Fa uns anys quan els periodistes varen preguntar al conseller si no seria millor un eix de doble sentit tipus autovia , els varen dir que no era una via de transports com a tal sinó d'intercanvi cultural. I serviria perquè els de Girona es fotessin uns gustosos cargols de la Terra Ferma i els de Lleida degustessin les exquisites gambes de Palamós. I ara resulta que s'ha quedat curt. Intercanvi cultural , ... sense paraules ...!.
A les vistes del tramet que fem , o molt han de canviar les coses en un parell d'hores o aquestes inauguracions són tant precaries com innecesaries. No li acabo de veure el sentit a aquests events , tots uniformats per bolets amb un maillot "gratuït" de la concesionaria anant per una carretera plena d'entrabancs. De totes maneres , cal ser democràtic i com sempre per gustos...!
Després de passar a recollir l'Uri a Manresa , fer cua rera un comboi especial que va sembrant l'eix de conos tombats i recollir en Miki a la benzinera abans de Vic , finalment ens arribem a Vilanova de Sau , on començarem a pedalar.
La colleta d'avui serem nou: en Gerard, l'alma mater d'aquest sortida , en Jordi Selva, Jaume , Ignacio , Manolo , Ribi , Uri , Miki i jo .
Fa una mica de boira que enterenyina el moment de la sortida.
Els primers quilòmetres són per asfalt cosa que ja provoca els primers comentaris sobre la ruta i el tipus de bici que calia agafar, però al cap de poc la cosa ja canvia i iniciem la baixada per un bonic cami ple de saltirons que poc a poc anirà prenent fesomia de sender típic de les Guilleries i de les anhelades i recordades 100 qms camins de les Guilleries que ens preparaven la gent de Ça-calm xpress.
Al cap d'una estona punxada d'en Manolo. No podem dir que no tinguem pràctica en el tema , però trigar 25 minuts en arreglar una roda és per tornar enrrera. Proves de manxes , càmbres obstruïdes , no sé ben bé quina és l'excusa però el temps va passant. Més de quaranta minuts per fer 4 quilòmetres i mig no és per tirar coets. A aquest ritme els 103 quilòmetres que tenen la ruta se'ns poden fer ... eterns !.
Travessem el pont i comencem a enfilar la pujada , inicialment amb força empenta però després veiem que el millor és anar fent: seguidet i bona lletra !.
La boira ha donat pas a un cel radiant , encara que les espectaculars vistes de les cingleres de Tavertet i Collsacabra ens indiquen que sota hi ha núvols que tornarem a trobar quan baixem.
Després d'un breu reagrupament a l'anomenada plaça del Bisbe , fem una mica de volta tot passant per la font del rector i arribar-nos a Sant Andreu de Bancells , des d'on comencem l'espectacular i pedregosa baixada amb unes vistes de les cingleres emergint del banc de núvols que assaborim mentre ens deixem desllisar aprofitant el moment.
No durarà gaire l'alegria , tornarem a pujar per dures rampes tot passant pel mas Serrallonga, gairebé devorat per la vegetació.
Just al final de la baixada aprofitem la punxada de l'Uri per fer l'esmorçar , doncs ja portem uns 25 quilometrets i encara ens queda la pujada al Santuari de la Mare de Deu del Coll ,. Això és massa lluny i a més ara ja la gana apreta.
Malauradament veiem com la decisió de dur els entrepans ara ha estat l'encertada , encara que mig en broma mig en serio ja comencem a parlar del tema del sopar i dels llums , que també duem !.
Un cop reparada la roda i omplerts els diposits , continuem la pujada en moltes ocasions força exigent .
De nou gràcies a aquest mon del geocaching podem fer una breu aturada al cami per descobrir una talaia amagada amb unes vistes del pantà de Susqueda que de bon segur ens haguessin passat desapercebudes totalment.
Estem molt a prop del coll i el escasos 3 quilòmetres que hi manquen , tot i sortir lleugerament del track els fem amb relativa rapidesa.
Ara ja hem fet la segona gran punxa del nostre particular via Crucis. Gairebé és la una . Fem una breu aturadeta al Santuari , allargada un xic al comprovar que jo duc la roda del darrera punxada.
Ara seguim les marques del GR en direcció a Osor , recomprovant com en la majoria dels casos aquestes rutes estan plantejades per anar a peu doncs en bici i sovint són discutibles els termes ciclable i 100%.
A mitja trialera començo a notar una mullena a l'alçada de la meva ronyonada. És del tub del camelbak que s'ha descollat el racor i comença a sortir l'Aquarius a raig fet. Carai el que faltava , recupero força part del preuat líquid amb el bidó i som-hi de nou !. Això si , espero no trobar moltes mosques ...!.
Als trams d'asfalt cal anar amb compte doncs ens embalem més del necesari i quan ens passem les marques ens costa una bona pujada girar i tornar a la ruta.
Finalment arribem a Osor , on se'ns planteja el dilema , dinem aqui o tirem fins a Sant Hilari.
Fem trucada a l'Hostal Torras de Sant Hilari on ens dieun que si arribem abans de les 4 tenen la cuina oberta. Dit i fet , no perdem més temps !.
Paradoxa dels enrravesats camins de les Guilleries, per anar a Sant Hilari cal prendre la carretera direcció Amer!.
Sols fem una mica d'asfalt i trenquem a dreta començant llavors la pujada a priori més llarga i sostinguda de la ruta. Per sort el terreny no té res a veure amb el d'abans , ara és terra compactada que no dona problemes de tracció , però comença a fer estralls forts dins el grupet que es va trencant a la mínima ocasió. Ara ruqueries ... les justes.
En Jordi quan corona ens diu que de tant en tant la roda del darrera de la seva bicicleta se li traba i que durant la pujada han hagut de parar-se varies vegades a reparar.
Per sort quan som al coll de la Casa Nova , una trucada a la gent de Hostal Torras per avisar ens dona ales: "No si ja sou a 10 minuts d'aqui !". Quan els diem que vagin preparant macarrons per deu , ens diuen que no ens posem nerviosos, que ja demanarem quan arribem.
Els deu minuts , ... són de muntanya: flexibles i s'allarguen , tot i la constant ajuda de la llei de la gravetat , però a dos quarts entrem a la capital i amb gana per menjar-nos un toro amb banyes!.
Per sort la tria inicial dels macarrons comunitaris acaba transformant-se un seguit de gustoses opcions que ens fan oblidar els durs moments passats fa una estona. Sembla ser que l'ombra de l'abandonament havia planejat sobre algun cap , que ara amb la panxa plena s'ho mira amb altres ulls. Ara estem a la meitat de la ruta però no queden les llargues pujades.
Omplim els bidons , tot i ser la Vila de les 100 fonts amb aigua embotellada i tornem a buscar el track intentant sense exit fugir del pas pel centre de la vila doncs s'hi celebra la Fira del Bolet.
Un cop retornem a la ruta , aquesta es va fent amb força fluidesa , tot passant alguns indrets força curioses.
Passem per les plantacions d'avets tots ben arrenglerats, de maduixes i passem per costat de les espectaculars cabanes als arbres de cal Vileta.
Jo particularment feia un grapat d'anys que no hi venia a la zona però sempre em sorpren i m'agrada. És una zona per gaudir-ne , per evadir-te , per respirar a fons , per olorar i impregnar-te de l'esència d'aquests boscos, de les Guilleries !. I encara no entenc com és que no hi venim més sovint ,trobant-se a una horeta de casa...!
Passem pel bell mig d'Espinelves , erigida a base d'anys com càpital d'aquesta industria de l'avet.
Després de travessar l'eix iniciem les pujades més brusques i sobtades del dia , de les de pit i c..., d'agafar-te fort al manillar fins i tot amb les dents.
Just al nostre davant a meitat d'una d'aquestes pujades ,sentim una remor a dreta del cami i de cop apareix un senglar que travessa el cami i continua el seu cami per entre les verdisses.
Moltes vegades hem comentat , quin ensurt trobar un "bitxo" d'aquests de cara en un sender emprenyat pels caçadors !.
A un quart de vuit arribem a Viladrau i aprofitem per fer un mos , tot assaltant literalment la pastisseria Font , i montar els llums. Estem al quilòmetre 75 de la ruta i ara amb la nit el promig de ben segur baixarà estrepitosament.
Vint minutets més tard arranquem de la plaça i després d'una certa indecisió alhora de prendre la ruta correcta ens endinsem de nou per corriols tot trobant força gent a peu que retornen cap a les cases. Alguns inclús envoltats d'un sospitòs fum i una flaire que frega la il.legalitat.
Tot i la negror i que de nit es gaudeix del paisatge d'una altra manera , tot el tram és un autèntic plaer. Segurament seria bona idea fer la ruta un altre dia en direcció contraria. Queda a l'aire la proposta.
Després de fer el sender paral.lel a la carretera anem una estoneta per asfalt, uns dos quilometres per tornar a enllaçar amb nous camins. Ara toca un tramet de conglomerat que ens recorda el tram de Sant Llorenç del Munt on hi tenim una altra assignatura pendent.
A l'indret de la Trona , passem a uns 60m d'una bestiesa de les meves , però no dic res , no sigui el cas que se'ns facin les "quinientes". Ja anem "palmadissims" i si ara els dic de buscar una carmanyola a les fosques em poden enviar a la m.... directament !.
Però quan hem fet dos quilòmetres més endavant en Jordi se li torna a trabar la roda del darrera. Ara la cosa ja és definitiva.
Ens estem una bona estona , més de 35 minuts intentant reparar el tema ,desmontant el nucli , però no val la pena fer invents del patufet, finalment en Jordi decideix quedar-se a l'urbanització de les Guilleries que hi ha uns metres davant nostre i després ja el vindrem a buscar. Baixem plegats fins una mena de rotonda que hi ha a l'urbanització , fem intercanvi de telefons, marquem la posició gps (per seguretst , això és inmens i sols ens cal després fer geocaching per retrobar-nos !.
En Uri s'ofereix a quedar-se amb en Jordi . Diuen les males llengües , que estava fet pols i que l'avaria en realitat ha estat un regal diví. De fet portem 87 quilòmetres i encara ens queda un bon tute i sembla ser que feia temps no tocava la bici , almenys d'aquesta manera. Al ritme que estem duent d'una hora i mitja a dues. Encara tot un mon !.
Els deixem i comencem a rodar pel mig de les carrerons d'aquesta urbanitació.Jo saludo a un vell amic, un gripau que veiem com va saltironant pel terra. Ep, no fotem . Lluny d'aqui !.
Veiem que el track ens marca a dreta però veiem un barranc que ens fot mala pinta , mirem d'anar un tramet més endavant a veure si podem enllaçar , però cada cop ens allunyem més del track. Reculem i llavors veiem una altra entrada de corriol. Com deia el meu avi , les coses s'han de buscar allà on son!.
Iniciem el corriol amb pujadet ciclable i de les d'anar fent que et deixa molt bon regust . Llàstima que ja duem un bon tute al damunt i ara psicològicament tothom està pensant més en acabar-ho que en gaudir-ho.
Al cap d'una estoneta el meu llum davanter m'avisa amb un canvi de color de verd a vermell tot indicant que la bateria en qualsevol moment s'acabarà. Mira que vaig treure el frontal al darrer moment de la motxilla tot pensant que amb el llum del manillar en tindria prou , a més a més les tres hores que hauria de durar semblava més que suficient. Avui totes les previsions per pesimistes que fossin s'estan acomplint. Tot i passar-me de previsor avui m'he quedat curt !.
Trucada d'en Jordi que ens diu que el duen fins a Sant Sadurni d'Osormort. Perfecte no caldrà fer geocaching a la perdedora urbanització.
Fem uns passos increibles, amb uns aragalls de tamany descomunal , si caus dins d'un d'ells ni amb cordes no en surts. Ospes de dia això ha de ser terrible !.
De cop el llum s'apaga sense avisar. Fi de trajecte. Vaig una estona seguint l'estela d'en Manolo fins que s'atura tot recordant que porta un frontal a la motxilla. Perfecte. Acostumat al llamp de llums dels xinesos que tots duem , aquest llum és de pixarrina , però ara em va de nassos. A més tal i com diuen : "a caballo regalado...".
De nou trucada d'en Jordi , ens diu que el seu salvador s'ha ofert a dur-los fins a Vilanova. Que podrits ara resulta que arribaran abans que nosaltres. Manda güev...!
Passem per costat de l'imponent mas de la Verneda de Sant Feliu. Tot i la bona pinta del lloc , passem ràpid , no sigui que els gossos que estan lladrant com bojos ens fotin un ensurt.
Arribem a la carretera de Vilanova. Les ganes d'arribar fa que ens passem de llarg la darrera variant per camins i ara ja decidim acabar la ruta per asfalt. És tard i vol ploure...!
Quan gairebé arribem al poble una furgoneta de cara ens fa una amistosa escridassada.És el cotxe del vei de les Guilleries que ha acompanyat en Jordi i l'Uri i torna a casa . Merci pel gest , no estem acostumats a que la gent es prengui totes aquestes molesties. Gràcies !.
Un cop arribem als cotxes , ens surten a rebre en Jordi i l'Uri que ens expliquen les seves aventures i la sort que han tingut amb el samarità que els ha portat fins aqui.
Això si gairebé tots coincidim que el més dur de la ruta , ha estat aquest cony de tonadeta que s'ens ha posat al cervell durant tot el dia...Ai Serrallonga !
Espai Natural Guilleries-Savassona Fotos Picasa Track wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada