Acaba de montar la bici i comencem a rodar . Acostumats a segons quines hores , potser som massa puntuals , però avui no fot pinta de que vingui ningú més. Ara mateix no plou però no fa pinta que duri gaire...
Tirem cap a la Fortesa , on ens fot un petac d'aigua. Jo ja duia la jaqueta i no he d'aturar-me però en Manolo si que ho ha de fer.
Segur que seguint la tònica d'enguany, tant serà posar-se-la com parar la pluja. Que hi farem !.
Tot i la quantitat d'aigua caiguda , el terreny no està enfangat. No recordo ben bé com anava , però sobre les llunes i l'adherència del fang , en Joan "Virreta" tenia tota una teoria al respecte. I que li funcionava bastant be !.Sigui com sigui la terra estava assedegada i de moment encara va absorbint la pluja.
Pujem cap al castell que avui amb la boira té un caire fantasmagòric. L'avantatge d'aquests dies amb poca gent és que la pressa de decisions és ràpida , així podem buscar nous camins ...i fer alguna que altra enrredada. Si no es prova un cami no se sap mai si té sortida o no.
Passem per costat del forn de calç del Moliner que ha estat una mica arreglat i ara es més visible i enfilem la pista cap a cal Camps.
De fet quan decidim anar a esmorzar a Fonollosa , amb l'alè al clatell d'uns caçadors que ens venen amb els seus 4x4 pel darrera , la comencem a liar i acabem al mig d'un tros acabat de llaurar a tocar d'un barraca de pedra seca.
Carai quina mandra ara girar !. Que cony pel costat anar donat la volta.
De fet el mapa del gps em marca un vell cami. Més endavant veiem la sortida del cami . Aqui tenia raó el gps però el pagés ha fet de les seves.
Abans he dit que el fang no s'enganxa, però si ens fotem a terra remoguda...!
Tornem a enganxar un tramet de cami ...que de cop s'acaba al mig d'un altre tros. Quan li comento a en Manolo que avui he canviat la vella bateria del gps que ja em feia figa a les sortides llargues , em pregunta si sols les bateries ...o també els mapes. Cony de conyon !
Fem una mica de camp a través pel mig del bosc . Com cantava en Serrat "Caminante no hay camino..." i de cop veiem una barraca de pedra i un cami al seu costat. Hem donat tota una volta per tornar al punt de partida . Total 40 minuts i 2 quilòmetres recorreguts. Bé !.
Ara no cal girar les bicis , ja les tenim encarades. Pugem cap a can Serragallarda on ens surten un parell de gossos a rebre. Per sort venen en so de pau i són festosos. Potser un xic massa ja que ens costa de desempallegar-nos d'ells.
Baixem pel cami fins a cal Damià. La nostra intenció es anar a la font amagada de Russimort i pujar cap a Sant Pere , però de nou el cami que anava de la casa fins el molí ha desaparegut. Una llastima aqui hi havia un recorregut preciós tot ressegint les rieres que sovint feiem amb els nens. Les obres de l'eix han transformat l'entorn però algun canvi no es degut a l'eix propiament.
Quan arribem a la font decideixo fer una mica de manteniment al meu geoamagatall davant la mirada estupefacta d'en Manolo que deu creure que n'hi ha més a fora que a dins. Tornant al tema de Serrat "Cada loco con su tema...".
La pujada avui no es pot fer damunt la bici , almenys els primers metres fins el trencall. D'aqui en amunt tot i la por que tenia , es pot anar pujant força bé. Be millor si t'entra el plat petit , no Manolo ?.
Així finalment arribem al restaurant la Pala de Sant Pere. Són tres quarts d'onze i tot i que no duem gaires quilòmetres , la gana ja la tenim feta.
Tot i ser sols dos i sembla que anem per feina. El soroll de batre els ous de la truita ens donen una idea que no farem pas via rapid. Això va per estona. Els plats que ens porta al cap d'un estona i que no són per nosaltres sino pels del costat , ens ho confirmen. Paciència i pa torrat.
Quan ens porten el plat , anem per feina i gairebé em mig ennuego amb els collins de budell del fuet ! Ospes quin mal moment...
En Manolo continua amb les seves prediccions , pluja en 10 minuts. Dit i fet ! Sortim i comencen a caure cuatre gotes. Ja hi som , però la cosa no progresa. Travessem la via del tren i enfilem la pujada per anar a buscar el cami de les Coromines. Aquest espectacular tram de bosc no va cremar , però just al costat la negror es total , aqui les flames van fer estralls. El foc s'hi va quedar amb ganes . Una llàstima.
Al trencall de les Coromines passem per la trialera que mena a la Portella. Em trec la jaqueta que està ennegrida de rascar amb alguna branca calcinada. La trialera que abans tenia alguna reminiscència amb els paratges desertics , també ha quedat cremada , encara que aqui les flames van passar ràpid i es veu encara verd.
Passem pel bell mig de Prats i anem abuscar el cami de cal Codina de la Quadra , tot coincidint amb la ruta de la Batalla dels Prats de Rei de 1711 serveix per treure el tema d'actualitat de l'independència. Aqui es va donar un punt vital i que algú ha batejat com l'Stalingrad català.
Tot fent via ens arribem al sender del Molí de la Roda on aprofitarem per fer una mica de manteniment i neteja de la cadena. Millor que no m'equivoqui i em foti un glop al bidó que he aprofitat per omplir d'aigua d'un toll per netejar a fons la cadena.
Pujem per la trialera cap a l'Apliclor. El seu estat es perfectament ciclable. Potser massa i tot. Ha perdut una mica la gràcia amb aquells passos técnics i plens de pedres que t'obligaven a filar prim.
Un cop a Sant Martí s'ens obren dues opcions , els plans on més d'una vegada ens hem quedat enganxats en el fang després de tot un matí sense pastar o pujar per la banda de Ferrera.
Som "cobards" i triem aquesta opció , deixem la lluita del fang per un altre dia. Anem relativament nets i pulits ...!
Fotos Picasa Track wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada