Degut a que ahir es va fer una sortida a peu al Puigmal , comenten que tots els que som som els que serem i que sols falta l'Isi que espera un colega seu. Anem doncs a casa seva.
Aixi doncs un Isidre, un Gerard i tres Ramons comencem a pedalar força tard ,gairebé 25 minuts. Pole position !.
Sense un rumb molt determinat comencem a pedalar , però fugint de la boira que fa pinta hi ha a la zona de Sant Guim. Jo comento que tornaré d'hora i sense parar i ells volen anar ca p a Jorba o Rubio ...ja veurem. Vaja avui si que s'en pot dir anar navegant.
Comencem a veure alguns arbres gebrats, encara que ahir va fer una mica de bo i va caure un bon tou del gruix que s'hi va posar aquests dies.
Anem pels plans del Codina tot seguint un radial de la Ruta de la Batalla del 1711 per baixar fins a els Prats de rei i enfilar el sender que mena a la Torre de la Manresana tal i com varem fer fa uns dies.
No ens estem gaire estona a la Torre , tot i alguna proposta de pujar-hi que al final no fructifica. De fet hi ha la boirina que hi ha limita les excel.lents vistes que s'hi poden tindre.
Seguim tot passsant per costat dels cups Cups de cal Sala i fem via per anar cap a cal Barrusca per baixar cap al llac de les Maioles ,que avui esta ple , donant una imatge que costa bastant de veure.
Mostro el geocaching que hi tinc preparat al nouvingut que es mostra interessat pel tema. Millor un exemple pràctic i quan anem a reempredre la marxa: punxada. La roda de l'Isi està al terra. Amb el líquid antipunxades sembla que es pot reparar i tornem a pedalar ara cap amunt.
Quan arribem a la cadena al trencall amb el cami ample , en Ribi i jo decidim tornar pels enanitos , mentre ells prosegueixen la ruta...programada. O no !.
Passem la carretera i iniciem una baixada que enllaça amb un sender que passa per zones que algú de les motos fa servir com a zona d'entrenament.
Aquestes visions donen una mica de mono de moto i ara m'hi donaria unes voltetes com en els vells temps !.
Ens arribem al trencall de Maçana , a partir del qual ens anem trobant marques grogues , que sembla ser son de la ruta Cervera-Montserrat (caldrà investigar ...) i comencem a pujar els enanitos que avui es fan fora més curts que la darrera vegada , tot i que l'esmorzar ...a casa !
Així arribem a Prats , i ja que anem bé de temps i decidim anar a buscar la pujada de Solanelles per les cares misterioses per no fer asfalt i allargar una mica més la sortida.
Arribem a Calaf a una hora prudencial. Missió complerta ! Encara em donarà temps per arribar-me a buscar un dels darrers exemplars del Posa't les vambes , aquest llibret-homenatge a en Joan Anton Vilaseca un bon coneixedor de molts d'aquests raconets i un excel.lent comunicador.
Fotos Picasa Track wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada