Després de la sortida d'ahir dissabte organitzada pel Miki per Puigreig i els seus dominis , era d'esperar poca gent avui. Una llàstima que no hi pogués anar , com de costum l'organitzador ens porta per bells racons i els comentaris són bons tot i que sembla ser que les presses mai són bones companyes de ruta i ahir algú tenia pressa. Ai , ai , ai...!
Un parell de "guasaps" d'en Gerard i de l'Uri deien que avui ells si que sortirien i jo tenia un nou objectiu. Resulta que ahir al vespre vaig veure una bestiesa de les meves , la bauma del figuerot situada prop de Jorba i a més a més al seu interior s'hi trobava un trackable que em feia gràcia per estar "agermanat" amb el nostre de l'equip. Ja tenim un motiu ben senzill , o tonto , per anar a pedalar cap a Jorba. Qui no es contenta és perquè no vol !.
Arribo al Rosa i sols hi ha en Gerard , la puntualitat personificada , i els carreteirus Pep i Pepe. L'Uri ha trucat tot avisant que vindrà tard doncs s'ha adormit.
Comentem el tema del e-werk del Pep que no li acaba de carregar la bateria. Al final el problema serà un tema d'ajust del voltatge de sortida. Un bon invent del que n'estic força content aquest catxarro, encara que és una opció un xic cara , cony d'alemanots , però és una brillant solució per fer quilòmetres ara que anem plens d'artefactes electrònics i ens cal anar carregant-los tot fent llargues rutes.
Tot just marxen els carreteirus i ja arriba l'Uri. Deu n'hi do per haver-se dormit ha anat per feina !. Sols passen un parell de minuts d'un quart de nou i ja comencem a pedalar. I mira que diu que a tres quarts de vuit tot just havia obert els ulls !.
Els exposo la meva proposta (indecent) i ho veuen la mar de bé. No problem. Carai , carai !, això s'ha d'aprofitar. Decidim anar tirant tot passant per sota la via i enfilant cap els plans de cal Codina.
El fet de ser sols tres fa que anem amb una certa lleugeresa i en un dit i fet ens plantem a Copons. Travessem pel bell mig del poble per anar a buscar la pasarel.la . Ara ja de formigó , res a veure amb aquella ronega i "aventurera" de fusta que hi havia fa uns anys.
Agafem el sender dels rierols. Als passos que travessem amb aigua , diferència de criteri en com passar-los entre ells i jo. Les meves sabatilles , model primavera no estan per les alegrias de les seves hivernals de goretex. No estem al mig de l'estiu per anar amb els peus molls i glaçats. Encara que als darrers passos tenen alguna sorpresa en forma de colar-se l'aigua per la part de dalt. No tot ho arregla el goretex...
Poc més d'una hora després de sortir de Calaf ens arribem a Jorba. Davant la proposta de si anar primer a esmorzar o a anar a buscar el geoamagatall , agafem aquesta darrerar opció.Encara no tenim gana i així farem una mica de temps.
Tot dubtant de com s'hi pot anar , agafem el primer trencall que mena a la pista rural de Tous , però veiem un cami que no ens atrevim a provar. Reculem . Maleït Newton. Ja es podia haver quedat quiet a sota el pomer. Ell i la ditxosa poma !.
Passem tot Jorba fins a la sortida per trencar per la via del cami de sant Jaume en direcció cap a les piscines. Les voregem i agafem un cami que després de baixar i donar-nos algunes alegries , de nou ens donen pel sac. Cami tallat . Al mig del tros. Cal recular de nou. Tornem a recordar l'amic Isaac. Que hi farem . Ja ho diuen que l'home és l'únic que ensopega un parell de cops amb la mateixa pedra. O més ...!
Quan tornem a l'indret de la piscina ens trobem amb un bon munt de caminants que van circulant de cara. Tot i els intents de l'Uri de recuperar el nostre terreny , marcat al terra en forma de dibuix d'un bici , no tenim sort. Que carai no cal que discutim per on han d'anar ells o nosaltres. Ara mateix és un tema de majoria ...i sols som tres. Els dibuixos que hi ha al terra no deuen voler dir res !.
Trenquem al proper trencall , en direcció a l'ermita de la Mare de Déu de la Sala. El gps ens va marcant com ens anem acostant. Ep sols 30m . Però tenim un bon precipici al nostre davant. Esta clar que aqui la línia recta pot ser la més llarga....fins i tot eterna!.
Tornem a pedalar tot seguint la pista que va baixant fort. Novament ens trobem amb més gent.Es nota que fa bon temps. Ara una colla d'uns deu ciclistes que enfilem cap amunt. Nosaltres ens arribem a l'ermita . Un curiós paratge que desconeixia. Aprofitem per fer fotos i proseguim la ruta ara agafant un sender que resultarà una petita volta per anar fins una font amb una curiosa sortida. Sempre podem aprendre alguna cosa.
Agafem el cami que va paral.lel a la cinglera.Veiem una cova amb l'entrada curiosament ben tapiada.
Tornen a baixar els metres que ens separen del tresor. Finalment arribem al punt zero. Amb la pista de la figuera , tot i que no hi ha fullles , la cosa és fàcil . Obrim la caixeta , signem i aprofitem per fer una mica d'exploradors tot mirant-nos de prop la bauma , Espectacular encara que el que més ens xoca és un altre forat tant ben fet. Lligant caps amb l'entrada que haviem vist abans , comentem que segurament tota la zona és rica en forats d'aquest tipus i que alguns poden ser perillosos.
S'obren un parell d'opcions: o recular per on hem vingut o mirar si el cami surt a algun lloc. Ja que hi som proseguim el cami que fa molt bona pinta. Uns metres més endavant anem a sortir al punt inicial on haviem reculat abans d'entrar a Jorba. Ja ho diuen , la primera pensada és la bona !.
Ara ja anem cap a La Gallega per esmorzar que ja ens l'hem guanyat. Som el segon grup darrera d'una colla de caminaires però al cap de poc vindran més ciclistes i trialeros. El dia és asoleiat i podem veure força moviment de ciclistes que van i venen tot aprofitant la tranquil.litat de l'antiga N-II en un dia més que primaveral.
Amb un temps "standard" d'aturada , una horeta , proseguim encarant pel bell mig del poble en direcció cap el castell. No ens hi arribem , trenquem pel cami que tira cap a Rubio.
Al gronxador passem el rierol i enfilem cap els plans de Rubio. Ara ja comença a fer un bon solet i alguns de nosaltres aprofita per treure abric. O això o podem arribar ben cuits.
Passem pel núcli de Traver. La caseta dalt de l'arbre està força arreglada. Comentem amb en Gerard que s'ha canviat la decoració "gore" de fa uns anys quan estava plena de caps de nines .
Travessem la carretera de Rubio i prenem el bell cami que ens durà als pasos del rierols que estan d'allò més bucòlics, hi podem veure inclús ànecs collverd nedant-hi tranquil.lament.
Arribem a Copons . Un parell d'opcions : la més directa , però carregosa de pujar per on hem baixat al matí , la cantera, i la mes planera però llarga de fer un tramet de carretera de Veciana fins el trencall de mas Lloretó. Triem aquesta opció , tot fent una paradeta a la font , on podem intuïr el sender que baixa pel dret. Apte per trialeros sense vertigen.
Desde la carretera veiem com estan fent obres a l'antic "merendero". S'ha engravillat el cami i estan refent la teulada. Millor era un raconet carregat de bons records d'infantesa.
Agafem el trencall cap el molí de la roda on tot xerrant hi arribem rapidament.
Anem pujant per la pista fins agafar el sender que surt a les "lejies" , l'antiga Apliclor. Així ens arribem a Sant Martí on prenem el passeig de la riera , tot i que a l'indret dels rentadors som una mica covards davant l'oferiment de l'Uri de continuar i el deixem a l'indret dels rentadors. Queda pendent per un altre dia veure si es pot continuar com anys enrrera es podia fer fins sortir del poble. Avui que anem be de temps decidim començar a pujar cap a la trialera de sota Ferrera .
Sols ens queda la darrera pujadeta del dia , fins la creu de Sant Sebastià per baixar cap el pou i passar per les ceràmiques, avui tenim bula papal , oi Uri, donant per finalitzada la sortida d'avui.
En total una quarentena llarga de quilòmetres i un objectiu complet amb la descoberta d'un bon indret. Perfecte !.
Fotos Picasa Track wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada