És el Manolo que s'ha desvetllat , s'incorporà i es fot a veure aigüa com un boig . Està assedegat , nerviós. Si fos per ell diu que ja marxaria a fer la ruta ...
Els altres dos que compartim llit amb el Manolo , ens desvetllem .
El nostre llit compartit , és un parell de matalassos posats de través on hi dormim tres: En Gerard a la dreta , Manolo al mig i jo a l'esquerra.
No , no és l'alineació de futbol , és la configuració de la nostra habitació.
Si expliques que dilluns vares anar a dinar a Sitges , precisament el dia que hi ha la festa dels Bears, que el dissabte quan acabes de fer una sortida de BTT dorms compartint llit amb un cap pelat i un barbut ... digue'm que la teva reputació , ... perilla !.
Ahir al veure que no hi cabia a la zona dels matalassos l'Isi es va fotre a dormir al damunt de la placa de fusta.
En Ribi situat travesser als nostres peus damunt la mateixa placa de fusta.
Conya quan en Manolo li fot la pregunta : "que te has caido de la cama , Ramon ? ".
Coincidim amb la meva dona amb gustos, ja que els tipus amb barba no són el nostre tipus.
Diuen que "el roce hace el carinyo". Nosaltes de moment el "roce" que tenim és cada vegada que un del "Triumvirat" es belluga , els altres dos pujen i baixen fent moviments acrobàtics.Vaja el Cirque du soleil , al nostre costat ...aficionats !.
Desboradats per la comicitat del moment i potser ajudats pel cansament , ens comencem a fotre un fart de riure , d'aquells que encara no saps perquè rius.
Ahir a l'hora del sopar a la pregunta de a quina hora posem el despertador, l'Isi , la veterania del grup , la veu de la responsabilitt va dir : Ens llevarem quan sigui l'hora. Sense especificar. Que carai !.
Segurament si algú s'aixeca els altres ho farem , però qui és el valent. Un fart de riure. Vinga no fem més soroll que l'Isi està dormint , tornem a dormir un parell d'horetes.
Jo tinc els meus dubtes que el gps s'estigui carregant. Aprofito per anar al lavabo i veig que efectivament és així, el gps està connectat però a la pantalla no surt l'indicador de càrrega.
Al final resultarà veritat allò de l'instint !. Poso bé el carregador. L'indicador s'encen. Si no m'arribo a llevar em quedo sense gps. Tornem a dormir una estoneta ...aqui no es belluga ni deu. No serè jo , el cadaver d'ahir nit , qui trenqui la pau !.
Quan torno a despertar-me, miro el rellotge ...ospes veig que son quarts de nou ! Em foto dret ràpid , vaig cap el lavabo , m'en porto la meva tovalloleta , el potet de la crema Mustela , pel cul ...o el que en queda d'ell , de nou el pare prenent coses dels fills , ahir eren els pegats i el bidonet , avui la crema ....
Me'n vaig a provar la dutxa. Aigua calenta ! Tot un luxe i tot el moreno que havia guanyat se'n va pel desaigüe....
Sento sorolls i rialles a la part baixa del local. Passo la balda a la porta , no sigui que tinguem sorpreses.
Són la colla de jovent que venen de farra.
Riure , sentim els "Schisss que hi ha gent dormint ". Riure.Rialles. "Schiss...".
Quina enveja ara ens podriem afegir a la festa .. !. No , nosaltres res d'això. ja en tenim prou amb la nostra particular festa. I això que ahir amb un castell de focs tremendo . Vaig arribar amb les bateries a zero ...i no sols les del gps, no !
Quan surto de la dutxa me n'adono del meu error ...no eren quarts de nou , en realitat eren de 8.
Ja tenim la meitat de la penya esberada .
Sols falta l'Isi que continua clapant. Crec que ha estat l'únic que ha dormit tota la nit.
Anem plegant els nostres equipatges i a mesura que anem sortitn del dormitori i passem cap el lavabo rebem les salutacions del jovent que està acabant la nit al pati, tot fumant ...amb algun flaire dels que fan riure!. Tant se val si passes un cop o vint , ells et saluden amb un entusiasme "especial". Si que hi havia gent dormint, els sentim dir ...per mi que ens han comptat doblats !.
Baixem a la planta baixa i comencem a veure més gent que va entrant . Hi ha diferents activitats al diumenge de la festa major. Ens diuen que són la colla dels geganters i que van a la plaça .
Nosaltres demanem informació sobre on podrem menjar amb un mínim de garanties. Avui cal prioritzar aquest tema. Ahir varem arribar com varem arribar per culpa d'aquest tema.
Deixem una nota a la bustia i anem a la placa Josep Umbert , la zona on ahir feien el final del correfocs on hi ha diferents bars.
Baixem per contra direcció després de fotre un divertit i sense malicia ensurt a una pobre dona que pujava amb el seu cotxe.
La dona preocupada ens avisa de la presència de policia a la plaça. Amb precaució baixem i quan arribem veiem que els locals estan oberts però no sabem on anar ben bé.
Cal informació . M'encaro cap a les autoritats , un mosso i un parell de policies locals. Em diuen que ells també esperen uns minutets que es faci el "canvi de torn": que marxin els "borratxos" per anar a esmorzar els "matiners".
S'interessen per la nostra ruta i pels gadgets que duc a la bici ...no si no m'extranya que ahir tingués rampes..aqui hi ha un bé de deu de kilowats !.
Sort en tenim de que acaben d'obrir el local. o els hagués acabat de fotre la tabarra amb les llums dels ""xinos" tot veient el seu interés al mostrar-me les seves Maglite.
Anem a la Fleca Casas on ens fotem un esmorzar a base de bé. L'altre any varem anar a esmorzar a Aiguadreda , però varem sortir d'hora.
Al mig de la plaça estan montant els gegants. Comencen a baixar les estructures i manegar els gegants. Quan estem gairebé acabant comença a caure alguna gotes.
Nosaltres com si no anés amb nosaltres ens anem fotent els xubasqueros. Es veu que aquesta etapa havia de ser èpica...doncs toma èpica ...passada per aigüa !.
Mentre la gent dels gegants va de corcoll tornant a guardar els gegants i . Quina llàstima fa. Tot el goig de la festa major ...passat per aigua ! Esperem que sols siguin quatre gotes.
Quan falten cinc minuts per tres quarts de deu , ens posem en marxa.
Nosaltres ja anem equipats. Sols ens falta el paraigües!. La pantalla del gps ens marca que la ruta ara aniria a buscar el GR que va paral.lel a la carretera en alguns trams ...però a forces metres d'alçada.
Recordo uns bons precipicis que varen fer que al arribar a Sant Miquel del Fai quan encara no duiem ni 10 quilòmetres al grup hi hagués l'esverada i es trenqués en dues unitats: el dels tossuts , en Caballol i jo que varem continuar pujant pel GR i la resta varen anar per camins i carretera. Quan varem arribar a Aiguafreda ens els varem trobar de cara que ja sortien d'esmorzar !. Aproximadament havien guanyat una horeta.
Anem tard i plovent com està decidim fer via i anem a Sant Miquel del Fai directament anant per la carretera.
Tot i que encara que no hi baixa aigua pels saltants, és impressionant contemplar les cingleres d'aquest lloc emblemàtic que poc a poc va recuperant la seva imatge després dels focs del 1994 que varen arrassar amb ells.
La majoria de nosaltres, al menys els d'un edat , recordem aquells adhesius que s'enganxaven als cotxes quan eren 124 , 1430 i 850 els que dominaven les carreteres , i que deien "Jo he estat a Sant Miquel del Fai"!.
S'aturen les gotes però la boira va jugant amb nosaltres fins que arribem a Sant Miquel.
Al trencall surt , la pregunta: Cap on anem ?.
Opcions dues: per carretera pujant per la pista cap a Centelles o seguint el GR que ens puja pel dret per la muntanya tot seguint senders que la boira no ens deixa veure però tots intuïm i alguns recordem.
Tot i que els puristes fariem la pujada pel GR , cal tocar de peus a terra. Els temps i el rellotge ens diu que per la carretera guanyarem una hora tot seguint la pista.
L'experiència ens diu que llavors amb en Caballol no anavem pas lents i ens van guanyar el temps de l'esmorzar. Això és gairebé una horeta.
Alea iacta est ! Toca fer la pujada primer per la pista en mal estat , que poc a poc es va convertint en una carretera. La recordo dels entrenaments randonneurs, però sempre canvia fer-ho amb les lleugeres i rodadores rodes de 700 o amb les farragoses i amples rodes de MTB...avui al grupet no queda cap dels de roda grossa. !.
Avui som els "finishers" , ja no ens acompanyen els companys d'un dia. la nostra tossuderia reconeguda ens ha de dur fins a Canet. No podem deixar aquesta història de nou inacabada. Vinga , com deia el malograt i tantes vegades recordat amic Uró : Pit i Collons !.
Entre conyes coronem el Mirador, tot i que la boira enterboleix i dificulta el poder fer valdre el seu nom. Fent al.lusió a la peli dels goril.les, iniciem el cami per les llargues rectes en direcció cap a Centelles.
Arribem a Centelles , en Gerard em mostra el cami de la ferrada . Hem d'anar a fer una bestiesa de les meves, una d'alçada , de les històriques d'un dels històrics: el catxé d'alçada de les Baumes Corcades, d'en Joanmire el primer que oficialment va trobar el primer geocaching a Catalunya .
Hi ha una agenda que ni els ministres ...ui perdó no voldria parlar de política (!).Ara que ens ha començat a sortir el sol , no cal que ennegrim aquests bells moments.
No veiem cap rètol d'Aiguafreda i quan marxem direcció , hem de recular doncs ens fotariem dins l'autovia. Anem preguntant ja que la senyalització és una mica escasa. Ens diuen que cap aqui , cap allà , però les opcions d'anar a l'autovia sempre són més fàcils que poder accedir-hi per pista plana ciclable . Tot sigui en benefici de la modernitat.
Al final després de gairebé haver de llaçar la gorra al foc trobem el truc. Amb molta atenció passar la via del tren , agafar una mena de via lateral a l'autovia primers en sentit de tornar a Centelles per més tard poder travessar per damunt de l'autovia per ja finalment poder arribar a Aiguafreda.
Carai i això que semblava la part més fàcil del dia !.
Jo duc el camelback gairebé buit de líquid. Al entrar a Aiguafreda ens en anem de pet a la primera fleca que trobem. Li dic que em doni un parell d'Aquarius (no em fa la pregunta de si vull Nestea...sort !) , començó a omplir i en necessito un parell més.Això estava amb el llum de la reserva...i això que plovia al començar.
Ara toca el port del dia ,ens cal força carburant per afrontar la llarga pujada pel Montseny fins el Pla de la Calma ...ja veurem si la calma ens ve abans o després de la pujada.
Són les dotze del migdia , fem una breu pica-pica , jo em foto l'ensaimada que m'he comprat a Sant Feliu i la resta agafant alguna cosa de la fleca.
La depenenta em diu que si pujem trobarem els de la Tagamanent. No ho crec. Li dic que ahir a la nit a Gallifa varem trobar els de la Matagalls. Ah però aquest ja van passar ahir nit !. Carai si que hi estan acostumats i quin tràfec per la zona.
Ara reemprenem el track , anem a buscar el GR-5 que en pocs instants es comença a enfilar amb ganes. Primer pista ampla de terra que no trobem cotxes, sols un 4x4 que baixa . I això que no veiem cadenes ni barreres, Curiós !. Primeres aturades de la colla per treure roba...comença la calma...tensa calma !
El track comença a fer de les seves, ens dona pel mig cap a la dreta. Nosaltres obrim el zoom i veiem que la ruta va fent ziga-ziga però podrem pujar pedalant tota l'estona.
Pau i que duri . El terreny és desconegut per mi. Aquell any varem errar al sortir d'esmorzar i amb en Caballol varem arribar per GR i varem marxar per GR , sense adonar-nos de que just a Aiguafreda hi ha l'enllaç. No varem veure l'indicador i fins al cap d'uns sis quilòmetes no vam veure que anavem en direcció al Brull. Solució salomònica : anem per la carretera fins a Coll Formic , varem ser positius , varem fer un altre port de carretera que no teniem ja estavem mig immersos en la passió per les dues rodes i per la bogeria dels cims .
Quan varem coronar a Coll Formic varem veure unes siluetes familiars que baixaven darrera uns primers ciclistes , eran la segona escisió del grup que havien baixat. Evidentment tots dos haviem errat la ruta. Nosaltres de GR i ells a El Cafè havien deixat les blanc/vermell del GR-5 i agafat les marques verd-clar/vermell de la Matagalls.
Llavors plegats varem dinar al restaurant que hi ha al coll , varem revisar la ruta amb les famoses fotocòpies i varem iniciar amb un bon sol la llarga baixada del Montseny , una trucada al mòbil prestat per un amic , una novetat que en aquells temps estava a l'abast de poca gent ens va confirmar que els nervis no sols estaven a la recentment colla reagrupada , també a families que ja estaven nervioses. Segurament aquest innovador element de comunicació va ser el culpable de que la ruta quedes escapçada a Sant Celoni. Recollir les bicis, canviar-nos i cadascú per la seva banda !. Una espina que ha durat diset anys ...enguany no pot quedar així.!
Fem una aturada a mig cami per menjar i beure una mica que ens coincideix amb el pas d'un veterà ciclista sobre una flamant Treck de roda gran a qui demanem informació sobre el trajecte fins a Montseny.
Les indicacions són bastants precises i més endavant el mateix track ens dona fe de que la intuició si anessim recte aniriem a Tagamanent , cal girar poc a poc ...però pujant , com els senglars ! per les dures rampes.
Jo que soc dels tossuts i m'agraden els reptes de pinyó gran i plat petit cedeixo i em faig un fart de caminar. Sols veig en Manolo que tiba com una mula , carregat amb les alforjes al darrera i la bosseta de manillar Topeak al davant per contrarrestar. Com deia un famos anunci d'una coneguda marca de pneumàtics ...o era de calendaris : la potencia sin control ... Aquesta Transcantabrica l'ha fet guanyar tracció...i un fort entrenament. I això que diu que s'ha vist molt petitó al mig d'aquella ruta i que inclús ha arribat a dubtar de les paraules del propi autor de la ruta.
Arribem a una zona més planera on agafem pista asfaltada que ens apropa a Can Agustí , on ens trobem amb força quantitat de caminants que estan fent salut. La boira fa acte de presència i ens enterenyina el magnific paisatge .Ens pregunten per un restaurant...malament rai : "Nosaltres no som d'eixe mon".
El Manolo em comenta que li sona els paisatges d'alguna edició de la ruta bandolera de Viladrau.
Desconec si alguna edició d'aquesta ruta hi ha passat, però el Montseny ben be es mereix una o varies visites per acabar de fer una mica de pentinada per aquests magnifics paratges.
Això ha estat un tastet i caldria una proposta de les nostres ...indecents !.
Noto la falta de quilòmetres a les cames (de fet ho hauria de considerar el segon dia de bicicleta) però en breu estem a la zona del Pla de la Calma , el cel ens dona un respir i comença a sortir el solet , una sensació ambigua: hem pujat força bé al anar amb la fresqueta de la boira , però la mateixa boira no ens deixa admirar les bones vistes que tenim aqui dalt.
Comencem a baixar , trobem alguns caminants que ens cedeixen el pas , ara amb poca estona podem agafar bastant promig. Ens comencem a embalar , un xic massa pel meu gust , cal anar atent doncs les forces i els sentits de tots estan lleugerament tocats i a més a més la gent que camina odia els ciclistes i el seu pas a major velocitat. Fins que ...punxada d'en Gerad, Ja ho trobava a faltar , Quins collins a la propera sortida vinc amb les rodes massisses !
Li demano disculpes al Gerard si no l'ajudo , però tots estem destrossats , anem tots bastants trencats i ja olorem el dinar.
Arreglem...perdó el Gerard s'arregla tot solet la punxada i continuem just quan estan arribant els caminants que feia uns moments haviem passat .
Al cap de poc el track marxa per la dreta cap a les runes del Cafè per baixar . Hem quedo sol. Aprofito per fer una foto a la boira que puja pel mig de al vall. No hi ha corum...em diuen que s'ha de seguir recte. Crec que tots a la colla estan tremolant amb les meves sortides !.
Anem tirant i repetim la història del 96 , anirem al restaurant de Coll Formic a dinar. Arribem amb un solet que enamora i després de demanar uns bons plats que ens ajudin amb en Newton a arribar a Sant Celoni , jo aprofito per fer una de les meves bestieses...dels companys motarres-catxé.
És ràpid, gairebé un drive-in. Sortir , dissimular , tornar a entrar i ja em porten el plat a taula. Uns macarrons ...plat de ciclista ...macarrons !.
Es veu que tenim gana , devorem , alguns més que altres els plats.
La consigna és la següent , el GR el passarem al poble del Montseny però seguir per ell implica pujar un collet a la zona de Camoins. Pinta en bastos. Boira , horari , farem el mateix que l'any passat . L'Isi aposta per continuar en carretera de Sant Celoni fins a Canet. Un cop siguem a Sant Celoni, quedaran uns 20-30 quilòmetres amb dos colls sobre el tracks : Montnegre i a menys de cinc quilòmetres Sant Iscle de Vallalta .
Baixada suau i relaxada . Rodes de tacos, asfalt humit . No cal arriscar a que una caiguda tonta ens esguerri el cap de setmana. Aquestes rodes són més traidores que el capità Garfi. I de fet en contra del que sembla a la tele , amb moll fins i tot les de carretera donen les seves alegries!
Trobem un parell de vegades uns motoristes amb qui entrem a Sant Celoni plegats. Tants cavalls per acabar fent el burro !.
El track entrava per el final de Sant Celoni i ens convé anar a buscar-lo. Quan gairebé ja sortim de la població fem una aturada que ens dona una mica d'aire. Segons el track ens falten 24 quilòmetres. Quan passen set minuts de les set de la tarda envio un missatge a l'Anna que encara estan prop de Calaf.
17 anys més tard podrem fer una foto diferent . Baixa amb els peques: en Sergi i en Gerard.
La Fina que recordarà temps de festeig amb l'Isi , si no hagués vingut a estudiar ...o això deià ell...a Canet , potser no hi haguessim fotut la banya amb aquesta insistència. Ara que té les nenes ,..ja grans i alguna recentment casada, força diferent al panorama de la foto de fa 17 anys.
Pel que fa als nous , en Ribi aquella època no anava en bicicleta , en Gerard, tampoc anava en bicicleta i tenia més pel que avui i els altres dos , la Sònia i el Manolo , segurament si haguessim coincidit estarien amb nosaltres doncs tots dos són del grup dels patidors. Avui no patirem aquell fred terrible a les mans de la darrera raquetada nocturna. Quina fama que ens estem guanyant amb aquestes enrredades!.
Seguim el track que ens obliga a passar la Nacional. Per sort no hi ha gairé trànsit. Ara anem pujant tot passat per damunt l'autopista i iniciem els camins típics del Maresme , amb aquell sauló tant fi i traïdor que a l'Isi encara li recorda aquella caiguda als primers quilòmetres dels 100 kms dels Camins de les Guilleries ...i que el va obligar a anar visitant tots i cadascun dels llocs de la creu roja als controls de la prova !.
De moment anem seguint el track. De cop ens trobem amb el track que marca cap a dreta i el sender perfectament senyalitzat amb la senyalització metal.lica que ens fa pujar recte. Una mica de dubte i decidim anar per la ruta marcada. El track s'allunya sense remissíó. Més endavant veiem uns rètol de cami habilitat pels bombers per fer les tasques de amb més garantia. Suposem que és una variant nova , no reflectida en els tracks penjats a la FCEE , però mentres hi hagin senyals ...i siguin del GR-5. Cap problema !.
En una de les rampotes de les dures tinc problemes amb el canvi del darrera, la cadena em surt cap a la roda i es queda completament tensada. De moment anirem marxant sense fer servir el darrer pinyó, no sigui que s'hagi doblegat alguna cosa i tinguem Pasqua abans de Rams. Ja olorem la sal del mar ...i els nervis estan a flor de pell !.
De cop les marques del GR desapareixen. Algun trencall ens ha fet la guitza. Obrirm el track del gps . Si continuem recte ens en anem a Vallgorguina , a esquerra veiem el track que ve de Montnegre . Disparitat d'opinions , l'Isi que diu que ja veu el mar ...si però no Canet...! Tinc la sensació d'un déjà-vu em sembla que tornem al 96 amb les fotocopies i mostrant on erem i el que ens faltava. No perdem els nervis !. Quan veu l'error es disculpa , l'instint a vegades ens fa la guitza, per això serveix el gps , ara veiem que la cosa cal adreçar-la. Anem massa cap a sud . Sort que en un mas un home ens fa cinc cèntims.
Cal anar fins les quatre carreteres i d'allà baixariem de pet a Sant Iscle. Ens ho passem de llarg però finalment arribem a Sant Iscle de Vallalta. Preguntem . Ens fan les observacions, A la sortida del poble trenco a dreta . Crits . On vaig ! el Manolo : "Ramon que cuando ves una xopera te tiras a ella. Deixo estar el gps, deixem-ho correr , la penya vol baixar per la carretera ! " .
Baixem per la carretera ràpids , ara tot serà si anem en la direcció correcta. Fem una volteta de collins. Dels 5 quilòmetres per arribar a final de track , passsem a donar una volteta de 10 quilòmetres. Mentres ens aturem a Sant Pol a preguntar quina hora és , li pregunto a un home que ens indica el que cal fer. Vinga rematem la jugada , la foscor se'ns fot a sobre però al arribar a l'estació enganxem un espectacular tram final paral.lel a la carretera i separat d'ella per un petit malecó de formigó . Una autèntica passada, adrenalina per algun tram inclós a les dunes on ens trobem un paio en una vella bicicleta que no acabem de veure clar si està arreglant unas punxada ...o fent-se "una punxada".
Finalment arribem a les primeres edificacions de Canet. Ens foten una escridassada l'entrada del parking. Alegria al retrobar-nos amb els nostres, els xics que ja van amb els frontals , l'Anna , la Fina i la Sònia.
S'ha aconseguit ...gairebé era una quimera i avui diset anys més tard completem una història que ben be podria ser anomenada com en els 80's : the neverending history !
Wikiloc Track Etapa 1 Wikiloc Track Etapa 2 Foto Picasa Crónica etapa 1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada