Amb en Colell , que ara de la mà del Garmin i de Sant Google Maps el tenim immers de pet en el món tecnològic varem decidir anar un dia d'aquests a provar sort, i millor fer-ho de dia , diuen que de nit tots els gats són negres !.
Deixem-ho ben lligat i evitem fer invents el mateix dia de la Fletxa !.
Decidim anar amb cotxe fins a Alfarràs. En Colell està espitós de mostrarme la seva nova adquisició , una furgoneta que ha adeqüat per dur les bicis al seu interior. No cal dir que tot i jubilat , la feina de fuster encara hi és present en tot el muntatge.
Hem quedat a les 7 del matí diumenge l'endemà del carnestoltes , carreguem les bicis i fem via cap a Alfarràs tot seguint la ruta de Ponts , Artesa i Balaguer.
Tot i sortir d'hora arribem a Alfarràs ja a mises dites. Deixem el cotxe davant el bar on molts cops hem esmorçat o dinat i després de guarnir-nos a tres quarts de nou enfilem la curta pujada que ens porta al canvi de provincia just creuar el canal. A partir d'aqui comencem a navegar per les llargues rectes cap a Almacelles. Si el vent va bé la cosa es fa ràpida !.
Tot fent petar la xerrada ja ens hem arribat a Almacelles. Travessem el núcli de la població , novament en obres , o són les mateixes de la darrera vegada ? , que ens obliguen a fer un breu recorregut endurero-urbà tot buscant la sortida.
Aqui veig que el nou Garmin li ha donat una faceta desconeguda per mi del Colell . Torna a tindre un cert esperit aventurer animat per veure en pantalla el que els nostres ulls no poden veure.
Amb força exit creuem rapidament el casc urbà i podem deixar enrrera Almacelles. Prenem rumb a Sucs que és el nostre objectiu més immediat.
Déu n'hi do de la trencadissa d'arbres a peu de carretera que trobem . Aqui les fortes ventades que han castigat tot el país , varen fer de les seves sens dubte!.
Veig un curiós (i destartalat ) camp de minigolf mig abandonat , ves perquè no ens decidiem per aquesta activitat més tranquil.la i relaxada. I a més a més fariem feliços als meus fills que fa un parell d'anys a les nostres vacances-viatge de 10 anys de casats a Tenerife , el que més el va agradar va ser el minigolf. Ni Teide , ni punyetes...la cosa ja té nassos , ja !
Passem Sucs. Sense voler toco el botó que posa a zero el comptaquilòmetres . Carai encara no hi estic acostumat . De fet porto el comptaquilòmetres que duc a l'Scalpel i n'he posat un suport idèntic a la de carretera. Falta de costum ja se sap!.
Just a l'entrada a Gimenells veiem un cami que marca el pas obligatori pels camions. Dins el poble m'estic una estona per preguntar a un vianant si el trencall és el de la pista de Zaidín , però he d'abandonar davant la xerrameca que el paio té al telefon. Deixem-ho correr !.Decideixo treure el meu gps que duc castigat a la bossa del manillar i efectivament veig que tots els camins van a Roma ( o a Zaidín). Bingo anem bé!.
Deixar la direcció que duiem fins ara ha estat una sorpresa , des que hem girat a dreta i hem agafat direcció oest comencem el nostre petit purgatori.
Les rectes les afrontem amb vent de cara. Primer en un tram dels típics per aqui , una zona sense cap mena d'ombra ni arbre que et pugui arrecerar del vent.
Al final de la recta un tram de corbes amb uns grans xipresos que donen la nota discordant al paisatge. L'asfalt però deixa molt que desitjar i cal anar amb molt de compte doncs està ple de forats enormes que jugen a deixar les nostres llantes plegades com un paraigua. Pel mirallet veig com el Colell comença a perdre gas. Ell és bon navegant però home de terra ferma ...!
Sortim del tramet dins els arbres i tornem al paisatge àrid. Al fons els Pirineus ben emblanquinats que fan goig.
Darrers metres amb una ventolera de cara que et foten enrrera i arribem a la cruïlla de la carretera que mena de Zaidín fins Altorricon. Molts records em venen en ment de la darrera ocasió que la varem fer en sentit contrari. Una gran diferència , avui no fa aquella asfixiant calorada del dimoni.
Ara toca ja anar baixant cap a Zaidín . No cal que entrem al poble. A la rotonda podem trencar i seguir direcció Fraga tot planejant paral.lels al riu Cinca.
El vent , aquell element que curiosament quan se't fot d'esquena et pot ajudar , ens dona ales i fa que el nostre promig vagi cap amunt novament. Amb aquesta ajuda podem arribar ràpid i descansat a Fraga on mirarem de buscar un lloc o menjar.
Al arribar a la capital del Baix Cinca , pujem la forta rampa que redordava perfectament , tot i sols haver-la fet sols una parell de vegades en aquest sentit. Carai amb la memòria !. El final de la pujada ens porta a la vella N-II i just al començament del pont veiem un bar. Vinga som-hi !.
El bar és el típic (i ple de tòpics) amb les seves similituds a un Bar Rosa dels anys 70's però recarregat de totes les frikades d'un "cuentame" en viu. Jo demano la meva truita (no els costums no me'ls canvien facilment) i un troset de pernil salat. El tema de l'espetec - llonganissa que havia iniciat acabo per deixar-lo correr. estem a la franja i ves a saber que ens poden dur si no coincidim en l'aspecte lingüistic .
Amb les forces reposades anem a començar la part més aventurera i el motiu principal de la sortida d'avui. Enfilem cap a Lleida per la N-II al cap d'uns moment ja comencem a pujar. El gps d'en Colell ens marca una variant a esquerra per evitar el túnel. El tema però és que fa pinta d'un cami i això al Colell ja no li agrada. Carai ara si que no li fotem cas al maleït gps , jo porto tota la catxarreria elèctrica nocturna , la dinamo , el llum del davant , la del darrera, ...fins i tot l'armilla !. Aquests "yanquies" estan bojos !.
Passat el túnel , una lleugera baixada i comencem a fer la via de serveis paral.lela a la N-II.
Fins ara tot va força be i ens dona bones sensacions. On carai era el problema en les dues edicions !. No tardarem en comprovar-ho. De cop en una rotonda veiem una sortida amb un petit rètol que posa cami, I a més amb la senyalització del cami de Sant Jaume. Donem la volta a la rotonda i tirem uns metres fins que ...ops , s'ha acabat el bròquil , cami tallat !.
Carai ja durava massa l'alegria. Desfem la ruta tornem a la rotonda i tirem pel cami que comença asfaltat però al cap d'uns metres va perdent aquesta virtut i la graveta comença a fer acte de presència.
A la pujada ja veiem que efectivament no tenen gaires ganes de mantindre-ho com a pista asfaltada , algun forat i graveta fan que el Colell , home de poc equilibri i no apte a dur-lo a fer un fora pistes , comenci a no veure-ho tant clar.
Per sort la cosa al final la cosa s'arregla i de nou el cami recupera el bon estat de l'asfalt i tornem a veure-ho clar. Finalment arribem a la rotonda on el 2007 amb en Marcel.lí verem fer un parell d'infructuoses voltes buscant una sortida per bicicletes. I és que en aquest país les bicicletes , ja ho deien "són para el verano"...
Hem donat amb la ruta correcta això fa que la ruta alternativa proposada pel Colell d'anar fins Gimenells quedi en un segon pla. Els grans forats de la pista asfaltada són molt pitjors que aquest petit tram amb graveta que acabem de fer. Així decidim que ja puc enviar la proposta de ruta coma la de fa quatre anys , sense cap variant.
Abans d'ahir ja ens varem reunir per completar tota la documentació que ens calia. Ara sembla que sols falta els "permisos" familiars. Dilluns ho envio tot cap a Yepes , com la del 2011, tal qual , no cal fer cap retoc !.
Així ens arribem a la capital de la Terra Ferma , entrem a Lleida i anem fent els diferents semafors , inclus amb una ensurt per part del Colell que al treure el peu rellisca i es fot tot llarg . Per sort sols ha estat l'ensurt.
Ja sortim dels nervis del circular pel mig de la ciutat. Enfilem cap a . Passem per la rotonda de Torrefarrera. Aqust és el lloc on farem el nosr sopar a la fletxa. Un obert 24h un parais per repostar . Ara anem fent via cap a Alcarràs . en algun tram el vent de cara ens dificulta força . A mi em comencen a pesar els quilòmetres. M'entretinc amb alguna foto com a Alguaire la preciosa vista del monument d'en Llorenzo Quinn. La visió d'aquestes escultures no et deixen indiferent.
Arribem finalment a Alfarràs.Per avui ja en tenim prou passem dels 100, no ha estat gens malament. La pega , el gps em fa el tonto i en el moment de gravar resulta que s'ha bellugat la pestanyeta de la tarjeta SD ...i no grava el track. Sort de l'amic Colell que ho porta tot control.lat.
Sols queda posar les bicis dins la furgoneta i cap a Calaf hi falta gent.
La tornada però la fem reculant fins a Torrefarrera y agafant el nostre benvolgut eix.
Fotos picasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada