20120121 GC Puigsacalm...una qüestió de temps !

Divendres a la Cuina del Mercat , a la meva proposta "indecent" sols hi ha resposta positiva per part del Gerard, l'Adrià i un sorprenent Jordi Selva que ara en procés de recuperació li ha agafat per això de caminar ...Bé de caminar , caminar , digue'm que la sortida no serà ben bé !

Sortim a dos quarts de set del matí de Calaf i així podem deixar enrrera Joanetes uns deu minuts abans de les vuit.

D'aquesta manera podem veure sortir el sol mentre anem pujant les primeres feixes. Al cap d'una estoneta l'Adrià es queixa del seu genoll , sembla que el ritmet inicial i el començament en fred fa de les seves.  Serà qüestió de baixar el ritme. No cal correr , tenim tot el dia i avui no cal que anem amb el coet al cul com el passat 5 de desembre quan amb el Gerard varem fer una sortida express amb l'intenció de buscar el catxé i tornar a casa abans de les dotze. Quin parell de benaventurats !. 


Ens arribem a l'esplanada que hi ha sota el barret i podem ja observar l'escletxa a la muntanya per on puja la canal dels ganxos nous. La cosa no enganya cap amunt i de valent...!

Passem la placa d'agraïment al ferrer per equipar el cami i iniciem la pujadeta que com molt ben diu la placa està farcida de ferros. Quina feinada pujar tot aquesta ferramenta aqui dalt !. 
Així arribem a la campaneta on podem tindre una magnifica vista de tota la Vall d'en Bas amb un cel força despejat. Tota la setmana hem estat immersos en la nostra sempieterna boira calafina i avui hem anat a despejar-la aqui dalt !

Continuem la darrera part de la canal i ens arribem a l'enforcadura que dona al mirador del Puig Corneli . L'altre dia amb els nervis i un xic embalats varem pujar i baixar un parell de vegades al deixar-nos d'agafar pistes per trobar les coordenades del catxé final.


Ara ens toca el moment de la veritat, deixem la pujada equipada i comencem a baixar per la canal que s'intueix , plena de fulles traidores que ens amaguen tots els perills . Alguna relliscada i cop de cul  . Oi Gerard !  fan que anem baixant poc a poc.


Sembla que fa força temps que aquesta via està mig perduda. No obstant hi veiem restes de cintes d'alguna prova. Finalment ens arribem a l'indret on el gps ens marca amb algun rebot que estem al punt on cal desviar-se de la canal ( de fet tirar recte és una bogeria) i anar cap a la dreta. 

Veiem un sender que cada cop es veu més clar i amb no poca alegria per part de tots veiem com ens comença a baixar la distància al geoamagatall , amb unes magnifiques vistes d'uns penyasegats a la nostra esquerra i els castellets a la nostra dreta. 


Avui sembla que l'hem encertat. De fet l'altre dia les presses no ens varen deixar arribar-hi.  Com diu aquella dita: "Visteme despacio que tengo prisa...".


Amb un final equipat inclús amb línia de vida ens arribem al peu del castellet on aconseguim trobar l'anhelada caixeta del tipus Ammo box  (una nova i més pacífica utilitat que se li pot donar a aquestes robustes caixes !). 


Som el dinovè equip en trobar-la des que la varen posar aqui dalt l'agost del 2005. Aquest geocaching no és pas dels que tenen molta requesta , i menys avui que sembla que si no ens fas cinquanta no has fet res. El CSJ ens ha mal acostumat !!!. 


És per tot això que el fa certament especial i l'hem triat. Serà el número 600 del nostre equip , encara que els petits haurà de passar uns anyets fins que hi puguin arribar. Una fita amb un bon record !.

Aprofitem el solet que fa davant el mateix amagatall i fem el nostre merescudissim esmorzar tot llegint les anotacions dels equips anteriors i discutint la jugada. 

Un cop ben tips i fetes les fotos de rigor , cal recular fins el collet. Com diuen molt bé tot el que baixem ho hem de pujar i ara toca una bona pujadeta pel mig de les fulles .

L'altre dia la nostra intenció era tornar a casa i baixar novament pels ganxos nous , però avui allargarem la ruta ...

S'ha de ser positiu: una petita derrota del desembre i una gran victoria del gener ens farà passar una bona jornada per aquests bells paratges !

Ens arribem de nou a l'enforcadura , gairebé dues hores més tard. Aqui coincidim primer amb una noia suïssa que espera la resta dels companys , una colleta que van equipats amb cascs que van pujant des de la campaneta mentre un d'ells va fent un autèntic reportatge fotogràfic indicant en tot moment la pose que han de fer. Fem una mica de conya amb ells mentre s'enfilen cap el mirador que hi ha al costat del repetidor.

Nosaltres anem cap el pla davant l'estel que es troba totalment emblanquinat. Semblava que enguany això de xafar neu seria una utopia i per aquest motiu , com si fossim canalla aprofitem per xafar neu!.


Al fons veiem el Cadí i el Pedraforca lleugerament enfarinats. De moment mal any pels esquiadors !.

Baixem pel prat enfront el Puig Corneli fins Sta. Magdalena i anem pel cami fins el trencall del pas del llops, que amb aquesta neu no fa gaire gràcia . Per sort la neu no està glaçada.

Quan som al davant del Puig dels Llops ens enfilem fins la senyera i baixem el petit "esglaó Hillary" per anar a buscar el geocaching que l'Adrià no ha fet.

Mala sort , sembla que ha estat expoliat. Reculem i quan tornem a pujar l'esglaó veiem una bossa sospitosa sota la carbassa-pessebre. Algú l'haurà trobat fora del seu lloc i l'ha amagat allà.

Ara toca acabar de fer el tramet fins el Puigsacalm trobem bastanta gent ( fins i tot gent d'Aguilar  , que petit és el mon !), inclús algun ( o millor dit alguna ) de ben valenta que va corrent i no sembla que sigui una cosa anecdòtica.

A peu de  la creu del Puigsacalm n'hi ha que dinen aprofitant el solet. Nosaltres de moment seguirem cap a buscar el pas dels burros . A mig cami i despres de comprovar personalment amb les parts menys nobles que la neu no es tant toba com semblava... anem al Puigsacalm Xic on ràpidament ens fem amb la caixeta de marres.

Ara toca agafar el camí que baixa cap el coll de Bracons fins el trencall del pas dels Burros . Ens trobem de nou al quartet de la suissa. Venen del cami dels ganxos vells fem petar una mica la xerrada i anem tirant . Al cami de moment hi ha força xipi-xapi de neu que s'acaba al arribar al trencall , quan passem a cara sud i ara el cami es transforma en un corriolet amb alguns esgalons , passos encordats , de poca dificultat però força divertits.

Parem a dinar just abans del trencall dels ganxos vells. Ja portem un bon tute i cal omplir diposits i que millor que aqui on toca un bon solet.

Quan reemprenem la marxa dubtem uns moments sobre si agafar el cami dels ganxos vells o continuar pel cami .

Finalment ens decidim per l'opció dels ganxos vells , que resulta un autèntica gimcana , fent que en Jordi ens proposi provar algun dia amb les ferrates.

Li comentem que tenim en ment les Baumes Corcades a Centelles on novament podrem tornar a combinar aquestes dues modalitats : geocachng i ferrades. De fet el tresor és del mateix usuari que el del Puigsacalm (joanmire) i per tant això ja és tot una garantia d'exit i de passar una bona jornada.

La ruta va combinant passos amb cadenes , ganxos, trams de passamans i esglaons fins arribar al cami que va planejant fins la pedra marcada "El barret".

Ara ja sols ens queda desfer el tramet comú d'aquest matí fins a Joanetes i ja ens arribem al cotxe.

Els números freds no són per tirar coets: uns 10qms 1218m de desnivell positiu acumulat  i gairebé 9 hores de caminada (encara que amb moltes hores parats...).
Però com deia un famós anunci : passar una bona estona no té preu...

Senderisme i teca              Fotos Picasa     Track wikiloc            Fotos Jordi