2013/09/29

20130929 BTT Selenika , 25 anys vosaltres ...jo 21 , au !


Ja hi som de nou , un altre any i ja tornem a a ser a la sortida d'aquesta prova que enguany s'engalana amb les millors vestimentes per complir el seu quart de segle.

Quan l'any 93 amb en Caballol varem baixar a Callús amb l'objectiu de fer la prova , poc ens esperavem que arribessim tant lluny!.

Mitjançant un petit tríptic agafat a la consergeria de la politècnica i amb aquella mena de barreja de por i ganes d'enfrontar-nos a 70 quilòmetres de BTT  va començar aquest llarg festeig amb una prova que desde el primer moment ens va conquerir el cor.

Varem tornar contents de poder acabar-la , impressionats per uns recorreguts totalment balissat pel mig del boscos de la Serra de Castelltallat , sense perdua , sense dubtes , magnificament elaborats i traçats.

Uns controls on ens varem anar tornant els nostres papers de derrotat i victoriós , ara jo ara tú.

Un pas majestuós per la vila comtal de Cardona, on varem poder rebre uns massatges que ens varen treure les rampes que ja començaven a sorgir de les nostres cames .

Poc després varem continuar per un bell, però terriblement trencador recorregut per les rieres tot seguint el Cardener , amb unes enormes lloses de pedra tot resseguint el riu fins retornar al lloc de sortida, a Callús i la promesa de que hi tornariem....Ens haviem rendit als seus encants . Ja erem seleniks !

Malauradament els incendis posteriors varen arrasar la zona i també fer trontollar la continuïtat de la prova.

Finalment canvi d'escenari , la Selene , que és com llavors s'anomenava la prova i que es combinava amb una caminada , tot a l'ampar de la deesa , va continuar a Navarcles i es va fer gran.

Molt ha plogut des de llavors, centenars de quilòmetres i d'hores damunt la bici que poc a poc anaven omplint una carpeta on jo empés per l'ànim de recordar-ho tot vaig anar omplint, poc a poc , full a full.

I vint-i-un anys més tard , el nervi és gairebé el mateix. Potser no aquell esperit més competitiu , que tenia quan sols tenia 26 anys però intacte el caracter combatiu de tornar-hi. Amb seny...i algún tramet de rauxa...perquè no ?.

Tot i anar de cara a la feina , aquest matí no puc evitar que un bon nombre de participants estiguin al meu davant a l'hora de la sortida.  A quina hora han començat a fer cua ?. De totes maneres siguem positius, ... sols cal girar el cap i al veure la tremenda cua que hi ha al darrera , t'anima i et fa més encoratjador el moment de la sortida.

La ja tradicional traca i una fumerada ens marquen l'inici. Al cap d'uns instants , digue'm que per la llei de l'acordió , comencem a pedalar.

Un pedalar que curiosament tot i el gran nombre d'inscrits veig amb certa major calma que altres anys.

Enguany el recorregut s'ha eixamplat fins els 117 quilòmetres. Sort del meu entrenament ...no sé si Selènik o espartà ! Tres-cents quilòmetres en els darrers dos caps de setmana ...això promet !

M'he posat els "Distrets" per mirar de fer més idem el recorregut. Comencem la prova amb una certa alegria, però com ja he dit crec que amb menys nervis que en altres ocasions.

Tot i això aquesta és la part que menys m'agrada de la prova, no sols d'aquesta en concret, de totes i potser el motiu de que no hi vagi a cap altra.

No estic acostumat a la "trempera" de la competició i prefereixo rodar al meu ritme , si cal aturar-me a fotre una foto o una bestiesa de les meves, doncs ho faig.I punt!. Sense presses.

Sortim per un vell conegut , el cami que mena a la Mussarra. El terra està polsós , , però quan acabem de passar , els darrers tindran una polseguerada res a veure amb això.

Veig passar en Dani com un esperitat. Li foto un crit. No em sent . Com deien a la famosa pel.licula: Quietos !

El cami de moment es pot anar fent , sense embussos , encara que la meva visió distarà molt d'una mica més per darrera.

L'efecte acordió farà que essent la velocitat teva inferior a la del teu davant i així poc a poc vagi tot baixant fins que un es veu obligat a fotre el peu a terra. De moment això encara no es dona. Pau i que duri !.

Una dotzena de minuts més tard tenim el primer tap. Una petita pujada que si anessim sols no tindria cap mena de problema , però així significa fer-la peu a terra. Que hi farem !

Els meus amics "distrets" deixen de tocar. Carai amb lo bé que anava això de portar una mica de banda sonora a aquesta simfonia de colors que esta essent l'edició d'enguany. En comptes de portar el meu mp3 , he agafat el telèfon i el duc mal configurat . Ara el reproductor es queda aturat buscant un wifi. Tindra collins la cosa , a veure si ara resulta que m'hauré de retirar per no tindre connexió wifi  !.
Connexió wifi , doncs ara que hi penso , aquest seria un punt de millora a demanar al Pep Jurado , un dels alma mater de la prova , curiosament amb uns origens calafíns com jo: tindre accés wifi a tota la prova. Posats a demanar , oi Pep !.

Deixem-nos de conyes , intento reemprendre la marxeta del telefon en qüestió , encara que la maleïda pantalla no respon als meus dits.

I això que sembla que era un mòbil "tot terreny"...!

Maleïts trucs publicitaris , estic a punt de demostrar que la seva pantalla Gorilla Glass pot estar a prova de goril.les , però encara no coneix la mala llet d'un "mico" pelat com jo !.



Torno a fer funcionar el reproductor una estona més. Vinga som-hi tots juntets: en Mark , a la guitarra , Illsley al baix, David a la guitarra , Pick a la bateria  i jo..., jo a la meva V , del 99 , amb solera , com els bons vins !

Tinc algun episodi amb algun participant , però és que cony si m'acabes de passar i hi ha espai , no em tallis just al avançar la meva roda . Tira endavant , osties ,  i no em fotis frenar ... !

Es que et foten de mala folla encara que no vulguis !.
Rebo un "piropo" per la meva V , quan un participant amb un vistós maillot amb la senyera em diu: "Bona màquina , la millor en el seu temps. No te la malvenguis !".

Breus paraules , però suficients per encoratjar de nou el ritme de la pedalada. Som-hi !.

I a mi que em comença a rondar pel cap el tema de les rodes grans...!

Arribem a primer control , vaig ple i veient com està el patí decideixo no aturar-me , sols a la sortida del control reintento posar en marxa el meu mp3. Collins de pantalles tàctils no hi ha manera !. Serà un tema a revisar , doncs en cas d'emergència i amb els dits suats això pot ser per tirar la gorra al foc !. Finalment torna a funcionar , a veure si en tenim per una bona estona!.

Coincideixo amb un participant de Sant Joan , en Marcos Bautista (119) amb qui anem un bon tramet plegats tot parlant de les excel.lències de la seva forquilla , la molts cops sommiada Lefty i del tema del dia 29 o 27'5...heus aqui la qüestió !

Tinc el cap com un timbal amb la conya marinera de quina és la roda ideal...i si vaig a una botiga no sé si aquest dubte encara augmentarà !

El recorregut passa per bonics indrets amb una imatge de prepirinenc al passar per alguns massos amb vaques i cavalls.

Valdrà la pena un altre dia amb més calma baixar amb la colleta i fer-ne algun tram.

Arriba la zona de la foto, la gent es va posicionant poc a poc , cal que quedem ben arregladets i pentinadets per l'ocasió , encara que comencem a dur a sobre una bona capa de pols ...i això fa pinta d'anar a més !

Belles construccions fortificades com a Olost de Lluçanes li donen un caire molt pintoresc a la ruta , encara que la pròpia inercia de la prova fa que no hi hagi temps per aturar-te. Si ho fas , encara que sols sigui un moment a fer una foto , en un plis plas et passen un centenar de paios...i sols et deixen la polseguera per tu !.

Aqui tenim el control amb temps intermedi , tota la parafernalia de la pressa de temps a càrrec de mychip.

Passem per sota del gegant arc inflable i proseguim la ruta sota un cel blau intens i enlluernador amb alguns blancs nuvols que li donen una imatge màgica al moment.

Tot i aquesta visió gairebé celestial ,estem al punt més llunyà de la prova ,però sols és la meitat del recorregut. Ara toca fer el cami de retorn cap a caseta !

Amb la vella estampa de la silueta d'Oristà a la nostra esquerra , trenquem per senders travessant algunes rieres pel damunt de grans blocs de pedra i passant a fer alguna rampota de les de categoria fins arribar al proper control , Torroella , on m'aprovisiono de plàtans , aigua ...i puc de nou posar en marxa el ditxós mp3.

Ara el deixó clavat en una cançó..., tot un clàssic. I la veritat no sé si anem de sultans ...però el tema del swing , a aquestes alçades el tenim ja una mica...fet pols ...i mai millor dit !

A partir d'aqui anem cavalcant amb els meus distrets , encara que poc a poc estic a punt de deixar que pedalin ells una estona i ja tocaré la guitarra jo . Un final força trencat . I jo a mées a mes he esgotat les bateries de la càmera ...que hi farem !

Control de Fusimanya, a dalt del turonet ...on si no ! Agafo uns trossos de plàtan i de poma . Em foto un parell de vasos de coca cola i vinga a pel darrer tram.

Unes baixades plenes de vegetació que procuro fer a la velocitat controlada. Millor no seguir la roda d'aquests de les rodes grans. Una altra dimensió i control ...! Amb la polseguerada que hi ha a algunes corbes la roda queda submergida sota un bon tou de pols. Ep !!!!

Arribem a camins ja coneguts , s'olorà gairebé a vi , a Pla de bages , Artés ens ve a rebre oferint una imatge que ens dona optimisme , ja estem arribant a Navarcles. Tot i això a la sortida de la població , el cami , conegut d'altres edicions , que tot pujant pel mig de les vinyes va passant poc a poc a transformar-se en sender , em demostra que no vaig del tot bé . Els darrers deu quilòmetres se'm fan llargs de nassos ...no sé si són quilòmetres de 1000 metres o de més , però quin patir !.
Sort que algun pasatge és ben conegut d'altres edicions , en tinc bons records i miro de passar-m'ho lo més bé possible . Al final arribem al darrer tram de la baixada de la Musarra, el bonic sender per la riera i ja soc a les primeres edificacions de Navarcles. Això ja és història.

Darrers metres ,totalment en solitari i quan dono la corba. Pam ! una bona cua esperant per passar línia de meta. Ara tampoc vindrà d'un parell de minuts !
Tinc que demanar-li a la fotograf si em fa la foto a l'arribada . Es veu que fer-la 21 cops no dona cap mena d'avantatge.

Un amigable cop a l'espatlla. És en Marcos que em felicita, ha arribat un parell de posicions al meu darrera . M'alegro per ell . És la seva primera participació i això és tot un èxit.

Ens donen els tickets del dinar , el regal i el diploma.

Jo a diferència d'altres anys decideixo no perdre temps rentant la bici. Vull recollir el diploma i marxar pitant cap a casa on m'espera la family...

Crasso error !.

La impressora decideix fastiguejar l'arribada .

M'espero allà fins que ens diuen que el tema està més que col.lapsat i que ens l'enviaran. Siguem positius: No he estat tant lent com pensava, he anat més ràpid ... que l'impressora...no està gens malament !.

Mentres faig temps, de fet m'estic més d'una hora encara amb el casc cordat , comento la jugada amb en Pep Jurado , qui em presenta un altre selènic VIP ,Jordi Perarnau , amb 23 edicions a l'esquena .

Ja està dutxat i arreglat , en canvi jo encara estic fet una me....

Té un feix de propaganda de la seva botiga de bicis el Taller de la bicicleta i aprofito l'avinentesa per demanar informació sobre les rodes grans...

Per formar aquest triumvirat , sols faltaria el tercer Selènik VIP , en Jaume Guixà  , que en té una més que jo.

En Pep ens diu que cal inmortalitzar el moment.

Entre tots dos sumem la quantitat de 44 edicions! Poca conya i com deien a una famosa peli : sangre , sudor ...i molta , moltissima pols al damunt !  Salut Selènics !

Youtube "L'altra Selenika"   


Youtube TV Callus     


Track wikiloc





Selenika        Fotos Picasa           Fotos "viejunas"



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada