2010/10/30

20101030 Nocturna'2010

A dos quarts de vuit anem cap a la Plaça dels Arbres davant el Rosa. Enguany som menys ciclistes, no sé si la crisis també ens afecta. Jo mateix aquest matí no he pogut anar a marcar el traçat com haviem quedat i he estat a punt de no vindre i de fet no porto el Sergi com a les dues darreres edicions, però la por del fred i el fet de no haver fet migdiada ha fet que finalment ho deixem per una altra ocasió.

Gairebé sense la foto de rigor , comencem a pedalar cap a la Pineda on els de la curta capitanejats pel Manolo "de la Michelin" continuen tot recte cap a Solanelles, mentre els de la llarga anem tirant cap el cami de la Fortesa.
Passat la Fortesa fem la trialera de l'Espona , on reagrupem per anar cap a la Romagosa on tenim la pujada més forta del circuit fins el camp d'aviació. Feia un bon grapat d'anys que no passava per aquesta pujada i de fet està força arreglada.
Al passar per la vora del camp d'aviació , els llums d'un cotxe sospitós ens posen en tensió , serà aqui on tindrem la sorpresa del tunel de la Por ? . Falsa alarma , al final resulta ser en Miki Viladrich que venia tard i s'incorpora aqui a la ruta.
Tirem cap a la font de la Llavinera i abans d'arribar aqui si que ens ens trobem amb la porta d'entrada a l'infern que ens han preparat la colla .
 L'ambientació del tot genial i cada any millora en els detalls. Una bona currada , sols amb la lluminaria que portem a sobre (putos xinos i els seu focus !) potser els hi treiem una mica de la magia de la foscor. Per l'any vinent caldrà fer obligatori apagar els llums per donar un aire més de cangueli al tema i no espatllar la sorpresa que ens han preparat...

No tot és por , també ens han preparat unes coques que encara que no ens les haguem guanyat del tot pels quilòmetres que hem fet , baixen la mar de bé.

De cop veiem uns llums que ens venen pel caminet que baixa pel bosquet  ..són la colla de la pedalada curta , que es trobaran tot el recorregut de la por al reves.Una llàstima!.

Tornem a reemprendre la marxa i pujem cap a la Llavinera , fent una mica de volta turística pels seus carrerons, que ens menen cap a la carretera fins anar a travessar el pont de l'Eix . Trenquem per pujar cap a la Portella i després tirem cap a Els Prats de rei , una mica massa agrupats cosa que fa que en Miki s'enganxi amb el David i es foti de cap ...una caiguda flash ja que al moment torna a estar damunt la bici. Aquesta canalla !
Passem pels carrerons de Prats cap els horts i enfilem la pujada cap a can Bartomeu , tot fent una paradeta de reagrupament a mig camí que s'aprofita per fer una pixarada.

Quan som al cami asfaltat que va de Can Bartomeu a les Coromines , una petita classe de mecànica a càrrec del Lluís i baixem cap a Can Pepa , on fem una visita al forat de Can Pepa i de pas una petita visita al tresor de geocaching que hi tinc amagat.
Una vegada acabades les explicacions , reculem i agafem el cami de baixada que enllaça amb el guapissim corriol de la font del ferro que va a parar al Seguers .
De fet aquesta ruta es podria anomenar la dels catxés dels racons de l'Alta Anoia , doncs passem a tocar a tres d'ells : La Font de la Llavinera   La Roca Foradada de Can Pepa  i la Necròpolis de Seguers

Una vegada arribem a Cal Seguers tirem per la pista fins Sant Pere on ja toca sopar. Jo per la meva part continuo cap a casa per la carretera...un altra dia (o nit) serà!

Track wikiloc                        Fotos Bikecalaf

2010/10/16

20101016 Montsant ...l'aventura és l'aventura ...o una altra manera de fer MTB

Divendres a les 9h quedem una colleta per discutir el tema dels cotxes. Finalment serem 7 els ciclistes, en Manel , Jaume , José "Presi" , Joel , David , Gerard i jo que farem una volta sortint des d'Ulldemolins i passant per Prades , Siurana Cornudella de Montsant.
El nostre "guia espiritual" és en Manel ...cap problema amb el coneixement del terreny, en té els .....pelats de la seva època de "muntanyero" i de fer estades al camping d'Ulldemolins i això n'és una garantia d'èxit.
Quedem a 2/4 de set a la plaça dels arbres , però la puntualitat i la distensió en el trajecte en cotxe fins a Ulldemolins fan que comencem a pedalar a les 9, una mica tard .
 Això si la temperatura 4ºC (17 segons el termòmetre del Joel) , el termòmetre no s'ha mogut des de Calaf...i això comença a ser fred per l'època que estem . Sort que sols sortir ja enfilem per la carretera cap a Prades i agafem temperatura (excepte el termòmetre del Joel que va baixant (ai , ai , ai aquest mètode científic !).
Agafem algun tramet del GR pista i sender , però la major part del recorregut és asfaltat ...crec que m'he equivocat de bici !
Arribem a Prades .No cal que ens preguntem perquè aquest poble surt tantes vegades a TV3 amb velles postals de nadal amb nevades històriques ,...
Porto les dades d'un catxé múltiple de Geocaching per fer i aprofito que esperem per entrar al bar per agafar algunes pistes , i mentre esmorzem al Restaurant La Botiga resolc les coordenades finals. Al sortir ens decidim a fer el catxé i mostrar com funciona aquest joc que et serveix per descobrir llocs interessants.
En aquest cas no és una excepció, i ens deixa a tots bocabadats certament. En David m'ajuda a localitzar la carmanyola , sembla molt interessat en aquest tema del geocaching.
Una vegada fetes les fotos pertinents del lloc i canviar impressions amb una colla de bikers que van cap a l'altra banda , tirem cap a l'ermita de l'Abellera i després d'un petit dubte agafem la pista asfaltada i finalemnt arribem al lloc, en Manel ens diu que la clau de l'ermita l'has de demanar a l'Oficina d'Informació o bé al bar del costat tot deixant el DNI. Fem una mica de conya amb el Joel i li diem que s'arribi en un moment a buscar la clau...no es pot ser el més jove de la colla.
Estem de sort i quan estavem fent una mica el tafaner i fent fotos "espia" ens arriba una parella que duen la clau ...Bingo!
Fem una visita llampec...però quan tornem a passar per Prades són dos quarts de dotze...anem a horari de professional !
Agafem una mica de carretera i finalment trenquem per un camí cap a les runes del "Mas de l'Extremeñu" , la ruta és de bon fer i es comença a intuïr les bones vistes que al arribar a Siurana es transformen en algún lloc en un acolloniment als que tenen vertigen i als que no.
Fem les fotos oportunes , anem a veure el salt de la Reina Mora , (llastima que no porto les coordenades del catxé ...he passat a menys de 150m d'ell) i entremig dels busos de l'Inserso tornem per la carretera per baixar un bon tramet.Ara estem anant paral.lels a la cornisa on abans estavem , però un centenar de metres per sota. Anem fins el llindar del riu i aqui comencem a veure que acabarem amb els peus molls, creuem el riu una vegada, una altra , i una altra per l'antiga resclosa de la pressa elèctrica, fins aqui l'he pogut anar esquivant amb una mica de cames llargues, però finalment tenim el darrer pas fins agafar el cami fressat que es veu que surt de la pressa, i aqui no hi ha tu tia...peus a l'aigua per pebrots.
Tots es descalcen i jo decideixo rentar les sabates...ja havia fet el mateix amb la bici al pou de costat de la presa  en un pou d'aigua verda..verda que no veus el fons ...vaja com per que et caigui la bici amb la càmera , el GPS , etc.
El millor pels refredats diuen que són la teràpia de xoc...si és així ho estic fent de collons!
El Presi es fot un tall de maria santissima al peu, segur que ha xafat un vidre al passar el riu !
 Anem tirant pel cami que voreja el pantà fins arribar a la presa on un tram asfaltat d'un parell de quilometrets ens durà a Cornudella .És tard i ja tenim gana!
Anem a buscar un lloc per dinar . Això que semblava la part més fàcil de la sortida , s'ens complica . Al primer lloc ens diuen que al coincidir amb el Raid d'Aventura que es cel.lebra avui , sols tenen samfaïna de tomàquet amb llonganissa  (botifarra per nosaltres!) , tots semblem estar d'acord , però en David diu que és alergic. Merda anem a un altre lloc., A la fonda del poble ens diuen que estan desboradats , provem un mica a la deseperada al costat a un bar pizzeria i quan ja esperavem una negativa ens sorperenen amb una variett , pizzes, plats combinats que fan que ...després de passar una bona estona lligant les bicis ( fions i tot la mestressa va sortir a veure si voliem dinar o no) finalment fotem un dinar de nassos.
Sortim després d'una horeta de dinar i tot i les indicacions d'un xicot que inclús ens fa un mapa amb les estovalles , finalment decidim anar pel camí que inicialment ens diuen que no és del tot ciclabe. Anem pujant per una pista amb algjuns trams de formigó que arriba a l'ermita de Sant Joan del Codolà.
Atravessem per dins l'ermita ...en sentit més que literal i agafem un corriol que a votació popular és transforma en el tram més bonic de tota la ruta , amb una elevada ciclabilitat , sols reduïda pel fet de que alguna llosa i el sauló no donen gaire confiança a la roda daventera i la por de que una relliscada no donaria gaire marge d'error i a la cornisa on ens trobem , no és per fer el burro!

Arribem finalment a Albarca , on al portar un retard considerable i estar a una hora de que el sol baixi i comenci a fotre fred , fan que enlloc d'anar per camí , decidim baixar de pet per la carretera fins a Ulldemolins.
Al final seran 60 qms i 1040m de desnivell positiu acumulat....ja hi tornarem un altre dia per aquestes contrades!



Track wikiloc               Fotos Picasa          Fotos Joel
.

2010/10/13

20101010 No mirem el Tomas Molina , oi ?

Després d'una nit on el soroll de la tormenta donava una idea del que estava caient , al Rosa ens hi presentem cinc que es veu que sols ens mirem al Tomas Molina ens els shows de Cap d'any vestit de Miguel Bosé!
Sense una ruta definida ...això no es gaire nou enfilem pel carrer Sant Jaume per anar direcció Ferrera, a on ja hi arribem amb un xipi-xapi que deu n'hi do.
Baixem pel sender de la Massi i quan agafem els darrers metres de caminet abasn d'entrar a Sant Martí em puja un parell de vegades el canvi, per sort i soc a temps i no trenco. A la font de Sant Martí faig una neteja a fons de   pinyons , cadena i plat.
Aqui tenim la primera baixa , en Pep que diu que massa fang i que s'en torna . Ai , ai , ai que això ja comença a semblar la setmana passada!
Quedem els quatre mosqueters: en Joel , Manolo , Isi i jo , que comencem a pujar cap a les mines de la Guardia i trenquem cap a Segur.
A la rampa de Segur , tornem-hi , peu a terra doncs la cadena s'em torna a sortir , suposo que s'ha doblegat . Decisió salomònica : No fer servir els dos darrers pinyons i anar fent!
Anem tirant fins arribar al trencall de la carretera de l'Astor , que agafem per anar a esmorçar al restaurant La Figuera , on ja hi varem provar d'anar el dia de la nevada , però estava tancat. Avui tenim més sort i el local està obert exclusivament per nosaltres! . Parlem amb la mestressa de la possibilitat de fer el sopar de la nocturna aqui ... amb en Isi queden per pasar pressupostos.
Sortim i fem una mica d'aventura buscant nous corriols i al final després d'un breu excursió pel mig del bosc anem a parar a Pujalt . A mig camí abans d'arribar a Ferrera fem un bucle de propina al voltant d'un camp buscant un camí que més tard ens adonem que teniem més endavant ,
Es tard i anem tirant de dret cap a Ferrera on després d'atravessar uns llargs tolls hi arribem amb un lleuger plugim , que fan que fins i tot sigui possible veure una salamandra a una zona tant de secà com al sender que puja cap a Ferrera.

Pujem fins a la creu de Sant Sebastià i arribem a Calaf on passem per les Portelles per donar per acabada una matinal passada per aigüa però divertida!

2010/10/03

20101003 BTT MOLI DE BOIXEDA 13 , 8 , 4 , 3 ...


Vaig al Rosa a les 8h i avui ..."pleno al quince"! ...gairebé doncs som tretze entre els del Rosa i els del Canet això promet....de moment!
Sembla "el dia dels cagadubtes", després d'una mica de dubtes anem cap a la Fortesa, dubtem al anar a agafar la trialera de l'Espona , indecisió al reagrupar a la sortida al diposit , sembla que ningú vol tirar al davant. Finalment en Joan Garriga pren l'iniciativa i tira al davant. El segueixo, i quan comencem a pujar conec a l'Oriol , el fill de l'Antonino , amb qui no havia coincidit mai.
Arribem a l'esplanada del Castell i tenim la primera escisió de la colla , en Manel ens diu que no està per gaires alegries i que per no dificultar la marxa de la colla va per lliure cap a Sant Serni , perdem tota la colla del Canet (Presi , Manel , Gerard , Oriol i Jaume ) . Ja sols som 8.
Tirem cap a Can Cardona i quan arribem a Castelltallat iniciem la trialera en Isi , el Pep i jo al darrera. Està força bruta d'esbarzers i al trencall ells tiren per l'esquerra i jo per la dreta . Arribo a baix al camí em preparo per començar a fer fotos: En Manolo , en Joel i l'Isi.
Faig intenció d'esperar els altres i l'Isi em diu que han girat cua. Ospes ja sols quedem 4!.

Anem tirant cap a Camps i al cap d'una estoneta sona un mòbil ...el de l'Isi . Un parell de trucades i diu que no el contesten ni al mòbil ni a casa. Reprenem i al cap d'un minutet tornem-hi , és la seva filla que està a l'aeroport i cal que la vagi a buscar.

Anem tirant fins a Camps on ens trobem la Fira del Menestral. L'Isi diu que aprofitarà per comprar una mica de coca i que tira directe cap a Calaf per carretera. Ja sols som 3....a qui no queda ni l'apuntador!

Amb les paradetes i botiguetes ens despistem sortint de Camps i agafem una pista que després ens portarà a descobrir uns caminets que porten molt de temps perduts i poc fressats, l'error ens ha ajudat a trobar noves opcions. Quan retornem al GR a l'indret de Oliveres de la Costa desestimem baixar directe per la trialera cap a Can Tico Vell doncs l'inici pinta ple de vegetació (veient com estava el tramet de Castelltallat no cal jugar-s'ho ara) i és tard, decidim continuar pel camí bo que ens mena finalment a la carretera vella de Manresa.
Arribem al Molí de Boixeda a les onze i esmorcem com els senyors.
Sortim i vinga cap a Sta.Maria del Grau ,anem pujant cap a Can Xamal i després de trobar varies parades de caçadors "simpàtics" arribem a les plaques solars al costat del circuit de motocross de Fonollosa .
Agafem la pista alquitranada fins a l'inici del Pallares , agtravessem la carretera vella de Manresa i comencem a pujar cap a cal Moliner de Boixadors , el Seguers del tres colls , la Fortesa i finalment arribem a Calaf, abasn de les dues.
Al Manolo encara li queden una quinzena de quilòmetres fins a casa seva...no m'extranya que estigui fort aquest home, fins i tot porta els llums instal.lats...a veure si es decideix a fer l'opció "Ruta de l'Aigua XXL" que tinc en ment per enguany el proper 6 de novembre...a veure , a veure !

En tot cas tant si trobo gent interessada en aquesta opció més salvatge desde Calaf-Solsona-Ruta de l'Aigua-Ogern-La Bòfia-Port del Compte-Canalda-Solsona-Calaf , rememorant aquella històrica bestiessa que fa gairebé una quinzena d'anys varem fer amb l'amic Jordi Melich ,com si sols hi ha gent interessada en fer "sols" la ruta de l'aigua ,  farem la ruta amb l'opció classica com l'any passat sortint desde Solsona , dinant al Refugi de Bages al Port del Comte i tornant a Solsona pels bells paratges de Canalda.

Crònica Bikecalaf 2009  Fotos 2009  Track 2009 Fotos 2007  Fotos "viejunas" 1era edició 1993 

Fotos                         Track wikiloc