Durant la setmana milers de trucades de gent interessada i que s'hi vol apuntar ...però al final repetim el nombre màgic , som quatre gats: el gat Isi , el gat Manolo , el gat Mario i el gat Ramon...
Bé no sé si dir gat Mario o Super Mario . Que collins , de la saga de cal Manolo !
El seu nebot que porta sense tocar un bicicleta de "cuando era xico..." . Va i s'apunta a aquesta ...
No si aquesta familia és la host...!
El Manolo per error ens fa passar , tot fet una mica de volteta turistica pel coll de Jou , pero la música de Pink Floyd en versió chillout al cotxe de l'Isi fa més lleuger el viatge. Aquesta musiqueta amb la veu sensual de la seva cantant és de les que dona ganes d'una mandrosa migdiada...de parenostre i orinal !
Arribem a Cambrils i aparquem a costat de ca l'Agustí on coincidim amb un fotimer de sorollosos 4x4's alguns de força preparats , que van a esmorzar. I ja que són els amos del tros es permeten tocar els...claxons quan els ve de gust i s'hi volen fer notar!
Nosaltres ens acabem de preparar i comencem a pedalar enfilant l'asfalt cap amunt. La temperatura força bona , just avui que voldriem que baixes del zero per poder anar amb seguretat per damunt de la neu... la cosa pinta en bastos !
Coronem el coll de Boix , deixem l'asfalt i comencem a pujar per la pista que combina la terra amb el ciment als trams de més fort pendent.
Poc a poc al anar enlairant-nos s'ens va donant l'oportunitat de gaudir d'aquestes impressionants vistes.
Sols per veure aquests abruptes paisatges val la pena fer aquesta sortideta.
Parem a reagrupar i poder veure les vistes de la Bauma del Torrent de Lleu amb el típic carro que li dona un aire de bodegó llest per pintar-lo.
Poca estona més tard comencem a trobar la primera enfarinada de la nit. Aquest matí quan pujavem amb el cotxe no apostavem per trobar neu tant a prop.
Arribem a la bassa de coll de Veça i en una descobrim el truc d'en Mario ,té els ous durs ...bé vull dir que duu un parell d'ous durs a la motxilla !
Proseguim el cami creuant-nos amb l'única senyal de vida humana de la travessa , un espectacular 4x4 amb unes amplisssimes rodes i una estètica força agressiva.
El nostre rookie Mario va fent via amb algun que altre "hostia como patina esto" en un accent sevillà al comprovar les lliscoses virtuts del terra que ens alegra el cami.
Amb unes bones vistes del Pirineu nevat a la nostra dreta ens encaminem cap a la petita baixada que hi ha abans dels plans que avui tenen un aspecte de tundra desertica que li dona un caire especial gairebé màgic.
Arribem a les curioses construccions enrrunades del Corral del Sastre , la finca ideal segons el Manolo ,on segur tindria tranquil.litat assegurada , i no podem passsar l'ocasió de mirar-nos-les més de prop.
Enguany almenys l'Isi no intenta fer foc a lo primitiu com l'any passat... !
Al final de l'esplanada i sortint de la traçada del cami per l'existència de tolls passem per fora pista i faig una tremenda voltareta que té com a resultat un cop al genoll de sèrie , l'esquerra i que foto el peu dret a l'aigua fins el turmell.
Merda ja tinc el peu moll com un poll .Sort que la temperatura és agradable.
Totes les meravelles que vaig pensar l'altre dia dels mitjons Inverse Polartec Powershield (ospes quan acabes de dir el nom tècnic ja estàs cansat !) se'n van a la me ! . Avui amb l'aigüa per dalt la cosa ha fet figa!.
Afrontem el pas pel Prat Major pel mig a diferència de l'any passat que ho varem enfilar per la dreta i despres de dubtar sobre si continuar recte a recular , al final entrem al bosc de la Cadolla Verda on el gruix de la neu va augmentant obligant a empenyer la bici més del que voliem en un principi.
Si la temperatura fos més baixa ara aniriem pedalant per damunt la neu glaçada, això si potser amb el peu dret congelat ... Cal ser positius no es pot tindre tot !
Passem de llarg el mirador on varem esmorzar l'any passat , i esmorzem abans d'arribar al coll de la Cadolla Verda doncs alguns tenen el diposit buit i aprofitem un claro al bosc per buscar alguna pedra on seure i poder posar el cul sense quedar molls.
Quan surt el sol escalfa i encara que l'estem buscant sabem que serà la nostre perdició. La tripleta bicicleta-neu-sol és gairebé incompatible.
Temps record al pit line : 20 minuts. Un esmorzar en un plis-plas. I això sense entrenar !
Ara amb l'estomac ple en Mario gira cua i retorna cap el parking amb la consigna de son tio de baixar sense fer burrades. Ja n'hi ha prou per avui . Quina estrena !.
La resta proseguim la ruta però la cosa s'ha convertit en un anar a passejar amb bicicleta i no pas en bicicleta, arrossegant-la , i el que és pitjor al baixar no podrem anar al damunt doncs també caldrà empenyer.
Al final l'Isi i jo , no serà pas que no som tossuts , decidim lligar les bicis a sota un arbre , no sigui el cas que algú més ximplet que nosaltres trobi les bicis i se les beneficii. La de l'Isi rai , la meva seria més difícil de trobar-li una substituta ...si no anem al museu !.
El Manolo , ramon com sempre, perdó , vull dir tossut com sempre continua arrossegant la seva cannondale.
No sé si té por que li fotin o ha començat abans la seva peculiar setmana santa...
Proseguim la caminada més lleugers, tot buscant la neu més dura que ens faciliti la caminadeta , encara que de tant en tant ens enfonsem fins a genoll.
Quan som al peu del Gespeguera podem veure primer unes petjades i més endavant un enorme ramat d'isards d'unes 40 a 50 unitats baixant pel rocall. Un espectacle , encara que trobo a faltar el zoom de l'altra màquina de fotos !
Ara tenim un dilema o continuar pujant per coronar ,cosa que ens dura una horeta llarga sols el Gespeguera o a les hores que som, no dir res a ningú i donar mitja volta i anar cap avall.
Que carai , més s'hi va perdre a la guerra de Cuba !. Potser la xerrada d'aquest dijous a Barrabes del gran himalaista Alberto Iñurrategi "Elogio del fracaso" m'ha donat els seus fruits: no hem fet cim però l'experiència ha estat positiva i gratificant. Ha valgut la pena intentar-ho. Qui no es contenta és perquè no vol...!
Ara toca anar baixant primer retornem sobre les nostres petjades per recuperar les bicis.
El moment més crític de la sortida és quan veig que l'Isi fa un parell d'intents de contrasenya del pany.
Jo ja penso que ara haurem de deixar-les aqui i anar a buscar alguna cosa per tallar la sirga.
Bé amb la Victorinox fariem alguna cosa (des que vaig veure 127 horas la duc sempre a sobre...abans que una poc esmolada xinesa ...!). Falsa alarma , finalment s'obre el pany !.
Despres desfem tot el cami , mirant d'anar damunt la bici tot el que es pugui ,que a la vista de com està el tema serà poc i com a bons mariners de secà que som , fins tocar terra ferma no podrem pedalar !.
De fet els trams propers al barranc estan ben nets segurament pels vents que han anat escombrant la neu i s'hi pot baixar pedalant força bé , però quan anem a espetegar als trams interiors i protegits pels arbres la neu ara força estovada ens fot enlaire els plans de baixar amb més celeritat.
Amb la poca estona que fa que hem passat per aqui i ara la neu ja està tova , tova.
Arribats al Prat Major , veiem com la fina capa de neu que teniem fa unes horetes s'ha esfumat i aquestes esplanades han recobrat la seva fesomia característica amb les tonalitats ocres i verdes que ara mateix semblen lluitar en guanyar la partida cromàtica als blancs i blaus d'un enlluernador cel ple de nuvols.
Acabem de fer els darrers quilòmetres. Veiem possibles variants a descobrir algun altre dia amb més temps. Tots els camins van a Roma però ara hem d'anar a Cambrils ...a més que hi fotariem a Roma si no podem veure el Papa !.
El paisatge ens dona la possibilitat de veure una bona perspectiva del pantà d'Oliana.
Ara ja arribem a l'asfalt que en un clucar d'ulls ens porta al parking de ca l'Agustí on ens retrobem amb en Mario.
L'experiència curta però intensa diu que li ha agradat.
Ull , que aquest si no l'hem rematat a la primera ens fotarà suar ...!
Ara toca entrar al restaurant i fer els honors a les famoses patates de Cambrils , que ja ens les hem suades prou.
De tornada passem per la carretera del coll de Serraseca on ens aturarem al mirador , l'Isi aprofita per fer una reparadora migdiadeta express , mentre en Manolo i jo mostrem al neòfit Mario quines bestieses fem a vegades quan una colla de homes grans com uns sant paus ens posem a buscar una carmanyola amagada en algun raconet perdut però interessant allà on nostre Senyor va perdre l'espardenya !.
No , si es tracta de bogeries...aqui n'hi ha un fart !
Fotos Picasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada