2014/03/23

20140323 BTT Seguint les traces de l'Anbaso

Un comentari a mitja setmana proposant seguir el track de l'Anbaso de l'any passat feia que la sortida del cap de setmana quedés gairebé adjudicada. Al final el fet de coincidir ahir amb la sortida del dissabte per terres properes a Sant Guim , curiosament desconegudes pel Manel i avui amb una ja també clàssica Hivernal de Cervera, mira que ja és primavera i no sols a el Corte Ingles... , fan que al Rosa sols siguem quatre mosqueters: en Ribi que vindrà una estoneta , en Gerard , en Manolo i jo.

I mira que ahir vaig dir que podiem anar a buscar un avió com es veia a les ortofotos , ...ara que malauradament aquesta tasca està d'actualitat, amb el cas del vol MH370 .

Amb la mala estrugança dels que ahir ens varen dir que plouria iniciem el pedalar , tot marxant cap a Solanelles , per on passem amb una bona bordada del gos i baixem cap a les cares per marxar cap els plans de sota de Puig de Mager pujar a la Portella i d'allà de pet a Sant Pere. La nostra intenció és baixar el més ràpid cap a Sant Pere des d'on començarem a seguir el track proposat.

A la trialera que surt de darrera la Portella , en Ribi s'enganxa amb una taurina branca que sobresurt massa i es fot enlaire els culottes llargs de manera esgarrifosa. Cullins , cullins , Ramon no desclitxis un pam o t'haurem de canviar el nom !.

Els incendis han transformat totalment el paisatge , en aquest cas mutilant totalment la zona tant la de la Portella com el bosc del Collet dels Pastors. Les tasques de neteja no estan acabades i trobem els senders molt bruts de troncs i branques.
Per sort la baixada que fem és l'inici de la zona encara verda , d'alguna manera marca la frontera de la devastació. D'aqui a dreta verdor i vida , en canvi a esquerra cap a la Llavinera : negre , tot negre recremat.

Creuem la via del tren i ens arribem a Sant Pere a la pista que puja cap a cal Soler. Ja duem uns vuit quilòmetres i mig i aqui enllacem amb el track proposat de l'Anbaso de l'any passat. Toca pujar i tot seguint les marques del GR encarar en direcció a Seguers.

Un cop passat la riera , ens aturem breument a veure les tombes de la necròpolis. Aqui també hi tinc una de les meves bestieses, un altre racó.

Els comento l'existència d'un altre conjunt relativament proper i desconegut per molta gent, amb una impressionant quantitat de més de quaranta tombes , a Serrat del moro entre Biosca i Massoteres. Val la pena fer-hi una excursioneta.

Proseguim el nostre pedalar cap a les Coromines. Passem pel mig de les cases i anem a buscar l'inici de la trialera. Em venen al cap molts bons records d'aquest històric tram de ruta quan vaig baixant pel migs dels boixos. Passem les lloses de la riera i trenquem a dreta cap a la Font del ferro. Just al creuar el torrent de Seguers , en Ribi ens diu adeu. Ha de ser d'hora a casa i aprofita aqui per donar mitja volta i trenca per la pista.

Nosaltres continuem seguint per dins el bosc tot enllaçant els diferents corriols en un bell recorregut cap a l'obaga de l'Estrada.

Per a mi són una relativa novetat , des que en Manel ens hi va fer passar a la darrera pedalada amb encant , la "Corriols i torrons".

Amb en Gerard comentem la seva recent adquisició d'unes alforjes ortlieb. Està espitós per provar-les ja. Realment la sortida de Calaf-Canet amb el pes a l'esquena va marcar un punt d'inflexió...al menys a alguna ronyonada!.

Tot parlant de diferentes opcions de rutes com les que vol fer en Manolo travessem la pista que baixa cap a Castellar i iniciem la pujada cap a Còdol rodó .

A partir d'aquest punt semblava que tocaria el més fàcil per retornar cap a Sant Pere però al seguir el track veiem que algun pas actualment està sembrat . Toca fer una mica de camp a travès si volem fer el màxim de recorregut similar al track.

Finalment ens arribem a La Pala. Ja passen un parell de minuts de les deu i duem una vintena de quilòmetres . De moment la mitja és molt baixa , però ja toca esmorzar. Ens ho hem guanyat. Avui amb tant corriolet i sender sembla que la procesó serà llarga ... i el ciri molt curt !

Coincidim am una bona colla de caminaires , ciclistes i gent que senzillament fan un bon àpat. De la penya Mig mon de Suria conversem amb un avi de 83 anys que ens mostra la seva passió pel pedalar i quan sortim orgullós ens mostra la seva màquina, equipada amb un motoret accionat per bateria. Avui el vent li ha fet agafar una de recanvi. Fa un parell d'anys que porta aquesta eina elèctrica que li permeten continuar amb aquesta passió per les dues rodes. Quina enveja !.

Continuem amb la ruta, cal que girem cua per on hem vingut. Al entrar al bosc la liem i fem una bona volta camp a traves fins que enxampem de nou el sender. O surt el caminet ...o el fem !.No si no serà per manca de tossuderia.

Baixada cap el pont del Baldiri , que novament fem tot seguint el track , Uns mesos més tard resulta que s'han fet tasques de neteja al bosc ...i trobem tots els arbres ajeguts.

He dit neteja ?. Quin joc de paraules ...!. Cap problema sort de la nansa que tinc al quadre de la scalpel. El millor gadget de la bici, molt efectiu , gairebé millor que la Lefty. Si senyor !

Passem el pont i pujem pel vell cami del moliner. No les tenim totes. El track es veu que passa per la riera però des d'aqui dalt tot es veu molt enrredat.

Arribem a les vies del tren i continuem tenint els nostres dubtes.

Al final fent camp a través anem a entroncar amb la pista enquitranada . Uns metres més endavant veiem un cami que surt a esquerra i que és per on passava el track . Ens queda una assignatura pendent.

Seguim endavant per l'asfalt i ens arribem a cal Ibanyez. Ara toca una mica de muntanyes ruses , pujar una mica , tornar a baixar, pujar una mica i tornar a baixar fins el pont.

Visitem fugaçment el pou de gel .

En veure unes abelles sortir d'uns forats a la paret de fang , en Manolo ens treu els seus coneixements sobre la seva nova faceta , l'apicultura. Aquest home és una caixa de sorpreses.



Seguim pedalant queda poc per la pujada de Sant Jaume, o la Trencaxulos com la varem batejar fa uns anys i que va donar nom a la Marxa Trencaxulos de finsal dels 90's quan estavem al club ciclista Calonge de Segarra.

Al final aquella marxa va ser tant trencaxulos que fins i tot va acabar trencant el propi club i els organitzadors!.


Anem pujant . En Manolo ens diu que és una novetsat per ell , ja que no l'havia fet mai.

Sort que ahir varen dir que plouria. Fot una bona caloreta i la pujada no ajuda gens a baixar la temperatura ... del motor !.

Al arribar a dalt no faig la proposta de repetir un tresor que ja tinc fet però que ahir varen reubicar davant la impossibilitat de trobar l'original per la verdissa. No juguem que la palla va cara... i ja no són hores !.

Costa una mica trobar l'inici del sender de baixada que resultarà dels xulos de fer i que al final dona a vells indrets ja coneguts.

Ara just passar la bassa de la font puda ens toca una feixuga pujada que acabarem empenyent la bici amb molta bruticia de les tasques de neteja del bosc.

A les hores que som decidim deixar estar el track , tirar pel dret , sortir directament al coll de Boixadors i baixar cap el Seguers , un altre dia ja acabarem de fer la volteta que ens manca. Queda pendent. Esperem que la recuperació sigui abans de juny !.

Fotos Picasa      Track wikiloc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada