20150403 Fletxa Ibèrica: Calaf-Calatayud ...i si bufa el vent, què?

Finalment ha arribat el dia , ja som Divendres Sant el dia d'inici de la Fletxa. Hem quedat per sortir a les 16h però ens endarrerim una mica tot fent les fotos , els darrers preparatius i l'acomiadament de les families. .

Comentem l'ensurt que varem tindre ahir en el viatge d'anada a Calatayud amb el cotxe del Pep quan un Peugeot se li va fotre a sobre just en el moment en que l'estava passant , sembla ser al trencar-se el palier i el va arramblar contra la valla. Quin susto !. Per sort la cosa ha quedat sols en xapa i pintura ...

Al final a un quart de cinc comencem a pedalar.

Sempre els primers quilòmetres amb alforjes tot i ser petites i lleugeres et donen una extranya sensació.

Comentem el tema de les famoses Thule que duen els dos Pepes. Foten molt bona pinta , ja m'ho va comentar l'amic Asensio "el cartero" al tram que varem fer junts al BRM200 del Pla.

El més interessant el poder baixar moltissim el centre de gravetat i facilitar així l'estabilitat en marxa.

Aquests suecs que em tenen el cor robat i ja disposo de varis gadgets seus,tot el que fan ho fan amb una qualitat i un bon disseny que els està donant una merescuda fama.

Hem calcat el recorregut de l'any 2011 que varem fer els tres "Ramones". Com diuen más vale loco conocido que loco por conocer i aquest recorregut es força factible i la part final molt favorable.

El que si hem fet és canviar de parella. De la tripleta de les dues anteriors edicions passem a un quartet. Repetim els dos Ramons , en Colell i jo però canviem el Marcel.lí de l'edició 2007 i el Ribi del 2011 pel duo del Pep i el Pep. Tot i no treballar per l'administració , enguany ho fem per duplicat : 2 "Ramones" i 2 "Pepes".

De moment el temps pinta millor que en aquella edició on ja varem sortir amb els "plàstics" posats per la possible pluja. A veure si dura la cosa...!

Els camps ja comencen a enlluernarnos amb tots els vius colors que ens dona la primavera.

Fa goig poder pedalar amb aquest espectacle que ens permet la mare naturalesa.

Enfilem cap a La Panadella on tenim el nostre primer control .

1era hora 17h15
A la Panadella fem una aturada un xic més llarga del que pensavem. En Colell ha d'acabar de posar en ordre els llums i jo aprofito per inflar un xic més la roda del davant.

Ara toca baixar i planejar una mica fins a l'indret de Cervera.

Arribem al trencall de Cervera. Pujada fins la rotonda dels Mossos i iniciem el pedalar cap a Guissona , el nostre més inmediat objectiu . Aquest tram hi ha trànsit que va a força velocitat.Cal extremar la precaució . Amb lo bé que anavem per la vella i avui tranquil.la  N-II de la Panadella a Cervera...!

2ona hora 18h15
Som a l'indret de Guissona. Una bona colla de gent està fent el berenar a la gespa. Nosaltres de moment no ens delim i seguim pedalant.

S'acosta el trencall de Palau. Ara baixarem una bona estona.

Comencem la baixada cap a Cabanabona. Li comento a en Colell el bonic recorregut del passat brevet 200 de la Fuliola. Quin bé de deu de carreteres tranquil.les i desconegudes per mi !.

Arribem a Ponts on ens cal segellar de nou. El segon control. Som gent de costums i tradició. Voliem fer la paradeta al Xalet , el nostre lloc habitual de fer esmorzars , però quan som al davant ens adonem que està tancat. Seguim i ens aturem al Bar Paris. El seu interior no dona lloc a dubtes una decoració monotemàtica sobre la capital francesa. En el fons el nostre objectiu d'aquest any...després de passar per Brest , eh !

El Colell ens fot un mica de escridassada millor baixem el ritme , no cal correr per arribar tard.

Al sortir de Ponts ens aturem a dalt de la pujadeta doncs en Colell té problemes amb l'alimentació del gps al parar i engegar.

Quan monti el carregador millor que hi posi una bateria a l'e-werk .

Ai, Colell , ja pots començar a fer abans d'hora la "carta als reis"!.

3era hora 19h15
Passem l'indret d'el Gos. Tenim el dilema de si passar per Artesa pel bell mig o per la variant. Al final fem cas al Colell. Ens diu que sols ens caldrà pujar la rampeta de la sortida. Així ho fem.

Els comento una nova curiositat que he descobert gràcies al "mundillo" de la geocerca  , el Túnel o Mina de Montclar , una impressionant obra d'enginyeria de mitjans del segle XIX que durant prop d'un segle amb els seus gairebé cinc quilòmetres de llarg fou el túnel més llarg d'Europa i que avui en dia encara és objecte de visites per part d'enginyers de tot el món que volen coneixer més de prop aquesta obra.

Diuen que la visita que es pot fer pel seu interior anualment amb motiu de les tasques de manteniment és una de les més "aterradores" i claustrofòbiques que es pot fer. Tant a prop i tant desconegut !.

4arta hora 20h15
Som a a Cubells. El cel ens comença a deleitar amb un petit espectacle de vius colors. Fa un moment inclús podiem veure un curiós arc de sant martí.

Aprofitem per posar-nos la roba i preparar els llums. D'aqui a poc el sol marxarà de l'horitzó i és hora de engalanar-nos amb el vestit "de noche"...

Baixada forta i enfilem els darrers quilòmetres que ens duran fins la càpital de la Noguera.

Travessem Balaguer amb relatiu poc trànsit i comencem la pujada per anar a començar la llarguissima recta que ens portarà a Castelló de Farfanya.

5ena hora 21h15
Acabem de passar Castelló de Farfanya. Jo m'he aturat a fer una foto d'una curiositat, Un enorme setrill. Amb la de vegades que he passat per aqui i de dia i ho he de veure avui que hi passem de nit !.

Abans de tres quarts de deu arribem a Alfarràs. Aqui hem de segellar. Ens anem al local on sempre ens aturavem però està tancat. Al bar del costat la mestressa està ja escombrant , no sembla que tingui molt interes en servir alguna beguda i més aviat li fem nosa. Total que decidim que el trago ja el farem al sopar. Ens acabem d'abrigar i tirem cap a Lleida.

6ena hora 22h15
Alguaire, ja queda ben poc per arribar a Torrefarrera. Aquest lloc és especial per fer aquest tipus de proves. Anar a sopar o dinar a l'hora que et roti. Sempre obert. Un autèntic oasis comparat amb la soledat que ens espera d'aqui unes hores al passar els Monegros.

El lloc està a petar. Es nota que aqui et tracten bé. Al Pepe li porten un entrepà que si li cau als peus li pot fotre un peu a la funerala. Collins quina exageració !.

Jo per no perdre el costum dels divendres em demano una pizza que per cert està boníssima.





7ena hora 23h15
Hem arribat amb retard respecte el temps del 2011 però tot i no posar gaire enfasis en fer un "pit stop" ràpid aconseguim poder recuperar el temps perdut i sortim a la mateixa hora que aquell any.

8ena hora 00h15
Estem al bell mig de Lleida. Ens hem fotut un petit lio. Anavem a passar tal qual l'altre dia amb el Colell en sentit contrari per les grans avingudes , però es veu que com al Dinio "la noche nos confunde" i hem acabat seguint el track d'en Ribi . No sabem aprendre dels nostres errors !.

Sigui com sigui finalment aconseguim deixar enrrera la ciutat. Quina extranya sensació . A aquestes hores la ciutat està força deserta però tot i així preferim posar quilòmetres i enfilar cap a Alcarràs.A partir d'allà si que anirem de pet al desert !.

Passem per Alcarràs i ens acostem al punt clau , l'enllaç d'Alcarràs amb Fraga. A veure com va això !.

9ena hora 01h15
Hem entroncat amb el cami tal i com ens marca a la rotonda de la sortida de l'autovia. De moment tot està sortint a roar. El Colell , no corre cap mena de riscos . el tram on l'asfalt està trinxat i a la baixada el fa ben a poc a poc . No cal agafar cap risc que ens pugui costar un susto.

Arribem a l'indret de les naus de Rigual. Aqui l'altre vegada varem decidir anar a acabar de fer un quilometret escàs d'autovia doncs pensavem que ens haviem perdut. Enguany seguim pel poligon . Una mica de volta per aquest inmens monstre desert i il.luminat com si haguessin de buscar agulles en un paller de nit. Després ens queixarem de les despeses. Que collins fot aquet be de deu de lluminaria encesa si no hi ha una trista nau ni trànsit , ni res. Quin malbaratament !.

Acabem el polígon i anem a encarar el túnel . A la sortida ens toca baixar i ja estem a Fraga. Tot desert , no hi ha ningú. Travessem la ciutat de punta a punta. Ara toca fer la pujada fins el ventorrillo. Salvar el desnivell que ens obrirà les portes als Monegros. Aquesta pujada és curta però intensa. Quina diferència amb altres anys avui pujo força bé , tot i que la duresa s'incrementa amb el vent que en alguns moments gairebé semblen que et fotin per terra.

10ena hora 02h15
Passo per davant del bareto mig atrotinat del Ventorrillo. El nom ja sabem d'on li ve. Carai !

Aqui varem vindre a fer uns cafés quan varem passar la nit a pocs metres d'aqui a costat de la benzinera fa uns anys per fer una sortida "desertica" i històrica. Quantes vegades hem dit que l'hem de repetir algun dia !.

Comencem a trobar benzineres tancades. Al arribar al capdemunt la benzinera que llavors era nova i flamant ha quedat com una "abandonada".
Toca iniciar la lluita , no trobarem molins de vent però com a petits Quixots comencem a pedalar perdent minut a minut en la nostra particular lluita contra el rellotge.

Amb en Colell , cada any deiem el mateix : "Sort que el vent no ens ha molestat !".  Enguany la venjança ha estat monumental. Perdona'ns Tomas Molina , no ho voliem fer !

11ena hora 03h15
Passem just per costat de Candasnos.
El nostre referent inmersos en la foscor de la nit ara és el de les antenes de Peñalba, per on passarem poc abans de tres quarts de quatre.

De moment duc força bé el tema de la son. Per distreure'm vaig abusant de la música que porto enllaunada, en comptes del mp3 ho porto al telèfon. Ahir em vaig quedar sense telèfon el meu Xperia va quedar finalment mort. La setmana pasada despres d'aguantar el brevet me'l vaig deixar a la butxaca de l'armilla i va a anar a parar a la rentadora. Sols va ser la cirereta al pastís doncs ja fa un temps que tots els procesos s'enlenteixen a base de bé. Per sort després de gairebé un mes d'espera , ahir quan varem arribar de deixar el cotxe a Calatayud vaig trucar a Igualada i em varen dir que ja tenien el nou mòbil. Després d'uns anys de fer servir la "cucaratxa verda", he passat al "pijerio" de la colla de Cupertino.Des de fa cosa d'any que va entrar un mini ipad a casa i la lectura de la biografia d'en Steve Jobs vaig decidir que el proper catxarro seria d'aquesta casa.S'ha de reconeixer però que els punyeterus marquen la diferència. Ho sento senyor Android .Rectificar és de savis ?.

12ena hora 04h15
Entrem a Bujaraloz. Els llums neons d'un reformat "El Español" ens criden com hipnòtics cap a l'interior. Ja feia estona que tenia ganes d'arribar-hi. Anem amb un bon retard respecte l'any passat i si l'arribem a trobar tancat com fa uns anys la decepció hauria estat tremenda.
Jo em demano un entrepanet de truita (de que havia de ser !) i una coca cola.


Ens estarem mitja horeta llarga que ens permet recarregar les bateries per afrontar la sorrtida del desert amb una mica de garanties.

Jo tot i que no soc cafeter (de fet el te és la meva beguda habitual a les sobretaules) decideixo fer un cafetonet per trempejar millor el tema de la son.

El record del cafetonet fet al passat brevet del Pla i el bé que em va anar per fer passar la son està present , el d'avui s'hi apropa encara que no l'arriba a superar. Llàstima!.

13ena hora 05h15
Hem proseguit la nostra ruta. Queda la darrera franja de la nit per lluitar contra la son abans no es faci de dia. És curiós però una vegada surt el sol aquesta sensació desapareix.

M'entretinc fent fotos a un dels Toro d'Osborne que encara resten en peus . En podrem veure encara uns quants en peus. En certa ocasió em vaig entretindre en comptar en un viatge a Cordoba els toros que anava trobant i varen ser un total de 14 exemplars...encara tinc la llista a l'agenda del 2003 !

14ena hora 06h15
Som a l'indret de Pina d'Ebro . Anem amb un bon retard. L'altre any ja erem a Alfajarin i podiem fer una entrada a boxes amb tota regla. Enguany anem . En Colell va una mica malament. Anem xocant amb el famós mur dels seus 150 quilòmetres que és el límit que enguany té en les seves sortides. Poc a poc i bona lletra!.

15ena hora 07h15
Estem a punt de sortir dels Monegros i començar a endinsar-nos a la "civilització". Enguany el Colell diu de no entrar a l'area de servei d'Alfajarin. Fer aquesta operació d'entrar i tornar a sortir suposaria una nova perdua de temps que s'afegiria al fort retard que ja duem. Sense aturades !.

Passem pels carrers d'Alfajarin i tot continuant passant per més benzineres abandonades. Caram quin bé de deu . Això de la crisi es veu que també ha arriabt al sector del carburant !.

16ena hora 08h15
Acabem de passar la Puebla de Alfinden. Estem a l'indret del polígon de Malpica. Ja estem a tocar de la capital. Hem quedat que farem la paradeta a la benzinera abans de passar el pont.

Quin canvi !. El primer any varem arribar negre nit i inclús ens varem fer unes fotos nocturnes amb el mode infrarroig de la meva estimada Sony H9 .La meva segona càmara digital després de que l'any 2000 decidis  passarme del mundillo dels carrets i la pel.licula a les targetes digitals amb la S-70 Tota una revolució !.

Ara recarreguem una mica les piles amb el plantejament de fer un bon esmorzar a Maria de Huerva.

17ena hora 09h15
Estem creuant el Pont de la Almazara. Un dels nombrosos pasos del riu.
En alguns trams anerm reseguint el carril bici però en altres hem de seguir . El pas a traves de la càpital es fa feixuc i lent i ja tenim ganes dels espais oberts.

Coincidim en un semàfor amb un pas de la Setmana Santa . Nosaltres sense "nazarenos" seguim el nostre particular via crucis. A veure el vent com ens anirà de cami a Huerva.

Finalment sortim de la gran ciutat ara agafem l'ampla carretera que està plena de ciclistes que van i venen. Anem una estona amb un ciclista veterà. Ha sortir més tard i al quedar amb la colla de la BTT  a un poble proper a esmorzar ha decidit anar-hi per carretera.

18ena hora 10h15
Estem arribant a Maria de Huerva. Anem a un vell conegut El Mesón de Aragón tot i que la seva fesomia també ha canviat . El lloc habilitat com a zoan de fumadors ha augmentat la seva capacitat.

Ens fotem un bon reposatge. Jo em deixo seduir i a part de la meva sempieterna truita tasto una especialitat aragonesa, gambes arrebosades amb un ou dur. L'ou m'hi sobra però les gambes ...!

19ena hora 11h15
L'aturada ha estat de récord.Calquem els temps del 2007 , també 52 minuts. Jo aprofito a veure si tinc sort i m0avanço uns metres dins el rètol del punt quilòmetric. No hi ha sort. Començo a buscar però al veure que els meus companys de ruta passen decideixo deixar-ho correr. Ja tindrem oportunitat d'aqui a 15 dies , doncs aqui precisament es farà el MEGA Un cap de setmana on els "frikis" d'això del geocaching mirarem de passar l'estona fent allò que ens agrada!.

20ena hora 12h15
Ara el sol comença a fer de les seves.

El paisatge desèrtic que a mi tant m'agrada li acaba de donar el puntet a aquest tram. Anem fent amb en Colell. Els dos Pepes s'han avançat. Els tenim amb els motors al ralentí . De tant en tant s'han d'esbrevar o els fotarà la "perla" la bujia !.

Estem a punt de passar per costat de Longares.

Arribem a Cariñena . A l'entrada ens esperen l'altre 50% del team. Anem a la benzinera a segellar. Jo en un gest Saludo a uns motards que passen amb quads. Resulta que són la colla d'en Villorvina de Calaf . Carai que n'és de petit el món. Precisament ells ens varen aconsellar un lloc a la nostra aventura del 96 quan varem fer els nostres particulars Monegros. Jo que ho guardo tot , encara tic la tarja que ens varen donar de l'area de Rausan a Alfajarin !.

Segellem i tot veient l'alentador rètol del port de Paniza amb un  "Puerto Abierto" comencem a encarar el  port més llarg de la ruta. En Colell m'ha dit que anem fent i que ja ens esperarem al proper port. Prefereix pujar al seu ritme.

Per altra banda l'aturada que feiem a Daroca on dinavem decidim no fer-la. Ja farem un dinar-berenar a Calatayud, que carai a les penes , punyalades!

21ena hora 13h15
Amb el Pep i el Pepe ens avancem uns metres i passem pel poble de Paniza. Aqui , al sortir del poble s'inicia la pujada. Aquest port l'he pujat de totes maneres. El primer any amb aigua i fins i tot neu , la segona edició amb vent. Enguany amb un bon sol. Ara mateix el "manolo" pica de valent però es va pujant sense dificultats.

Ens fem una foto a dalt del port. Reemprenem aquest vell costum de fer-nos foto a dalt dels ports. Ara resulta que s'anomena "selfie" .. i jo sense saber-ho fent aquestes coses rares!.
Poc després fem el seu bessó , el coll de Huerva i ara ja toca per fi baixar fort cap avall.

22ena hora 14h15
Estem passant la Venta de las Cañadas. Quina diferència amb el darrer any. Ho sento Ribi però ara entenc que no ens creguessis quanet deiem que no recordavem tanta pujada. Avui les rampetes es fan amb tota facilitat , l'altre any les petites rampetes que hem fet abans a Mainar ens varen obligar a posar tota la ferralla com si fós tot un port de muntanya. Avui el vent en aquest darrer tram ens està ajudant. Ja era hora !.

Ens arribem a Daroca. Avui sols es fitxar al bar de sempre i recular fins el trencall que mena cap al port de Villafeliche.

Quan tornem a ser al trencall el Colell que ja baixa. El seu crit és dels més forts i emotius que fa anys li he sentit. Tots dos , coneixedors del terreny que ens falta , som conscients que ja li tenim el peu al coll. El Pep encara no creu que a l'hora marcada al rutòmetre poguem fer els quilòmetres que ens falta. Paciència Pep i pa torrat!.


A la zona d'esbarjo del trencall fem un breu glop amb les  begudes que hem comprat a Daroca . Un refrescant anticip de la nostra victòria.

Reemprenem la ruta amb ànims recuperats. La pujada fins coronar dalt de tot és molt suau i curta. En pocs instants ja som dalt del coll. Ara si que ja ho tenim tot en baixada fins Calatayud. Vinga Isaac , deixa't estar de pomes i pometes !.

23ena hora 15h15
Fa una bona estona que baixem i just ara passem pel rètol del port de Villafeliche. Hi ha molta diferència amb el descens del primer any amb una carretera molla i plena de bonys , ara fins a Calatayud està perfectament asfaltada i ens permet acomplir un dels requisits de la Fletxa : fer un mínim de 25 quilòmetres entre l'hora 22 i la 24. Ara ho tenim fàcil !.

Quan arribem a la zona més planera anem passant a bona velocitat per costat de les curioses poblacions de Fuentes de Jiloca , Velilla de Cinca , Paracuellos de Jiloca. Fem una mica d'apretada als darrers metres, ens toca la "tatxuela" que el primer any ens va servir per comprovar que l' Openrunner és molt bo marcant els recorreguts de manera virtual... i els perfils !

24ena hora 16h15

Hem arribat a Calatayud. Li dic al Pep que s'aturi prop del rètol per inmortalitzar el moment.

Si fa uns anys varen ser els deus de la pluja els que ens ho varen posar difícil ,  enguany eolo, ens ha expremut tot el que ha pogut, però per fi hem acabat.
Ja tinc ganes de fotre'm una merescuda i relaxant dutxa abans de fer un tomb turistic per Calatayud.

Demà amb calma els dos Ramons anirem a Yepes a deixar la documentació i fer la part més feixuga d'aquesta història. De moment ja podem dir: Una més al sac !.

Fotos Picasa     Web Flecha Iberica    Facebook Flecha Iberica

20150328 BRM300 El Pla de Sta.Maria...vent , no ?

Després de portar els nens al cau, avui tots dos començaven els campaments de Setmana Santa ...i cadascun a un lloc diferent  , vaig pitant a Calaf a recollir en Colell per presentar-nos al Pla amb un xic de retard sobre l'hora oficial.  Vaig comentar aquest tema a en Jordi per si em deixava fer aquesta "il.legalitat". Merci Jordi, no li diré a ningú !.

Agafem els carnets de ruta que ens tenen guardats al bar L'Esplanada , un lloc força conegut dels brevets de la Bonavista. Comencem a pedalar en direcció a Vilarrodona. De moment amb vent d'esquena que ens permet agafar una bona mitja inicial. Aprofitem doncs segur que no tota l'estona estarem tant de llet !.

Bons records d'aquest tram que durant un bon grapat d'anys eren sinònim "d'anem a la platja". Uns quilòmetres més endavant puc veure a dreta una inconfusible entrada d'un cami amb la seva pilona.

Era el lloc triat pels meus pares i els meus avis per fer una aturada on esmorzavem amb els seus companys de ruta tant amb l'Evaristo i el seu 133 vermell com amb l'Amador i el seu 1430. Quins temps amb el "discret" 2CV blau del meu avi i el polèmic 2CV color beig amb matrícula de Madrid...!

Tants airbags que duen els cotxes actuals per la seguretat i en aquell temps jo anava assegut a la falda de la meva iaia al seient de l'acompanyant amb l'única protecció ... d'una cortineta de vellut verd que ens protegia del sol lateral. Com per fotre'ns els pels de punta !.

L'altre dia vaig estrenar el nou comptaquilòmetres Garmin tot i que el duia a la bossa del manillar sota el plàstic. Les presses ...i el munt de catxarros que hi duc no em van deixar trobar un lloc més adient.

Avui l'he instal.lat a la barra del quadre i a més l'he enllaçar amb el mòbil per activar l'opció Livetrack i que a casa puguin saber o punyetes estic. Ja veurem com va tot això !.

De moment he carregat el track de l'openrunner i al no desactivar l'opció "recalcular" de tant en tant em diu que reculi per agafar un trencall o ves a saber que nassos. Que hi farem errors de joventut !.


Baixem amb la bonica imatge de Vilarrodona al fons . Avui no veig el campanar tant semblant al nostre estimat campanar de Calaf com quan era petit. Els anys et deuen donar una visió diferent de les coses.

Girem a la "nova" rotonda i enfilem cap a Rodonyà. Al cap de ben poc la vella carretera avui convertida en via de servei ens deixarà saborejar un petit plaer que feia molt temps que esperava: baixar el coll de Santa Cristina...i sense trànsit !. Olé !.

Entronquem amb un tram conegut del passat brevet de 200. Anem a buscar el control de Sant Jaume dels Domenys on anirem a segellar al mateix forn on l'altre dia ho varem fer. Ens comenta la noia que avui no ha vist ningú. Ai carai !.

Ara toca refer el mateix tram que l'altre dia però les casetes d'en Raspall tirem a dreta i anem a para a Sabanell. Farem una mica de volta. I el que es pitjor toca pujar per la via lateral de servei amb un fort vent de cara!.

El Colell m'ha dit que s'havia fotut un bon plat de pasta abans de sortir però els seus horaris i costums són diferents . A Sant Pere de Riudebitlles , el nostre segon control , davant la proposta de segellar a un bar i quan ja tinc la porta oberta em diu que potser millor menjar alguna cosa. Vinga anem a buscar un restaurant. No ens empaita ningú !.

Uns metres més avall veiem un lloc que fot bona pinta , El Clos d'en Pep. El preu del menú de cap de setmana , 12,5€ és prou interesant. Entrem i el primer que demanem és per dinar dos, però que ens caldria guardar les bicis. Ens obren la porta del magatzem i podem deixar les nostre mules carregades amb total tranquil.litat.

El lloc està ben decorat però el tema "pim pam vinga fora" que sovint ens agrada als ciclistes no és toca. La calma i parsimònia fan que sortim del lloc una hora i mitja després. No serà pas dels millors "pit stops" , no...!.

Sortim del local , carreguem de nou a les mules i travessem la població per agafar la carretera cap a Sant Sadurni. Força trànsit en aquest tram que es reduirà una mica al trencar a la rotonda de la capital del cava per agafar la carretera de Piera.

M'aturo a l'indret de can Mata on puc veure una curiosa construcció d'algun boig per Gaudi.

A Piera on tenim el nostre tercer control li dic en Colell de fitxar en el primer bar. Error està tancat. Entrem a la població i ens dirigim a un local conegut per ell, el bar La Cantina. Jo no hi he esmorçat tants cops com ell però em fa adonar que efectivament el lloc ha canviat poc... o millor el seu entorn és el que és diferent !.

Demanem alguna cosa per veure i un segell. Avisen a la mestressa que diu que el segell el té a dalt però que ens farà una signatura. No declinem l'oferiment però per assegurar el tret al sortir del  local segellem a la benzinera que abans en Colell obnivulat per lo conegut no havia vist ...ai Ramon !.

Anem fent via ara que el sol comença a baixar. Passem per Vallbona d'Anoia i ens arribem a la rotonda de la carretera de Vilafranca. Li dic al Colell que crec que hi ha una ruta ciclable que va per baix fins el poligon de la Pobla de Claramunt. Jo sols l'havia fet alguna vegada amb la BTT i crec recordar que en Fernando Zendrera l'home del patinet , l'havia descobert en els seus darrers viatges com una millor alternativa per eliminar l'animalada de fer la forta pujada a Capellades , seguida de la posterior baixada.

No hi ha manera , em diu que anem per dalt. Seguim el rutòmetre sols cal pujar uns pocs metres fins arribar a Capellades.

Quan ens aturem a l'indret del semàfor i tot veient el parc amb el llac em comenta una anècdota que li va passar de jove i que va acabar amb una colla a la barca i ben bé sota el raig d'aigua.

El castell de la Pobla de Claramunt ens surt a rebre quan som dalt dels plans de cal Xaró. Els darrers raigs de sol li donen un caire especial a l'imatge però al mateix temps ens serveix per començar a preparar-nos per pujar a les fosques.

Baixem cap a la Pobla i seguint la llei de Murphy... jo puc passar el poble amb tots els semàfors en verd , mentre que el Colell els enxampa en vermell. Que hi farem !. Aprofito a la sortida del poble amb la imatge de la curiosa formació dels Mollons al meu davant per menjar un plàtan.

El vent continua emprenyant de valent. Truco a la meva dona per dir-li que les intencions són aprofitar que ens cal segellar a Calaf , per fer-ho al Casal i de pas soparem alguna cosa.

Encenc els lums a l'indret de l'antiga N-II. El Colell em diu que té problemes amb els ditxosos llums dels "xinos". A veure si ara que es fa fosc la cagarem pel corbatí.

Li comento si ens podem trobar algun ciclista de cara. Tot just estem discutint que si si que si no , veiem una inconfusible llum al nostre davant. Això sols pot ser un randonneur. Efectivament és en Pere Simon que ja està de cami dels darrers 50 quilòmetres. Sort company !.

Ens aturem a Jorba per fer una reparació d'emergència a les seves llums. Mentres estem reparant veiem una nova colleta de llums , són els de Sant Celòni. Els saludo , tot i que sols puc reconeixer en Francesc Garcia Jr. Una abraçada al pare !.

Després de l'aturada i un cop m'he abrigat a conciència reemprenem la ruta , ara amb un tram ja força conegut ,el del famós "ganxo" a Calaf,  no Colell!.

L'arribada no serà del tot planera . Jo punxo just al trencall de la sortida cap a Calaf. Aquesta setmana un camió va petar una roda aqui i va deixar una bona sembrada de ferralla fins l'entrada a la fàbrica de cal Solà. Segur que he enganxat alguna cosa.

Miro de passar tot el pes al darrera i a veure si puc arribar fins el Casal. Faig la baixada del pas soterrani amb molta cura , tanta que sento en Colell que va un xic més endarrarit amb tota l'artilleria engranada (53-13 ?) com es comença a queixar. "no pujo , no pujo , no pujo !!".

Darreres pedalades i arribo al Casal . Ja m'espera la meva dona. Em pregunta pel Colell. Cony si estava al meu costat al passar el pont. Veiem uns llums que estan arribant. Ens diu que s'ha fotut ben llarg. Carai ja no és la primera vegada que tot arribant se'ns fot per terra. Ai aquest equilibri , Colell !.

Demanem per sopar i vaig a canviar la coberta. Quan estic me n'adono del meu error . Les meves noves cobertes Continental  són 650 en lloc de 700 . Carai avui ni amb l'ajut del meu tiet no ho fotariem a dins !.

Treta la punxa metal.lica i canviada la cambra , torno a montar la coberta vella i vinga a sopar , que ja toca!. El lloc l'hem agafat ben discret.

Avui dia d'assaig general crec que menys la gent de la meva familia ens ha vist tot deu.
Compartim taula amb el nebot del Colell , en Siscu.

Em fot tibada d'orelles per algun track de wikiloc meu que diu que passa de camins. I ara , vols dir !.  Parlem de batalletes de la mili. La de bestiesses que tenim per explicar , no parariem !.

Ens acabem de guarnir de romans i retornem a la feina de pedalar.

Anem fent milles tot pujant cap a Conill , baixant i planejant fins a Ferran i ens tornem a enfilar per arribar a Sant Ramon.

Quan arribem a les primeres cases li comento a en Colell que he d'anar a "telefonar" urgentment ...o em telefonaré a sobre !.Anem al bar que ja estaven a punt de tancar. La Katy em deixa fer un pit stop ràpid. Carai qui mal de ventre i quin mal moment he passat !.

Baixada suau cap a Tarroja per arribarnos a Concabella on trenquem a esquerra tot agafant la carretera de Tàrrega. El vent que teniem l'esperança que amainés durant el vespre continua bufant de valent. Malament rai !.

Quan passem per la càpital de l'Urgell li dic al Colell que tinc un tema pendent. Serà ràpid li prometo.
Efectivament el trobo ràpidament. L'altre dia tornant del brevet 200 de La Fuliola m'hi vaig estar una estoneta buscant i quan vaig arribar a casa vaig veure que precisament aquell mateix dia el propietari l'havia tret per fer-ne manteniment. Quina mala sort !.

Proseguim el nostre cami ara tirem per la carretera de Maldà i el vent si que sembla que es fot de cara , bé d'esquena , vaja que no ens ajuda i algun repetxó ens hi hem de posar amb totes les ganes. El Colell , autèntic mariner de secà em diu que fins a Maldà la cosa ens anirà malament però llavors ens anirà bé.

Foto de rigor a Maldà on tenim el nostre control número 5 i efectivament la cosa ens va molt millor tot tirant cap a Guimerà.
M'avanço a la benzinera del trencall de Maldà per veure si està oberta. Mala sort està tancada.

Passem per Guimerà i comencem el llarg recorregut que ens ha de dur a Rauric. Jo fins ara havia portat força bé el tema de la son però aqui comencen a sortir les criatures de la nit que transformen el meu pedalar fins ara agil en una llarga lletania,Un parell de vegades distrec tot fent unes fotografies. El fer una activitat diferent encara que sigui per uns minuts fan que aquesta sensació de son s'esvaeixi , però al cap de poc hi tornem. A més a més no porto el mp3 que em permeti distreure una mica la cosa.

Agafem el trencall cap a Talavera. En un entorn ventós amb els brogit dels molins de fons vaig lluitant com un Quixot contra la son. Aquest tram no recordo haver-lo fet mai en aquest sentit i se'm fa llarg de nassos. Finalment començo a baixar .

Sento la trucada del Colell . Ja està neguitòs al no veure'm. Jo ja veig els llums de Sant Antolí . Tionc el telefòn fet merda i el meu intent de tornar la trucada és fallit.

 Arribo a la rotonda de Sant Antolí . Fem de nou foto i ara tots dos plegats comencem a pujar cap a la Panadella.

Arribem a la Panadella i anem a fotre un trago. Coincidim amb la patrulla dels mossos que estan fent la ronda i el flequer que porta material acabat de sortir del forn. Decideixo fer els honors. Compartim l'estona amb una colla ben peculiar. Bé suposo que ells deuen pensar el mateix de nosaltres guarnits de ciclistes. Com deia en Serrat : "Cada loco con su tema..."

Reemprenem la ruta. Ara toca patir una mica de fred , a la baixada de la Panadella. Carai amb lo calentonets que estavem al bar!. Un tram força conegut ens apropa a la capital de l'Anoia, de fet gairebé la fregarem. Cal que trenquem cap a Sta.Margarida , però li dic al Colell d'anar a la benzinera que segur estarà oberta.

Ens hi aturem i li demanem un segell. La noia sembla que acaba d'obrir el local. Ens pregunta pel que estem fent al demanar-li el segell. Ens ofereix un cafè.Vinga som-hi !. Compro un parell de ruqueries pels xics de casa.

El cafè tot i jo no ser dels cafeters és força bo. De fet a la colla sóc el bitxo raro que demana sempre un té amb llimona. També ho sóc per demanar un 7up o un Sprite. Sóc la mena de tipus rars que ens posen al mateix sac i ens dieun : "no tenim 7up però tenim Nestea". "Cony i jo una camisa de franela". Si ens hem d'anar per peteneres que no quedi. Però que carai té de similar el Nestea amb el 7Up ?. Seran les begudes sense catalogar les dues o què ...

Tornem a la ruta. Travessem el núcli de Santa Margarida de Montbui , be del barri de Sant Maure, passem a fregar del curiós bou anem pujant cap a la Censada.

La pujada l'anem distraient amb l'espectacle del despertar de la natura. Els colors del cel , el trinar dels ocellls , l'airet que et desvetlla , tots aquells petits plaers que fan que a la que ens donem compte estiguem a dalt de tot. Som a la cruïlla les cuatre carreteres i novament tornem  a pujar ara la més exigent, Punta Blava , però caurà també amb més facilitat de l'esperada.

Inicio la baixada cap a Esblada. M'hi recreo, sense presses. Inclús el Colell que és poc baixador em va treient metres. Tinc el pneumàtic una mica fluix i no puc forçar a les corbes però tampoc tinc esmà d'aturar-me a inflar. A l'indret del Pont d'Armentera li envio una curiosa foto del bar La Sort a la meva dona. Em contesta rapidament i no puc evitar aturarme i trucar-la. Ara sols queda una darrera rampeta i les llargues rectes fins al Pla de Santa Maria. Deu n'hi do del vent que s'ha girat de nou. Al trencall del Mas de Plata m'he estat a punt de menjarme un cotxe que estava aturat esperant que jo passes. Quin susto !.A veure si ara amb 300 km ens fotarem de cap als darrers 4 o 5.

Finalment arribo al Pla.El Colell ja ha arribat . Fot fred i diu d'anar a canviar-se a la parada del bus.
Carreguem les bicis, anem a deixar els carnets i ... cap a Calaf hi falta gent !.

Em diu que li cal rodar més quilòmetres i que no veu clar lo dels 400. Es refereix als de la fletxa. Jo sé que ara ho diu a cop calent .

Ens cal dormir i veure-ho amb una altra òptica. De moment ens haurem d'esperar fins divendres... i aquest és Sant o ... pot ser consagrat !.

Fotos Picasa

20140321 BRM200 La Fuliola ... i els regadius de l'Urgell !

Tota la nit plovent no és la millor manera de començar un brevet. Aquest matí al radar del meteocat es veia una clariana (clariana, quina paraula amb fortes connotacions d'enrredada col.lectiva amb els de la BTT , oi Jordi Melich !) a la zona on anem , pero teniem bona part de Catalunya amb una pluja intensa. De moment sembla que hi ha un "claro". A veure si estem de sort!.

Arribo la Fuliola i vaig cap a la plaça de l'ajuntament on a part de rebre'm amb un "no aparquis aqui que he de treure el cotxe" , començo a veure moltes cares conegudes.

De les terres d'Osca han vingut l'Anselmo Mur, aquest ciclista poc xerriare , excepte quan parles de futbol , que avui va cofoï amb el seu maillot del Barça i en Carlos Gella un dels més veterans en això dels brevets. Amb ells vaig compartir un bon ( i per mi un dels més bonics ) tram de la passada BPB , la zona de la costa cap a Portbou.

Avui hi ha la plana major de la penya Bonavista amb en Pere Marti "il capo de la breveta" al capdavant. Saludo en Petri , el nostre particular Guillem Tell de Santpedor , amb ell varem començar aquesta història dels brevets allà el 96 i per terres lleidetanes precisament al brevet 300. També tenim en Manel Arrufat "el webmaster" de la P.C.Bonavista. També comento el tema amb l'altre dels Manels , en Manel Calderó.  , en Josep Maria Gonzalez , que em diu que no em va seguir a el Pla , que enguany vaig fort... i descansat !. També parlo amb en Jordi Vilaseca que em comenta que no duu pocs quilòmetres i no ho veu gens clar. Comentem la jaqueta que porta . Fot molt bona pinta ...i segur que molt lleugera!.

Abans de començar en Ferran Pane ens explica que retallarem un tramet. Carai ja hi som , ara a veure qui diu que no !. Anirem directament a Preixens per camins rurals . Ja que anirem tots més o menys compactes ja ens ho anirem trobant. Vinga endavant les atxes !.

Foto de sortida i comencem a pedalar. Som una trentena de ciclistes . Alguns no han vingut espantats pel temps que pot fer. Amb en Francisco Santiago coincidim en que millor ens ho agafem com un entrenament d'anar amb aigua, doncs a la PBP, la Bretanya si és verda no ho és pas perque la pintin !. Ja estem avisats !.

Així pel mig dels camps de l'Urgell ens dirigim cap a Preixens. Fa poc vaig descobrir amb la family i gràcies com no al geocaching un bunker molt ben conservat , sense bretolades ni porqueria. Els nens s'ho varen passar pipa descobrint amb els frontals els racons i fent volar la imaginació , tant sols uns moments després d'haver-me dit que estaven rendits i que no sortien del cotxe !.Aquesta canalla....!.

 
Ara ens toca agafar la ja coneguda carretera de Balaguer a Agramunt. De nou cap a la capital del Torró. Carai , enguany sembla que hi tingui una mena de obsessió !.

Ara el vent ens comença a donar per allà on no sona. De fet millor dit ens dona de cara. Ja hi som . Però com deia el Segarreta més val aigua que vent , no sé , no sé !.

Al arribar a Guissona veig en Josep Caserras que està aturat treient el plànol. Li foto una escridassada . De moment és terreny conegut per mi i em pot seguir sense correr perill de liar-la.

La rufa ens porta les primeres gotes , les justes per enterenyinar el objectiu de la càmara. No serà gaire cosa però el cel és cada vegada més fosc i negre. Anem de pet cap a la gola del llop !.

Passem per Massoteres. Ara amb la variant aquest tram havia quedat una mica en l'oblit. La carretera cap a Palou no l'he feta mai amb la bicicleta. Quin pecat , és un tram molt xulo. Compot ser que no hi hagués passat mai. Com deia el rei : "No volverà a pasar".

Arribem a Torà. Ara comencem a tirar en direcció a Su.

Mentres la carretera és plana puc seguir al meu company de ruta en Josep  , però quan comencen les primeres rampes i la cosa s'enfila de valent , aquest marxa com si li fotessin un coet al cul !.

Al fer aquestes rampes em venen a la memòria una escapada tot sortint de l'escola amb en Marcel.lí quan feiem BUP i varem baixar fins Torà per anar a provar unes rampes que segosn ens havien dit eren durísssimes. La carretera llavors era una pista engravillada i la meva primera bici de carreres tampoc era la millor opció per pujar. Una vella Gimson amb unes enormes rodes 700 A que tocava amb les puntes dels clips al girar (quines garrotades m'havia fotut !) i uns desproporcionats plats de 52-50 que em varen obligar a fotre el peu a terra abans d'hora.

Quan arribo a dalt veig que en Josep s'està posant una segona jaqueta impermeable . Carai això fot pinta d'aigua de veritat . Ai, ai , ai !.

Jo començo a patir als ulls. No sé si serà per les primeres gotes però em costa moltíssim mantindre els ulls oberts. Terrorífic!.

Abans d'arribar a Ardèvol m'atrapen una colleta de ciclistes que van tots amb pinta de fer curses. Van lleugers i foten metres amb poca estona. Un d'ells de nou l'atrapo quan s'està fotent els guants. Finalment arribo al tram que acostumem a fer quan baixem de Pinós , ja més conegut per mi Ara ja ens queda poc per arribar a Su , el nostre primer control on cal segellar.

Abans d'arribar a Su m'atrapa en Jordi Valls . Amb ell entrem al restaurant "El Forn".A dins hi trobem els ciclistes d'abans que estan deixant un bon toll al mig del local. Segellem i jo aprofito per demanar una coca cola i fotre'm l'entrepanet que duc a sobre. Millor sec , no !.

Comencen a arribar més ciclistes, ente ells tota la colla de la Bonavista. En Josep Maria seu a taula i es fot una sopa. Sembla ben bé la imatge del Padrino . La colleta dels ciclistes "pros" alucinen amb tot plegat. L'esperit randonneur és diferent. Això no és res nois !.

Veig com la colleta d'en Jordi Valls comencen a moure les bicis. Jo acabo de menjar en una esgarrapada i m'incorporo a l'asfalt. Aquesta és la roda bona , no badem !. M'intenta enllaçar un altre ciclista. Em duen uns metres d'avantatge però els puc atrapar a l'indret del trencall del Miracle. Ara mateix ha deixat de ploure però en qualsevol moment hi tornarà.

Comentem el pas per la ciutat de Solsona. No puc dir que sigui un perfecte guia , però em deixen fer i els guio per passar pel bell mig , un tramet que cal fer amb una certa cautela, especialment avui que està moll . L'adoquinat no està de punyetes !.

Enfilem la carretera de Basella. Passem per l'indret de la Mare de la Font. Anem fent conya en Jordi Valls, en Francisco , en Josep Pujol i en Jaume Asensio. Aquesta colelta ha establert uns vincles forts al fer diferentes proves de lalrga distància. És el que té aquesta modalitat ciclista , passem tantes hores damunt la bici que millor fer-les el més agradables i distretes possible. Més o menys plegats coronem coll de Clarà. Avui la famosa baixada de Bassella on es poden agafar grans velocitats amb aquest temps no fa gaire gràcia de correr. Les llantes i les pastilles de fre no volen cap mena d'amistat . Cadascuna per la seva banda.

Quan estem arribant a Bassella sentim una forta frenada de cotxe al nostre darrera. Sols dona temps a tancar els ulls i que passi el que deu vulgui. Un bestrús que es pensa que la carretera sols és per ell.





Arribem al trencall de la carretera d'Oliana. Iniciem un tram que ens fa posar en tensió doncs el trànsit és bastant alt i s'aixequen perilloses cortines d'aigua que molesten el nostre pedalar fins ara relativament tranquil.

Jo dubto un moment al veure el trencall , però el rètol em despista . Li foto un crit a en Jordi que va just al meu davant però no em sent. M'aturo a la banda de la carretera , però la resta del grupet em passen i i continuen el seu pedalar cap a Oliana. A mi l'absència d'indicació Trago o Peramola em fan dubtar .

Trec el meu estimat Aventura de la bossa i efectivament puc confirmar que em cal recular uns metres i anar a buscar el pont. Mira que l'havia vist i em feia gràcia de passar-hi.

Malauradament no puc fer cap foto. La camara està out. Em dona un missatge d'error de zoom. De nou s'ha ofegat, pobreta !.

Just al acabar de passar el riu veig el primer rètol que marca Tragó i Peramola. Caram no sé perquè els grans rètols d'abans no tenen els noms d'aquests pobles.

Hem de segellar a Peramola. Dubto si cal entrar o no . decidexo anar per al variant externa però més endavant me n'adono que cal pujar fins el poble. Hi pujo per una forta rampa que em durà just al centre del poble. Uns metres pels carrerons de Peramola i arribo al bar. Li demano una coca cola i si em pot segellar. Cara de pocs amics i una mica . Jo per treure ferro al tema li dic que és una consumició gratuita. Crasso error , el seu sentit bde l'humor i el meu no són compatibles.

Al cap d'uns minuts arriben la colleta . Pel que sembla han fet una volteta d'uns 3 o 4 quilòmetres. El cambrer i un client ens comenten sobre el que ens queda. Amb cotxe tot es veu diferent i els comentaris sobre la duresa o no d'un recorregut cal sempre que sigui agafada amb una mica de prudència. Si hem de fer cas al paio del bar ara ve el pitjor. Carai quins ànims!.

Sortim començant a baixar un carreró que ens dona la sensació de que en qualsevol moment anirem a espetegar al mig d'una trialera o d'un rierol. Al final un pontet i pujada ferma fins enxampar de nou la carretera per on veniem. Anem pujant . No cal esberar-se , per mi és nou i les novetats són sempre cares !.

Poc a poc anem guanyant alçada fins que arribem a un bon altiplà que ens permet inicar poc a poc un descens fins a passar el riu .

Trobem en Josep Caserres que de nou s'havia escapat que està canviant la cambra. Ara diu que ja les ha gastades totes. Ens promet que no s'escaparà. Pel seu bé , o haurà de reparar amb saliva dejuna. Carai ha costat prou (...una caixa de xinxetes , com a mínim !).

Anem fent explicant històries de superació amb en Pedro , un nouvingut en això dels brevets que duu unes sorolloses rodes de carboni de perfil alt i que no les té totes a les baixades amb la llanta molla. Que curiós que els frens de discs no tinguin encara una entrada espatarrant en el món de la bici de carretera.

És un bell espectacle veure el pantà des de la part alta de Politg amb uns enlluernadors tons ocres. Embadalit m'aturo per mirar de fer una foto i captar el moment, però la camera novament em dona un missatge d'error. Carai ja hi tornem a ser. Aquesta crec que ja ha anat tres vegades a "cal mecànic". Quina llàstima !. Encara que com diu un bon amic , les fotos que et queden a la ment quan les intentes plasmar amb la màquina de fotografiar molt sovint no et donen la mateixa sensació que la que et queda a la ment. Sols et queda una fragment ...  "Manolo dixit !".

Baixem fins passar el pont que creua el riu i llavors continuem a esquerra , tot seguint uns curiosos rètols de "Port". Carai i no pas de muntaya , que són ben mariners !.

La carretera és una fina cinta d'asfalt mig rebregat que va reseguint el trencat contorn de l'embassament tot pujant i baixant. I sense cap cotxe que ens molesti. a més a més ara el sol ens dona la cara més primaveral i ens escalfa amb força. Vaja , un autèntic plaer poder-hi pedalar .

Reagrupem amb la colleta al trencall amb la carretera de Folquer i baixem plegats cap a Ponts .

Ara toca fer un tram que per mi té un encant especial. Li comento en Ferran. Ell porta 40 anys anant amb la bici. Tot un referent. Segur que varem coincidir a la meva primera marxa, la de Guissona, ve en realitat era la segona , després d'un intent fallit d'acabar la de Calaf. Pujavem per aqui i trencavem cap a Palou i no se'm va ocorrer cap altra cosa que fotre'm un raig del bidó. No sols hi duia aigua. Havia posat un preparat de glucosa comprat al Dandy d'Andorra i em va quedar una mena de boina ensucrada al cap que va fer les delicies d'una munió de mosques que a partir d'aqui i fins a acabar a Guissona em van fer més "distreta" la marxa. Insensat !.

A Cabanabona hi ha el nostre proper control . En realitat el restaurant està tancat i ens el fa un voluntari de la Fuliola dins el seu cotxe. Deu n'hi do de la pallissa aguantar a aquesta colla de troant que passin a posar un segell a un cartronet de color groc. Merci per tot plegat !.

De nou ens sorpren amb una ruta pel bell mig dels conreus per una pista rural asfaltada. El cami es força planer i guanyem terreny a marxes forçades. Ens arribem a Agramunt. Ara toca fer un tram que pica cap amunt però amb calma, el Pilar d'Almenara. De nou trenquem per les tranquiles i apartades pistes que ens duran fins al nostre preuat final: La Fuliola. Per avui ja en tenim prou. Al bar demano una coca cola ... d'aigua ja en tenim prou !.


Ateneu La Fuliola    Fotos picasa