2014/03/23

20140323 BTT Seguint les traces de l'Anbaso

Un comentari a mitja setmana proposant seguir el track de l'Anbaso de l'any passat feia que la sortida del cap de setmana quedés gairebé adjudicada. Al final el fet de coincidir ahir amb la sortida del dissabte per terres properes a Sant Guim , curiosament desconegudes pel Manel i avui amb una ja també clàssica Hivernal de Cervera, mira que ja és primavera i no sols a el Corte Ingles... , fan que al Rosa sols siguem quatre mosqueters: en Ribi que vindrà una estoneta , en Gerard , en Manolo i jo.

I mira que ahir vaig dir que podiem anar a buscar un avió com es veia a les ortofotos , ...ara que malauradament aquesta tasca està d'actualitat, amb el cas del vol MH370 .

Amb la mala estrugança dels que ahir ens varen dir que plouria iniciem el pedalar , tot marxant cap a Solanelles , per on passem amb una bona bordada del gos i baixem cap a les cares per marxar cap els plans de sota de Puig de Mager pujar a la Portella i d'allà de pet a Sant Pere. La nostra intenció és baixar el més ràpid cap a Sant Pere des d'on començarem a seguir el track proposat.

A la trialera que surt de darrera la Portella , en Ribi s'enganxa amb una taurina branca que sobresurt massa i es fot enlaire els culottes llargs de manera esgarrifosa. Cullins , cullins , Ramon no desclitxis un pam o t'haurem de canviar el nom !.

Els incendis han transformat totalment el paisatge , en aquest cas mutilant totalment la zona tant la de la Portella com el bosc del Collet dels Pastors. Les tasques de neteja no estan acabades i trobem els senders molt bruts de troncs i branques.
Per sort la baixada que fem és l'inici de la zona encara verda , d'alguna manera marca la frontera de la devastació. D'aqui a dreta verdor i vida , en canvi a esquerra cap a la Llavinera : negre , tot negre recremat.

Creuem la via del tren i ens arribem a Sant Pere a la pista que puja cap a cal Soler. Ja duem uns vuit quilòmetres i mig i aqui enllacem amb el track proposat de l'Anbaso de l'any passat. Toca pujar i tot seguint les marques del GR encarar en direcció a Seguers.

Un cop passat la riera , ens aturem breument a veure les tombes de la necròpolis. Aqui també hi tinc una de les meves bestieses, un altre racó.

Els comento l'existència d'un altre conjunt relativament proper i desconegut per molta gent, amb una impressionant quantitat de més de quaranta tombes , a Serrat del moro entre Biosca i Massoteres. Val la pena fer-hi una excursioneta.

Proseguim el nostre pedalar cap a les Coromines. Passem pel mig de les cases i anem a buscar l'inici de la trialera. Em venen al cap molts bons records d'aquest històric tram de ruta quan vaig baixant pel migs dels boixos. Passem les lloses de la riera i trenquem a dreta cap a la Font del ferro. Just al creuar el torrent de Seguers , en Ribi ens diu adeu. Ha de ser d'hora a casa i aprofita aqui per donar mitja volta i trenca per la pista.

Nosaltres continuem seguint per dins el bosc tot enllaçant els diferents corriols en un bell recorregut cap a l'obaga de l'Estrada.

Per a mi són una relativa novetat , des que en Manel ens hi va fer passar a la darrera pedalada amb encant , la "Corriols i torrons".

Amb en Gerard comentem la seva recent adquisició d'unes alforjes ortlieb. Està espitós per provar-les ja. Realment la sortida de Calaf-Canet amb el pes a l'esquena va marcar un punt d'inflexió...al menys a alguna ronyonada!.

Tot parlant de diferentes opcions de rutes com les que vol fer en Manolo travessem la pista que baixa cap a Castellar i iniciem la pujada cap a Còdol rodó .

A partir d'aquest punt semblava que tocaria el més fàcil per retornar cap a Sant Pere però al seguir el track veiem que algun pas actualment està sembrat . Toca fer una mica de camp a travès si volem fer el màxim de recorregut similar al track.

Finalment ens arribem a La Pala. Ja passen un parell de minuts de les deu i duem una vintena de quilòmetres . De moment la mitja és molt baixa , però ja toca esmorzar. Ens ho hem guanyat. Avui amb tant corriolet i sender sembla que la procesó serà llarga ... i el ciri molt curt !

Coincidim am una bona colla de caminaires , ciclistes i gent que senzillament fan un bon àpat. De la penya Mig mon de Suria conversem amb un avi de 83 anys que ens mostra la seva passió pel pedalar i quan sortim orgullós ens mostra la seva màquina, equipada amb un motoret accionat per bateria. Avui el vent li ha fet agafar una de recanvi. Fa un parell d'anys que porta aquesta eina elèctrica que li permeten continuar amb aquesta passió per les dues rodes. Quina enveja !.

Continuem amb la ruta, cal que girem cua per on hem vingut. Al entrar al bosc la liem i fem una bona volta camp a traves fins que enxampem de nou el sender. O surt el caminet ...o el fem !.No si no serà per manca de tossuderia.

Baixada cap el pont del Baldiri , que novament fem tot seguint el track , Uns mesos més tard resulta que s'han fet tasques de neteja al bosc ...i trobem tots els arbres ajeguts.

He dit neteja ?. Quin joc de paraules ...!. Cap problema sort de la nansa que tinc al quadre de la scalpel. El millor gadget de la bici, molt efectiu , gairebé millor que la Lefty. Si senyor !

Passem el pont i pujem pel vell cami del moliner. No les tenim totes. El track es veu que passa per la riera però des d'aqui dalt tot es veu molt enrredat.

Arribem a les vies del tren i continuem tenint els nostres dubtes.

Al final fent camp a través anem a entroncar amb la pista enquitranada . Uns metres més endavant veiem un cami que surt a esquerra i que és per on passava el track . Ens queda una assignatura pendent.

Seguim endavant per l'asfalt i ens arribem a cal Ibanyez. Ara toca una mica de muntanyes ruses , pujar una mica , tornar a baixar, pujar una mica i tornar a baixar fins el pont.

Visitem fugaçment el pou de gel .

En veure unes abelles sortir d'uns forats a la paret de fang , en Manolo ens treu els seus coneixements sobre la seva nova faceta , l'apicultura. Aquest home és una caixa de sorpreses.



Seguim pedalant queda poc per la pujada de Sant Jaume, o la Trencaxulos com la varem batejar fa uns anys i que va donar nom a la Marxa Trencaxulos de finsal dels 90's quan estavem al club ciclista Calonge de Segarra.

Al final aquella marxa va ser tant trencaxulos que fins i tot va acabar trencant el propi club i els organitzadors!.


Anem pujant . En Manolo ens diu que és una novetsat per ell , ja que no l'havia fet mai.

Sort que ahir varen dir que plouria. Fot una bona caloreta i la pujada no ajuda gens a baixar la temperatura ... del motor !.

Al arribar a dalt no faig la proposta de repetir un tresor que ja tinc fet però que ahir varen reubicar davant la impossibilitat de trobar l'original per la verdissa. No juguem que la palla va cara... i ja no són hores !.

Costa una mica trobar l'inici del sender de baixada que resultarà dels xulos de fer i que al final dona a vells indrets ja coneguts.

Ara just passar la bassa de la font puda ens toca una feixuga pujada que acabarem empenyent la bici amb molta bruticia de les tasques de neteja del bosc.

A les hores que som decidim deixar estar el track , tirar pel dret , sortir directament al coll de Boixadors i baixar cap el Seguers , un altre dia ja acabarem de fer la volteta que ens manca. Queda pendent. Esperem que la recuperació sigui abans de juny !.

Fotos Picasa      Track wikiloc

2014/03/09

20140309 BTT Volta de records ...per Boixadors

Avui sols l'Isi al Rosa de la colleta de la BTT. Mal dia per matinar i anar a pedalar tenint en compte les dues opcions que havien ahir. Per una banda el tardà carnestoltes de Calaf i per l'altra la sortida del grupet dels dissabtes , ahir força nombrosa , pels castells de la Segarra , tot fent una mica de previ de la marxa dels castells que es fa avui a peu.

Sense un rumb predefinit li proposo a l'Isi que ens podem arribar a fer una mica de manteniment a un geoamagatall meu proper que forma part de la sèrie de la Ruta de la Batalla. Anem a donar la volta tot enfilant pel pas soterrani de la renfe cap els plans de ca l'Indiano. Just al passar la casa , trobem una bona blancor al bell mig del cami. Ep que això no enganya la sensació fresqueta de bon matí era real.

Fet el manteniment , continuem sense un rumb definit i anem tirant cap a Solanelles on l'Isi comenta que podriem fer la ruta que fa uns anys es va fer en un primerenc club Bikecalaf amb motiu de la marxa BTT. Ep , si la memòria no li falla !.

Retornem cap a Calaf i al arribar a la Pineda tirem en direcció a la Fortesa. Just abans d'arribar al núcli de cases prenem el cami que surt a esquerra cap els boscos de cal Frare.

Al cap d'un estona abandonem el camí per trencar a dreta tot baixant pel marge. Malauradament el vell cami ha desaparegut per la feina gratamarges del pagès. Són sols uns metres , doncs la resta del cami continua intacta , amb l'encant que tenen els camins mig oblidats pel pas del temps. Sols alguna recent rodada d'algun vehicle motoritzat ens van trencant l'ànim explorador que tenim avui.

Retornem al cami que haviem abandonat , ara ja més transitat i que va baixant cap a cal Frare, per trencar al cap de poc a dreta fins arribarnos a la pista que mena a Les Basses.

Ara tot just comença la pujada prenem el cami que al trencar a esquerra va cap el Seguers dels tres colls tot passant per la font de l'Espona.

Aquest tram de gran bellesa d'uns anys ençà ha guanyat en ciclabilitat al haver-hi passat forces vehicles i fer alguna tasca de desbrossat del bosc.

Anant al nostre ritme i per no deixar una excusa per fer fer una breu aturadeta , ens aturem tant a fer el badoc a les velles mines com a la mateixa font de l'Espona . Un raconet que de manera estratègica es troba en un punt ben fresquet. Com ha de ser l'aigua que hi brolla ,si senyor !.

Ara l'Isi que va recordant la ruta diu de pujar un tramet cap el castell per agafar el sender pel bell mig del bosc. Som-hi !. Aquesta parsimonia que duem avui fotaria nerviosos als integrants de la recent sortida pels terrenys del Miki. Sembla ser que les presses varen ser la tònica general de la sortida !. Ai , ai , ai !.

Aquest breu sender pel mig del bosc ens duu a la trialera que baixa del castell fins la bassa dels ADF que hi ha al darrera de les Bassetes. Anem seguint , ara cal que anem pel cami en direcció a cal Gironella.

Per la proximitat comentem fugaçment el tema de la costella de la balena que després de tot un periple torna a ser a Sant Pere de Boixadors. Curiosa i rocambolesca la seva història.

 Ara prenem direcció cap a cal Moliner. De cop , un cabirol travessa el cami i està una estoneta mirant-nos . No sembla que fem cara de perillosos. Continuem tot fent algun tramet de sender , algun trobat de xiripa , algun buscat amb insistència. Ai , la memòria !.

Passem per costat de cal Ibanyez i seguim pujant  en direcció cap a cal Butzems.

Ara toca un tramet de baixada cap a cal Baldiri.

Sortim a la carretera i hem de fer una mica de volta per anar cap a la Font de Russimort , doncs el cami que baixava de la casa fins la riera passant pel vell molí ha desaparegut , i tampoc tenim ganes que ens aviin els gossos.

Aprofito per fer una visita de cortesia al geocaching . Tot correcte. Pujem la rampa a peu. Aqui sempre hi ha una mica de fang que fa que pujar damunt la bici sigui tot una proesa. No cal amoïnar-se. No ens cauran les medalles !.

Anem fent via fins arribar a Sant Pere on anem a esmorzar a la Pala.

Retornem a la ruta tot pujant fins a Còdol rodó.
Quedo força sorprés pel bé de deu de senyals que hi ha a cal Butó . No sé si els cotxes passsaven molt ràpids però amb tanta senyal i tant pirulo ara això sembla un pas fronterer !.

Ens arribem a l'indret de Còdol rodó i comencem a baixar.


 La fresqueta d'aquest matí ha passat a una agradable dia primaveral i en alguns trams ens sobra la roba d'abric.

Pujem per la trialera de Seguers cap a Les Coromines. Tinc el sentit de l'equilibri una mica en hores baixes . Mira que anem malament ! . Qui ho diria que això ho feiem sense posar el peu a terra! . Ens anem fent grans...

Coronem la trialera i una mica ajudats per l'amic Isaac ens arribem fins les Coromines on enfilem tot seguint a l'inrevés les marques de la ruta de la batalla en direcció cap a l'Hostal del Bou.

Breu aturadeta per mostrar-li a l'Isi un dels amagatalls  divertits de la sèrie. Fem la darrera pujada cap a Solanelles i acabem aquesta volta , doncs ja comença a ser tard i tampoc és qüestió d'arribar a quarts de quinze ... i sovint mai millor dit !.

Track wikiloc                                Fotos Picasa