20120129 BTT Cap a Matamargó o mata....rile rilero !

Avui som una bona colleta al Rosa: Jaume Mas , Jordi Selva , Joel , Gerard , Manolo , Isi i jo. Ja havia anunciat que davant la publicació d'un nou geocaching a la zona de Pinós proposaria anar cap allà a fer-lo i per no anar-hi directament ...cosa que varem fer fa unes setmanetes, així és que busquem el segon camí més curt després de la línia recta: Per Salò , esmorzant a Roquerols i després passar per Matamargó!.Com deien els romans : Alea jacta est.

El paisatge sortint de Calaf semblà més propi dels documentals del National Geogràfic sobre la sibèria que d'una jornada ciclista .

Quan som a l'indret de casa de l'Isi el fem arribar-s'hi a buscar el xubasquero al comentar  en Manolo que plourà i preguntar-li on va sense si la ruta la he decidit jo. Ja de bon matí hi ha una certa conya a l'ambient !.

L'Isi ens comenta que ahir va anar a donar sang. Si senyor , després de donar sang el millor que es pot fer és com avui...unes carreretes només començar. No anem bé , no !

Enfilem cap a La Fortesa per anar al Castell de Boixadors tot passant per la trialera de l'Espona que es troba ...com dir-ho : cruixent , cruixent.

Al rodar pels camins més remoguts , el terra va cruixent com si fos cartró que es va trencant. Això si hi passem quan desglaçi pot ser un xipi-xape de nassos ! .

L'esplanada davant el castell ens ofereix una bella estampa amb tots els arbres i el terra ben emblanquinats .

No és qüestió de quedar-nos gaire estona. El paisatge és molt maco però , anem rodant o ens fotarem de fred !.

Baixem per les divertides variants de sender pel bosc i tirem cap a can Cardona per pujar a Castelltallat.

Passem Goberna , la creu Grossa , el trencall cap a l'observatori de Castelltallat i reagrupem a l'indret de cal Ferrer on entronquem amb el GR-3.

Després d'un petit titubeig al anar a buscar el sender que cal predre, comencem a baixar per un vell camí ple d' esbarzers que ens foten unes punxades de maria santissima. Com per baixar-hi amb culottes curts i maniga curta !.

Forta pujada i tornem a baixar cap els fondos , on just al creuar la riera. Pam. Primera Estació del nostre particular Via Crucis: punxada del Gerard, encara que sembla que amb líquid i una mica d'inflada aguantarà .

Ara l'Isi ens guia ...ai , ai , ai com diu el Manolo : "yo hasta el lunes a las 8 no tengo que ir a trabajar". Quina confiança !.

Comencem a pujar per un cami que té bona pinta fins que pam al mig del tros. La nostra tossuderia fa que continuem,. De fet fa unS anys ( 100 ?) segur que aquestes feixes eren un cami , però ara mateix sols són un obstacle per una colla de tossuts com gats bornis.

Al final entre uns que pugen per la margera i altres pels trossos ens arribem al cami . I com diu el Manolo , "todos los caminos van a Salo". Doncs vinga cap allà anem !.  Encara que pensant-ho bé , abans era Roma !. Però ja em diràs que hi fotarem a la plaça del Vaticà a aquestes hores ...

Tot just quan enfilem el cami cap amunt. Segona estació : Punxada al davant del Gerard. La roda torna a estar ben baixa i ara cal canviar la cambra doncs no aguanta.

Canviem cambra , encara que el Gerard no les té totes doncs la que hi monta és menys de la meitat de voluminosa que la que treu i no li dona gaire confiança i reemprenem la marxa.

Aviat toca el tramet per dins el bosc fins la carretera. Des la darrera vegada que hi vaig passar ha canviat força , aquell divertit pas que en algun tram semblava un tub , s'ha convertit en una ràpida pista , encara que els arbres li confereixen encara una bellesa calmada i d'agradable passar-hi.

Així anem a espetegar a la carretera de Salo. Sols ens cal fer uns metres fins el trencall i ens arribem a Roquerols. Pels comentaris sembla ser que a l'hora standard de les darreres vegades, gairebé tres quarts d'onze. Vaja creiem que el bar ja estarà obert !.

Despres del llarg esmorzar fins i tot amb uns perillosos xupitos anem tirant direcció cap a Matamargó, per un cop passat el pont , agafar pujada ... i valenta !.

Ens arribem als peus de la creu que hi ha dalt el turó de Matamargó i tots ens posem a buscar la maleïda caixeta. No s'escaparà , no !. Com diu el Manolo : "Después tu diras que has encontrado 600 , con tanta mano de obra barata...así cualquiera !"

Finalment en Jaume el troba. Ja tenim un 50% de l'objectiu d'avui (a part de l'esmorzar...) Ara diem d'anar direcció el dolmen de casacremada. Tot plegat són quatre quilometrets...en línia recta !. Fet...o no !

 Comencem a enfilar i ....Tercera estació: punxada a la meva roda del darrera.

Encara que rebo alguns comentaris sobre l'eficàcia de les bandes antipunxades que duc, pel color de la cambra de recanvi  , queda clar que el tema de punxar fa un cert temps que no tocava...toquem fusta  !

Reemprenem la ruta , que pica cap amunt de valent , convertint aquesta sortida en un autèntic calvari pel nostre Joel que comença a notar durament els quilòmetres.

Al reagrupament que fem a mig camí sembla més una centraleta telefònica tots trucant a casa que vagin fent que arribarem tard. Ara l'objectiu ja és arribar el més d'hora possible , doncs ara el temps passa ràpid.

Arribem al Santuari de Pinós i fem una parada llargueta tècnica i obliguem al Joel que faci un pica pica reconstituent , a lo que no s'hi oposa. I nosaltres gustosos tenim una excusa per fer el trago i descansar ...que les forces ja van justetes!.

Ara  baixem fort per la carretera i continuem per la pista que puja cap a Prades.

Sort en tenim que encara el terra està glaçat doncs la pujada cap el coll de Trilla seria un patiment amb el terra estovat , però així es va pujant més o menys bé i sense perdre tracció.

Quan ja baixem per enfilar la darrera pujada del castell, a mitja baixada , pam !. Quarta estació: nova punxada  a la meva roda.
Li diem al Joel que vagi tirant per no perdre temps i vaig canviant cambra , mentre l'Isi s'ho passa bé immortalitzant el moment. Es veu que aquesta és la única manera de sortir a les fotos...sobren els comentaris .

Reemprenem la marxa , ara sense passar per les variants amb senders fins arribar a l'esplanada del castell i encarar la llarga baixada fins els Seguers dels tres colls i fer la darrera pujada , on en Manolo ens diu que està fet pols. Ospes tu , i jo que pensava que no era humà !. Foto del moment . Aquesta si que té valor !.

No sabem si per la proximitat dels seus dominis o el fet de que arribarà tard als Pastorets de Calaf fa que ja no atrapem al Joel .

Ara sols ens queden els plans de la Fortesa , on en Manolo em demostra que encara que estigui fotut , té corda per una bona estona...!

Arribem deu minuts abans de les quatre. Just a temps per berenar . Avui enrredada i de les bones!.

Fotos                         Track wikiloc            Pastorets de Calaf