2013/01/28

20130127 BTT Volta al Port del Comte ...en bicicleta ?

L'anul.lació de la raquetada per la previsió de fort vent i temperatures molt baixes va provocar una proposta per part del Manolo. Una opció que en un principi no sabiem si anava en serio , o en broma. (crec que ni ell n'era del tot conscient !) .

L'Isi venen jerseis per aquest mon de Déu , el Gerard que no pot , l'altre que no se que carai té...al final som tres Ramons: En Ribi , en Manolo (el culpable de l'enrredada ha de estar present !) i jo mateix.
Quedi clar que decidim per majoria , i donat que és prou coneguda la relació entre tossuderia i el nom Ramon , que a partir d'avui el Manolo també s'anomeni Ramon. Ara ja som tres tossuts. Endavant les atxes !.

Carreguem les bicis a les 7h del matí al davant del Rosa amb una temperatura propera al ni fred ni calor (1ºC).

Tot pujant podem veure una bellissima sortida de sol amb les muntanyes de Montserrat i el pantà de Sant Ponç de fons (i la meva camera al cotxe del Manolo !).

Quan arribem al coll de Jou la temperatura curiosament ja ha pujat fins els 5ºC . Malament rai...!

Vint minuts després de les vuit comencem a pedalar i al cap de poc ja comencem a xafar neu encara que menys que la que esperavem trobar a les vistes tant nevades que teniem de la muntanya la setmana passada. Semblava que en trobariem una mica més a aquestes alçades. De fet a mesura que anem ascendint veiem com es veuen encara forces clapes a les zones baixes. El bon temps ha fet de les seves i s'ha fos bona part.

Quan arribem a l'indret del Mirador , i just quan em disposo a fer una visita de cortesia al geoamagatall que hi ha , em surt un cabirol que puja per les pedres i travessa l'espai entre mi i el Manolo. Impressionant . No em dona temps a res més que a fotre una escridassada al Manolo. Quina màquina de pujar muntanyes !

De nou la màquina de fotos a la bossa...!


Reprenem el cami tot acabant de pujar amb alguna que altra perdua de tracció que obliga a baixar de la bici i acabar empenyent.

Quan comencem a baixar , però la neu no té cap consistència i de tant en tant t'enfonses quedant trabat.

A més a mès tot i sols ser tres les traces del que et precedeix et molesten i dominen la direcció completament. Si la temperatura fos un xic més baixa i la neu més dura aquest problema no el tindriem.  I pensar que ahir no varem vindre per por al fred !.

Mentres anem baixant ens creuem amb algun caminaire amb raquetes que ens mira amb certa cara d'incredulitat. Cada loco...!

Finalment a dos quarts de deu ens arribem al Refugi de Bages. Avui si que està obert de veritat. Inclús faig una foto al rètol d'obert. Per a mi és una novetat ! 

Fem el nostre obligat esmorzar molt ben atesos pels nous propietaris.

Després de xerrar una estona amb un guia que ens mostra unes possibles variants de la ruta de Cambrils i que ens dona un fulletó de packs d'aventura , reemprenem el nostre cami.

Ha estat el temps estandard d'esmorzar, una horeta !.

Ara l'estació és un bullider de gent on intentem passar desapercebuts esmunyint-nos cap el parking d'Estivella.

A diferència del passat setembre , avui les pistes estan obertes i ens cal anar fent l'enllaç per l'exterior tot agafant asfalt.

Quan arribem al parking , esperonats per la cridoria d'uns esquiadors iniciem la pujada cap a la pista.

Els primers metres anem seguint la compactació d'alguna traça i anem fent , però l'alegria durarà ben poc , doncs en poc temps comencem a trobar trams de neu molt tova on t'enfonses sense remissió. Toca empenyer !. La cosa pinta en bastos !.

La roba que porto d'abric em comença a sobrar. Al final quedo sols amb la samarreta de primera capa. Ospes quina caloreta !.

Algun intent de tornar a pujar a la bici però una molt bona part del cami cal fer-la empenyent.

Al voltant de l'una ens arribem al Tossal d'Estivella . Enguany deixem els darrers metres per una altra ocasió . És tard i vol ploure ! . Continuem direcció cap el Pedró . Els esquiadors que baixen amb nosaltres flipen colors ! Que si portem claus , que si són rodes especials ....Carai la única pega que tenim és que fa una bonissima temperatura i la neu no està glaçada. Si així fos aniriem com una seda...però el fred que l'amic Tomàs Molina anunciava s'ha esvait ...Ai , ai , ai !

Passats els plans del telecadira anem seguint el track de la darrera edició , però aqui en Manolo fa cas al que deien a l'escola: la recta és la línia més curta entre dos punts!. Enfila pel dret cap el Pedró directament.

En Ribi i jo baixem a buscar les traces d'uns esquiadors amb qui fem petar la xerrada breument.

Tenim l'esperança que el terreny estigui dur. Errare humanum est . Fins aqui la cosa es fa amb certa celeritat , però la pujada al collet és una agonia al quedar soterrats i tindre que pujar gairebé amb la bici al coll.

Avui també deixarem la visita a la Tossa Pelada per una altra ocasió. Tant a prop i tant lluny !.

El cim del Pedró està a petar de gent . Com es nota que avui no fa ni vent , la gent fa xerinola !.

De nou ens pregunten extranyats sobre les rodes , els claus ...no si el truc és superficie...que no tenim .

Ens falta un pam...com deia La Trinca. Ara si que ve d'això !. Avui si que el tamany importa ! 

Faig una breu ullada al meu geocaching i comencem a baixar. Aqui si que podem fer  damunt la bici un bon tros en direcció cap al Gespeguera.

Ara la nostra intenció és anar a buscar la baixada per encarar cap els Prats de Bacies.

De nou trobo a faltar no portar la càmera a mà , el Manolo fot una voltareta . Sort que aqui el gruix de neu emmascara les pedres !.

Mentre teniem velocitat es possible baixar però ara després d'estar aturats , impossible !.

Baixem per la línia més recte possible.Ara em toca a mi fer una voltereta...

Inclús fotem conya amb en Ribi dient-li que vagi seguint les marques...que collins quines marques !


La bellisima baixada pel mig del bosc de les Pedrisques passa de ser una opció que seria molt divertida amb slalom inclòs a ser un continu tibar i empenyer la bici tot buscant les fites.

Sort que tenim el track , aqui la intuició et pot fotre una mala passada i perdre una bona estona.

Nova voltereta d'en Manolo , que diu que fotia molt temps que no s'en fotia tantes de seguides.
Comencem a estar cansats i a riure pels descosits. No sé si serà la falta d'oxigen...o la gana!

Finalment arribem als plans de Bessies on el pas d'algun tot terreny ha deixat unes grans roderes que no se si ens faciliten el pas o més aviat ens el dificulten. Hi ha unes bones pastetes!.

Al voltant de les tres de la tarde estem a l'abeurador de l'esplanada del refugi.

Les apostes ara són per com trobarem el cami d'aqui a baix. El track em marca 7.5 quilòmetres ... Seran ciclables ? Serà un mullader ? , A veure , a veure... !



El pedalar es converteix en una feina de precisió , després d'algun ensurt el Manolo m'avisa : sin correr !.

En el moment en que les dues rodes perden la paral.lela la bici et fa un extrany . Això durant molts quilòmetres podria ser esgotador!

A partir del trencall del xalet dels Prats de Canalda els trams sense neu comencen a augmentar i la baixada s'accelera . Sort , avui hem fet un altre fita,son tres quarts de quatre , gairebé ja es hora de berenar ! I això fent menys quilòmetres que la darrera vegada !

I per diumenge l'Isi monta una nova historia de neu: La volta a Cambrils , pujant també fins al Pedró. Sort que després hi ha les patates de ca l'Agustí.

Fotos Picasa

Home dels camins

2013/01/22

Raquetada nocturna'2013

                                 ANUL.LADA PER PREVISIÓ METEOROLÒGICA (25/01/2013)


Pel proper dissabte 26 de gener està prevista la raquetada nocturna , una ja clàssica que es fa aprofitant la lluna plena ... o gairebé!.

Si el temps no ho impedeix quedarem a les 17h30 a la plaça dels arbres per marxar cap al Port del Comte.

Cal portar :

- Raquetes i bastons.
- Roba d'abric.
- Entrepà.

Confirmeu l'assistència a : texsel_scp@hotmail.com  (Isi)  o aquest mateix blog.


Fins dissabte.
Fotos edició 2012        Fotos edició 2011        Crònica 2012             Crònica 2011

2013/01/13

20130120 BTT Calaf-Saló

Arribo a les vuit al Rosa on sols els caminaires i els beteterus . Em diuen que no pensaven que vindria. Home despres de les darreres plujes...! No sé que va ser primer si la previsió de pluja o la meva intenció d'anar amb bicicleta !.

Avui la colleta reduïda : en Gerard, l'Isi , en Ribi , ampliant-se a darrera hora per l'arribada d'en Xavi. Un mirambellenc d'adopció que ja ha sortit altres vegades amb la colleta de carretera i que avui ve amb la mountain bike.

La por de fangar de valent fa que desestimem una proposta de quedar-nos pels voltants de Prats o Copons i al final decidim tirar cap a Saló i esmorzar al restaurant del camping.

Anem tirant cap a la Fortesa i ja veiem que el terra no enganxa com semblava. Torna a sortir el tema de l'influència de la lluna sobre l'adherència del fang que l'amic Virreta tenia fa uns anys. A veure si la lluna ens resulta propicia ...oi Joan !.

Comencem a enfilar cap a la trialera de l'Espona , on segur que a la baixada llescarem fang , però novament la sorpresa és que el fang no s'enganxa , tot i que el lloc és dels de quedar fet un cromo !.

Iniciem la pujada al Castell amb una boira que quan som dalt no ens el deixa veure.

Avui els reagrupaments són breus , gairebé ni temps a treure el peu del pedal. Ja hi som tots , doncs vinga avall que fa baixada ! .

Agafant la variant més bella i entretinguda per dins del bosc anem fent cami fins el trencall que mena cap a Castelltalllat , però nosaltres avui farem la pujada del coll de Trilla per després baixar cap a Prades.

Travessem els carrers de Prades envoltats en una espesa boira que li dona un caire fantasmagòric.

L'Isi m'explica la historia de la creu del captaire que hi ha  al bell mig de la població.

Una bonica historia !.

Abans d'agafar el sender de baixada cap a Saló l'Isi ens mostra amb una certa nostalgia les runes del mas del seu sogre. Avui les vistes no són tant espectaculars com altres cops per culpa de la boirina que encalitja tot  el paisatge.

El tram de baixada fins enllaçar amb la carretera és de gran bellesa i la vegetació torna a recuperar l'aspecte antic del cami que fa anys nosaltres ja l'anomenavem el "tub".

Arribem a la carretera i fem el tramet fins arribar a l'entrada del camping Cal Paradis.

Amb una certa cautela entrem al local , no sigui cas que ens aviin els gossos. Res més lluny de la realitat la mestressa ens reb amb gran cordialitat. No estan els temps per fotre fora uns clients encara que vagin enfangats. Bé fa uns anys a Sant Llorenç de Morunys no ens van deixar dinar , després de entrar en Caballol a demanar taula. Mai més . Si no ens volen enfangats no ens hi volen mai !

Despres del regenerador esmorzar reculem fins la carrtera i ens enfilem i fort pel cami que hi ha just a costat de la sortida del sender. Carai i enfilem fort. Quina pujadeta !.

Passem pel costat de cal Quius i amb poca estona guanyem alçada rapidament.

Ara la boira del matí ha estat substituïda per un solet que ens fa oblidar que estem a meitat de gener.

Anem fent apostes sobre si a Calaf hi haurà boira o sol com ara tenim.  

Al nostre darrera veiem l'imponent imatge de la muntanya tot nevada.

Aquesta visió de la neu ens fa una mica de dentetes. Comentem el tema de la Raquetada nocturna i amb l'Isi diem que es podriea fer pel proper cap de setmana. Cal aprofitar ara que tenim neu i tindrem lluna plena !.

Quan ens arribem dalt la carena el vent bufa amb força. No ens estem gaire estona parats, cal seguir o agafarem fred.

Tot planejant fem cap a la carretera de Prades.

Inicialment hi ha una mica d'indecisió sobre si pujar pel coll de Trilla o donar una mica de volta . Al final triem la primera opció. A veure si estem de sort amb el fang que sempre hi ha a la zona obaga.

Pujem força bé. El fang encara que present no ens dificulta el pas i podem passar amb relativa facilitat.

Ara ja sols toca la pujada del castell que si que podem contemplar. Majestuós i radiant , una imatge ben diferent a la d'aquest matí que ens l'hem hagut d'imaginar.

Les apostes sobre la boira a Calaf van perdent punts poc a poc, encara que no seria la primera vegada que tenim boira just al arribar-hi.


Fotos Picasa                       Track wikiloc



2013/01/12

20130112 BTT Ulldemolins...peregrinatge pel Montsant

Aquest dissabte toca una ja clàssica que ens permet gaudir de l'agreste paisatge del Montsant . Una cita ineludible. A la darrera edició no hi vaig poder anar i enguany estic plenament en forma , ...o més ben dit força descansat després de no tocar una bicicleta desde la "boletada" de mitjans de novembre. No si per sobreentrenament no petaré , no !.

Al final serem onze: en Manel , Isi , Agapito , Gerard ,Ribi , Joel , Ignacio , el Presi , Oriol , Miki i jo.

Solventant el tema logistic amb el X-Trail del "Patriarca" amb el remolc i tres bicis al meu cotxe on aprofitem l'excentricitat del FR-V amb les seves sis places.

Per questions de tamany deixen la plaça del mig pel Ribi . No si el roce hace el carinyo. Oi Ramon !

A les sis del matí haviem quedat però al final quan ja ho tenim tot carregat són gairebé dos quarts. Coses del directe !. La temperatura propera al ni fred ni calor : -1ºC.

Enguany el nostre sherpa en Manel ens varia el lloc de sortida del centre de la vila a la zona d'aparcament de l'ermita de Santa Magdalena. Es veu que ens hem portat molt malament i ens cal començar el nostre particular via crucis tot seguint ermites. No si serà per ermites . No és casualitat que s'anomeni Montsant !.

Mentre estan acabant de fer els preparatius , un petit escamot capitanejats pel Manel fa l'atac a un geocaching de manera ràpida i eficaç. No si aquest pas aquesta activitat l'haurem de fer-ho per torns!

Un cop solventat un petit problema mecànic a la bici del "Presi" iniciem la ruta que en poca estona es comença a convertir en una succesió de tobogans que així en fred es foten com una patada allà on no sona.

Després d'una petita explicació sobre les virtuts del silex ens arribem a Siurana , ara toca pujar un tramet de carretera fins a poder enllaçar amb el tram ciclable del GR-65.5.

Abans parlavem de temperatura i de fred. Doncs a partir d'aqui tanquem aquest tema i encara que la vista ens confon mostrant un paisatge emblanquinat en alguns indrets, comencem a tindre caloreta. Serà pel fet que estem pujant ...!

Sols tenim un fugaç i abortat intent per part de l'Isi de deixar l'asfalt tot buscant una posible variant més offroad a l'indret de l'escola d'estiu d'anglès.

Aquest home sembla que tingui una al.lergia a l'asfalt , però el mestre de cerimonies ens ho treu del cap.

Com deia un antic ministre : "los experimentos en casa y con gaseosa ...".

Ens ho agafem amb una mica de resignació , queda fer els darrers quilòmetres fins la vila roja per asfalt.

Arribats a Prades visita de rigor a la plaça amb un terra que sembla una pista de patinatge.

Travessem la població per anar a la  Roca Foradada per fer el mos.

Tot i el calçat poc adeqüat , ens hi enfilem mentre alguns retroben el tresor que ja varem fer fa un parell d'anys.

Les intencions inicials d'esmorzar a les taules que hi ha a la zona de picnic les deixem per més endavant doncs encara no hi toca el sol i no ens fot gaire gracia passar fred.

Reculem uns metres i iniciem una variant de sender bellisim que ens fa combinar la bicicleta amb el caminar...millor dit, amb l'empenyer la bici , fins la carretereta de l'ermita de l'Abellera.

Quan hi arribem es gira un ventet que ens fa buscar el reparo de la pedra on fem un breu però reparador esmorzar. Han estat 34 minuts. Pole position!

Baixem cap a Prades per anar a buscar la carretera d'Alcover fins trobar el trencall del cami rural cap a Siurana.

La pista enguany està ben arranjada , potser pel nostre gust massa. Per això  davant la proposta d'en Manel d'agafar el cami vell de Prades a Siurana ens hi tirem de cap.

Aquesta variant tot i que hi ha trams d'empenyer fort té trams de gran bellesa per dins el bosc.

Un altre problema és el perill d'enganxar-te amb alguna branca tallada amb mala folla.

L'Isi comença a al.lucinar amb les pedres , fins i tot n'agafa una pel jardi...sort que l'home s'encapritxa d'una de petita !

Un parell de sustos fan que tant el presi com en Manel es mirin més de prop el terreny. Aqui caure no es fer-ho sobre tou ... !.

Recuperem el cami d'altres vegades que ens porta fins al Mas de l'Extremenyo on l'Ignacio ens fa una demostració de tir parabòlic amb tècnica "a la seva manera".

Em recorda Miguel de la Quadra-Salcedo i el seu anul.lat pel morro record mundial.

Visita al curiós pessebre , amb caganer inclòs , i proseguim el sender cami cap el Mas de la Barbara amb la seva monumental alzina on en Miki també fot pirueta acrobàtica. Ai , ai , ai...

Ara ja toca fer el darrer esforç gairebé tot en baixada i arribem a Siurana.

Com sempre les vistes espectaculars , encara que enguany el riu baixa més sec. Agafem la cosa positivament : no ens mullarem tant els peus !

Mentre una colla van a veure el salt de la Reina Mora . Els que ja hem vist el lloc anem a fer una de les nostres bestieses tot intentant passar desapercebuts.

Sortim del poble i enlloc d'agafar la carretera baixem pel bonic cami , que combina trams ciclables amb trams que tot i ser la una del migdia tenen les pedres que patinen com m... i cal baixar a peu.

Arribem a la carretera. Un parell de corbes , 700 metres que passen ràpid i trenquem pel cami que ens permet veure desde baix la cornisa on fa uns minuts hi erem. Impressionants .No és d'extranyar que fos la darrer reducte musulmà a Catalunya. Qualsevol s'hi atansa. .

En Manel ens comenta les troballes de pintures rupestres que s'han fet. No és d'extranyar : la de raconets que queden per coneixer quan veus les impressionants parets plenes de forats i foradets !

Ens arribem al llindar del riu que enguany realment baixa bastant sec. Tot i això algun encara tasta la temperatura de les aigües!.

Per part meva no puc aprofitar l'avinentesa per fer una mica de manteniment i netejar els baixos de la bici com a l'altra vegada .

Queda pendent per una altra ocasió. De fet diuen que és dolent rentar-les molt.

La meva no pateix aquest mal , no !.


Quan sortim de Fem el pujador i ara ja practicament tot en pla i baixada encarem el caminet paral.lel a l'embassament tot podent observar les edificacions altra cop submergides del molí.

El meu gps va baixant els metres respecte al micro que hi ha a la presa. Gairebé no ens cal ni aturar-nos: pim-pam , un drive-in !.

Mentrestant l'Oriol es dedica a fer manteniment a les cales de les sabatilles.

Sembla que la patejada ha afluixat algun cargol... A veure si la reparació dura !

Acabem de fer el tramet del pantà fins a Cornudella anant directament al restaurant de cada any a la plaça de l'Esglesia on novament ens tracten de meravella. Carla , la cambrera ha de bregar amb una colla de suats i afamats homenots però s'en surt força bé.

Coincidim gairebé tots en la tria d'un menú-plat combinat , amanides , postres i cafè que ens surt per uns 11 euros . Chapeua !

Al sortir , tot i l'intent de canviar alguna bici per una atrotinada Senda per part d'un client , proseguim el nostre periple pedalant.

La baixada que algú recordava sols arriba fins la sortida del pont ja que a partir d'ara toca anar pujant cap a l'ermita de Sant Joan del Codolar. Si mirem al nostre davant ho tenim clar: amunt els cors !.

Amb relativa lleugeresa ens arribem a Sant Joan Petit però a partir d'aqui la cosa s'emprenya i puja de valent fins arribar a Sant Joan del Codolar.

L'entorn és màgic , aquesta ermita a l'aixopluc de la Serra Major del Montsant , amb una gran quantitat de pessebres al seu entorn és un raconet de calma i tranquil.litat.

Mentre reagrupem en Manel m'ensenya una zona d'escalada sota l'ermita perfectament equipada. Avui no és el dia...i menys amb aquests collins de sabatetes que sols per arribar al lloc t'exposes a fotret de cap !

Una vegada hi som tots encarem el bonic sender que puja cap a Albarca. La ciclabilitat es alta deixant a part algun esglaó al començament i pel fet de que si et tombes cap a la dreta ...miau !.

Poc a poc es va establint un curiós ordre deixant les primeres posicions pels més joves i les darreres pels més grans.

A la pujada podem contemplar com el sol va desapareixent i a l'altra banda veiem com la cinglera de Siurana passa dels solejats als ombrivols. Val la pena fer aquest recorregut sols per veure aquests paissatges !.

Quan ens arribem a dalt del coll i esperant fer el reagrupament , un petit escamot fem una visita flash a Albarca on hi ha de nou un geocaching.

Un cop fet reculem fins el trencall , on hi ha l'Agapito que ens dona la noticia. Hi ha "pana".

El canvi del darrera de l'Ignacio ha dit prou i estan al costat de les runes dels Hostalets fent la reparació d'emergència anul.lant el canvi i tallant la cadena.

Ara haurà d'anar amb una sola marxa. El seu peculiar estil de pedaleig haurà de variar...

Mentres reparen,  la resta ens preparem els llums doncs d'aqui a poc començarà a enfosquir.

Un cop tot arreglat , iniciem la baixada. Resulta xocant veure l'Ignacio que sempre va estrebat com un dimoni pedalar lleuger tipo "molinillo".

Que carai , avall que fa baixada !.

Quan estem baixant el gps m'indica : bateria molt baixa. I tot seguit el missatge 10 segons per desconnexió: 9, 8 , 7...pam pantalla negra. Collins per tan poca estona. M'aturo una mica més avall doncs a veure si per uns tres quilòmetres no puc tindre tot el track complet. Canvio la bateria i tornem-hi que no ha passat res !.

Ara ja es fosc negre i la baixada té un parell de sorpreses en forma de forts repetxons que si t'enganxen amb el plat mitjà et quedes clavat. Tal dit , tal fet , a una d'elles he de fotre el peu a terra. Les cames ja no estan per gaires alegries...hauré de canviar el pla d'entrenament !.

Al poc ja arribem a l'ermita de Santa Magdalena. Final de trajecte ja hem arribat a l'aparcament. Carreguem les bicis i cap a Calaf hi falta gent. Bé encara farem una paradeta tècnica a Ulldemolins per carregar unes quantes garrafes d'oli. No podiem marxar d'aquest lloc sense un dels productes estrella.


Fotos Picasa             Track wikiloc