La meva idea és anar passant pel llac de les maioles cap a Copons a fer un geoamagatall que tinc pendent doncs pels comentaris pinten molta pujada per fer-ho amb canalla i ha quedat com a assignatura pendent. Un bon dia per no emprenyar a ningú amb les meves ruqueries...!
Així doncs passo el soterrani de la Renfe , faig els plans cap a la masia de l'Indiano i pujo cap a Solanelles. Baixo per les cares enigmàtiques , on m'aturo doncs veig que la xapa protectora està fora de lloc. La torno a lloc i continuo cap als Prats de rei .
Al passar per darrera el camp de futbol veig fugaçment , de fet el llampant color rosa dels equips els delata , com pel camí del cementiri en baixen un parell del Bikecalaf. Són en Gerard i en Jaume.
Em comenten que ahir no varen anar a Ulldemoins i avui tenen intenció d'anar cap a fer unes trialeres cap a Maçana. Jo els comento les meves intencions geocatxerils , els sembla bé i s'hi apunten. Així doncs tirem cap a cal Bartomeu , on fem el tramet de carretera fins el trencall de cal Barrusca i comencem a planejar fins enganxar el cami que mena al llac.
Ens arribem al llac , fem la paradeta de rigor i proseguim la nostra ruta ara pujant fins el cami de l'Hostal Vell. Volem anar a Rubio i la nostra intenció és baixar per un corriol que fa temps no faig , però ens despistem de trencall i arribem als plans de Rubio abans d'hora i per camins bons. Que hi farem! Millor ens entaulem ...gairebé son les deu i ja ens l'hem guanyat també !
Avui ens comenten que és el darrer dia dels llogaters , que deixen el negoci i per cel.lebrar-ho ens proposen un menú especial força atapeït. Jo em trio una cosa nova per esmorzar: truita amb un tall de pernil salat. Digueu-me clàssic ... i previsible !
A part dels ciclistes que ja hi trobem , van arribant , trialeros, caminants (alguns ben coneguts de Calaf). Això del tec si que ens fa iguals ...
Fem el nostre temps estandard,una horeta i llavors decidim anar a buscar el pi del Quildo tot fent el geoamagatall que hi ha. De moment anem cap el divertit caminet que va al llac de Jorba , passem el rierol ( avui no ens hi gronxem...!) i anem a buscar el bellisim sender que mena a Copons tot seguint la riera. Tot el tram és sempre un plaer pels sentits.
Quan arribem a Copons , sortim a l'antiga carretera , on coincidim encara que sols sigui fugament amb en Josep Fitó que puja cap a Calaf amb la bicicleta de carretera , doncs les indicacions del gps ens diuen que cal girar a l'indret de les piscines i anar a buscar el vell sender per on baixavem a la Cursa de l'Esquiador del 94 (i que va guanyar en femines la nostra "nena" , la malograda Roser , al cel sia ! )
No fent cas als comentaris que figuraven a la web , anem pujant el sender , arrossegant la bici una bona estona.
Arribem al primer punt on cal buscar pistes, i trobem abans l'eina de repassar la pista que la pròpia pista. Finalment la trobem , esculpida a una pedra ... molt bona , molt ben buscada la pista si senyor!. (I qui vulgui desfer el misteri...ja sap !)
Ara introduïm les dades i el gps ens envia a la Llacuna. Ospes tu ...no anem bé no !! Al final decidim anar a buscar la propera pista que sembla ser es troba en una font , on hem de mesurar la llargada del broc. Per error ens estem una bona estona buscant a la font de Sant Joan , que la tenim a prop, fins que al Jaume se li encen la bombeta ...o se li inflen els... , tornem a repasar la formula. Ospes tu , ja no sabem ni sumar , ens faltava afegir un 10 a la formula de la latitud. Bingo ara ens dona la situació de la font , a l'altra banda. Reculem el sender , per sort ara de baixada i anem de pet a la font.
Fem les mesures que ens donaran la darrera pista (per quin altre motiu es pot anar arrosegant una cinta mètrica a la bossa !) i ara ja sols toca posar les coordenades finals que ens faran pujar unes quantes margeres.
Som més tossuts que uns gats bornis, i en alguna ens hem d'apalancar amb força doncs el fanguet i la poca adherencia de les sabatilles d'en Gerard ens ho foten difícil , però uns minuts més tard tindrem la nostra recompensa al trobar finalment la caixeta. Missió acomplerta !
Ens acabem de pujar fins el pla on es troba el majestuós i centenari Pi del Quildo i ara ja toca pensar en la retirada cap a casa., fotent el turbo a la part final , agafant un tramet de carretera doncs toca dinar familiar i voldria arribar abans de les postres !.
track wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada