20130914 BTT Calaf-Canet de Mar (1) Dormir a Sant Feliu de Codines

Ja feia uns mesos que l'Isi em venia amb els records d'una sortida que varem fer fa un grapat d'anys i que convindria repetir: Anar a Canet de Mar.

En realitat hauriem de dir, acabar d'arribar a Canet de Mar. Una ruta que varem fer l'abril del 1996 i que va concloure a Sant Celoni a pocs quilòmetres de la nostra meta.


Aquest fet de no acabar va fer que l'Isi , al cap de molts pocs dies hi tornés amb el cotxe. "Que a prop ens haviem quedat !."

Segons ell , coneixedor de Canet i promotor d'aquesta ruta per la part sentimental d'anar a Canet , al haver-hi estudiat ...o millor dit  "estudiat" quan era jove , avui dia amb els gps podem treure part de l'aventura , però les bicis han canviat , estem més preparats i la podrem fer amb més garanties d'exit.

No es poden deixar assignatures pendents ...encara que siguin de 17 anys !.

Despré d'haver-ne parlat a la darrera sortida amb bici que varem fer plegats a finals d'agost tot  fent el recorregut de la Punktrail , rebo una trucada de l'Isi mentre estic al Mega de La Pineda amb tota la familia buscant geocachings , precipiten tota l'aventura , cal fer-ho aquest any i queden pocs dies lliures.

Decidit , la farem després de la festa major de Calaf en aquesta setmana tan especial.  Vinga en fred i sense anastèsia !


Aquell primer any els dos germans Selva:  l'Isi i en Jordi , els tres Peps: el "Pepe" Castillo, el Pep "del Bacardit"i el Josep Caballol. També la nostra "nena" la recordada i malograda Roser i jo composavem el grupet. (I quin grupet, quines pintes teniem...Déu meu , nostre senyor !).

Ja sé que són batalletes explicar el que varem fer l'any 1996. Si ha plogut molt .. , però els records també són un bon alicient per fer futur i projectar noves mogudes com aquesta que tenim en mans.

A finals de maig , tot fent dissabte poc després de la ruta pel Bages de l'Uri , vaig recuperar , en un fons d'una carpeta , ben endreçats , els originals d'aquella sortida , una autèntica reliquia. El traçat amb fosforescent sobre les fotocòpies dels famosos mapes 1:50000 del ICC .

Tot tal i com els vaig preparar llavors , a base de curvimetre,escalímetre i anant mirant alçades. Dibuixant uns perfils amb l'ajut de l'excel que ens donessin una idea del que trobariem. I quina idea !.

Hi havia tota la documentació , inclús les anotacions de les carreteres per vindre'ns a buscar les families.

Quants records !.  Tot semblava fet i decidit !  ...o no ?.

Tot i això , encara que tinguem aquesta nostàlgia del paper , passarem al mon digital , ens adeqüarem a les noves tecnologies i farem servir el gps , per anar bé caldrà emprar els tracks oficials de la FEEC .

Miro de portar alguna alternativa pels trams no ciclables amb el wikiloc , però intentarem ser el més puristes possible i anar pel GR Amb això n'hi ha per parar un tren !.

Reunió dijous pel tema dels cotxes , i a diferència d'aquella edició no podem anar a la pensió Miró de Sant Feliu de Codines , ara ens diuen que s'ha reconvertit en un frankfurt.

Ha tocat buscar alternatives.I la que porto és ...especial !. Anar a dormir al local del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines que ens permeten passar la nit al seu local.

Això ens obliga a anar una mica més carregadets doncs cal portar el sac de dormir. Sols en Josep , del centre em diu que estan de Festa Major i no sap si podrem menjar ..Que carai alguna cosa trobarem. no ?
Ai,ai, ai, que aquesta serà de les històriques !

Hem quedat per dissabte a les 7 del matí al Canet . Carai mira que farem una etapa circular : "Canet-Canet ".

Quan arribo ja hi ha en Gerard ,l'home de la puntualitat. Al cap de poc en Ribi carregat com un portejador nepalí .Sembla en Follet Tortuga !.

M'extranya que no hi hagi un altre dels puntuals , en Manolo.

Arriba al cap de poc, amb una bosseta. Resulta que ha passat per casa meva per deixar-me material de la seva darrera aventura : uns llibres de la Transcantabrica en BTT (per fer-me dentetes ...) i un de la Travessa del Pirineus (una edició més nova que la meva del 94...).
També hi ha el sac Bivy i uns llençols Salewa , que li vaig deixar per si li calia fer algun "bivac" fer aquesta aventura aquest estiu.
Jo he sortit més d'hora amb la meva dona que anava a treballar i no ens hem creuat.

Al final no ho agafo , faig una escapada a casa a deixar la bosseta. Pel tema dels sacs, ja tinc preparat un altre sac de dormir a la bossa. Pel que fa al tema dels llibres....no crec que tinguem temps de llegir !.

Conya pel meu equipatge. Porto el camelback i el portamantes montat a la bici amb la bossa petita. Em diuen que gairebé menys del que porto normalment a les sortides d'un matí... Ja n'hi ha prou , em sobra la meitat !.

El quilometratge que duc a les cames fa riure , i a més a més els darrers quinze dies he anat coix com un pirata al fer-me mal entrenant per la Punktrail a peu. A la meva edat i ara vaig i començo a correr !.

Duc la genollera al genoll "trucat" tot i que des de dimecres començo a notar me bé. Si peta això pot ser l'hos...!

Ja hi ha la resta de l'expedició : L'Isi , el culpable...l'alma mater !, i la colleta dels "Niner's" dels grans desarrollos: Roda gran : Uri i Jordi ...Plat Gran , Ignacio.

Pel que fa a com dur la càrrega , disparitat de criteris: l'Isi i el Manolo amb alforjes , en Gerard i en Ribi amb motxilles a l'esquena , dues opcions diferents cadascuna tindrà els seus inconvenients i els seus avantatges.

Ja ho descubrirem...a base de suar !

Dels que ens acompanyaran sols el primer dia , la banda dels Niners:

En Jordi Selva , que vol rememorar aquella edició , però tot estrenant avui bici ...una Scott de rodes grans. L'Uri ens ve amb la Specialized 29" i l'Ignacio amb la Scott , sense rodes grans ...però amb el seu estil de força tralla amb els pinyons petits . Ai quin patir amb aquest trio !.

Ja quan no ens cal llums , i amb uns 20 minuts de retard comencem a pedalar en direcció cap a Prats, tot trobant una espectacular boira baixa que li dona un caire especial a la sortida.

El nostre recorregut el decidim escurçar tot baixant directe per la pista asfaltada cap a Prats, ja tindrem temps de fer trialeres...


Breu aturada a Prats on ens trobem amb en Joan "Virreta" , que un dels incondicional i històrics de la colleta del BTT en aquelles èpoques.

Enfilem cap a cal Bartomeu i ja tenim la primera avaria del dia. A la bici del Manolo. Punxada !. Si que comencem d'hora !

Reparació a l'estil MOPU com sempre , ganes de parlar sobre les mecàniques noves , jo fent fotos al cargols , ...

Al final recuperem el pedalar.

No durarà gaire estona ara quan encara no hem fet un parell de quilòmetres la meva del darrera que va baixa.

Em diuen que si porto líquid , infli una mica. Jo els dics que no en duc , convençut de que no.

Però al plegar la cambra es confirma la meva mentida...és veu que en Sala en una reparació si que en va posar.  Sense voler-ho, i mentint como "un cosaco" he entrat a la modernitat !.

Encara que a les vistes del resultat ...per mala sort he hagut de canviar cambra.

Inflem i continuem en direcció als enanitos.

Tot i voler pujar per la pista , davant la pregunta de l'Uri es decideix anar pel refugi de Mas del Tronc. Molt temps que no hi pujava , la pista està força arreglada encara que el meu estil trialero està en hores baixes i qualsevol excusa és suficient per posar el peu al terra .

Vaig tancant grup i al arribar al refugi noto que vaig baix del darrera. Li foto crit a en Jordi , però com gairebé de costum no em sent. Sota la mirada dels del refugi , inflo una mica i continuo fins atrapar la colla que ja estan al trencall. Tots descansats.

Canvio la cambra , repassant que no hi hagi algun problema. Ara ja les tinc totes posades !

Anem a un promig que fot por. La hora d'inici eren les set del matí , són les nou i sols portem 17 quilòmetres ,,,i aquests eren els ràpids! . Carai com seguim així la cosa promet .

Proseguim la ruta i llavors torna a ser en Manolo qui para per problemes . Infla doncs al parar li surt aire. Això té solució : No parar.

Després de compartir uns metres amb una colleta que van a Sant Martí a esmorzar , baixem cap els plans de Castellfollit on podem recuperar una mica de promig.

Baixada per asfalt cap a Maians. L'Uri em comenta la concentració de 2 CV . Jo en vaig trobar uns quants a l'autovia d'Igualada encarant la "pujada" cap a la sortida de les Maioles ... tot un mon per els fanàtics d'aquests vehicles que han format part de les nostres vides i que tants bons i mals records ens porten.

Quan passem pels plans de Maians iniciem el cami en vistes a can Massana i comencem a veure Montserrat.
Tot sembla indicar que a partir de can Massana podrem anar força ràpids per l'asfalt , però de nou avaria, a l'asfalt quan l'Uri trenca un radi . N'hi ha per llogar cadires !.

Amb l'Uri puc veure l'avantage de les 29's ...s'escapa com un posés sols fent servir l'amic Isaac quan en una baixadeta , tot dos ens deixem anar pendent avall. No comment !.

Fem els darrers quilòmetres plans i comencem la baixada cap a Monistrol de Montserrat. Com sempre els envio una cordial salutació als "conductors" d'autobusos i algún "motard" descerebrat que ens fan passar uns moments distrets . Que seria d'aquest tram sense ells !.

Arribem a Monistrol i dubtem sobre quin dels dos bars , trenquem la tradició d'anar al mateix que aquell any i anem al Bar Casa Gallega a menjar. Hauriem d'haver arribat aqui amb una horeta abans.

Mentres ens van preparant el menjar , aprofito per anar al lavabo ...a arreglar la punxada amb un pegat autoadhesiu. Feia un bon tou d'anys que no feia aquesta operació. Quins temps aquells del Tip top amb la Derbi C4 del Melich , ens en varem fotre un tip !!!. La conya de la cola líquida i l'esperar l'assecat ara queda substituïda per autoadhesius.
Ara resulta que després de 27 anys anant amb bicicleta , i sempre n'aprens alguna cosa sobre reparacions i avaries.

I als meus pobres fills els vaig fotre la meitat de la seva equipació que duen a les bicis: la caixeta de parxes, el mini botellin del Sergi...Quin mal pare !-

Quan estem a mig esmorzar ,veiem com passen un parell d'ànecs... damunt un cotxe...i quin parell d' ànecs . L'Isi ens descobreix la seva faceta per la ornitologia ... tot demostrant un interés per la fotografia de natura.

Aquest home no canviarà mai ....I que duri !


Quan acabem l'esmorzar , agafem les bicis i anem a començar l'aventura de veritat , en realitat aqui agafem el GR-5 , aquest vell conegut que ve de Sitges i va fins Canet de Mar .

Ens ho confirma un rètol a la sortida del poble . L'alegria ja es palpa en el grup al veure el nom de Canet. I la pregunta flota a l'aire perque aquell any varem esmorzar aqui i dinar a Rellinars ...quan sobre el mapa estan tant a prop ?.

Comencem a pujar fins que el track i cami ens donen dues versions, Ja hi som !. Tot i dur el track oficial de la federació , en alguns trams no coincideix amb els llocs marcats.  Tenim uns moments de nervis i crisi , ja que els que van descarregats han passat al davant i la resta hem reculat .

Un ciclista ens ajuda tot indicant on està el truc en això de la senyalització d'aquest tramet. Al final recuperem la totalitat del grup i  proseguim tots plegats.

Punt d'atenció el pas per la carretera de Terrassa, cal extremar la precaució i posar-hi els sentits pel trànsit molt més ràpid i nombrós que en aquella edició.

Comencem a pujar , i torno a punxar al darrera , Torno a fotre un crit. Com gairebé sempre no em senten , a excepció de l'Uri que recula i m'ajuda , deu veure'm molt cardat doncs m'ajuda manxant ell.

Això de les punxades ja fa pudor. Mirem on s'escau el parxe el fons de la llanta . trec el protector i fem amb cinta americana tres voltes. Si ara no ho hem arreglat estic cardat ...em cruspiré la caixa de parxes abans del dinar.

Recuperant la memòria, allò que sempre em retreu en Ribi ,sobre la memòria dels plans i les pujades que tenim el Colell i jo ,  veiem que els promigs que deiem tornen a ser els de llavors, Rellinars semblava molt a prop damunt el mapa però hi arribem a l'hora de dinar.

Anem a buscar un lloc conegut , però està tancat. La segona opció també esta tancada. Ens diuen que hi ha un nou restaurant , que no saben si ho fan be o no, però és la única opció.

Enfilem pels carrers pel bell mig del poble, que de planer ...més aviat poc !. Al mig d'un carreró amb fort pendent em queda trabada la cama. Sento unes iaies que estan xerrant que em comencen a planyer : " Ai aquest xicot que s'ha fet mal ". No puc ni endavant ni enrrera. finalment puc retornar i seguir pedalent. Gairebé m'aplaudeixen . Quina vergonya..!. I la resta del grupet que ja estan nerviosos al Bar.

El tema del dinar el tindrem una mica "sui generis" , es veu que fa poc que han obert, ( molt poc ) i sols donen esmorzars. Bé farem un esmorzar a migdia. Que carai llesques de pa amb tomaquet i embotit .

Jo no puc amb el meu 7 Up / Sprite , com gairebé sempre no n'hi ha , però em foto a la llista de les Coca coles....millor que a la de: "No tenim 7 up però tenim Nestea. Collins i jo una cosina que és diu Imma ". A veure però que collins hi veuen de similar .

Com sempre damunt la taula també cervesa , en aquest cas Cervesa Moritz Epidor.... o juntes tòriques que faran que aquest dinar acabi essent..."diferent" !.

Un cop hem acabat , cal retornar a la ruta. Omplim bidons , carreguem les burres i vinga som-hi de nou !.

Reemprenem la ruta tot seguint el gps. Serà per poca estona una esmolada negra pedra al mig de l'asfalt s'encarrega de frenar els ànims de l'Uri. I quina pedrota ...!

Busquem l'ombra per que no  ens toqui el sol al cap , però els efectes de la Epidor , inclús sobre els que no l'hem pres fan que durant uns moments semblem una colla de benaventurats. Es repeteix l'escena inicial de 2001: Una odissea de l'espai . Tanta conya ...ja la pagarem cara , ja !.

Passem a tocar la Bauma de l'Andaló , aqui hi ha una de les meves bestieses , però he decidit que avui toca fer bici , si parem a més a buscar carmanyoles ....anem llestos !.  De fet durant tota la ruta n'hi ha forces ,ja que el parc està ple de geoamagatalls en les diferents i més populars formacions que passarem a tocar : Roca del Duc , Paller de Tot l'Any , la Pola ,...tocarà un altre dia fer una batuda caminant de dia ...o fins i tot de nit ! .

Enfilem el cami més ciclable tot deixant alguns tramets que el GR ens marca , si podem anar damunt la bici millor que a peu i empenyent-la.

Poc a poc els camins es transformant en senders i ara cada vegada tenim més trams d'anar a peu.

Al cap de poc de reempredre la ruta , amb moments en que l'Isi recorda perfectament el cami , aquesta meravellosa ment , sense el gps , gairebé segur que fariem el recorregut amb els ulls clucs. Ai Isi !!.

Jo recordo algun tram de la sortida que varem fer amb l'Angelet , un excel,lent guia i bon coneixedor d'aquests paratges , però de l'edició del 96 sols tinc present algun passatge amb la meva bici negra que l'Isi em transforma en realitat merces a les fotos que em passa. Quina fila... que feiem!

Els temps es van allargant , i aquella previsió tant optimista d'arribar a dinar a Sant Llorenç Savall que haviem fet inicialment se'n va en orris. Ai senyor la memòria que punyetera . Si estem més entrenats ...no ho dic per mi , les bicis són més noves ,tampoc ho dic per mi ,  però anem arrossegant un munt de material al damunt i el terreny no és pla. 

Després de passar totes les conegudes increibles formacions rocoses , finalment arribem al coll d'Estenalles , jo faig un tram de la pujada a peu ...perdent "roda" inclús d'uns pobres caminanats que no n'han vist de més madures. Quan ja gairebé arribo al punt de reunió em trobo a l'Uri que em porta un parell de pastilles de Decontractyl. Sense voler li xafo les ulleres d'en Gerard...que es posen davant les meves rodes !.

Tant patir pel meu genoll dret , i resulta que el "datpelsac" que va la mar de cofoï dins la seva genollera i ara és l'esquerra que em dona problemes , això si musculars. En qualsevol moment quedo trabat !. A la propera vinc amb un neoprè sencer !.

A partir d'aqui , aquest tram el recordem com un dels més dificils d'aquella edició hi varem perdre molt temps tot baixant a peu un llarg sender que no s'acabava mai. Aqui si que la memòria funciona a la perfecció , el tram és un autèntica passada, un recorregut ferèstec amb la bici al costat baixant pel mig del bosc i el pedregar. Com per perdre la salut que deia la meva iaia en pau descansi , jo hi perdo la manxa , i tot i que reculo un tram amunt , al final decideixo girar cua , deixar-ho correr i tornar avall doncs els altres ja m'esperen i els sento cridar. Els faig el salt  , tot avançant-los sortint un tros més avall , pel mig de les verdisses , ajudat per l'instint , la visió de les corbes de nivell i el track al gps ... i la puta bogeria !.

Quan està a punt de fosquejar passem per davant de l'espectacular indret del el Marquet de les roques i ja tenim cami ciclable que ens portarà fins Sant Llorenç. Tot i això no podem badar , la lluna es comença a intuïr a l'horitzó i en poca estona ja no hi veiem tres en un ruc.

Quan arribem a les primeres cases de Sant Llorenç Savall aprofitem per montar tot l'equipament nocturn amb els llums i frontals. Algú aquests darrers dies feia conya amb els comentaris d'agafar el frontal. No eren de broma , no . Això va de veritat !.

 Com en aquella edició cal que fem els darrers quilòmetres per asfalt , deixant el GR, sort en tenim , si tota anem ben tous , jo vaig conduïnt el cotxe escombra.

Passo per Gallifa , tal i com vaig no veig ni la bandera !.

Trobem un munt de cotxes. Són les assistències de la Matagalls-Montserrat , la veterana prova de resistència.

Em venen en ment aquelles memorables edicions amb en Joan "Virreta"  de la Marxa del Romanic de Navàs i un parell de la Núria-Queralt , sort d'en Virreta que això del caminar ho domina i em va ajudar a acabar aquelles "bogeries sense entreno".

Tot i que el correr , el darrer mes m'ha donat una mica pel sac. Be si fos caminar , encara , això de baixar marges no es compatible amb els meus genolls !. ,

No tinc forces per pedalar amb una mica de desarrollo. Faig els quilòmetres que separen Sant Llorenç de Sant Feliu pedalant però sense força , arribo completment buit. Una sensació que mai abans havia patit.  

Finalment arribem a Sant Feliu , on hem de dormir. Quan arribem al passeig i ens hem d'aturar , ens crida una veu que pregunta si sòc en Ramon . Ben sencer , no , el que en queda. És en Josep Pares, el nostre anfitrió del centre excursionista que ens està esperant per obrir-nos el local. 

Gràcies per la vostra ajuda , el fet de que Sant Feliu no tingui actualment hotels ens ha estat resolta pel centre excursionista. I li ha donat un puntet més d'aventura.

Deixem les coses i anem a sopar , cal refer les forces. Si fos per mi m'aniria a geure directament i fins demà...però cal omplir dipòsits, demà en tocarà una de llarga !

Ens arribem a la plaça on estan fent un espectacle piromusical , sento com es barreja la música de "el Ultimo Mohicano "  amb una forta petardada.

La meva sensació no sé si és la de l'´últim o la del mohicano o la d'un petard (petat) però si no fos per que demà hi hem de tornar m'hagues anat a jeure directament i esperar que el cos es recuperi. Quina trinxada.... segur que si em fan la prova de la glucemia estic a sota zero !

Sort que la gent està i podem agafar una taula on menjar , sense poder repetir doncs al fer-ho la cuina ja està col.lapsada amb la gent que ha entrat...que hi farem anem a dormir i reposar forces que demà en toca una com la d'avui ... o pitjor!   

Wikiloc Track Etapa 1      Wikiloc Track Etapa 2      Foto Picasa    Crònica etapa 2