La poca coincidència ens els nostres calendaris feia que el temps anés corrent. Semblava que no seria possible però finalment varem poder montar la sortideta. Això si amb 4 mesos de retard... però com diuen , més val tard que mai ! ("Renfe dixit ").
Quedem a les set del matí al Rosa. Serem en Gerard , el Manolo , en Joel i el nostre mestre de cerimònies, en Manel que ens ha de guiar en els afers tècnics i "muntanyerus".
Al final en Toni Illa , el campaner de Calaf , l'altre experimentat muntanyero , geocatxer eventual que tenia previst vindre , per motius de salut no ha pogut ser. Que et milloris Toni !.
Ell havia de dur una corda de 50m com la que porta en Manel , jo en duc una de 70m i el Manolo ...la de 2m ...por si acaso , com diu ell !
Després d'una mica de volteta per anar a buscar la zona de parking. Tossut i errat jo , en que el cami del parking era prop de Vinya Nova....Ja ho diuen que s'ha de llegir més !
Finalment poc abans de les vuit aparquem el cotxe i comencem a caminar tot enfilant el sender marcat amb punts blancs .
Bé una mica encara adormits doncs no portem ni 400m quan recordo que m'he oblidat el casc al cotxe. Mitja volta i ara torno !.
Carai com esbufego i això que enguany vaig prometre que aniria a provar això del correr a la Punktrail de Calaf .
De fet l'any passat vaig mirar d'apuntar-me a darrera hora i ... estaven tancades les inscripcions (És cert , però la veritat quina sort la meva i quina excusa tant bona , no !) .
Amb el meu casc recuperat , em retrobo amb els meus companys que estan fent-la petar.
Proseguim el cami tot pujant. Ara al cap de poca estona cal que deixem les marques blanques per seguir-ne unes de blaves , cosa que fa que ens perdem momentaniament , i ens obliga a girar cua.
Mentre caminem anem comentant el vol de l'home ocell , Alexander Polli , tot passant la Roca Foradada volant .
El fet de que a l'anterior sortida varem anar a buscar un catxé a aquell lloc fa que ens resulti increible la gesta.
L'estretor del lloc fa que no podem ni fer-nos idea del increible control del cos que han de tindre ...i si la cosa es desclitxa...marramiau !. Quan veus aquestes coses ...tot et cau al terra !
Retornant a la ruta , ara el cami o millor el sender mig marcat s'enfila de valent i en alguns trams l'adherència del calçat queda força compromesa.Sort que el terreny està sec. Això amb la pedra molla ha de ser ...!
Guanyem alçada facilment fins arribar a la zona dels Pallers, amb les seves curioses formes.
Bé m'agradaria saber si hi ha alguna zona d'aquesta màgica muntanya de Montserat que no tingui aquest encant. El de poder imaginar formes , animals , essers , personatges o qualsevol cosa que ha fet donar noms tant curiosos a cadascun dels indrets. Alguns són força evidents i fàcils d'identificar. Altres , la veritat ...cal fotre-li imaginació al tema!.
Entronquem amb el cami de la Portella i a través dels passos amb força vegetació i ombrívols ens arribem fins el nostre primer objectiu, el Refugi Vicenç Barbé on teniem previst fer una mica d'esmorzar.
Al Manel li dic que si vol fer un catxé proper aprofiti , doncs estem a sols una vintena de metres d'un d'ells.
Ens hi atansem tots dos ,doncs la resta ja el coneix d'aquella memorable sortida per l'event dels 10 anys de geocaching a Catalunya.
I tant si va ser memorable!. Sovint encara em retreuen el tema del dinar..., que ens varem tindre que repartir tots plegats com a bons germans !
En Manel i en Gerard, decideixen anar al Refugi a fer el trago , però un sospitòs rètol de "tornem en vint minuts" fan que això sigui sols una declaració de bones intencions.
Referent al tema dels rètols d'aquest tipus encara recordo , avui amb un punt d'humor , però en el seu moment amb una mala llet terrible , el rètol de: "Obert tot l'any" que hi havia al bar dels Rasos de Peguera. La de garrotades gratuïtes que se'n va emportar la maquineta de coca-coles que hi havia al costat de la porta. Ah ! i la cosa no era un fet aïllat i excepcional , doncs es va repetir com a mínim una altra vegada si no recordo malament !. Cosa que encara fa emprenyar més encara , però és que això no es fa home , ...i menys a un lloc on una coca cola et costa una bona suada després d'aquesta llarga i dura ascensió bergadana !.
Mentre ens estem menjant els entrepans i tot discutint amb en Manolo sobre quines són les muntanyes que veiem al nostre davant a la llunyania , van passant varies colles de caminants, cadascun al seu ritme alguns esbufegant més que altres , uns van a "apagar" focs i altres ...el foc ja el trobaran apagat !.
Ara els faig la meva proposta , consistent en atansar-nos al geocaching de Montserrat , el primer. El decà d'aquesta bogeria que tants bons moments ens està donant.
Segons vaig veure ahir al seu inventari figura que conté un objecte rastrejable , la Vamba Groga d'en Seping que precisament és una "germana" de la que porto jo al damunt, la Vamba negra , amb el mateix objectiu , visitar els geocachings més dificils de Catalunya.
Som-hi des d'aqui és relativament senzill arribar-hi i així podem ajudar a ambdues a proseguir la seva missió.
Acabem de menjar i continuem la nostra ruta , tot anant cap el coll d'Agulles i d'allà ens arribem fins el tresor. Poc abans d'arribar, ens creuem amb un grup molt nombrós que ens trenca els esquemes de que aquesta zona és poc transitada.
Arribem a la zona zero i obrim la caixeta de marres. Mala sort l'objecte no hi és !. Creiem que algú s'ens ha avançat, malauradament algú l'ha agafat i no ha logejat. Que hi farem . De fet el mateix catxé ja sabiem que havia sofert fa uns mesos un espoli i la caixa tipus militar Ammobox havia estat "susbstituïda" per una de plàstic.
Algú se'n va encapritxar i se la va endur , deixant això si tot el contingut dins bosses de plàstic. Quins pebrots ! Com diu aquell famós anunci d'Aquarius "el ser humano és extraordinario !"
Fem la foto de rigor amb la càmera que hi ha al seu interior i reculem fins el trencall del pas dels Princeps a prop del refugi on retornarem al nostre recorregut cap el clot dels cargols .
Poc abans de la cruïlla , podem veure una bella , però segons com perillosa imatge: dues cries de senglars que estan fent de les seves darrera els arbres. La segura presència de la mare pels voltants fa que proseguim la marxa amb celeritat , no sigui cas que vivim de prop un capitol d'instint maternal.
Un lleuger dubte al trobar el poc marcat inici del sender marcat sols timidament amb unes fites i comencem a veure les marques blaves que ens han de dur a l'inici de la via del Clot dels Cargols.
Una tremenda mosquitada , en alguns llocs són la única pega a aquest tram que passa per llocs fora dels camins més transitats.
De fet un cop arribem als primers blocs de pedra els mosquits desapareixen.
Ara toca equipar-se i comencem a treure "arnesos" i "ferrus" de les motxilles i procedim a guarnir-nos per l'ocasió.
Una breu però més que entenedora classe pràctica per part d'en Manel i comencem a baixar pel primer rappel.
Jo portava algun element novedós per posar en pràctica de cara a fer el forat de la Bòfia de la manera més descansada, però al final em foten crits. Anem a lo tradicional , el vuit de tota la vida . Ja farem experiments un altre dia amb calma i paciència. Avui, com diuen , és tard i vol ploure ...!
Amb en Manel obrint via i en Gerard tancant-la anem encadenant els diferents rappels d'aquest descens de relativa nova obertura doncs sembla que la primera baixada és d'inicis del 2007.
Després del primer rappel de 15 metres un parell de pasos més baixos que també fem amb les cordes i ens arribem ja al rappel llarg del dia, el de 42 metres.
Quan estem esperant veiem com ja comença a fer un solet de valent i al baixar jo , la resta ja estan a sota l'ombra esperant.
Continuem baixant i per poc no ens despistem i comencem a descendre el rappel de 22m.
La caixeta és troba just abans de la reunió.
Mira que si anem a Roma i no veiem al Papa !.
Logejem rapidament , hi deixem el trackable Vamba negra i som-hi avall.
Ara toca la part final. El pas pel mig del caos de grans blocs. Una zona amb gegantins blocs encastrats com si fos un desgavell i que ens permeten d'una manera breu com si fos un avenc entrar a les entranyes de la terra .
Això ens obliga a posar-nos els frontals al estar sense iluminar el pas engorjat. Una zona força divertida.
Després d'un parell de petits rappels , sortim de nou a la llum i donem per acabada la nostra aventura.
Quan sols falta el Gerard, per acabar de baixar una parella d'escaladors passen caminant pel nostre costat.
Nosaltres ens treiem els ferrus i arnesos i ens disposem a començar a caminar cap el parking del cotxe.
Llavors bé una historia gairebé de por: Primer comencem a caminar pel sender que surt cap a esquerra tot reseguint el corriol que està marcat. Veient que la cosa no sembla que continui cap avall. Girem cua i retornem fins la sortida de clot i seguim el corriol per on venien els escaladors, fins que de cop . Cony també s'acaba el corriol !.
El gps no ajuda gaire doncs ens fot el boig i ens indica un pas per sobre que no fa pinta de ser-hi.
Retornem a la sortida del Clot, seguim les passes de la parelleta escaladora i anem a parar just al final del corriol on els veiem ja emparrats. Pregunta de rigor de com nassos sortim d'allà !. Deuen pensar que venim de la capital...!
Al final novament girar cua , passar per davant de la sortida del Clot , ens la sabem de memòria ja ! i agafem el sender mirant de trobar un trencall poc fressat que finalment trobem.
Carai amb aquests nervis em perdut bous i esquelles !. I el Manel que deia que havia de ser d'hora a casa !.
Una bona torradora per aquest paratge mig desèrtic tot seguint el corriol. Sort que és de baixada !
Finalment arribem al cotxe, que està "calentet,calentet".
Aprofitem l'estoneta que l'aire condicionat treballi refredant el tema per fer la foto de rigor i cap a Calaf hi falta gent !.
Foto Picasa Track wikiloc (Roc Jumper) Ressenya Geocaching Clot dels Cargols
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada