2015/02/15

20150215 CTRA Comencem a rodar ... s'han acabat els torrons ?

 Decideixo anar al Rosa per un parell de motius: per una banda cal que comencem a rodar . Enguany és any de PBP , la Paris-Brest-Paris , l'anomenada "bastó de mariscal de randoneur" i ja és hora de treure el rovell .  De moment aquest matí he tret la pols a la bici (i deu n'hi do del gruix !).

Per altra banda vull mirar d'enrredar al Pep i el Pepe per fer la Fletxa Iberica. Un altre dels requisits ineludibles per tindre un altre títol de SR5000 , el superrandonneur 5000 ... o el més recent creat el SR10000 !.
En ambdues ocasions el Colell ha estat present a l'equip. L'any 2007, l'any d'inauguració d'aquesta història varem fer equip amb en Marcel.lí i el 2011 en Ribi , però ara cap dels dos està de romanços ...de llarga durada almenys. Cal buscar un co-equipier !.

De fet aquesta prova , feta a imatge de la seva versió original francesa , és l'única del mon randonneur que cal fer en equip i té tota una curiosa normativa que fa aquella olor de naftalina de les proves fetes a l'antiga.

Però el que trobo més dificil és que a més a més cal que l'organització diposi de tota la documentació original i en paper a les seves mans abans d'acabar el mes de febrer. I aqui entren els senyors de correus ... Vaja sols per iniciar el tema burocràtic ja comença l'aventura...!

Al Rosa m'hi presento a 2/4 de vuit tot pensant que si aquests volen anar a fer la seva quilometrada a lo millor comencen a rodar just surt el sol. Parlo amb en Paquito i en Fustagueres que són els responsables de posar els carrers del poble abans de que surti el sol. Em comenten que els ciclistes encara no han vingut , però que aquests ni que nevi ells vindran a fitxar segur.

Al poc arriba el Pepe. Carai a primer cop d'ull la bici que porta ha canviat els detalls en vermell per tonalitats blaves.

La cosa té truc , es tracta d'una nova i flamant BH monocasc negra. Bé em diu que ja no és ben be nova. Ja en porta 130 qms, d'ahir mateix !. Així , així no deixem que s'adormin al garatge criant pols com faig jo !.

Pocs minuts més tard arriba l'altre 50% ,d'aquest "duo quilometrero", en Pep. Em diuen que no tenien intenció de fer el SR5000. Carai ara si que no ho entenc!.

Els deixo que s'ho rumiin. També cal consultar amb la family , sobretot per un "petit"detall: la prova es fa durant les vacances de setmana santa.

Ja són quarts de nou i encara som al Rosa fent de tot menys quilòmetres. Podria anar a rodar sol però la presència d'una tancada boira i el bon grupet que hi ha al Rosa ,amb en Jaume "Llarg", Paradell, Fitó , Vila , Palà i Josep fan que em decideixi a rodar amb ells una estona , almenys fins a l'hora d'esmorzar. Llavors donaré mitja volta i cap a casa a fer el relleu doncs la meva dona treballa per la tarda.


Endinsant-nos a la boira enfilem cap a Mirambell amb una bona mullena que a tots ens fa entelar les ulleres. Baixada molt lenta d'en Joan , després de que un darrer ensurt a un pas de vianants li hagi obert la vena prudent. No cal correr per arribar tard!.

Feixugament anem pujant cap a Conill, on en Josep Maria s'atura després de rebre amb insistència varies trucades seguides.

Coronar Conill ens serveix per trobar encara neu a la vora de la carretera que accentuen encara més la sensació hivernal. Tot i així la temperatura no és tant baixa com sembla, o jo m'he abrigat a base de bé. Aquest matí no sabia que posar-me , és el que passa el primer dia que tornes a sortir.

Xerrem amb en Josep , és viatjant recanvista i enrredat pel Josep Maria  puja de Manresa per rodar un estona amb la colla de Calaf. Al final resulta que coneix al meu pare de quan tenia el taller i li pujava recanvis. Que petit és el món. Ja ho deia Calderon de la merda ...aquest món es un barca !.

Passem Sant Ramon i al iniciar la baixada cap a Tarroja , la xerrera fa que perdem metres i arribem fins i tot a perdre contacte visual amb la resta del grupet. Amb lo lentots que anavem a la pujada , aqui a la baixada , a la que perds pistonada et foten un bon tros.

Reagrupem a l'entrada de Tarroja des d'on enfilem les darreres rectes que ens porten a la capital del torró.

Jo aqui decideixo aprofitar la rotonda engalanada com "Hollymunt" per girar cua. Per avui ja en tinc prou. He de tornar a casa a fer el relleu a la meva dona que treballa aquesta tarda.

Al veure la rotonda decideixo provar sort . Aqui segur que hi ha una de les meves bestieses , ara que geoLleida està "on fire", segur que uns o altres n'han posat un aqui. Trec el mòbil i provo sort. No aqui mateix no però uns metres més amunt , al costat del restaurant Blanc i Negre si que n'hi ha un, Menhir a l'entrada d'Agramunt i amb la pista l'Obelix ho trobaria ràpid , la cosa no té gaire perdua.

Aparco la bici gairebé a tocar el tresor , el trobo amb una excesiva facilitat , el tamany XXL ajuda (increible que encara estigui aqui , un xic exposat que no et vegin remenar !) i al intentar firmar resulta que el boli que duc a la bossa no funciona. Bé a petits problemes , grans solucions. Em foto la llibreta a la butxaca i vaig al bar on demano un paquet d'Oreos que em serviran d'esmorzar , ,,, i un boli !.

Aprofito el meu esmorzar per signar i fer una ullada al diari. Al sortir retorno la llibreta al seu lloc i vinga deixem-nos de ruqueries , espolsem-nos la mandra i tornem a pedalar!.

Sort que la tornada la vaig distreient tot fent alguna fotografia de tant en tant doncs el meu lamentable estat de forma fa que el cami de retorn sigui una petita agonia . Carai que n'és de dur això de la bici !

I sort que he anat a la capital dels torrons ...encara que hauria d'haver aprofitat i carregar més fort !






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada