Amb aquesta concisa carta de presentació: la cosa promet ! .
A veure si serem gaires. Il.lús ! . Al final sols els "cuatro jinetes de la poca leche": en Manolo (aquest estava cantat !) , l'Isi (el sherpa del port del Comte, no podia faltar a la cita als seus dominis) , en Gerard (deia que no podia al començament però el magnetisme per l'aventura era massa fort) i un servidor (on hi ha un merder ...oh la la !) .
Quedem dissabte (per poder descansar el diumenge) a les set del matí al Canet.
Hi anem amb el cotxe de l'Isi (ell ja ha dit que posava el racing Subaru Impreza... (ganes de rememorar vells temps rallystics, Isi ?) i la furgo del Manolo , qui amb un reptant: "os espero arriba" comença la conya matutina.
Això promet , si senyor !.
Quan arribem al coll de Jou , foto de rigor i al anar a pedalar , cony la roda baixa. I això que ahir vaig revisar les pressions. Torno a inflar i cap amunt.
Sols fem una pedalada i comencen a caure algunes gotes. Ai , ai , ai que això es veu molt negre .
Una negror al darrera del Puig de les Morreres i que es va acostant ens indiquen que la cosa pot ser tremenda.
Iniciem el tramet de pedra i quan fem les primeres paelles de pedra , en Gerard que diu , "veus com no n'hi havia per tant" . Pam un tro sec. Al cap de poc comença a ploure. No te'n pots enfotre del temps !.
Parem a posar-nos el xubasquero i gairebé sols és fer-ho i ja no plou més. Total que continuem pujant i al cap de poc l'Isi que diu que para a treure-se'l.
Nosaltres proseguim i ens arribem al Mirador , on avui si fem la bestiessa que el Gerard no tenia feta. Al seu interior un moneda traçable que té com a objectiu fer geocachings de més de 1000m d'alçada. Avui li podem fer una ajudeta , no !.
No arriba l'Isi , cosa que trobem un xic rara doncs normalment i gairebé com un acte reflexe fem aquesta paradeta aqui on tenim una privilegiada vista de Sant Llorenc , Busa , el pantà i del Santuari de Lord.
Trucada perduda d'ell , falta de cobertura per nosaltres , vaja que continuem pujant i al final el tema ha estat que ha continuat i ja està al Refugi de Bages.Nosaltres ens hi arribem en uns pocs minutets més tard amb la gana ja feta i disposats a fer els honors.
Mentres estem esmorçant , uns catalegs dels "Pedales del mundo" ens donen a coneixer la darrera incorporació a la seva ja llarga llista , la Pedals del Pedraforca . Deixant a banda el tema purament comercial que no es poc, la cosa promet. A la llibreta dels temes pendents (i ja van....) .
Retornem a les nostres bicis , encara no portem ni 7 quilòmetres , si ho mirem en percentatge un 10% de la ruta , és per deixar-ho correr !.
Baixem fins al bar de les pistes i comencem a pujar per elles tot aprofitant que avui , segurament ,mai se sap aqui dalt a la muntanya: No trobarem ni neu ni esquiadors !.
Personalment tot i els meus origens "carreteirus" prefereixo l'opció offroad a tindre que anar per la pista asfaltada dels parkings. Amb en Manolo recordem la "glaçant" experiència d'enguany a la raquetada nocturna.
Quan passem el parking d'Estivella comencem a pujar cadascú al seu ritmet, la processó és molt llarga i el ciri molt curt. Anar fent. Paciència i pa torrat. Tota l'artilleria de refranys per aquests moments...!.
Al reagrupament al trencall per on tornarem , el Manolo està fent manteniment de la roda del darrera tot tensant els radis. Ai quina por !.
Proseguim la ruta que amb relativa facilitat ens porta fins al trencall del Tossal d'Estivella , el nostre sostre de la sortida d'avui. Ara toca baixar , de fet el tram de més fort pendent i amb pedra solta tant l'Isi com jo som un perill , anem patosos , patosos. Decidim anar per la pista i evitar el baixar pel dret . No juguem que la palla va cara !.
Ara portem uns 15 quilometrets i gairebé son les dotze del migdia. Aprofitem el fet d'entrar als dominis de l'estació d'esqui de fons de Tuixent La Vansa tot fent un geocaching.
Llavors el Manolo se'ns perd tot marxant cap a l'abeurador que hi ha al fons del prat. Quan reinicim la ruta tot seguint el track , el cridem varies vegades i no ens respon.
Al final l'esperem a dalt del coll i quan anem a peu a veure que carai està fent , el veiem reemprendre la ruta i ens fot canya: "Carai que no me dejais en paz , que me ha dado un retortijón...". No si quan la cosa apreta , apreta !
Baixem cap el mirador de l'Arp on podem veure d'aprop , alguns més que altres , la vida contemplativa de les vaques. Quina enveja aquesta calma !.
Reemprenem la ruta fins el parking i baixem per la carretera fins a Coll de Port.
En aquest punt porto varis tracks i tots coincideixen en baixar tot seguint inicialment el GR. Els primers metres serveixen per fer por , doncs sols passar la valla sembla que la cosa s'enfila , però vint metres després vindrà una bona baixada.
Descobrim un cami preciós , d'aquells que dona gust passar amb uns paisatges que et deixen bocabadat. Quines vistes del Pirineu i del nostre objectiu: Tuixent.
Quan arribem al riu , la ruta ens obre dues possibilitats reflexades en els tracks que portem , per una banda seguir a ma esquerra tot baixant seguint la llitera del riu o bé seguir el GR que veiem s'enfila a dreta fort cap amunt.
Les ganes d'arribar a dinar i la pròpia llei de la gravetat ens fa decantar la balança i decidim baixar per la via directa. Cap a l'esquerra ,som-hi !.
Sort en tenim , al cap de poc tornem a veure com el cel s'encapota i quan estem als darrers metres abans de Tuixent ens comencen a caure algunes gotes.
Arribem just a temps a Tuixent i anem directament a cal Farragetes on ens acullen amb gran hospitalitat. Tant és així que tant l'Isi i el Gerard tanquen les bicis al pati interior que la mestressa ens brinda.
En Manolo i jo deixem que la gent admiri la mecànica Cannondale ...o millor, ara que les tenim lligades a la plaça, ja ens està bé !
Dinem amb tota la parsimònia que l'ocasió es mereix, dues hores entre tormentades de nord que ens asseguren passen ràpid , i de fet , així passa !.
Aquest temps fa que inclús sigui possible que l'Isi faci una becaina.
Quan acabem omplim a la font i desfem el cami en direcció al coll de Port.
Una parella de ciclistes comparteix uns metres amb nosaltres fins que les primeres rampes de la pujada fa que afluixin el ritme. Estan fent la Pedals del Pedraforca "sui generis" i ens diuen que dirigueixen cap a Gòsol.
Començo a notar el pes de la sortida de fer a peu el recorregut de la Punktrail de Calaf ,que vaig fer abans d'ahir dijous. Ahir anava com un robot , semblava el puto Mazinger Z de la meva infantesa , però... rovellat !.
Sort que diuen que el correr i el pedalar fan servir musculatures diferents.Si és així , avui li fotarem canya per l'altra banda !.
A la zona dels prats fem una paradeta per reposar forces , reagrupar i així encarar la zona final de la pujada fins a coll de Port amb més calma.
A coll de Port fem el trago. Els seus nous amos encara no han acabat de situar-se en la nova tasca de dur el refugi però se'ls veu il.lusionats.
Reemprenem la marxa , ara toca un tramet dels pestosos , la pujada fins a peu de les pistes d'esqui de fons de Tuixent-la Vansa. Si quan hem baixat ja s'ha fet llarg,... !.
Un cop arribem a l'estació deixem l'asfalt i pujem pels camins . La pujada es fa força bé i quan arribem a la zona davant la Tossa Pelada decidim tirar pel cami que va per l'esquerra sense tindre que pujar a Estivella per després tornar a baixar.
L'opció apuntada inicialment de pujar al Pedró dels Quatre Batlles i tornar al coll de Jou per aquesta banda, la deixarem per un altre dia.I mira que avui era el dia perfecte doncs erem 4 , el nombre perfecte per fer el cim !
Rapidament ens arribem al parking d'Estivella on veiem unes curioses bicis que avancen a gran velocitat respecte l'assossegat pedaleig de qui les monta. Són les bicis elèctriques BEasyByke que es poden llogar al mateix refugi. Una opció menys cansada de fer ruta que la que hem triat nosaltres.
Tirem pel dret per anar cap a l'heliport , d'aquesta manera ens estalviem baixar per després tornar a pujar.
Un darrer esforç per coronar el darrer repetxó i ja la gravetat ens durà per si mateixa fins la zona de parking on donem per acabada la ruta .
Una ruta que ens deixa un bon gust i que pot ser un tastet d'una possible ruta Calaf-Andorra més off-road per un futur. Anirem informant !.
Track wikiloc Fotos Picasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada