2013/10/27

20131027 BTT I'm Niner ! Una de pesos i mesures !

Poques hores després d'una exitosa edició de la Nocturna del Terror que arriba a la dècada , surto per estrenar la nova bici de muntanya. Finalment m'he passat al sector de les rodes grans. Ja soc niner !.

Divendres al vespre la vaig anar a buscar i just vaig tindre temps ahir a la tarde per montar el comptaquilòmetres mentres el meu fill Gerard m'ajuda tot treient paperets.

Deixo de banda una Super-V del 99 , la meva quarta BTT , que m'ha donat bons moments i també un robust comptaquilòmetres Cateye ATC que m'acompaya des que vaig tindre la meva segona mountain bike, "la negra" allà el 1993...no serà que no cuido les coses i els trec profit al màxim !

No m'ha donat temps ni a provar com està de mides. Sols un parell d'apunts a la secció de pesos i mesures.
El que més m'ha cridat l'atenció , inclús més que les dimensions de les rodes. El pes.

Amb els mateixos pedals muntats , passo dels 15,380 a  i 12,350 , tres quilets menys. A les pujades això s'ha de notar , no ? Oi Isaac ?.

Ara el problema el puc tindre a passar per segons quins llocs. doncs l'amplada del manillar ha crescut 12cm més. Les feinades que vaig tindre divendres per entrar per la porta.No sé com anirà això per les trialeres amb passos estrets entre els arbres...? Sento dir aquestes paraules , però ahir quan li vaig dir a la meva dona que ara era 12cm més llarga que abans , se li varen il.luminar els ulls... Però si una cosa és massa llarga ...caldrà escapçar-la. I punt !

Sols d'anar de casa fins el Rosa , ja veig que no arribo bé als pedals. Quan m'atanso a la plaça , ja veig en Manolo que està al mig del carrer tot observant l'escena. No si emparrat aqui dalt i amb un manillar més ample que el de la V això és diferent. Em diu  "Macho no te conocia"...collins ni jo mateix em conec !

Trec el paquet d'allens i em disposo a baixar el seient o acabaré que semblaré el mateix gegant del Pi !.

Al moment surt el Pepe i el Pep que es disposen a rodar amb les de carretera. El Pepe que em diu que aprofita per mirar-se-la bé ara que està tant blanqueta. Que cabr...! Però té raó , tanta blancor, on vas a parar. I aquests punys de color blanc , qui collins els ha dissenyat ?. Segur que no hi ha ciclistes "grunges" perdó marranos com jo. Inclús el meu fill de 5 anys quan ahir "m'ajudava" em va dir : "és molt blanca , papa ! Quedarà marró quan vagis pel fang !" i que ho diguis Gerard!.

Al agafar la bici he notat un joc al deixar caure la bici. Sembla que té joc algun lloc. Som cinc paios remenant i no podem veure d'on ve. Apretem tots els cargols que hi ha a la zona del triangle del darrera però no hi ha manera.

Al provar la Lefty , tant l'Isi com en Manolo em diuen que millor posar una mica més d'aire. I mira que avui mateix acabo de treure la manxa dels amortidors de la meva motxilla.

Anem cap a casa i li fotem una mica d'aire i de pas recuperem la manxa.

Ara no serà una qüestió de pes !.

Li fotem aire tant al davant com al darrera i veiem que el tema del joc del darrera també s'arregla . Sense comentaris.

En Manolo em pregunta si vull provar la Lefty. Oi tant ! Però amb moderació que avui vaig amb la "L". Anem cap a Solanelles.

L'Isi que se'ns endarrereix lleugerament. Sembla ser que ara s'ha modernitzat i també duu un aplicatiu al mòbil dels que es guarden la ruta...no si a aquest pas tots acabarem amb més electrònica al damunt que cames per pedalar fort !.

Al pas pel polígon ja puc fer-me una idea de la bondat de la forquilla tot veient com el tacte torna a ser "de moto".

Al moment, trucada al telèfon de l'Isi.  Ens diu que ha de girar cua , el seu pare està fotut.

Per sort més tard ens dirà que per sort tot haurà quedat en un ensurt. Sols ens podem fer grans a la força !.

Passem pel bell mig de Solanelles i a la baixada , en Manolo em cedeix el pas per veure en directe el canvi tecnològic com va. Oli en un llum , les 29 polsades i la lefty es mengen amb una voracitat increible les roques i els aragalls. Hauria d'haver fet aquest pas abans. Em queda per veure a les fortes pujades si amb aquesta major inercia del major diametre es veu penalitzada la conducció.

Proseguim cap els Prats de rei . Als plans si que demostra la millor de les seves virtuts , s'estira com una de carretera demostrant el perquè a la Titan Desert la gent va amb aquest collins de rodes grosses.

Enfilem cap a cal Bartomeu , amb alguna acceleradeta per part d'un per l'altre que fa que la cosa perilli. Ai , ai , ai que això s'envala !.

Al fer la trialera de can Bartomeu , peu a terra , encara no hi estic avessat a la bestia i prefereixo assegurar no sigui cas que li fem una signatura el primer dia ! . De totes maneres veig que la feina de retornar a arrancar es fa de manera més exitosa que amb la 26. De moment doncs no puc dir que el tema de les inercies m'influexi. El que si trobo diferent és el canvi, dels tres plats he passat a dos i les relacions de marxes no tenen gaire cosa en comú.

Fem una mica de bucle al no trobar de bones a primeres l'entrada al corriol. Es veu que el pages ha llaurat un tramet del camí  i això ens obliga a passar camp a traves del llaurat. No si anant amb aquest home ja hi estem acostumats a anar pels terrossos...!

Tram trialer en pujada que feia molts anys que no feia amb alguna nota de color a base de boix grèvol on m'ho passo com un enano. La diferència de pes aqui si que dona els seus fruits i em dona una idea de la capacitat d'aquest tractoret. Els obstacles és qüestió de fer un acte de fer i esperar que entre les 29 polsades i la bondat de la Lefty el obstacle acabi essent devorat. Per un home de poca fe com jo , aquest pas és el més dur ...Ja anirem agafant confiança ! Amb aquesta capacitat tractora em venen a la ment les mateixes sensacions que la primera vegada que vaig provar una moto de 4T acostumat al nervi de les 2T...

A la baixada per l'espectacular tub de vegetació m'ho torno a passar pipa tot i que hi ha alguna pedra amb verdet que et fot algun susto.

Enfilem cap a l'Hostal Vell per travessar la carretera de les Maioles.

Des d'aqui comencem el cami més aviat en baixada cap els plans de Rubio.

Al arribar a l'indret , creuem el filat de la finca dels seu sogre i al moment ens ve a rebre la Laika.

En pocs instants ja veiem a la Sònia, a qui el Manolo saluda amb un:  "Este color es el que a mi me gusta, Sònia !". Manolo , ara que li has trobat el punt a les suspensions ...millor no canviar sols per un tema de colors, no ?. Amb lo que et va costar a tu i als d'en Tomas Belles trobar l'amortidor correcte. No fotem !.

Per respecte als animals que durant bona part de l'any pasten solts per la finca , li dic que modificaré el track (*) en aquest punt doncs passem per una propietat privada i a més hi ha cavalls que es poden asustar i provocar una esverada.

Anem cap a les runes de la Solana , on encara podem veure algun punt curiós com la "turca" ...tot un luxe de l'època.

A la font de Buimira fem una breu parada . La zona està preciosa amb aquests tocs cromàtics de tardor.

Li comento que ara seria el moment de fer una sortida cap a la Garrotxa o a les Guilleries, encara que tenim el calendari atapeït. El tema de les pedalades amb encant que enguany ens hem decidit a organitzar amb el  Bikecalaf no ens deixen gaire marge.

Arribem als plans de Rubio . Anem al local on encara podem veure el final de la F1. Arribem a l'hora dels senyors . Són quarts de dotze. Tot i anar sols dos , fem el temps estandard. Uns 50 minutets. A la sortida anem a veure el parking de "la Ruta del Oeste" . Com sempre espectaculars motos aparcades .

Li comento si anem per les rieres cap a Copons.

Em diu que no coneix aquest tram. Cony mostrar un tram prop de Rubio a un de la zona...això no es pot fer cada dia !. Para lo demas ...Mastercard !.

Ja que no es ben d'hora , decidim fer un tramet per l'asfalt doncs tampoc es qüestió de perdre gaire temps, i millor que posem fil a l'agulla !.

Els passos per les rieres estan ben secs. Tot i això encara conserven una part de la seva bellesa , que la sequera no ha esmorteït .

Tot i això la variant ha estat genial.I en Manolo em comenta que la seva descoberta ha estat del tot positiva.

Així ens arribem a Copons i comencem a creuar els seus carrerons. Pujem per les rampes cap a l'esglesia , tot veient com hi ha a gent que ni que passes una apisonadora, no es mourien ni un milimetre., Que carai , ja s'apartaran els altres !

Decidim acabar de provar la capacitat escaladora de la novetat tot enfilant pel cami ral de Calaf. Tot dret i amunt !. Feia una pila d'anys que no hi pujava. Ja no recordava aquestes parets.

Avui , tot i ser finals d'octubre fot una calor tremenda. Tinc tota la part baixa de l'esquena bullint de tocar-li el sol. Siguem positius: sort que això no ho estem pujant al mig de l'agost a la una del migdia !. Qui no es conforma és perquè no vol ...!

Guanyem alçada rapidament , amb un cel ben despejat que ens permet tindre unes bones vistes.

Anem fent petar la xerrada però amb un bon ritmet de creuer enfilem els plans de la Clau i en un moment ens arribem a la zona on varem estar la setmana passada.

Ara ja tenim l'ermita de Sant Ermengol al nostre davant. En pocs metres podrem veure la silueta inconfusible de Calaf al peu del turó de Sant Sebastià , que ens està esperant.

Així a tres quarts de dues ens arribem finalment a Calaf. Encara estarem a temps de verue el començament de la repetició de la F1 !.

Travessem les vies pel pas soterrani de la Renfe i d'aquesta manera donem per acabada aquesta sortida amb bones sensacions tot i la mica de lio amb pesos i mesures.

Fotos Picasa       

2013/10/26

20131026 10è Aniversari Nocturna del Terror


Encetem aquesta recent història de les Pedalades amb encant del bikecalaf amb la Nocturna , que enguany cel.lebra la seva desena edició. De fet si filem prim el Bikecalaf va neixer com una engrescada a aquella edició quan varem acabar a Sant Pere Sallavinera i allà es va iniciar els primers passos d'aquest club.

Després la colleta dels "terrorífics" varen amenitzar la prova tot donant unes escenes dignes del més terrorífic dels  tunels  del terror , superant-se any rera any ... i de franc ! (que això ja és un altre cantar...i més avui en dia !).

Enguany tres recorreguts : un recorregut a peu curt , pels més petits ...fins i tot algus carrets de canalla ! , un altre a peu de major distancia , uns 11qms i un sol recorregut en BTT. 

L'hora de la sortida s'ha endarrerit una mica pel tema del futbol , no pas un partit qualsevol , tot un Barça-Madrid . No cal dir que de futbol no hi entenc, però valia la pena esperar per tindre una bona colla , com així ha estat !.

A la plaça dels arbres , a partir de les 8 , recollida de les samarretes que hi havia gratuïtes pels 100 primers inscrits. I que al final han estat uns quants més !.

Després d'un briefing per part del Gerard que ens recorda les màximes de la nocturna: Passar-ho bé. Res de "curses". I si algú arriba a un trencall i no sap on anar , aturar-se fins que arribi el grupet del darrera.

Díficil la feina dels que obren , doncs sempre hi ha algú que vol correr més ....però segurament molt més díficil la dels "farolillos rojos" que sempre veuen com algú té problemes , avaries o entrabancs per seguir el ritme del grupet ...!

Amb una puntualitat gairebé britànica inicien el recorregut els de BTT que surten cap a la carretera d'Aleny i també els de la llarga  a peu, que pujen pel carrer Sant Jaume per anar directament a buscar l'entrada al túnel del terror , que enguany es troba ubicat a la trialera de Mirambell.

Deixant un espai prudencial per no enxampar les darreres unitats de caminants arranquem els de la curta que pujem tot seguint les petjades de la llarga . Al portal de Xuriguera encara ens trobem amb els més endarrerits dels mountain bikeros que encara estan pedalant per les Portelles.

Travessem la carretera i enfilem pel cami del cementiri amb les vistes de Sant Sebastià com a referent de cap on hem d'anar.

La cuca de llum amb la pujada es va estirant fins que arribem a la creu de Sant Sebastià on fem una aturadeta per reagrupar .

 Un premi als esforçats pares que amb els carros segueixen la caminada. Sort que la majoria són gent "off road"... doncs la baixada direcció cap a Ferrera és digne de les trialeres més dures dels ISDE !.

Ospes aquesta canalla com hi van . D'aqui n'han de sortir racings per collins ....!

Quan estem arribant a la pallisa del vidrer , just a les lloses del trencall , ens creuem conduits pel Manel , amb els de la llarga que venen de sortir del Túnel del terror...No fan pas cara d'espantats !!!.

Pujem cap al cami de retorn de Sant Sebastià i ja podem sentir uns terrorífics sorolls de motoserra que ens donen una idea del que ens espera i ens fot els pels de punta !.

Nou regrupament just a uns metres del començament de la joia de la corona d'aquesta nit.. El meu Gerard que aguanta tot i passar de la seva hora crítica en que li entra el son , es fa el valent amb un buff al cap i dient que els fotarà un susto ...ja canviaran les tornes d'aqui a poc !

Tancant el grupet ens arriba en Masafret , que decideix deixar la bici a peu de l'arbre. Diu que ja la plegarà al tornar. Home de fe !. Amb la de parelletes que venen per la zona a fer de les seves , serà com a les tomboles amb allò de: "Premio , una basicleta !"

Quan ja hi som tots , amb algun petita matització oi, "Esme" ! , proseguim la ruta , doncs ara sols ens falten uns pocs metres per trobar-nos el túnel.

A veure quina n'han preparat enguany aquesta colla de tronats !.

Quan coronem el cami i just a l'entrada de la trialera de Mirambell , ja veiem un escenari terrorífic. 

El llargarut porter ens pregunta si volem entrar , ens deixa entrar en petits grupets. 

Quan el porter es dirigeix a nosaltres , el valent del Gerard, que fa uns minuts estava disposat a menjar-se el mon s'arrapa a les cames de sa mare.. Vinga Gerard som-hi !. 

En un llarg recorregut d'uns tres-cents metres completament engalanats amb un bé de Deu de ciris (no sé si han assaltat la sacristia...!) que ens van balisant durant tota la terrorífica baixada , amb sorpreses que ens van fent ensurts on podem barrejar el riure amb la por ... dels pares a que els més petits s'acolloneixin de veritat. 



Una salutació a tots els esforçats personatges : el porter del tunel , l'home del motoserra , el cuiner boig , l'home llop , la bruixa , i la resta dels personatges que van fent sustos.. sempre adeqüant-se al nivell dels nens que hi ha !.

Enguany el pressupost per la decoració i els vestuaris d'altres edicions ha hagut de baixar en benefici de les samarretes que de manera gratuita s'han pogut entregar . 

Crec que ha valgut la pena i és de justicia aplaudir aquestes iniciatives que ajuden a donar un alè de vida , fer poble d'una manera saludable , tot combinant aquestes dues activitats tant saludables com són el riure i el caminar ...i en algun moment "tremolar" de por ! .


Quan acabem de fer el túnel , ens refem de l'ensurt i hi som tots , proseguim en direcció a Mirambell.

Al poc sentim de nou els xiulets i el soroll del xerrac, són els de la BTT que comencen a baixar.

Gairebé hem clavat els horaris i els tres recorreguts hem sincronitzat el pas. Millor així els permetrà plegar trastos d'hora.

Abans d'arribar a Mirambell girem fort per retornar pel cami ample que ens permet en uns minuts tornar a ser al punt d' inici del túnel del terror.  

Reagrupem lleugerament , i reemprenem el cami de tornada , doncs comença a refrescar i no és qüestió d'ara agafar fred i perdre la salut. 

Al cap de poc ja podem veure la silueta inconfusible del nostre volgut far de l'Alta Segarra , l'il.luminat campanar de Calaf  que ens ajuda a retornar al punt de sortida on ens hi presentem amb un total de 6´3 quilòmetres donant per finalitzada la nocturna d'enguany . Una més al sac ! .

La propera : la Castellfollit ferèstec , que amb els seus prop de 50 qms i els corriols pel mig del bosc que en Ribi ens ha preparat ,el vertader home del xerrac ,(aquest si que fot por de veritat... ) , ja no es apta per a tots els públics !  




2013/10/20

20131020 BTT Previ Ruta de la Batalla dels Prats de rei

Per començar a moure els fils de la prova de les pedalades amb encant per l'alta Anoia que toca encarregar-me decideixo sortir diumenge a provar qui temps de pedalada sortirà i quin track serà el resultant.

La idea com en la resta de les pedalades amb encant per l'Alta Anoia és sortir de l'oficina d'informació d'els Prats de rei.

Quan fa uns anys varem anar amb el Sergi al trail-gator a la caminada que monten la gent d'els Prats de rei , varem fer la ruta seguint els caminants , i era en sentit horari , tot anant primer cap a la Font de Moriscó per enllaçar a ca l'Estrada i així anar a espetegar a la Torre de la Manresana on es feia un recés i permetre que cadascú fes un mos.

Considerant la Torre de la Manresana com l'autèntic centre neuràlgic de la ruta , en el meu cas seria bo que allà hi acabessim.

Per tant potser la millor opció seria donar la volta en antihorari de manera que l'arribada a la Torre sigui a la part final de la sortida.

Surto de casa i gairebé per inercia m'arribo al Rosa on sols veig les bicis dels "carreteirus". Saludo al Paradell que està fora. Ja que no prenc cafè i vull anar de cara a la feina , decideixo no parar.  Així doncs passo de llarg i tiro cap a la Pineda per anar a els Prats de Rei per Solanelles de la manera més ràpida.

A la sortida de Calaf ja començo a veure com la boira poc a poc es va tancant i em deixa sense visibilitat.

Primer penso que repetirem les espectaculars vistes de la sortida de Canet , amb Calaf damunt un mar de boira , però aquesta vegada és més tancada i no és veu ni pa pa .

Malament rai !. Mal dia per anar a fer fotos i començar a prendre posicions...!

Quan soc a Solanelles fent fotos , rebo la trucada d'en Manolo: "¿ Donde estas , que te he visto pasar ?". Ai carai resulta que mentre jo passava per davant del Rosa i mirava qui hi havia dins , ell estava a l'altra banda de la plaça tot descarregant la bici i m'ha vist passar.

Total que li dic que estic baixant cap a Prats i les meves intencions....poc a poc i bona lletra .amb moltes estones de parar i fer fotos.

Si avui volia anar a fer quilometrada sense parar  ...malament rai !

Com deien a una famosa pel.lícula : "Elegiste un mal dia para dejar de pararte...!"

Quedem a Prats a l'Oficina de Turisme , al lloc on començarem la ruta , just davant la casa on la meva dona va creixer.

No em cal esperar ni un minut. Al moment ja arriba i podem començar a fer ruta.

Tirem pel costat de les escoles tot passant pels horts , un recorregut que sempre m'ha agradat i que em porta records de la meva infantesa quan baixavem a Prats a casa dels meus tiets.

Un cop passada la riera la ruta s'enfila fins el trencall que ve de la Manresana. Aqui ja podem agafar la ruta marcada que ens durà a ca l'Estrada.  La boira de moment no ajuda i el paisatge queda una mica apagat. D'aqui una estona fa pinta que el sol sortirà amb ganes , però ara mateix...miau !

Proseguim la ruta i quan passem el pont de les Coromines veiem que el marcatge ha sofert algun vandalisme i ens trobem que manca alguna senyalització.

Just al trencall que ens ha d'obligar a deixar l'asfalt , trobem a faltar el rètol . Serà un punt a tindre en compte de cara al dia de la pedalada, no sigui cas que algú se'ns despisti i l'haguem d'anar a pescar a la Llavinera.

La sequera ens està deixant uns camins polsosos , no tant com a la Selènika , però la meva bici que havia quedat desconeguda després de passar per les mans d'en Pesa , ja està ben empolsada i la abans blanca forquilla ara fot llàstima...no puc anar net , ni a la força !

Quan anem a pujar cap a Solanelles ens aturem a les enigmàtiques cares i fem una visita de cortesia al geoamagatall de l'amic Malfieten.

Veiem que a cop de Buldòzer li han canviat la fessomia a l'entorn. Quina moguda de pedres que ha fotut aqui el pagès , sense escrúpols !.

Continuem la ruta , ara amb pujadeta que tot comentant amb en Manolo la meva mania de publicar el blog els dijous , els meus motius tinc...i aquests són un de 8 i un de 5 anys ! Força diferents als de l'anècdota del "wuebes" que m'explica ell , sobre la fixació que tenien els nois d'una escola especial que tenien aquest dia predeterminat com a dia en que els duien de parranda!.

Quan gairebé som a les portes del nucli de Solanelles ens creuem amb l'altre Manolo que diu que va també a preparar la seva ruta , la del Quixot de l'Anoia, la tercera de les pedalades amb encant. Fem petar la xerrada breument i proseguim tot acabant de coronar.

Baixem a buscar el pas de la carretera d'Igualada i ens dirigim cap a cal Codina de la Quadra , un altre dels punts emblemàtics de la Batalla.

A més per a mi hi ha una càrrega sentimental doncs el meu pare just arribat de Castelló de la Plana havia fer de mosso a aquesta casa quan encara estava habitada. De fet jo de petit encara hi havia anat acompanyant el meu avi i el meu pare per alguna cosa del taller quan encara hi vivia el vell Codina.

Avui la casa està força malmesa i en vies d'anar a pitjor. Una llàstima !

Entrem sols a les quadres...on encara amb una mica de temps pot donar per fer alguna fotografia amb encant , però es tard i vol ploure.

Ja fa un parell d'anys vaig estar un matí fent la ruta amb intenció de començar a recabar informació per fer la sèrie de geocaching fent fotos i el lloc era molt més accesible. El pas de la natura és lent però implacable...!

Visitem l'enorme plaça que hi ha al davant de la casa , tot i la boira pixanera que ens entela una mica la nostra visió , el cert és que la seva planta és impressionant !

Proseguim la ruta desfent uns metres el cami , no sense abans veure una demostració de la capacitat de la "villablina" , la manxa que va obligar en Manolo a fer una aturadeta tècnica al poble de Villablino després d'una durissima etapa d'alta muntanya on va perdre bous i esquelles ( i la seva vella manxa !) a la seva recent ruta transcantabrica.

Un cop ha afegit aire , proseguim uns centenars de metres , per atur-nos a la curiosa caseta que hi ha al pla.

Li comento a en Manolo que precisament aqui tinc feta la darrera foto del fatídic dia en que em vaig esbarallar amb la granota assasina.

Els meus records a partir d'aquest punt són confosos...!

Al encarar els plans cap a l'ermita de Sant Ermengol , trobem alguns caçadors , entre ells un vell conegut , en Paquito Sujar , precisament un dels iniciadors de l'Agrupació Ciclista Calaf ,als inicis dels 80's. tota una promesa i exemple de lluitador. Llàstima que un accident precisament entrenant li va fer canviar la seva vida i també les seves passions per altres.

Ens arribem a la cruïlla de l'ermita de Sant Ermengol , on veiem de nou com la senyalització de la ruta ha sofert algun desgavell. El pal indicador de la ruta està mogut i tort.

Tot fent petar la xerrada ens despistem i ja som prop del trencall de la Clau quan ens adonem que anem fora de la ruta. Mitja volta . Hauré de treballar amb el compegps i eliminar algun bucle innnecesari del track !

Baixem a buscar el pas de la carretera d'Igualada . Al pas per una pallissa , en Manolo em diu que amb aquesta petita construcció n'hi ha prou per viure.

Aquest home fa seu allò del "less is more". Es incorregible , mare de deu quin paio més espartà !.

Creuem la carretera i ens apropem a ca l'Albereda, impressionant mas fortificat amb el seu pont llevadís.

Ens embadalim amb les gallines i els cavalls , aqui em dona tota una lliçó sobre noms i colors dels èquids.

Juga amb avantatge. Jo de cavalls ...més aviat poca cosa. Sols un de cartró i apedaçat quan era petit...!



I crec que ni tant sols era un cavall , li deiem la burra !

Anem pujant cap a la Torre. El cami està ben polsós. Duem les bicis com si haguessim fet un fotimer de quilòmetres i amb prous feines en portem una vintena !

Abans d'arribar a la Manresana li comento si coneix els cups de can Sala. Li mostro aquestes curioses construccions que en aquests moments de velocitat i rapidesa ens demostren que en altres temps el de mica en mica s'omple la pica era la manera.

Per això avui encara podem contemplar aquestes petites joies .

Ens acabem d'arribar a l'eplanada del davant de la Torre. Jo potser feia un any que no hi voltava i trobo una sèrie de novetats , com ara el curiós rètol de "prohibit buscar tresors"....ai , ai , ai !

Busquem el bonic sender que baixa cap a cal Segura i finalitzar la volta de la ruta per buscar un lloc on fer l'esmorzar.


Trobem un lloc desconegut per nosaltres , ca la Montse on podem reposar les nostres forces tot contemplant una bona selecció de fotos en blanc i negre que ens permeten parlar d'abans.... No podem fer-nos grans, ja comencem a xotxejar !

Per la tornada cap a Calaf , fem l'experiment del dia...i això que no hi havia alcohol a l'esmorzar!

Pujem per l'antic cami que baixava des de la depuradora , però que malauradamnet ha quedat perdut , quina llàstima , la de records de quan era un nen i anava amb bicicleta que tinc d'aquest tram.

Al final acabem pujant amb les bicis a coll fins a la carretera on fem un centenar de metres o no hi ha manera de tirar endavant , si no fos amb el motoserra.

Haurem d'avisar a l'home del xerrac : Ribi !!!.

Track.wikiloc           Museu virtual de la Guerra de successió      Pratsderei.cat      Un capítol dels Prats... 

PDF Folletó Ruta Batalla     1714