2015/04/12

20150411BRM300 La Fuliola ...Puños fuera !

Torna a tocar anar a veure als companys de la Fuliola. Des de mitja setmana que tinc un costipat de nassos.Avui tocarà arrossegar-se una bona estona ...!

Sortim en direcció a Bellpuig i anem fent els quilòmetres tots en grup ...fins i tot massa junts.

En alguna ocasió tirem pel dret a algun trencall . Ens toca recular i donar mitja volta barrejant les posicions del grupet.

Ens comença a clarejar abans d'arribar a Verdú. Passem pel bell mig de la capital de la ceràmica negre . Ara toca un tramet de tranquil.les carreteres que anem fent amb tot el grupet de la Bonavista capitanejats pel seu "capo" en Pere Martí.

Algun tram feia forces anys que no hi passava. Tant a prop , ja se sap !.

Finalment arribem a la "vella" coneguda carretera de Vallfogona a Santa Coloma. Sembla que darrerament li tenim el dit posat a l'ull ...


Quan la carretera pica cap amunt el grup es trenca una mica i faig els darrers quilòmetres sol, ...jo i el meu costipat!

Baixada ràpida cap a Santa Coloma. Erro al no tirar recte cap el centre i faig una mica de volta per anar a buscar el trencall de la carretera cap a la Llacuna.Resultat, al trencall coincideixo de cara amb les primeres unitats de la Penya que "m'han pres la cartera". No n'aprendrem mai...!

Quan torna a picar cap amunt em torno a quedar sol. Bé en un primer instant en Fons "l'holandès volador" , que com cada any està fort com una mula, però se li peta el cable del desviador i es queda a esperar la resta de la grupeta.

El paisatge ens dona unes curioses imatges , quan de cop trobem uns bancs de boira baixa que ens tapen el sol que timidament vol sortir.

Just abans d'arribar al trencall dels quatre camins fem una colleta amb en Josep Caserres,l'Alex "Dexter"  de Tarragona, en Fernando Ferrer i un parell de ciclistes més amb qui vaig fent la curteta pujada cap a la Llacuna.

Travessem la Llacuna i continuem pujant. Mentres la cosa puja puc anar seguint la roda amb més o menys facilitat  però a la baixada em quedo enrrera. Sort que en aquest terreny l'Isaac m'ajuda ...

Arribo a la benzinera de Sant Marti Sarroca aqui toca segellar. És el primer control.

Trobo els ciclistes que acaben de segellar fent un mos a peu dret. Jo segello el meu carnet i també començo a menjar alguna cosa. Vaig pedalant tot tirant direcció Pontons. Em passen un parell de ciclistes. El meu ritme és d'anar fent. He posat el mode "turistic" al canvi...!

Passat Torrelles de Foix se m'ajunta en Fernando Ferrer, el ciclista amb qui abans hem coronat la Llacuna junts.

Tot i avisar-lo que el meu ritme serà molt lent anem fent milles i xerrameca amb varis nexes en comú com el geocaching , Castelló de la Plana , la bicicleta de llarga distància, ...

Ell és un nouvingut en el tema del randonneur però el seu curriculum comença a fer tremolar. Em fa preguntes sobre els gadgets que duc a la bici , especialment la dinamo. Evidentment per mi és la millor opció per fer quilometrades com les que fem i no tindre que anar pensant en carregar bateries ni res de tot això. Per un deixat com jo que arribo a casa i abandono la bici a un racó fins el proper brevet , aquesta és la millor opció. Amb les bateries sempre aniria amb l'ai al cor .


Al cap d'una estona tinc un moment de pànic per un brevetero. La perdua del carnet de ruta. No me n'adono i de cop al treure un plàtan de la butxaca em cau el carnet de ruta que duc a l'armilla a la carretera.

Sort que en Fernando ha vist de reull que em saltava alguna cosa groga de l'armilla.

Reculem i alli està! . Al mig de la carretera . Em venen en ment una parell d'ocasions com la d'en Miquel  Romagosa , el nostre particular capità i xerraire capità Haddock , amb qui per cert enguany encara no hem coincidit en cap brevet. Per sort tot queda en no res, carnet de nou a la butxaca.

Quan estem aturats recollint el carnet ens atrapen una bona colla de ciclistes , entre ells la colleta d'en Jordi Valls, . Aprofito els repetxons on en Jaume Asensio va més tou per anar a cua d'aquest grupet , amb ells si els puc seguir aniré bé.

Coronem el coll de la Torreta . Ara ve un bon tram de baixada en direcció a Santes Creus.
Veig pel mirallet retrovisor un cotxe dels mossos ens va seguint a una certa distància des de fa una bona estona. Carai ara no aniré a fer fotos. A veure si em paren per conducció temeraria... o per fer fotos inapropiades!.

Passat Santes Creus hauriem de girar a esquerra i pujar per Vilarodona però tota la colla gira cap a la dreta. En Vazquez Roa també veu que ens desviem del track i comença a preguntar.

Jo li pregunto a en Jordi i em diu: "Traquil que avui passarem per un lloc que t'agradarà ".

Ep!, em sembla que ja sé per on van els "tirus"...

Efectivament passem el Pont d'Armentera , fem la pujadeta que hi ha a la sortida del poble i al trencall del Mas del Plata trenquem a dreta cap a l'urbanització.

I al mig d'una plaça ens retrobem amb un dels idols de la meva infantesa : Mazinger Z. Repintat de fa poc té més bona pinta que ara fa 6 anys quan el varem descobrir amb la familia tot fent geocaching.

Realment és espectacular . El lloc s'ha convertit en un centre de peregrinació , un altar al "frikisme" de moteros , ciclistes , excursionistes , i curiosos en general que volen fer-se una foto davant aquesta monumental curiositat.

Gràcies Jordi , tot un detall el fer-nos passar per aqui !.

Fem una (o varies)  fotos de grup , aprofitant la bona voluntat d'un xicot que hi havia a la zona zero i reemprenem la ruta tot seguint per les estretes pistes rurals asfaltades cap a Cabra del Camp.

Al poc de pedalar , punxada d'en Pere Arenas . Ens reparteixen les tasques i una colla continua per anar cap el control de Barberà de la Conca i la resta ajuden a reparar la punxada. Caram gairebé passem de la modalitat randonneur a l'audax...!

La parada al control de Conca és ràpida peró jo m'entretinc anant al lavabo i quan surto ja han marxat tots.

Em toca fer uns quilòmetres de recuperació dels metres perduts. A l'indret de Montblanc amb les rampetes de l'autopista els puc caçar de nou.

Ara toca fer un petit tramet per la sempre concorreguda carretera de Reus , encara que al cap de pocs metres trenquem cap a la Riba.Torna la pau...!

La colleta amb la que vaig de cop fan un gir sobtat cap a l'esquerra i es foten dins el pavelló.

Carai aquesta la tenien ben amagada. Al restaurant ja ens tenen la taula mig parada : es nota que aquesta gent sap com perdre el mínim temps possible. Fem uns macarrons standard.

El meu colega de ruta fins ara , en Fernando em diu que ell farà un entrepà i continuarà , doncs si s'atura més estona es refredarà i després ho pagaria car. Jo m'apunto a entaularme bé. Vinga salut... i fins una altra , o fins Paris !.


Acabem el dinar i just quan anem per sortir comencen a passar els integrants de la grupetta de la Bonavista. Amb ells anirem fins la Riba. Just quan entrem al poble ens trobem al nostre amfitrió del brevet en Ferran Pane que ja surt de fitxar.

Segellem no sense fer una mica d'espectacle gratuït per als visitants del poble al veure entrar de cop una munió de ciclistes espitosos de buscar un segell i continuar pedalant.

I ara si que toca pedalar cara amunt. Tenim la pujada reina de la jornada, la pujada fins a Prades.

Comencem a pujar tots en grupet força nombrós però les rampes el van desgranant poc a poc.

Espectacular el recorregut és dels que et deixen un bon regust tot i la duresa de les rampes. I si parlem de rampes no cal dir que quan sento el crit de "Mortirolo, Mortirolo...!" no dubto en si convé posar tota l'artilleria que duc a sobre.

No caldrà però els pocs metres són capaços de tornar-te a la realitat quedant totalment trabat damunt la bici.

L'Anselmo m'atrapa. Enguany està fortot , hem coincidit en varis brevets i s'ha pres en serio . Sembla que està motivat i va seguint les passes del seu equip , el Barça. Imparable !.

Intercaviem opinions amb en Xavier Massó , la seva bici , una Genesis "Croix de fer" fa estona que li estic mirant els detalls. Li pregunto si es tracta d'un model de BTT tunejat o es tracta d'un bici de cicloturisme.

Efectivament és una eina preparada per fotre quilòmetres carregada. Duu uns frens de disc. Parlem sobre el tema , jo no acabo de comprendre el perquè es trigui tant a fer entrar aquesta opció al món de la bici de carretera. La de problemes que ens varem eliminar quan a la BTT hi varem passar . Temps al temps ,...però potser la bici de carretera s'ha de posar les piles. Bé des de mitjans dels 80's que totes les innovacions venen de la germana petita , la BTT . Sinó encara aniriem amb rastrals i les manetes de canvi al quadre !.

També faig petar la xerrada amb en Santi Leon. Està espitós per anar a Paris.Encara recordo la seva crònica sobre l'arros bullit.

Potser hi poso massa enfasi en la PBP i algú s'emportarà una decepció però és molt dificil reproduïr aqui l'ambient que es viu a França. Allà la bicicleta, la petita reina com ells l'anomenen és viu d'una manera diferent. Escenes com la de tota una familia sencera fent un petit avituallament al davant de casa seva i donant quelcom , ja sigui cafè , pastes o aigua als ciclistes sense demanar res a canvi sols pel fet de veure un somriure o una paraula d'agraïment et fan entendre que per a ells aquesta prova és una autèntica festa. Jo no he vist a cap prova feta a casa nostra aquesta entrega per part del públic.

Amb aquest petit grupet tot distreient-nos amb la xerrameca anirem pedalant fins a Prades.

Al arribar a la Vila vermella , ells esperen a la resta de la grupeta. Jo deideixo continuar tinc ganes de fer un trago però ara que tenim el cos en moviment crec que serà millor continuar fins a Ulldemolins on cal segellar i fer les dues coses al mateix temps. A més a més ara toca baixada.

Vaig fent via i en poc més de vint minuts em planto a Ulldemolins . M'aturo al camping . Al arribar l'Anselmo m'indica que m'arribi a la caseta del camping. El seu responsable s'interesa per la nostra particular lluita contra nosaltres mateixos i el comptaquilòmetres. Quan els expliques d'on vas i a on vas no acaben d'asimilar el tema dels quilòmetres i les distàncies, No m'extranya , a nosaltres molts cops també ens costa.

Al bar compartim taula amb en Fons i en Jordi Sunyer , una avançada de la grupetta de la Bonavista. Merci Jordi per la foto. Els meus nens ja poden veure al seu pare , sempre em pregunten al veure les fotos , I tu papa no hi anaves amb bici ?.

Al cap de poc arriba una altre integrant de la grupetta , en Manel Calderó que també es prepara un dels "mejunjes" per recuperar les forces perdudes.

En Pere Simon i l'Anselmo es reincorporen a la ruta. Jo encara estaré una estona, però millor no deixar refredar massa la maquinària...!


Truco a la meva dona . He començat a rebre missatges al mòbil que m'han deixat una bona estona ben distret. No tenia cobertura i no entenia que estava passant. Avui feien una sortida dels Escoltes i han tingut algun problema tant de cansament com una caiguda sense conseqüències però que ha fet modificar tots els plans fets i donant peu a algun malentés al fer el retorn a les cases.
Carai i jo perdut per aquestes muntanyes ... !.


Arriba en Ferran Pané, el "culpable" d'aquest brevet. Avui és el seu aniversari. 70 tacos. Carai ja voldria jo arribar a la seva edat amb aquesta classe i celebrant-ho així !.

Sortim junts em diu que no porta llum doncs creia que arribariem una mica abans.

Cap problema anirem junts Jo li ofereixo el meu frontal , però ell diu que si anem junts ja farà amb la meva llum.

Pujem les Crestes de la Llena. Ell amb dos... plats . Olé !

Ara toca una mica de plans fins Juneda. Passem pel bell mig del poble . Aqui la varem liar amb en Colell al brevet nocturn de l'any passat de la Penya.  

Ara toca acabar de fer alguna de les "punxes" com anomenem amb en Ramon aquest tramet , passar l'Albages i arribar a Castelldans.

M'aturo a inflar la meva roda del davant que perd una mica . Intento seguir a veure si ens podem estalviar el canviar la cambra. Sembla que és un petit poro. A veure si dura !.

Puc veure de lluny les obres de la presa que s'està fent a l'indret de Cervià. En Ferran em diu que l'any que ve em prepari que segurament en algun brevet hi tirarem. Des d'aqui foten tremolar les rampes que s'hi veuen. Carai qui avisa no és traïdor !.

A Castelldans trenquem a esquerra per la baixada que mena directament a Juneda. Atrapem a en Pere Simon que estava aturat començant a posar-se el material de nit. Tots tres passem la carretera sempre concorreguda de la N-240 i a la sortida trenquem cap a Torregrossa, de nou torna la calma.

Ens cal passar Mollerussa , la capital del Pla d'Urgell i encarar els darrers quilòmetres. Anem a buscar el control de Penelles i ja el sol es comença a amagar sota la línia de l'horitzó.

Abans d'arribar a Linyola ens atrapa l'Anselmo , cofoï amb el seu maillot del Barça.

Avui es juga partit i quan arribem al bar on cal segellar , està tot el poble mirant el futbol.

Ja queda menys ara ja ho tenim a tocar. Jo al sortir del bar he inflat la roda del davant per veure si arribo a la Fuliola sense canviar la cambra. Digueu-me mandrós ...!

Anar amb l'anfitrió i creador de la prova és una garantia de no errar en cap cruïlla i d'aquesta manera ens arribem als carrers de La Fuliola. Jo però toco la llanta en un pas elevat dins la població , just abans de travessar la carretera i finalment punxo definitivament. Carai , a menys de 300 metres !. Travesso la carretera i arribo al local , no sense abans fotre tota la lluminaria del meu frontal a la cara d'un pobre home que trobo al carrer i a qui pregunto per arribar al local. Disculpi bon home no era la meva intenció emprenyar.

Foto amb en Pere Simon i segello el carnet amb la bona companyia de la gent del control que ens mimen una mica al arribar una mica massegats.

Gràcies per les vostres atencions . Cada vegada dic el mateix admiro la vostra feina.

Per part meva , una altra al sac !. La propera setmana deixarem aparcada la bici de carretera i les proves de llarga distancia , tenim el Mega ,a Maria de Huerva prop de la capital aragonesa Ja pedalarem amb la canalla !.

Fotos Picasa           Ateneu La Fuliola (Brevets 2015)     Resultats   Homologacions







2015/04/04

20150403 Fletxa Ibèrica: Calaf-Calatayud ...i si bufa el vent, què?

Finalment ha arribat el dia , ja som Divendres Sant el dia d'inici de la Fletxa. Hem quedat per sortir a les 16h però ens endarrerim una mica tot fent les fotos , els darrers preparatius i l'acomiadament de les families. .

Comentem l'ensurt que varem tindre ahir en el viatge d'anada a Calatayud amb el cotxe del Pep quan un Peugeot se li va fotre a sobre just en el moment en que l'estava passant , sembla ser al trencar-se el palier i el va arramblar contra la valla. Quin susto !. Per sort la cosa ha quedat sols en xapa i pintura ...

Al final a un quart de cinc comencem a pedalar.

Sempre els primers quilòmetres amb alforjes tot i ser petites i lleugeres et donen una extranya sensació.

Comentem el tema de les famoses Thule que duen els dos Pepes. Foten molt bona pinta , ja m'ho va comentar l'amic Asensio "el cartero" al tram que varem fer junts al BRM200 del Pla.

El més interessant el poder baixar moltissim el centre de gravetat i facilitar així l'estabilitat en marxa.

Aquests suecs que em tenen el cor robat i ja disposo de varis gadgets seus,tot el que fan ho fan amb una qualitat i un bon disseny que els està donant una merescuda fama.

Hem calcat el recorregut de l'any 2011 que varem fer els tres "Ramones". Com diuen más vale loco conocido que loco por conocer i aquest recorregut es força factible i la part final molt favorable.

El que si hem fet és canviar de parella. De la tripleta de les dues anteriors edicions passem a un quartet. Repetim els dos Ramons , en Colell i jo però canviem el Marcel.lí de l'edició 2007 i el Ribi del 2011 pel duo del Pep i el Pep. Tot i no treballar per l'administració , enguany ho fem per duplicat : 2 "Ramones" i 2 "Pepes".

De moment el temps pinta millor que en aquella edició on ja varem sortir amb els "plàstics" posats per la possible pluja. A veure si dura la cosa...!

Els camps ja comencen a enlluernarnos amb tots els vius colors que ens dona la primavera.

Fa goig poder pedalar amb aquest espectacle que ens permet la mare naturalesa.

Enfilem cap a La Panadella on tenim el nostre primer control .


1era hora 17h15
A la Panadella fem una aturada un xic més llarga del que pensavem. En Colell ha d'acabar de posar en ordre els llums i jo aprofito per inflar un xic més la roda del davant.

Ara toca baixar i planejar una mica fins a l'indret de Cervera.

Arribem al trencall de Cervera. Pujada fins la rotonda dels Mossos i iniciem el pedalar cap a Guissona , el nostre més inmediat objectiu . Aquest tram hi ha trànsit que va a força velocitat.Cal extremar la precaució . Amb lo bé que anavem per la vella i avui tranquil.la  N-II de la Panadella a Cervera...!



2ona hora 18h15
Som a l'indret de Guissona. Una bona colla de gent està fent el berenar a la gespa. Nosaltres de moment no ens delim i seguim pedalant.

S'acosta el trencall de Palau. Ara baixarem una bona estona.

Comencem la baixada cap a Cabanabona. Li comento a en Colell el bonic recorregut del passat brevet 200 de la Fuliola. Quin bé de deu de carreteres tranquil.les i desconegudes per mi !.

Arribem a Ponts on ens cal segellar de nou. El segon control. Som gent de costums i tradició. Voliem fer la paradeta al Xalet , el nostre lloc habitual de fer esmorzars , però quan som al davant ens adonem que està tancat. Seguim i ens aturem al Bar Paris. El seu interior no dona lloc a dubtes una decoració monotemàtica sobre la capital francesa. En el fons el nostre objectiu d'aquest any...després de passar per Brest , eh !

El Colell ens fot un mica de escridassada millor baixem el ritme , no cal correr per arribar tard.

Al sortir de Ponts ens aturem a dalt de la pujadeta doncs en Colell té problemes amb l'alimentació del gps al parar i engegar.

Quan monti el carregador millor que hi posi una bateria a l'e-werk .

Ai, Colell , ja pots començar a fer abans d'hora la "carta als reis"!.

3era hora 19h15
Passem l'indret d'el Gos. Tenim el dilema de si passar per Artesa pel bell mig o per la variant. Al final fem cas al Colell. Ens diu que sols ens caldrà pujar la rampeta de la sortida. Així ho fem.

Els comento una nova curiositat que he descobert gràcies al "mundillo" de la geocerca  , el Túnel o Mina de Montclar , una impressionant obra d'enginyeria de mitjans del segle XIX que durant prop d'un segle amb els seus gairebé cinc quilòmetres de llarg fou el túnel més llarg d'Europa i que avui en dia encara és objecte de visites per part d'enginyers de tot el món que volen coneixer més de prop aquesta obra.

Diuen que la visita que es pot fer pel seu interior anualment amb motiu de les tasques de manteniment és una de les més "aterradores" i claustrofòbiques que es pot fer. Tant a prop i tant desconegut !.

4arta hora 20h15
Som a a Cubells. El cel ens comença a deleitar amb un petit espectacle de vius colors. Fa un moment inclús podiem veure un curiós arc de sant martí.

Aprofitem per posar-nos la roba i preparar els llums. D'aqui a poc el sol marxarà de l'horitzó i és hora de engalanar-nos amb el vestit "de noche"...

Baixada forta i enfilem els darrers quilòmetres que ens duran fins la càpital de la Noguera.

Travessem Balaguer amb relatiu poc trànsit i comencem la pujada per anar a començar la llarguissima recta que ens portarà a Castelló de Farfanya.

5ena hora 21h15
Acabem de passar Castelló de Farfanya. Jo m'he aturat a fer una foto d'una curiositat, Un enorme setrill. Amb la de vegades que he passat per aqui i de dia i ho he de veure avui que hi passem de nit !.

Abans de tres quarts de deu arribem a Alfarràs. Aqui hem de segellar. Ens anem al local on sempre ens aturavem però està tancat. Al bar del costat la mestressa està ja escombrant , no sembla que tingui molt interes en servir alguna beguda i més aviat li fem nosa. Total que decidim que el trago ja el farem al sopar. Ens acabem d'abrigar i tirem cap a Lleida.

6ena hora 22h15
Alguaire, ja queda ben poc per arribar a Torrefarrera. Aquest lloc és especial per fer aquest tipus de proves. Anar a sopar o dinar a l'hora que et roti. Sempre obert. Un autèntic oasis comparat amb la soledat que ens espera d'aqui unes hores al passar els Monegros.

El lloc està a petar. Es nota que aqui et tracten bé. Al Pepe li porten un entrepà que si li cau als peus li pot fotre un peu a la funerala. Collins quina exageració !.

Jo per no perdre el costum dels divendres em demano una pizza que per cert està boníssima.





7ena hora 23h15
Hem arribat amb retard respecte el temps del 2011 però tot i no posar gaire enfasis en fer un "pit stop" ràpid aconseguim poder recuperar el temps perdut i sortim a la mateixa hora que aquell any.

8ena hora 00h15
Estem al bell mig de Lleida. Ens hem fotut un petit lio. Anavem a passar tal qual l'altre dia amb el Colell en sentit contrari per les grans avingudes , però es veu que com al Dinio "la noche nos confunde" i hem acabat seguint el track d'en Ribi . No sabem aprendre dels nostres errors !.

Sigui com sigui finalment aconseguim deixar enrrera la ciutat. Quina extranya sensació . A aquestes hores la ciutat està força deserta però tot i així preferim posar quilòmetres i enfilar cap a Alcarràs.A partir d'allà si que anirem de pet al desert !.

Passem per Alcarràs i ens acostem al punt clau , l'enllaç d'Alcarràs amb Fraga. A veure com va això !.

9ena hora 01h15
Hem entroncat amb el cami tal i com ens marca a la rotonda de la sortida de l'autovia. De moment tot està sortint a roar. El Colell , no corre cap mena de riscos . el tram on l'asfalt està trinxat i a la baixada el fa ben a poc a poc . No cal agafar cap risc que ens pugui costar un susto.

Arribem a l'indret de les naus de Rigual. Aqui l'altre vegada varem decidir anar a acabar de fer un quilometret escàs d'autovia doncs pensavem que ens haviem perdut. Enguany seguim pel poligon . Una mica de volta per aquest inmens monstre desert i il.luminat com si haguessin de buscar agulles en un paller de nit. Després ens queixarem de les despeses. Que collins fot aquet be de deu de lluminaria encesa si no hi ha una trista nau ni trànsit , ni res. Quin malbaratament !.

Acabem el polígon i anem a encarar el túnel . A la sortida ens toca baixar i ja estem a Fraga. Tot desert , no hi ha ningú. Travessem la ciutat de punta a punta. Ara toca fer la pujada fins el ventorrillo. Salvar el desnivell que ens obrirà les portes als Monegros. Aquesta pujada és curta però intensa. Quina diferència amb altres anys avui pujo força bé , tot i que la duresa s'incrementa amb el vent que en alguns moments gairebé semblen que et fotin per terra.

10ena hora 02h15
Passo per davant del bareto mig atrotinat del Ventorrillo. El nom ja sabem d'on li ve. Carai !

Aqui varem vindre a fer uns cafés quan varem passar la nit a pocs metres d'aqui a costat de la benzinera fa uns anys per fer una sortida "desertica" i històrica. Quantes vegades hem dit que l'hem de repetir algun dia !.

Comencem a trobar benzineres tancades. Al arribar al capdemunt la benzinera que llavors era nova i flamant ha quedat com una "abandonada".
Toca iniciar la lluita , no trobarem molins de vent però com a petits Quixots comencem a pedalar perdent minut a minut en la nostra particular lluita contra el rellotge.

Amb en Colell , cada any deiem el mateix : "Sort que el vent no ens ha molestat !".  Enguany la venjança ha estat monumental. Perdona'ns Tomas Molina , no ho voliem fer !

11ena hora 03h15
Passem just per costat de Candasnos.
El nostre referent inmersos en la foscor de la nit ara és el de les antenes de Peñalba, per on passarem poc abans de tres quarts de quatre.

De moment duc força bé el tema de la son. Per distreure'm vaig abusant de la música que porto enllaunada, en comptes del mp3 ho porto al telèfon. Ahir em vaig quedar sense telèfon el meu Xperia va quedar finalment mort. La setmana pasada despres d'aguantar el brevet me'l vaig deixar a la butxaca de l'armilla i va a anar a parar a la rentadora. Sols va ser la cirereta al pastís doncs ja fa un temps que tots els procesos s'enlenteixen a base de bé. Per sort després de gairebé un mes d'espera , ahir quan varem arribar de deixar el cotxe a Calatayud vaig trucar a Igualada i em varen dir que ja tenien el nou mòbil. Després d'uns anys de fer servir la "cucaratxa verda", he passat al "pijerio" de la colla de Cupertino.Des de fa cosa d'any que va entrar un mini ipad a casa i la lectura de la biografia d'en Steve Jobs vaig decidir que el proper catxarro seria d'aquesta casa.S'ha de reconeixer però que els punyeterus marquen la diferència. Ho sento senyor Android .Rectificar és de savis ?.

12ena hora 04h15
Entrem a Bujaraloz. Els llums neons d'un reformat "El Español" ens criden com hipnòtics cap a l'interior. Ja feia estona que tenia ganes d'arribar-hi. Anem amb un bon retard respecte l'any passat i si l'arribem a trobar tancat com fa uns anys la decepció hauria estat tremenda.
Jo em demano un entrepanet de truita (de que havia de ser !) i una coca cola.


Ens estarem mitja horeta llarga que ens permet recarregar les bateries per afrontar la sorrtida del desert amb una mica de garanties.


Jo tot i que no soc cafeter (de fet el te és la meva beguda habitual a les sobretaules) decideixo fer un cafetonet per trempejar millor el tema de la son.

El record del cafetonet fet al passat brevet del Pla i el bé que em va anar per fer passar la son està present , el d'avui s'hi apropa encara que no l'arriba a superar. Llàstima!.

13ena hora 05h15
Hem proseguit la nostra ruta. Queda la darrera franja de la nit per lluitar contra la son abans no es faci de dia. És curiós però una vegada surt el sol aquesta sensació desapareix.

M'entretinc fent fotos a un dels Toro d'Osborne que encara resten en peus . En podrem veure encara uns quants en peus. En certa ocasió em vaig entretindre en comptar en un viatge a Cordoba els toros que anava trobant i varen ser un total de 14 exemplars...encara tinc la llista a l'agenda del 2003 !

14ena hora 06h15
Som a l'indret de Pina d'Ebro . Anem amb un bon retard. L'altre any ja erem a Alfajarin i podiem fer una entrada a boxes amb tota regla. Enguany anem . En Colell va una mica malament. Anem xocant amb el famós mur dels seus 150 quilòmetres que és el límit que enguany té en les seves sortides. Poc a poc i bona lletra!.

15ena hora 07h15
Estem a punt de sortir dels Monegros i començar a endinsar-nos a la "civilització". Enguany el Colell diu de no entrar a l'area de servei d'Alfajarin. Fer aquesta operació d'entrar i tornar a sortir suposaria una nova perdua de temps que s'afegiria al fort retard que ja duem. Sense aturades !.

Passem pels carrers d'Alfajarin i tot continuant passant per més benzineres abandonades. Caram quin bé de deu . Això de la crisi es veu que també ha arriabt al sector del carburant !.

16ena hora 08h15
Acabem de passar la Puebla de Alfinden. Estem a l'indret del polígon de Malpica. Ja estem a tocar de la capital. Hem quedat que farem la paradeta a la benzinera abans de passar el pont.

Quin canvi !. El primer any varem arribar negre nit i inclús ens varem fer unes fotos nocturnes amb el mode infrarroig de la meva estimada Sony H9 .La meva segona càmara digital després de que l'any 2000 decidis  passarme del mundillo dels carrets i la pel.licula a les targetes digitals amb la S-70 Tota una revolució !.

Ara recarreguem una mica les piles amb el plantejament de fer un bon esmorzar a Maria de Huerva.

17ena hora 09h15
Estem creuant el Pont de la Almazara. Un dels nombrosos pasos del riu.
En alguns trams anerm reseguint el carril bici però en altres hem de seguir . El pas a traves de la càpital es fa feixuc i lent i ja tenim ganes dels espais oberts.

Coincidim en un semàfor amb un pas de la Setmana Santa . Nosaltres sense "nazarenos" seguim el nostre particular via crucis. A veure el vent com ens anirà de cami a Huerva.

Finalment sortim de la gran ciutat ara agafem l'ampla carretera que està plena de ciclistes que van i venen. Anem una estona amb un ciclista veterà. Ha sortir més tard i al quedar amb la colla de la BTT  a un poble proper a esmorzar ha decidit anar-hi per carretera.

18ena hora 10h15
Estem arribant a Maria de Huerva. Anem a un vell conegut El Mesón de Aragón tot i que la seva fesomia també ha canviat . El lloc habilitat com a zoan de fumadors ha augmentat la seva capacitat.

Ens fotem un bon reposatge. Jo em deixo seduir i a part de la meva sempieterna truita tasto una especialitat aragonesa, gambes arrebosades amb un ou dur. L'ou m'hi sobra però les gambes ...!

19ena hora 11h15
L'aturada ha estat de récord.Calquem els temps del 2007 , també 52 minuts. Jo aprofito a veure si tinc sort i m0avanço uns metres dins el rètol del punt quilòmetric. No hi ha sort. Començo a buscar però al veure que els meus companys de ruta passen decideixo deixar-ho correr. Ja tindrem oportunitat d'aqui a 15 dies , doncs aqui precisament es farà el MEGA Un cap de setmana on els "frikis" d'això del geocaching mirarem de passar l'estona fent allò que ens agrada!.

20ena hora 12h15
Ara el sol comença a fer de les seves.

El paisatge desèrtic que a mi tant m'agrada li acaba de donar el puntet a aquest tram. Anem fent amb en Colell. Els dos Pepes s'han avançat. Els tenim amb els motors al ralentí . De tant en tant s'han d'esbrevar o els fotarà la "perla" la bujia !.

Estem a punt de passar per costat de Longares.

Arribem a Cariñena . A l'entrada ens esperen l'altre 50% del team. Anem a la benzinera a segellar. Jo en un gest Saludo a uns motards que passen amb quads. Resulta que són la colla d'en Villorvina de Calaf . Carai que n'és de petit el món. Precisament ells ens varen aconsellar un lloc a la nostra aventura del 96 quan varem fer els nostres particulars Monegros. Jo que ho guardo tot , encara tic la tarja que ens varen donar de l'area de Rausan a Alfajarin !.

Segellem i tot veient l'alentador rètol del port de Paniza amb un  "Puerto Abierto" comencem a encarar el  port més llarg de la ruta. En Colell m'ha dit que anem fent i que ja ens esperarem al proper port. Prefereix pujar al seu ritme.

Per altra banda l'aturada que feiem a Daroca on dinavem decidim no fer-la. Ja farem un dinar-berenar a Calatayud, que carai a les penes , punyalades!

21ena hora 13h15
Amb el Pep i el Pepe ens avancem uns metres i passem pel poble de Paniza. Aqui , al sortir del poble s'inicia la pujada. Aquest port l'he pujat de totes maneres. El primer any amb aigua i fins i tot neu , la segona edició amb vent. Enguany amb un bon sol. Ara mateix el "manolo" pica de valent però es va pujant sense dificultats.


Ens fem una foto a dalt del port. Reemprenem aquest vell costum de fer-nos foto a dalt dels ports. Ara resulta que s'anomena "selfie" .. i jo sense saber-ho fent aquestes coses rares!.
Poc després fem el seu bessó , el coll de Huerva i ara ja toca per fi baixar fort cap avall.


22ena hora 14h15
Estem passant la Venta de las Cañadas. Quina diferència amb el darrer any. Ho sento Ribi però ara entenc que no ens creguessis quanet deiem que no recordavem tanta pujada. Avui les rampetes es fan amb tota facilitat , l'altre any les petites rampetes que hem fet abans a Mainar ens varen obligar a posar tota la ferralla com si fós tot un port de muntanya. Avui el vent en aquest darrer tram ens està ajudant. Ja era hora !.

Ens arribem a Daroca. Avui sols es fitxar al bar de sempre i recular fins el trencall que mena cap al port de Villafeliche.

Quan tornem a ser al trencall el Colell que ja baixa. El seu crit és dels més forts i emotius que fa anys li he sentit. Tots dos , coneixedors del terreny que ens falta , som conscients que ja li tenim el peu al coll. El Pep encara no creu que a l'hora marcada al rutòmetre poguem fer els quilòmetres que ens falta. Paciència Pep i pa torrat!.


A la zona d'esbarjo del trencall fem un breu glop amb les  begudes que hem comprat a Daroca . Un refrescant anticip de la nostra victòria.

Reemprenem la ruta amb ànims recuperats. La pujada fins coronar dalt de tot és molt suau i curta. En pocs instants ja som dalt del coll. Ara si que ja ho tenim tot en baixada fins Calatayud. Vinga Isaac , deixa't estar de pomes i pometes !.

23ena hora 15h15
Fa una bona estona que baixem i just ara passem pel rètol del port de Villafeliche. Hi ha molta diferència amb el descens del primer any amb una carretera molla i plena de bonys , ara fins a Calatayud està perfectament asfaltada i ens permet acomplir un dels requisits de la Fletxa : fer un mínim de 25 quilòmetres entre l'hora 22 i la 24. Ara ho tenim fàcil !.

Quan arribem a la zona més planera anem passant a bona velocitat per costat de les curioses poblacions de Fuentes de Jiloca , Velilla de Cinca , Paracuellos de Jiloca. Fem una mica d'apretada als darrers metres, ens toca la "tatxuela" que el primer any ens va servir per comprovar que l' Openrunner és molt bo marcant els recorreguts de manera virtual... i els perfils !


24ena hora 16h15
Hem arribat a Calatayud. Li dic al Pep que s'aturi prop del rètol per inmortalitzar el moment.

Si fa uns anys varen ser els deus de la pluja els que ens ho varen posar difícil ,  enguany eolo, ens ha expremut tot el que ha pogut, però per fi hem acabat.
Ja tinc ganes de fotre'm una merescuda i relaxant dutxa abans de fer un tomb turistic per Calatayud.

Demà amb calma els dos Ramons anirem a Yepes a deixar la documentació i fer la part més feixuga d'aquesta història. De moment ja podem dir: Una més al sac !.


Fotos Picasa     Web Flecha Iberica    Facebook Flecha Iberica