2011/12/04

20111204 BTT Fent el Pi ...o buscant-lo!

Havent ahir la sortida a Ulldemolins , era previsible que avui no hi hagués ningú al Rosa, però m'hi atanso igualment , on em trobo amb els "carreteirus" Colell , Segarreta,  Castillo i Pep , que em diuen que al Canet sembla hi havia alguna bici. Hi passo però no són de la colla.

La meva idea és anar passant pel llac de les maioles cap a Copons a fer un geoamagatall que tinc pendent doncs pels comentaris pinten molta pujada per fer-ho amb canalla i ha quedat com a assignatura pendent. Un bon dia per no emprenyar a ningú amb les meves ruqueries...!

Així doncs passo el soterrani de la Renfe , faig els plans cap a la masia de l'Indiano i pujo cap a Solanelles. Baixo per les cares enigmàtiques , on m'aturo doncs veig que la xapa protectora està fora de lloc. La torno a lloc i continuo cap als Prats de rei .

Al passar per darrera el camp de futbol veig fugaçment , de fet el llampant color rosa dels equips els delata , com pel camí del cementiri en baixen un parell del Bikecalaf. Són en Gerard i en Jaume.

Em comenten que ahir no varen anar a Ulldemoins i avui tenen intenció d'anar cap a fer unes trialeres cap a Maçana. Jo els comento les meves intencions geocatxerils , els sembla bé i s'hi apunten. Així doncs tirem cap a cal Bartomeu , on fem el tramet de carretera fins el trencall de cal Barrusca i comencem a planejar fins enganxar el cami que mena al llac.

Ens arribem al llac , fem la paradeta de rigor i proseguim la nostra ruta ara pujant fins el cami de l'Hostal Vell. Volem anar a Rubio i la nostra intenció és baixar per un corriol que fa temps no faig , però ens despistem de trencall i arribem als plans de Rubio abans d'hora i per camins bons. Que hi farem! Millor ens entaulem ...gairebé son les deu i ja ens l'hem guanyat també !

Avui ens comenten que és el darrer dia dels llogaters , que deixen el negoci i per cel.lebrar-ho ens proposen un menú especial força atapeït. Jo em trio una cosa nova per esmorzar: truita amb un tall de pernil salat. Digueu-me clàssic ... i previsible !

A part dels ciclistes que ja hi trobem , van arribant , trialeros, caminants (alguns ben coneguts de Calaf). Això del tec si que ens fa iguals ...

Fem el nostre temps estandard,una horeta i llavors decidim anar a buscar el pi del Quildo tot fent el geoamagatall  que hi ha. De moment anem cap el divertit caminet que va al llac de Jorba , passem el rierol ( avui no ens hi gronxem...!)  i anem a buscar el bellisim sender que mena a Copons tot seguint la riera. Tot el tram és sempre un plaer pels sentits.


Quan arribem a Copons , sortim a l'antiga carretera , on coincidim encara que sols sigui fugament amb en Josep Fitó que puja cap a Calaf amb la bicicleta de carretera , doncs les indicacions del gps ens diuen que cal girar a l'indret de les piscines i anar a buscar el vell sender per on baixavem a la Cursa de l'Esquiador del 94 (i que va guanyar en femines la nostra "nena" , la malograda Roser , al cel sia ! )

No fent cas als comentaris que figuraven a la web , anem pujant el sender , arrossegant la bici una bona estona.

Arribem al primer punt on cal buscar pistes, i trobem abans l'eina de repassar la pista que la pròpia pista. Finalment la trobem , esculpida a una pedra ... molt bona , molt ben buscada la pista si senyor!. (I qui vulgui desfer el misteri...ja sap !)

Ara introduïm les dades i el gps ens envia a la Llacuna. Ospes tu ...no anem bé no !! Al final decidim anar a buscar la propera pista que sembla ser es troba en una font , on hem de mesurar la llargada del broc. Per error ens estem una bona estona buscant a la font de Sant Joan , que la tenim a prop, fins que al Jaume se li encen la bombeta ...o se li inflen els... , tornem a repasar la formula. Ospes tu , ja no sabem ni sumar , ens faltava afegir un 10 a la formula de la latitud. Bingo ara ens dona la situació de la font , a l'altra banda. Reculem el sender , per sort ara de baixada i anem de pet a la font.

Fem les mesures que ens donaran la darrera pista (per quin altre motiu es pot anar arrosegant una cinta mètrica a la bossa !) i ara ja sols toca posar les coordenades finals que ens faran pujar unes quantes margeres.

Som més tossuts que uns gats bornis, i en alguna ens hem d'apalancar amb força doncs el fanguet i la poca adherencia de les sabatilles d'en Gerard ens ho foten difícil , però uns minuts més tard tindrem la nostra recompensa al trobar finalment la caixeta. Missió acomplerta !

Ens acabem de pujar fins el pla on es troba el majestuós i centenari Pi del Quildo i ara ja toca pensar en la retirada cap a casa., fotent el turbo a la part final , agafant un tramet de carretera doncs toca dinar familiar i voldria arribar abans de les postres !.



track wikiloc