No puc evitar recordar amb certa nostalgia aquella primera edició de la Marxa del Terme que varem fer amb ell fa un grapat d'anys , al 98 sortint del mateix lloc que avui , del Parc de l'Agulla i agafant la ruta cap a Santpedor tot passant pels Aiguamolls de la Bòbila i després anar al bosc de Suanya on varem esmorzar.
I el més bo del tema , precisament l'Oriol la va fer amb vambes i pedals automàtics al deixar-se les d'anar amb bici a casa !
Avui la volteta tindrà algunes variants que li donaran sal i pebre al tema. De fet quan algú li pregunta a l'Oriol sobre les sabatilles amfibies que porta , sobre si ens caldrà travessar rieres, la resposta positiva i un lleuger somriure de complicitat ens donen una pista de que la cosa promet !. Bages prepara't que arriben els de Calaf !.
Hem quedat a les 8 del matí al parking on ja hi trobem al Gerard , l'home de la puntualitat.
Al cap d'una estona es presenta l'Oriol amb la seva nova , llargaruda i esbelta novia . Sembla ser que el "llarg" test de Sitges amb les rodes altes ha donat el seu fruit...
Avui som la desena , el nostre guia espiritual l'Uri , Gerard , Joel , Ribi ,els dos germans Selva l'Isi i el Jordi , Manolo , Manel Malet , l'Ignacio que està a punt d'ajuntar-se amb una altra colla al errar el lloc exacte del parking i jo els que formem aquesta comitiva calafina.
Amb el marc del les muntanyes de Montserrat , fem foto de grup , millor dues per culpa d'un parell d'espontanis que se'ns colen a la primera , i comencem a pedalar de manera enfilada pel caminet de la Sèquia en direcció cap a Sant Iscle. Aquest cami no és pas qüestió d'anar una mica adormilat o en alguns passos pots anar a remullar-te !.
El cel es troba ple d'altres bojos, els dels globus aerostàtics que aprofiten les primeres hores per fer els seus vols.
Avui però no anem perseguint-los com varem fer amb en Joan Garriga a la POGA , aquella curiositat de barreja de bicicleta, orientació i globus aerostatic que vam fer a finals dels 90's quan tot just començavem amb l'Anbaso. Fins i tot varem sortir al Temps d'Aventura ...!
El fred que haviem previst ahir a la reunió no es tant , però els culottes llargs no hi fan cap nosa. Els més valents que han sortit amb pantalons curts remugen i això vol dir que de moment l'hem encertat.
Aquest tram és molt recomenable fer amb familia però a peu doncs la proximitat de la sèquia no et deixaria tocar la camisa a l'esquena si a l'estretor d'algun pas li sumes els constants canvis de direcció dels més xics amb les bicicletes.
Millor a peu ...i sense esverades !.
Amb una mitja horeta per les paradetes del gui que ens dona unes pinzellades dels punts per on passem , ens arribem al poligon de Santpedor , però fem una volteta a buscar el cami que travessa la carretera per anar a parar a l'ermita de Santa Anna i Santa Maria de Claret , un lloc de forta devoció pels bagencs.
Ara tot seguint el gps de l'Uri , fem una mica de bucle amb alguna reculada inclosa (no es pot fer cas a aquests trastos...!) i finalment encarem camins que ens resulten familiars d'alguna Hivernal del Bages.
Així de nou som a Santpedor a la zona poliesportiva a l'altra banda del camp de futbol que porta el nom del segon santpedorenc més famós després del Timbaler del Bruc. Reagrupem i anem a travessar la població tot rememorant les arribades que feiem a una altra clàssica que monta el club 2x2, la Berga-Santpedor.
Travessem la població per encarar cap al restaurant Cal Ramon, anys enrrera solitari i apartat del nucli urbà . Avui després de la bombolla immobiliaria gairebé engolit pels nous edificis.
El nostre guia ens mostra com la línia recta tot i ser la més curta en unir dos punts , també sol ser la més aburrida. Solució: fem una mica de ziga ziga per despistar al personal i de pas fer alguna margera extra que t'obliguin a fer gimnasia. No parar , el lema és no parar !.
Pas per l'ermita de Sant Francesc i anem a buscar el cami de Joncadella. Aqui una aturadeta per treure's les punxes de la mà dreta d'un Manolo que li fot una involuntaria garrotada a un punxegut cardo.
Els plans per pista ample i la posibilitat de rodar una mica més ràpid fan que la colleta es trenqui momentaniament.
Reagrupem i pugem al marge per veure més de prop les instal.lacions de la presó. Un mosso ens fa de manera cordial un retret per la nostra posició. Sort que no em fa esborrar la foto que acabo de fer com pretenien fer-ho la guardia civil en aquell episodis a Benabarre.
Continuem per passar per costat de Joncadella. Alguns aqui a ca l'Anton ens hi quedariem a esmorzar de bon grat , però la ruta continua doncs tenim taula reservada a Monistrolet. Vinga som-hi !.
Encarem el corriol que baixa per anar a la fortament transitada carretera de Cardona que travessem amb molta atenció.
Uns metres i arribem a un altre dels llocs que varem coneixer gràcies al geocaching , el Casal Rojas, un lloc curiós fruit del somni d'en Josep Rojas i Miró , un enamorat i mecenes de l'art.
Malauradament la seva mort ha fet que el lloc estigui una mica descuidat.
A veure si els seus succesors continuen la seva tasca. Val la pena donar un volt pels patis per veure curiositats !.
Fem el tramet asfaltat fins la carretera vella de Manresa , travessem el pont i enllacem de nou amb el cami que puja cap a Collbaix, el nostre sostre de la sortida d'avui , amb uns primers quilòmetres ombrívols i plens de vegetació, que fan que sigui un plaer anar pedalant per aquest entorn.
Són quarts d'onze i ara el sol ja apreta de valent La gent comença a tindre calor i gana a parts iguals , com l'Isi que aprofita una de les paradetes per treure roba tot treient-se els camals.
Deixem el cami principal per provar sort amb un corriol que de cop s'ens acaba. reculem uns metres fins a trobar un nou corriol que ara si que ens puja de pet cap el cim tot seguint les marques de GR.
Als peus de la senyera , i demostrant que aquest mon és ben petit uns vells coneguts amb les vambes posades: en Ferran Villalba , en Josep Garriga i l'Antonino Mestres que estan acabant d'esmorzar amb una bona vista als seus peus.
Fem petar la xerrada . Tirem alguna foto , l'Isi fa de fotograf improvisat , ell sempre tant servicial , especialment quan es tracta de "damas en apuros", i tornem a agafar les bicis per baixar cap a Monistrolet. Vinga , que és tard i vol ploure !.
Primers metres de l'esplanada ciclables, però al cap de poc es transformen en pasos trialeros de baixar amb la bici al coll...o allà on puguis !.
Arribem a la pista . Lleugera alegria un tram de baixada ciclable, però al nostre davant una pujada de les que m'agraden . De les d'agafar-te de valent.
He de fotre el peu al terra. Malament anem !. No estem en forma. Un altre dia serà !.
Ara si que arribem al final de la pujada i ja baixem fins Monistrolet.
Bé els darrers metres la liem de nou fins que finalment anem pel cami rural asfaltat. Fi de trajecte fins ara. Cal Planell , on ja ens tenen la taula parada i el dinar-esmorzar mig fet.
Sort en tenim , són tres quarts de dotze. Ni amb l'ajust de l'hora de Canaries no aniriem bé. I jo sols amb un got d'orxata ...i això que no és Quaresma per fer dejuni !
Curiosament , sota els tendalls passa un aire tant fi que fa que el moment de l'esmorzar sigui el de més fred de tot el dia. Això però no ens impedeix de fotre'ns un bon fart de riure.
Al fer els cafés , i sense que els xupitos en siguin un element d'ajuda , surten un parell de projectes amb força, repetir la ruta del Cister que sols falta acabar de posar la data i l'opció de recuperar una sortida que varem deixar inacabada fa una colla d'anys : La Calaf-Canet de Mar.
Aquesta aventura que varem fer l'any 96 travessaba en dues jornades diferents parcs, el de Montserrat , la Serra de l'Obac , Sant Miquel del Fai , el Montseny , el corredor del Montnegre i havia d'acabar a Canet de Mar.
Malauradament la història va acabar abans d'hora i ens varem retirar a Sant Celoni una mica amb la cua entre les cames i un ambient crispat.
Inclús quinze dies més tard l'Isi va tornar al lloc de la retirada per comprovar el poc que ens faltava per la seva finalització. Segur que avui en dia amb l'experiència l'haguessim acabat.
Però deixem-nos de records. No és mai tard i les assignatures pendents, ni pel setembre !. Cal fotre fil a l'agulla i tornar a reactivar aquesta aventura... !
Reemprenem la marxa. Són dos quarts d'una . Com els professionals que carai !. Sols sortir al solet , la cosa ja canvia. Quin fred que em patit!. Haguessim pogut esmorzar aqui fora a la solana...
Una mica d'indecisió alhora de retrobar el cami però finalment ho fem. Bingo !.
Agafem preciosos corriols que van cap a la Font de la Girada .
Ara veiem el motiu de les sabatilles de l'Oriol: Toca passar la riera ! .
Es veuen diferentes estrategies. Que si pujar els peus , que si buscar un pas alternatiu , però al final el resultat votat per majoria absoluta, el mateix: peus a l'aigüa...és el que toca ! I estava cantat de bon començament!.
Ens arribem a la curiosa Font de la Girada , aquesta extravagant construcció crida l'atenció en aquest entorn, testimoni d'altres temps i altres costums.
Més endavant al Gorg Blau hi ha gent que han canviat la seva fesomia practicament per un campament d'estiu o un dia de platja amb tendes ,tovalloles , bikinis i prenent el sol.
El recorregut amb pinzellades modernistes és mereix una nova visita amb més calma . De fet tinc pendent un dels geoamagatalls històrics de la zona, el de la Font de la Girada. La seva llargada , uns 9 quilòmetres em tiraven enrrera , però ara que els xics són més grandets mirarem de fer aquest estiu que d'aigua de moment en baixa força i el paisatge està impresionant. En Ribi s'interesa pel tema , sols és qüestió de trobar un dia.
Arribem a la Font de l'Arrel , alguns amb pirueta inclosa !. De fet tot aquest segon tram qui més qui menys toca terra , encara que sense conseqüencies. Sembla ben bé que l'esmorzar tingui un efecte negatiu sobre el sentit de l'equilibri . I que ningú pensi malament dels esmorzars de ciclistes...no tot ha de ser barretes i powergels !
Un cop reagrupats , anem a buscar l'imponent viaducte i els camins que ens portin al Xup. Aqui tenim la baixa d'en Nacho que ha de marxar directe cap a Manresa. L'opció proposada de venir amb nosaltres li allargaria notablement l'hora d'arribada.
De nou seguim el recorregut de la riera , bells pasos i algun element ens demostra que s'ha estat treballant en la preservació d'aquest recorregut , que té tot una sèrie de llocs interessants.
El borrisol de les pollancres et fot els pels de punta sols pensar que puguis tindre qualsevol alergia. I encara que no en tinguis cal anar amb la boca tancada doncs alguns trams són impressionants . Semblen imatges d'una nevada !.
Arribem a la sempre fortament transitada C-55 que ens cal travessar i seguir un tros fins el trencall de passat el pont. Són escassos 500m però tots coincidim que és el pitjor tram del dia. Maleïts cotxes !.
Una vegada tornem al cami , comencem a guanyar rapidament alçada tot veient les instal.lacions de la depuradora de Manresa als nostres peus. Al fons el sempre curiós , encisador i màgic perfil del massis de Montserrat que durant tot el matí ens ha donat el fons típic i tòpic que es pot esperar a una sortida pel Bages.
Ara ja em sobra tot. El sol està escalfant de valent i començo a anar "fregidet" , per sort ja queda el darrer tram . Inciem la baixada cap el Pont de Vilomara , amb moltes notes de color a banda i banda del cami amb una bella estampa primaveral.
Fem un tram de carretera fins agafar el cami que ens durà de nou al parking.
La ruta inicial anava fins a Sant Benet , però l'Uri sabiament decideix retallar per l'hora i tornem directament passant per la pasarel.la dels bombers al parking , on finalitza aquesta bona experiència bagenca.
Fotos Picasa Track wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada