La idea com en la resta de les pedalades amb encant per l'Alta Anoia és sortir de l'oficina d'informació d'els Prats de rei.
Quan fa uns anys varem anar amb el Sergi al trail-gator a la caminada que monten la gent d'els Prats de rei , varem fer la ruta seguint els caminants , i era en sentit horari , tot anant primer cap a la Font de Moriscó per enllaçar a ca l'Estrada i així anar a espetegar a la Torre de la Manresana on es feia un recés i permetre que cadascú fes un mos.
Considerant la Torre de la Manresana com l'autèntic centre neuràlgic de la ruta , en el meu cas seria bo que allà hi acabessim.
Per tant potser la millor opció seria donar la volta en antihorari de manera que l'arribada a la Torre sigui a la part final de la sortida.
Surto de casa i gairebé per inercia m'arribo al Rosa on sols veig les bicis dels "carreteirus". Saludo al Paradell que està fora. Ja que no prenc cafè i vull anar de cara a la feina , decideixo no parar. Així doncs passo de llarg i tiro cap a la Pineda per anar a els Prats de Rei per Solanelles de la manera més ràpida.
A la sortida de Calaf ja començo a veure com la boira poc a poc es va tancant i em deixa sense visibilitat.
Primer penso que repetirem les espectaculars vistes de la sortida de Canet , amb Calaf damunt un mar de boira , però aquesta vegada és més tancada i no és veu ni pa pa .
Malament rai !. Mal dia per anar a fer fotos i començar a prendre posicions...!
Quan soc a Solanelles fent fotos , rebo la trucada d'en Manolo: "¿ Donde estas , que te he visto pasar ?". Ai carai resulta que mentre jo passava per davant del Rosa i mirava qui hi havia dins , ell estava a l'altra banda de la plaça tot descarregant la bici i m'ha vist passar.
Total que li dic que estic baixant cap a Prats i les meves intencions....poc a poc i bona lletra .amb moltes estones de parar i fer fotos.
Si avui volia anar a fer quilometrada sense parar ...malament rai !
Com deien a una famosa pel.lícula : "Elegiste un mal dia para dejar de pararte...!"
Quedem a Prats a l'Oficina de Turisme , al lloc on començarem la ruta , just davant la casa on la meva dona va creixer.
No em cal esperar ni un minut. Al moment ja arriba i podem començar a fer ruta.
Tirem pel costat de les escoles tot passant pels horts , un recorregut que sempre m'ha agradat i que em porta records de la meva infantesa quan baixavem a Prats a casa dels meus tiets.
Un cop passada la riera la ruta s'enfila fins el trencall que ve de la Manresana. Aqui ja podem agafar la ruta marcada que ens durà a ca l'Estrada. La boira de moment no ajuda i el paisatge queda una mica apagat. D'aqui una estona fa pinta que el sol sortirà amb ganes , però ara mateix...miau !
Proseguim la ruta i quan passem el pont de les Coromines veiem que el marcatge ha sofert algun vandalisme i ens trobem que manca alguna senyalització.
Just al trencall que ens ha d'obligar a deixar l'asfalt , trobem a faltar el rètol . Serà un punt a tindre en compte de cara al dia de la pedalada, no sigui cas que algú se'ns despisti i l'haguem d'anar a pescar a la Llavinera.
La sequera ens està deixant uns camins polsosos , no tant com a la Selènika , però la meva bici que havia quedat desconeguda després de passar per les mans d'en Pesa , ja està ben empolsada i la abans blanca forquilla ara fot llàstima...no puc anar net , ni a la força !
Quan anem a pujar cap a Solanelles ens aturem a les enigmàtiques cares i fem una visita de cortesia al geoamagatall de l'amic Malfieten.
Veiem que a cop de Buldòzer li han canviat la fessomia a l'entorn. Quina moguda de pedres que ha fotut aqui el pagès , sense escrúpols !.
Continuem la ruta , ara amb pujadeta que tot comentant amb en Manolo la meva mania de publicar el blog els dijous , els meus motius tinc...i aquests són un de 8 i un de 5 anys ! Força diferents als de l'anècdota del "wuebes" que m'explica ell , sobre la fixació que tenien els nois d'una escola especial que tenien aquest dia predeterminat com a dia en que els duien de parranda!.
Quan gairebé som a les portes del nucli de Solanelles ens creuem amb l'altre Manolo que diu que va també a preparar la seva ruta , la del Quixot de l'Anoia, la tercera de les pedalades amb encant. Fem petar la xerrada breument i proseguim tot acabant de coronar.
Baixem a buscar el pas de la carretera d'Igualada i ens dirigim cap a cal Codina de la Quadra , un altre dels punts emblemàtics de la Batalla.
A més per a mi hi ha una càrrega sentimental doncs el meu pare just arribat de Castelló de la Plana havia fer de mosso a aquesta casa quan encara estava habitada. De fet jo de petit encara hi havia anat acompanyant el meu avi i el meu pare per alguna cosa del taller quan encara hi vivia el vell Codina.
Avui la casa està força malmesa i en vies d'anar a pitjor. Una llàstima !
Entrem sols a les quadres...on encara amb una mica de temps pot donar per fer alguna fotografia amb encant , però es tard i vol ploure.
Ja fa un parell d'anys vaig estar un matí fent la ruta amb intenció de començar a recabar informació per fer la sèrie de geocaching fent fotos i el lloc era molt més accesible. El pas de la natura és lent però implacable...!
Visitem l'enorme plaça que hi ha al davant de la casa , tot i la boira pixanera que ens entela una mica la nostra visió , el cert és que la seva planta és impressionant !
Proseguim la ruta desfent uns metres el cami , no sense abans veure una demostració de la capacitat de la "villablina" , la manxa que va obligar en Manolo a fer una aturadeta tècnica al poble de Villablino després d'una durissima etapa d'alta muntanya on va perdre bous i esquelles ( i la seva vella manxa !) a la seva recent ruta transcantabrica.
Un cop ha afegit aire , proseguim uns centenars de metres , per atur-nos a la curiosa caseta que hi ha al pla.
Li comento a en Manolo que precisament aqui tinc feta la darrera foto del fatídic dia en que em vaig esbarallar amb la granota assasina.
Els meus records a partir d'aquest punt són confosos...!
Al encarar els plans cap a l'ermita de Sant Ermengol , trobem alguns caçadors , entre ells un vell conegut , en Paquito Sujar , precisament un dels iniciadors de l'Agrupació Ciclista Calaf ,als inicis dels 80's. tota una promesa i exemple de lluitador. Llàstima que un accident precisament entrenant li va fer canviar la seva vida i també les seves passions per altres.
Ens arribem a la cruïlla de l'ermita de Sant Ermengol , on veiem de nou com la senyalització de la ruta ha sofert algun desgavell. El pal indicador de la ruta està mogut i tort.
Tot fent petar la xerrada ens despistem i ja som prop del trencall de la Clau quan ens adonem que anem fora de la ruta. Mitja volta . Hauré de treballar amb el compegps i eliminar algun bucle innnecesari del track !
Baixem a buscar el pas de la carretera d'Igualada . Al pas per una pallissa , en Manolo em diu que amb aquesta petita construcció n'hi ha prou per viure.
Aquest home fa seu allò del "less is more". Es incorregible , mare de deu quin paio més espartà !.
Creuem la carretera i ens apropem a ca l'Albereda, impressionant mas fortificat amb el seu pont llevadís.
Ens embadalim amb les gallines i els cavalls , aqui em dona tota una lliçó sobre noms i colors dels èquids.
Juga amb avantatge. Jo de cavalls ...més aviat poca cosa. Sols un de cartró i apedaçat quan era petit...!
I crec que ni tant sols era un cavall , li deiem la burra !
Anem pujant cap a la Torre. El cami està ben polsós. Duem les bicis com si haguessim fet un fotimer de quilòmetres i amb prous feines en portem una vintena !
Abans d'arribar a la Manresana li comento si coneix els cups de can Sala. Li mostro aquestes curioses construccions que en aquests moments de velocitat i rapidesa ens demostren que en altres temps el de mica en mica s'omple la pica era la manera.
Per això avui encara podem contemplar aquestes petites joies .
Ens acabem d'arribar a l'eplanada del davant de la Torre. Jo potser feia un any que no hi voltava i trobo una sèrie de novetats , com ara el curiós rètol de "prohibit buscar tresors"....ai , ai , ai !
Busquem el bonic sender que baixa cap a cal Segura i finalitzar la volta de la ruta per buscar un lloc on fer l'esmorzar.
Trobem un lloc desconegut per nosaltres , ca la Montse on podem reposar les nostres forces tot contemplant una bona selecció de fotos en blanc i negre que ens permeten parlar d'abans.... No podem fer-nos grans, ja comencem a xotxejar !
Per la tornada cap a Calaf , fem l'experiment del dia...i això que no hi havia alcohol a l'esmorzar!
Pujem per l'antic cami que baixava des de la depuradora , però que malauradamnet ha quedat perdut , quina llàstima , la de records de quan era un nen i anava amb bicicleta que tinc d'aquest tram.
Al final acabem pujant amb les bicis a coll fins a la carretera on fem un centenar de metres o no hi ha manera de tirar endavant , si no fos amb el motoserra.
Haurem d'avisar a l'home del xerrac : Ribi !!!.
Track.wikiloc Museu virtual de la Guerra de successió Pratsderei.cat Un capítol dels Prats...
PDF Folletó Ruta Batalla 1714
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada