint uns curiosos rètols de "Port". Carai i no pas de muntaya , que són ben mariners !.

La carretera és una fina cinta d'asfalt mig rebregat que va reseguint el trencat contorn de l'embassament tot pujant i baixant. I sense cap cotxe que ens molesti. a més a més ara el sol ens dona la cara més primaveral i ens escalfa amb força. Vaja , un autèntic plaer poder-hi pedalar .

Reagrupem amb la colleta al trencall amb la carretera de Folquer i baixem plegats cap a Ponts .

Ara toca fer un tram que per mi té un encant especial. Li comento en Ferran. Ell porta 40 anys anant amb la bici. Tot un referent. Segur que varem coincidir a la meva primera marxa, la de Guissona, ve en realitat era la segona , després d'un intent fallit d'acabar la de Calaf. Pujavem per aqui i trencavem cap a Palou i no se'm va ocorrer cap altra cosa que fotre'm un raig del bidó. No sols hi duia aigua. Havia posat un preparat de glucosa comprat al Dandy d'Andorra i em va quedar una mena de boina ensucrada al cap que va fer les delicies d'una munió de mosques que a partir d'aqui i fins a acabar a Guissona em van fer més "distreta" la marxa. Insensat !.

A Cabanabona hi ha el nostre proper control . En realitat el restaurant està tancat i ens el fa un voluntari de la Fuliola dins el seu cotxe. Deu n'hi do de la pallissa aguantar a aquesta colla de troant que passin a posar un segell a un cartronet de color groc. Merci per tot plegat !.

De nou ens sorpren amb una ruta pel bell mig dels conreus per una pista rural asfaltada. El cami es força planer i guanyem terreny a marxes forçades. Ens arribem a Agramunt. Ara toca fer un tram que pica cap amunt però amb calma, el Pilar d'Almenara. De nou trenquem per les tranquiles i apartades pistes que ens duran fins al nostre preuat final: La Fuliola. Per avui ja en tenim prou. Al bar demano una coca cola ... d'aigua ja en tenim prou !.


Ateneu La Fuliola    Fotos picasa