Quedem a les set ...o més ben dit una mica més tard, hora Isi , al final som l'Isi (home si l'organitzador no ve , malament aniriem...) , en Manolo (el segon organitzador , encara que ell no ho sapigués...) , en Dani ,que s'apunta a totes les sortides (enrredades) mítiques i jo.
Abans d'arribar a Cambrils , quan som a l'indret del monument fet en motiu del pas del Tour de França s'endevina un dia ben despejat doncs no es veu cap núvol a l'horitzó i tenim una magnifica vista de Montserrat (la de sempre , doncs a la nostra esquerra hi ha una formació que rep el nom de les Montserratines per la seva semblança amb ella) i el Montseny tot just quan està sortint el sol del darrera de les muntanyes.
Arribem a Cambrils, aparquem a Ca l'Agustí , descarreguem les bicis, ens acabem de vestir de romans i anem a iniciar la pujadeta per asfalt d'uns quatre quilòmetres fins a trobar el camí que puja cap el Pedró.
L'Isi ens mostra part dels "seus" reis , unes sabatilles Mavic de Gore-tex que fan bona pinta per condicions una mica extremes. A veure que tal van. De fet avui ja podran mostrar una mica les seves aptituds!.
La pista inicial combina camins amples engravillats amb un parell de trams emportlanats. Sort n'hi ha doncs algun tramet de cami vell que s'intueix sembla més un pedregar que una altra cosa i segur que la pujada en els trams més costeruts no seria damunt la bici amb tanta facilitat.
Aprofitant un reagrupament per treure'm una mica de roba (mai n'aprendre prou !) , ens aturem a costat d'una mena de mirador per contemplar una curiosa bauma amb les restes d'unes edificacions on inclús hi ha un carro que li dona una imatge bucòlica digna de veure.
Ara la pista va pujant suaument deixant impressionants vistes a la nostra dreta de la serra de Turp , amb uns espectaculars penyasegats on encara en Manolo hi veu alguna trialera . No hi ha manera ! .
Una lleugera baixada , malament doncs tot el que hem baixat s'ha de pujar ,i ens arribem a uns prats on veiem uns cavalls que campen lliurement.
Despres de passar uns camps de les reconegudes patates de Cambrils (com a mínim la seva fama es pot comprovar despres d'un bona suada a la muntanya a ca l'Agustí , com nosaltres hem fet !) i d'unes lliçons de com fer foc quan no portem llumins per part del duo Isi-Manolo ...sense exit per cert ! ens arribem al Pla Gran on fem una mica de volteta al errar el cami .
Tornem a enfilar la pista correcta i despres d'una petita aturada per fer una mica de mecànica , doncs al Manolo li rasquen les pastilles de fre ( sort n'hi ha de que va frenat del darrera !) finalment ens arribem a un pla on ens disposem a esmorzar , tot i que per posar-nos a repar del vent que comença a insinuar-se ens fotem a la paret com si fossim la mare de Deu a l'altar !.
Al nostre davant , a lo lluny i a baix podem, veure el castell d'Oden i l'antiga escola on sempre fem la parada a la Ruta de l'Aigua.
Deu n'hi do de l'alçada a la que estem ara mateix. D'això s'en diu un esmorzar d'altura. De fet l'Isi va ben preparat i fins i tot porta un parell de cerveses negres que ens anem passant juntament amb la famosa "leche de Iak" del Manolo (potser el seu secret...?) . Tot plegat ens serveix per amenitzar un esmorzar que es converteix com tota la pujada en una mena de discurs filosòfic amb una gran quantitat de dites i frases suficients per començar la nostra particular enciclopedia del bon viure. Deu ser coses de l'alçada!.
Tornem a continuar la pedalada. Ara anem pel bosc cada vegada més a descobert i ens comencem a trobar amb un fort vent de nord que ens dificulta la nostra ascensió.
En Dani no va molt fi i quedem que anirà pujant fins on pugui .
Coronem el Gespeguera amb una ventolera impressionant. Foto de rigor ...gairebé mortis, patint més per la càmara no l'haguem d'anar a buscar a cal collins i proseguim rapidament cap el nou cim. Fem tot el pla de la carena amb fortes rafegues laterals que et dominen la bici i ens fan posar peu a terra en més d'una ocasió.
No hem vist a ningú des que hem sortit del cotxe i ara quan estem arribant al cim coincidim amb un parell de colles d'excursionistes que estan a punt de coronar com nosaltres.
Baixem per encarar de nou el Gespeguera que sens dubte en aquests indrets és el campió en quant a rafegues de vent cada vegada que hi he passat.
Ara baixant als llocs més desprotegits del vent hi ha algun moment en que semblem més trialeros o equilibristes damunt les bicis que una altra cosa .
La baixada un cop passat aquesta zona ventosa , es converteix en una guapada, encara que força esgotadora. Deu n'hi do del que hem pujat !. I semblava que no!.
Al mirador on abans haviem esmorzat finalment veiem a l'altra banda del Prat Gran en David que va tirant.Li fotem una escridassada i continuem baixant .
Quan l'atrapem ens comenta que ha passat un fred de collins a les mans i que a més a més s'ha quedat sense mòbil. Vaja com diuen "la guinda al pastel". Ara ja gairebé és tot baixada i ens espera unes patates que en diferentes opcions tots tastem a ca l'Agustí on el foc a terra ens fa treure els colors.
S'anoten un parell de propostes: una pujada nadant pel riu , quan faci caloreta! i anar a veure les germanes bessones de les muntanyes de Montserrat, les Montserratines.
No si de propostes les que vulguis, el que falta són dies !.
Fotos picasa Track wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada