Aquest ha estat l'eix central dels darrers missatges i les sucoses converses pel "Guasap". Tot ha girat sobre el fer pinya per fer club i altres temes "paral.lels".
Finalment la cosa ha donat els seus fruits i la proposta ha tingut força exit , permeten que aquesta tradició recuperada de fa uns anys pel Bikecalaf sigui de nou una realitat.
Serem onze ciclistes i deu bicicletes : El Presi que comparteix tandem amb l'Ignacio , en Jaume Mas,l'Isi i el Manolo amb les BTT's , en Gerard amb la bici de carretera del Presi , en Ribi , amb alguns carreteirus com en Manolo , Josep Fitó i el Colell .
Tot i la mala hora per començar a pedalar pel tema de la calor , enfilem a lo ample per l'Avinguda de la Pau amb una alegria més propia dels nens que van d'excursió.
Sols ens falta la cançoneta del Verano azul...Vinga , que Xanquete no ha muerto!
Un cop coronem a la sortida de Calaf i ens disposem a iniciar la baixada cap a Castellfollit , el tandem del Presi-Ignacio fa mostra de les seves qualitats i amb l'ajut de l'Isaac , el de cal Newton , va ocupant les primeres posicions. Això ja canviarà a la tornada , segur !.
Avui no sé si l'Ignacio té prou desarrollo. Aquest home amb la seva manera de pedalar i de portar-ho tot estrebat. Fent perillar inclús la integritat dels dentats dels "febles" plats d'alumini. Ai el Presi , ja cal que es calci !
Passem Castellfollit de llarg i comencem a fer les llargues rectes en direcció a Torà , Biosca i Sanauja amb una blavor de cel que ens enlluerna.
Al passar per sota de Ribelles , l'incident del dia : punxada al tandem . Carai amb lo bé que anavem . Ja se sap tanta gent quan no hi ha un all hi ha una ceba !
Com és ja costum tots ens bolquem a fer cadascú la seva feina específica.
Com si fos una entrada a canviar rodes de la F1: Un treu la roda , canvia la cambra ,infla , també la monta i els demes ... s'ho miren tot fent petar la xerrada . Una sincronització total !
A més a més si l'amo del tandem és el Manolo de la Michelin , quedava clar qui havia de fer els canvis de cambra , no ?.
Després d'aquests esgotadors moments , reemprenem la ruta. Ara ja ens queda ben poc per arribar a la capital de la Noguera.
Amb el nerviosisme propi dels darrers quilòmetres , coronem la pujadeta que ens dona entrada a Ponts i ens deixem anar per travessar la ciutat cap a la sortida de la població en direcció a Balaguer.
Ja dins els carrers ens creuem amb una colleta de ciclistes que segur que ja venen de buscar al flama. Tal dit tal fet , quan nosaltres ens trobem amb el cotxe de l'organització ens diuen que per poc menys de deu minuts no ens trobem amb tota la comitiva.
Bé tant si val. Ens donen la flama , que costa lo seu d'encendre , els "pidolem" unes samarretes (ja se sap "quien no llora , no mama") i vinga cap a Calaf hi falta gent.
Bé pensant-ho bé pararem a fer el traguet que fins les set de la tarda no està previst que arribem No sigui cas que fem Pasqua abans de Rams.
Fem el trago sense gaires presses per tornar a reemprendre la tasca del pedalar. Les bestiesses van amenitzant el moment i no hi ha cap pressa per sortir de l'ombreta i tornar-hi . Au vinga que l'alcaldessa ja ens deu estar esperant !
Reemprenem la marxa ara que encara podem aprofitar el ventet d'esquena que ens fa més distreta la tornada.
Aquella calma "xitxa" de la baixada va canviant per un ambient més fresquet i desfem el camí amb una mitja per damunt de les previsions dels més pesimistes.
Amb en Colell des d'aquella històrica PBP'2011 que no compartia estones de pedalada. El passat mes de maig haviem de fer plegats la BRM300 nocturna de la penya Bonavista, però al final altres compromisos no li varen fer possible. Quedem en repetir la història "d' estrankis" ara per les vacances , i a lo millor la Calaf-Benasque-Calaf.
No si per manca d'idees no serà , Aquesta agenda la tenim a petar , ja serà prou dificil encabir-ho tot ! .
La frase: "Hi ha més dies que llangonisses" , aqui se'ns queda curta.
Tots els plans fins Castellfollit els anem fent més o menys agrupats, però quan la carretera comença a picar cap amunt , les coses van canviant i la trencadissa és inevitable.
Sort del reagrupament que fem a dalt a cal Tinets abans d'entrar al poble.
Entrega del fanalet i discurs de l'alcaldesa.del text d'en Mn. Pladevall tot recordant l'origen d'aquesta festa.
Tot plegat ens dona una idea de lo relatiu : Els pioners que varen anar a buscar la Flama en temps de la clandestinitat varen posar en perill la seva vida creuant el Pirineu per aquesta bella causa i avui ens semblava que patir una mica de calor no tenia sentit !.
Vinga ja li podem fotre foc a la foguera !
A través dels ulls il.lusionats dels nens podrem viure aquesta festa amb una renovada emoció.
Fotos Picasa Info Ajuntament Calaf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada