Traçant la marxa de l'altiplà ! (2) I fotent-nos de cap ...!

Dissabte 20 de març hem quedat una bona colla al bar Rosa, hi ha mercat , paradetes , furgonetes , camions , gent  i quan semblava que sols seriem un parell ,resulta que uns al Rosa ...i uns quants més al Canet , al final som un total de 9: els germans Selva,en Joel, Gerard, Manolo Romero,Jaume , el presi i en Manel Malet , deu n´hi do!
Al ser tants l'opció inicial de fer la segona part del recorregut , la que no varem tindre temps l'altre dia , es deixà de banda per fer tot el circuit ...o intentar-ho!
Al arribar a Sant Marti ,els 10qms que primer a uns els semblaven pocs són suficients , el circuit és durillo i decidim parar-hi, o haurem d fer invents com tornar enrrera o allunyar-nos de la ruta.
Una horeta al col.lapsar el bar Quebec ,ja se sap 9 de cop i la cambrera estava sola! i tornem a tirar fins a Cal Secanella on en Manel , Jaume i el presi decideixen tornar , ja era el tracte inicial i s'els faria tard!
Continuem el recorregut pel tram més feréstec que caldrà treballar més (branques, esberzers ,algún arbre que ha caigut per la neu , etc) i arribem al Molí de la Roda on l'Isi ens ensenya que als 50 pots jugar a llançar pedres a l'aigüa , tant bé o millor que que quan ets un nen!

Tirem cap els plans del Codina i quan som sota al pont de la carretera de Prats per enfilar cap a Soronelles i veient que tots anem sense aigüa decidim anar al cobert de l'Isi a omplir els bidons. Tirem pel cami asfaltat de la depuradora cap al convent i....a partir d'aqui la història és la que m'han explica't els meus companys , doncs sembla ser que una filla de p... de granota aixafada al terra em fot a terra al passar-li la meva roda del davant per sobre.
Total susto , anar a buscar un cotxe , trucar a la meva dona , portar-me al CAP , i la meva memòria em retorna aqui quan em posaven el collaret per baixar-me a Igualada a l'Hospital a fer-me el TAC...en fin , al final espatlla trencada i un fort cop al cap que veient com ha quedat el casc petat per tres o quatre llocs ,ens fa adonar de quan important és anar ben protegits i no escatimar cinc centims en aquest element i això que la velocitat  sembla ser que no era molt alta al caure!.

Merci a tots i disculpeu el mal trangol que us vaig fer passar!
Fotos