2012/02/26

20120226 BTT A buscar el Dolmen de Casacremada

Poca gent al Rosa. Es veu que el Carnestoltes ha fet de les seves i al Rosa sols hi ha els "carreteirus" Pep i Pep , que avui estan una mica mandrosos i no els ve d'aqui de començar a pedalar i per part dels "mountainbikerus" l'Isi, Manolo , Manel i jo.

Com gairebé sempre sense ruta definida , faig un parell de propostes que tenia en ment: anar cap a  Torà a la torre de Vallferosa o acabar la feina començada fa uns dies i anar a buscar el Dolmen de Casacremada.

Guanya aquesta darrera opció això si avui anirem primer cap a Pinós tot passant per Enfesta, no sigui que s'ens foti tard de nou !.

I parlant de Dolmens , en Manel em comenta la presència d'un de nou (bé la paraula "nou" no sé si és la més correcta en aquest cas i menys parlant de monuments megalítics...) el de cal Marquet prop de la Grevalosa , entre Castellar i Castellfollit del Boix. Un altre dia serà, és una zona a visitar i després podem anar a gronxar-nos a les Baumes de Palaci !.

Tirem cap a Calonge on li mostrem al Manolo una vella pujada de les impossibles , a veure si s'anima, la del pernil a l'antiga festa del soci del club Calonge. Ara tenim tard i ho deixem per un altre dia, però és un bon lloc per provar aquests reptes.

A Enfesta en Manel em fa adonar de la nova "campana" que hi ha al casalot. Ara una mitja lluna no deixa dubtes de l'origen dels nous amos.
Ha començat la re-reconquesta...en fa tota la pinta ! Despertaferro !

En Manel diu que no es troba gaire fi , abans d'ahir no va dormir gaire i avui la pujada se li fot costa amunt , mai millor dit. Anem fent , no tenim tard.

Quan passem per costat del mas enrrunat sentim una bafarada , Un porc mort que gairebé surt del contenidor. Si no el retiren aviat això serà una "porcada"...


Baixem fins l'Hostal del vent i comencem la llarga pujada final fins arribar-nos al Santuari de Pinós on farem l'esmorzar i de pas en resguardarem d'aquest cony de vent que sempre bufa . No podia ser a un altre lloc més idoni la rosa dels vents ,no ...!

Caçadors, endureros, "tot terrenerus" , caminants i ciclistes compartim també taula, en el sentit literal de la paraula,  doncs avui la distribució de les taules fa que en algún moment sigui dificil distinguir a quina colla pertanyem. Segurament no ens diriem ni mu en altres ocasions o en una ciutat però és aquesta màgia del cap de setmana i d'estar al camp .

Després del moment mític del cafè ... i algú gotes , reemprenem la ruta , ara toca una bona baixada per asfalt i ens cal abrigar-nos una mica. Estavem molt calentets a l'Hostal!.

Al cap d'uns cinc quilòmetres arribem al dolmen. Tantes vegades que hi haviem passat pel davant i cap de nosaltres s'hi havia fixat.

Coses del geocaching que et fa veure les coses amb una altra òptica !.

Ens fem les fotos de rigor i llavors s'obren varies opcions de tornada: directament cap a Pinos , anar cap a Ardèvol i tornar per Torà o fer una mica d'aventura i anar a buscar un cami que enllaci amb el cami de l'altre dia. La colleta d'avui és breu però aventurera i decidim provar sort , tot prenent el cami que surt de costat del dolmen mateix.

La ruta va passant per bells entorns molt típics solsonins , encara que castigats pels focs amb una bona part del cami coincidint amb la ruta de la sal de pinos a cardona . Al poc veiem la senyalització d'un altre dolmen,de fet estem al mig d'una ruta dels dolmens , que un altre dia amb més calma caldrà investigar.


Tot passant unes tanques de bestiar i coincidir amb varies parades del senglar , finalment ens arribem al cami ja conegut de Matamargó a Pinós.

Tot veient l'ampli horitzó al nostre davant des d'aquesta magnífica talaia , de nou torna a sortir l'esperit aventurer , tot veient un trinxat cami que baixa als nostres peus i que ens pot atansar a Vallmanya, la resposta és unànime:  Som-hi !

Vigilem amb les tanques pel bestiar, no sigui cas que fem un sobtat espectacle del Cirque du Soleil sobre rodes i anem trobant cami fins que arribem a la pista avui asfaltada que arriba a Vallmanya , tot passant per alguns trams on l'Isi rememora el pas històric del Rallye Catalunya Costa Brava i ens explica la polèmica curva de la retallada del recordat i malograt Henri Toivonen. Quins temps !

Passat Vallmanya iniciem la pujada llargueta que al agafar amb calma i al fer un reagrupament , mentres esperem inflo la roda del darrera amb tant mala pata que degollo la vàlvula i em veig obligat a canviar la cambra. Que hi farem darrerament és la tònica general.

Ara toca planejar lleugerament fins afrontar el coll de Trilla , que es troba completament gelat. No val a badar. Em despisto un moment i em foto pel mig del cami i .. peu a terra!.Ospes quin vidre!. Per sort al Manel li passa el mateix. I jo que pensava que era un problema de les bicis velles com la meva ...sense control de tracció !.

Ara toca baixar una mica i acabar de rematar amb la darrera pujadeta al Castell de Boixadors on ens tornem a retrobar amb la colleta de caminants amb qui haviem esmorzat plegats a Pinós i que van cap a Sant Pere tot seguint el GR.

Baixem cap el Segues , fem la darrera apretadeta amb el Manolo abans d'arribar als plans de ls Fortesa i ara ja  toca el tram final del Tourmalet com diu el Manel , el pas per cal Ribalta i som-hi baixada fins Calaf .
I no són quarts de quinze. Ja era hora !

 Track wikiloc                                Fotos picasa


2012/02/19

20120219 BTT Territori apatxe Ribibike ...tot ciclable !

Després de les darreres noticies d'en Ribibike que el teniem perdut pels boscos de Castellfollit amb un xerrac obrint cami ,el fet de que diumenge s'ens presenti al Rosa fa que la ruta quedi a les seves mans i a més a més amb ell fent-nos de mestre de cerimonies , farà que no ens perdem...o menys que si anessim sols !

Som una bona colleta ,en Ribi , Manolo, Isi , Manel , l'Ignacio i jo , tot i que ahir es va sortir per la festa d'obertura del Outdoor Center Catalunya a els Prats de rei. Una excel.lent ocasió per pedalejar i fer-se alguna foto al costat d'en Miguel Indurain.

Fan una mica de conya amb l'estat de la meva bici : tota lluenta , amb pedals nous i amortidor del darrera nou , el Fox Vanilla ha dit prou despres de gairebé tretze anys...és que aquests amortidors no duren gens. I a més sense garantia !


Tirem cap a Ferrera , trobant els camins força glaçats. Quan això es deglaci pot ser una veritable trampa .

Encarem pels plans de Conill on anirem a buscar els primers senders prop de cal Nillo , que ens foten pel mig del bosc amb algun punt on encara a falta de traçada fa que el propi Ribi dubti en alguna ocasió.

Sort en tenim d'en Manolo que ens aconsella sobre els pasos i ens dona el grau de ciclabilitat de la ruta , encara que per ell gairebé tot es ciclable.

Deu n'hi do de la feinada feta , un bon plegat d'hores gastades a desbroçar i fer pas , però que ara una vegada obert sols és qüestió d'anar mantenint.

Inclús s'hi troben alguns detalls com troncs fent de baranes per millorar el pas . Excel.lent aquesta iniciativa que és d'agraïr per descobrir noves rutes. I sense ajudes de cap estament ...!

Després d'una punxada a la meva roda del davant , reemprenem la ruta que ens dura passant per costat de cal Mardenàs en un bonic corriol fins el peu del tossal de la bala on hi ha una bona ocasió per aquells que busquin el repte en les pujades dificils.

Ara menys de mig quilòmetre pel ramal vell de la carretera i ens arribem a Castellfollit , on avui no cal discutir a quin dels dos bars anirem a esmorçar . Oi Ribi !

Fent-nos de cambrer i abusant una mica de l'amfitrió ens fotem un bon àpat , no ens ve d'una estona i fem una paradeta de les llargues:  una hora i quart , on al final torna a sortir un company de sobretaula de les darreres sortides: l'anis del mono. I no pas per tocar nadales !. Ai , ai , ai ...

Al sortir anem a buscar un vell conegut , el corriol que va fins als peus de la Malland i que teniem força oblidat doncs fa una bona pila d'anys que no hi passavem. Al sortir al cami , per no perdre el costum tornem a pujar agafant el cami que ens aproparia al castell , però que llavors triem de baixada per anar a espetegar a la Font .


Tornem a prendre uns metres del cami per novament agafar un bonic però tècnic sender que ens porta fins el cami de cal Morera. Ara anem agafant senders per arribar-nos al cami a l'indret davant l'ermita de Magrà on reemprenem el retorn , que fins dalt als plans de Conill on en Ribi ens acompanya per retornar a Castellfollit on ha quedat amb la familia.

La resta tornem per la ruta d'anada fins que per no pujar a Ferrera decidim passar cap a Sant Martí amb l'esperança de no trobar fang, cosa que malauradament no és possible ens els darrers quilòmetres (i gairebé sols metres) abans d'arribar a Calaf. Fanguem d'allò més i deixem les bicis fetes un cromo malgrat haver anat tot el dia força nets i polits.

Que hi farem , ja hauria de saber que no puc anar molt de temps amb la bici neta !

Track wikiloc                       Fotos Picasa


2012/02/05

20120205 BTT Pels terrenys del Manolo. Territori comanxe ...nevat!

Després del email-proposta rebut a mitja setmana :
En Manolo, proposa per aquest diumenge (si el fret Siberià) ho permet, una sortida a fer un Geocaching especial al " territorio comanche de Rubió "
 Sortida com cada diumenge del Rosa a les 8:00

Normes básiques:
 1.- Si la ruta te algún problema, la culpa és del Manolo
2.- Si ens perdem en algún lloc, la culpa és del Ramón Catalan
3.- Jo no tinc mai cap culpa


Amb aquestes referències ,i de bones a primeres , no és d'extranyar que hi hagi poca gent al Rosa.


A part de l'organitzador de l'event , en Manolo som: l'Isi , en Ribi ,  , en Miki Viladrich , que a darrera hora s'ha apuntat a aquesta historia , i en Joel que ahir va anar a caminada fins Castellfollit i ens avisa que ha de tornar d'hora. 


Anem cap a Solanelles on ja comencem a veure com serà la ruta d'avui: els llocs on la neu ha estat trepitjada queda convertit en una perillosa pista de patinatge que et pot fotre a terra en un clucar d'ulls. No val a badar !.
En Ribi , l'home del xerrac , ens comenta que ja té la ruta propera a Castellfollit desbrossada i que el tram és de gran bellesa. Cal montar una sortida ja i provar-la !.

Passem pels horts d'els Prats de rei i enfilem la pujada cap a can Bartomeu. Sols és el camí d'aproximació al territori comanxe i ja estem suant la "gota gorda". Ai , ai ,ai !!!.


Quan som al trencall de la carretera de les Maioles i veient que la cosa va tard, el nostre guia (espiritual) ens diu que millor anem directament per la carretera fins l'Hostal Vell doncs si baixem pel camí arribarem a mises dites.



Així doncs carretera ...i manta !


D'aquesta manera , ens arribem al trencall , moment que aprofiten en Ribi i en Joel per girar cua i tornar cap a Calaf.  Ara que venia el bó !


La mateixa entrada al camí ja és una pista de patinatge i ens torna a posar en tensió.  Passats uns metres , caiguda de l'Isi que trenca la maneta del canvi. Ja se sap , aquestes bicis noves : tot plasticot !


Anem agafant algunes congestes fins arribar al trencall que va a espetegar a la valla . Ara si que comença l'hora de la veritat. "El camino sin retorno" com ens diu en Manolo, tot donant-li emoció al tema.

Passem les bicis per damunt la valla i nosaltres passem pels filats , vigilant no quedar-nos enganxat. 



Ara comencem a seguir al "jefe" que als seus dominis es fot a correr com un boig. Per sort amb la traçada sobre la neu serà dificil que s'ens escapi.


Primer planegem però de cop comencem a baixar . Tot i que fem tramets de la sortida d'ara fa justet un any , el fet de trobar el terreny nevat li dona un caire totalment diferent. En ocasions sort en tenim de la neu que ho tapa una mica tot doncs fot pinta que hi ha força aragall i pedra. 

Així ens arribem a una esplanada on el mateix Manolo dubta de per on baixar. Ai , ai , ai . Finalment trobem el cami (?) pel mig del bosc que amb penes i treballs , tot baixant margeres ens porta fins un entorn conegut , la Font de Buimira. 


Prenem el cami que va pujant suaument fins que de cop s'encabrita amb mala llet. No és d'extranyar que estigui fort. Amb aquestes zones d'entrenament ho has d'estar per pebrots!.


Anem pujant i guanyem alçada amb poc temps.  Ara ens comenta que avui l'esmorzar el fem a casa seva. Aquest és el geocaching especial. Una bona troballa !.


Comencem a veure la seva casa al fons. Ens ve a rebre la Laika , la seva gossa que es fot a correr com boja al veure l'amo. 


Quan arribem a l'era de la casa , la Sonia ens dona la benvinguda. La sorpresa consisteix en un bon tiberi que ens té preparat, , l'excusa és el seu 39è aniversari del Manolo.  Com ben diuen els sants tenen vuitada i a més a més qualsevol excusa és perfecte per aquest tipus de celebracions!.


A la vora del foc a terra , anem fent desapareixer el formatge , la llonganissa , botifarra , coca i tot un bé de deu de menjar que ens tenia a punt.  


Per no desmereixer , també fem els honors amb els vins i fins i tot l'anis del mono , que serveix per ambientar una mica l'esmorzar...quan més grans ...!








Fa una mica de mandra tornar a pedalar , però el rellotge ens mostra que anem tard. Hem de tornar cap a casa. 


Primer anem a veure els cavalls i llavors comencem a baixar pel cami , vigilant els famosos i lliscants tubs negres , no ens facin interessar per la geologia d'una manera massa propera !.


Primer en Manolo s'escapa sol ,al deixar la gossa a la casa , però la Laika finalment s'en surt amb la seva i ens acompanya durant el cami de retorn , tot i que no estem segurs de que la roda del davant de la seva bici aguantarà , doncs la Laika no para de mossegar-la.


Els senders tant de pujada com de baixada es fan força bé , tot trepitjant la neu verge , encara que de cop comencem a trobar unes ensangonades petjades de senglar. Sols ens faltaria trobar una d'aquestes bestioles ferides , de cara i amb neu !.






El Manolo ens mostra a l'altra banda del barranc i a baix les runes de la Font Solana . I diu que hi hem de passar. Ospes quina volteta que ens falta!


Jo continuo esbarallant-me amb els meus pedals , doncs les sabatilles tenen poca sortida i queden massa sovint les cales plenes de glaç que fa impossible enganxar la cala. 


Es tard ...i vol ploure ( o millor nevar) . Ara ens toca baixar fins el pas de la riera , començar a pujar cap a les runes , seguir la pujada cap a la Font de la Solana, que per acabar de rematar , en Manolo em fa memòria que l'any passat anavem pujant damunt la bici tota l'estona. O ens fem grans o avui és diferent !.


Finalment arribem a la tanca i agafem de nou el cami . Ara torna tocar la part més perillosa. Als trams aixafats pels cotxes i glaçats tenim varis ensurts que ens fan comprovar la duresa del terra. L'Isi torna a trencar més peces. Més val que tornem a casa o es quedarà sense bici !.




Abans d'arribar a la carretera ens comença a nevar amb uns grossos flocs de neu , que n'avancen a cobrir-ho tot. 


Sort que dura poca estona , encara que l'alegria que es viu al grupet fa que sembli que ens  haguem fumat el contingut de la boseta que trobem al mig del camí !. I ja en van dos trobats!. 


En Manolo ens acompanya fins el trencall de la carretera on novament li agraïm el detall que ha tingut , i sols li podem desitjar que continui fent semblants obres ... amb aquests manobres !. Nosaltres degut a que és tard agafem la carretera per arribar el més aviat possible a Calaf.


                                Fotos