20130223 Raquetada nocturna: La teoria de la relativitat i el 23-F

Avui 23-F ,tornem a tindre la lluna plena ,o gairebé i sembla que no hi ha ganes de fer la raquetada nocturna. Tot són excuses , que si farà fred , que si massa neu , que si fa vent, que si serà fosc , que si la lluna, que si la pruna.... Cal prendre mesures d'emergència. Aprofitar l'avinentesa de la data per fer un petit cop d'estat a l'acomodada possibilitat d'estar calentonets a casa veient la tele. Sols cal encendre la metxa amb un missatge subversiu just a la línia de flotació del Manolo i ....ja la tenim liada !. Quedi clar que com gairebé sempre el Manolo és el culpable... !.

Al final entre gent i gossos sols sis valents: en Manolo amb la Sònia la seva dona i la seva gossa Laika, el Presi amb la seva gossa Duna  i jo.

Quan arribem al parking , millor no mirar gaire el termòmetre, -11ºC . Cullins i aquest no enganya , no cal que li donem copets a la pantalleta , el "mercuri" no baixa...!. El més ràpid possible ens fotem les raquetes i enfilem per les pistes cap amunt per començar a agafar temperatura.

La durada de les meves velles raquetes als peus del Presi és curta. Com a mi em passava l'any passat , li surten i amb les presses no les pot acabar d'apretar . Així doncs al cap de poca estona acaben lligades a la seva motxilla i els donarem una volteta turistica per l'estació. Sort que anem pujant per la pista i el terreny està compactat. De fet el Manolo puja amb crampons i de moment va la mar de bé.

Enguany hem sortit més tard i la lluna es troba dalt del tot . No veurem aquell espectacle encisador que varem gaudir l'any passat que és veure sortir la lluna. Que hi farem !.

La caminada tot i que anem pujant i guanyant alçada , es va fent amb força calma , truncada en ocasions per alguna esberada de la Laika i la Duna que no acaben de congeniar del tot. Coses de gosses !...

Arribem a les instal.lacions del telecadira de la Bòfia i deixem la duresa de la pista per començar un camp a través per pujar fins a l'esplanada tot encarant cap el Puig de les Morreres que ja ens deixa veure la seva inconfusible silueta de la placa del repetidor.

Tot i tindre clar quin és l'objectiu , els nostres ulls no poden eludir els focus de llums llunyanes que anirem discutint sobre que seran i que deixaran de ser. Al final acabaran essent d'Oliana i que amb la claror de la nit es veuen molt més properes del que sembla. Quines magnífiques vistes !.

Els trams superiors del Serrat de la Bòfia es troben nets i la pedra comença a aflorar pel vent que va bufant.

Baixem l'esplanada i ens endinsem pel bosc , on sota els arbres anem passant arraserats del vent però amb alguna congesta que dificulta la caminada als que no porten raquetes que veuen com de tant en tant s'enfonsen un bon tou.

Un petit recés abans del darrer tramet i de sortir de l'aixopluc del bosc ens serveix per demostrar-nos que aqui dins el bosquet s'hi estavà força bé.


Quan sortim a l'esplanada de dalt trobem la superficie gairebé neta de neu. El vent ha fet feina i ho ha deixat tot net , net.


Les meves intencions de fer el geoamagatall del Puig de les Morreres se les endu el mateix vent .

Queda de nou pendent. Tornaré !.

I ja van dos anys. Amb aquesta ventolera apropar-se a la cornisa és una temeritat. Hi ha més dies que llonganises !.

De fet per fer la foto a Sant Llorenç de Morunys m'agafo amb força a un pal de la tanca amb la sensació de que una estoneta aqui i pots sortir volant en qualsevol moment.

Ens acabem d'abrigar i tirem ràpid cap avall que fa baixada !

Quina trencadissa a aquest tram. Que diferent de l'any passat. Enguany la superficie es troba completament descarnada pel vent posant a prova la resistència de les raquetes al combinar poca neu amb molta pedra. Que carai avall que fa baixada !

A veure si arribem on l'any passat varem estar sopant , un raconet arraserat del vent.

Al arribar a l'indret dels grans blocs de pedra , per votació popular decidim per una paradeta molt breu i deixar el sopar per més avall. De fet alguns de nosaltres hem agafat força fred i no és moment de deixar refredar el cos. Així doncs ara toca baixar el més ràpid possible.

Baixem per la pista fins el trencall de la Drecera que ens durà de pet fins el parking , on el -11ºC ens demostra la relativitat de les coses. Ara aqui aquesta temperatura i la sensació que tenim és bona...carai , carai ! Sempre hi ha un pitjor...

Aqui ara s'hi està molt bé , però anem per feina i decidim anar a Solsona on una bona pizza al Cobert ens farà oblidar algun que altre mal moment, oi Sònia !



Fotos Picasa