En Manolo continua amb la seva incombustible B-Pro , sembla que la reparació de la Cannondale és una veritable historia de por.
Enfilem cap a la Fortesa i fem la trialera de l'espona que allarguem una mica un cop sortim del diposit.
Arribem al castell i pujem fins dalt per anar a buscar el camí que baixa cap el Molí de Boixadors , tot trobant-nos colles de caçadors que es van preparant pel porc. Ep, fotem el camp d'aqui !
Baixem a trobar la cruïlla de la carretera del coll del Pallares a l'indret de cal Riera per pujar cap al repetidor . Un cop som dalt , enfilem la ruta que mena cap a Fonollosa i ens comença a ploure. Avui si que l'hem anat a buscar . La negror estava a la banda de Manresa ...i nosaltres de cap. I sense impermeable! Ni l'Isi ni jo en portem i en Manolo que n'estrena un , diu que no se'l posarà per solidaritat ...de moment! Per sort nostra , no dura gaire la cosa , quan sortim al trencall de Fonollosa que puja cap el circuit de motocross comença a sortir el sol timidament . Falsa alarma.
Agafem el divertit sender que puja cap el camp fotovoltaic, encara que avui amb la pedra molla alguns trams hem de fotre el peu a terra, excepte el Manolo que és més valent o té millor ajustada la suspensió del darrera !.
A dalt als plans de Xamal breu parada al pou i comencem a baixar ,encara que primer ens despistem i fem una lleugera volta.
Despres de demanar confirmació a una dona , trobem un pontet que amb l'humitat té pinta de traïdor i cap de nosaltres s'atreveix a creuar damunt la bici.
Finalment ens arribema al pou de glaç del Rector , una construcció que ha estat excel.lentment restaurada per una colla d'entusiastes.A veure si prenem nota a les nostres contrades!.
Ja és tard, són vora les onze i quan anem a tirar seguint les marques blaves que pujen cap el parking de les Torres ens trobem un home que per anar al Molí de Boixeda ens recomana tornar a baixar i anar a buscar el cami que mena a la carretera de Manresa. Serà l'opció més ràpida o esmorçarem a l'hora de l'Angelus!
Després d'un bon esmorzar de gairebé una hora i omplir els bidons tornem a la marxa. Ara tenim un parell d'opcions : a tornar per la banda de Xamal cap a la banda d'Aguilar o pujar per can Ticó vell cap a Camps. Agafem aquesta segona. Segona enrredada del dia: la pujada pel GR , força feta malbé inclús per fer-la baixant , de pujada no cal dir res més.
Ara si que no tenim fred , en aquests moments recordo els "carreteirus" segur que no els sobra la roba com a mi.
Despres de la caminadeta-païdora retornem al cami que va pujant cap a Camps. Un cop passem les cases , el cami ens porta al tramet de les lloses on iniciem la pujada que un per altre anem aguantant estoicament damunt la bici fins que les rodes ens diuen prou. Deu n'hi do del tram que hem pujat , a priori no haguessim apostat per tant.
Decididament aquesta volta feta al reves es gairebé del tot ciclable, en canvi en aquest sentit hi ha alguna rampa que és de les de pit i c...! i a més a més hi ha la propina de la part "caminable" en pujada del GR. Que hi farem som així d'esplèndids !
Ara ja comencem a notar els quilòmetres a les cames i cada vegada el ritme és més feixuc.
A mig cami quan anem baixant amb en Manolo , ens topem amb una image que gairebé sense dir ni paraula ens fot un fart de riure. Un pastor dins un tot terreny mirant una revista de les "guarres" i al seu davant el ramat amb les ovelles mirant amb cara d'.. idem degollades. Sobren els comentaris!
Ara ja sols toca la pujada al castell que a aquestes hores ens deu semblar poc doncs el Manolo inclús allarga una mica el cami d'arribar al castell. Aquest home no en te mai prou o que ?
Fotos Picasa Track Wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada