2011/11/06

20111106 BTT Cantonigros - L'Esquirol

Amb l'excusa de veure els canvis de colors de la fulla haviem quedat en organitzar una sortida i que millor que la zona del Collsacabra. En principi la ruta era un mix entre un parell de propostes sortint de Cantonigros i anant a Santa Maria de Corcó, Tavertet i Rupit , encara que la pluja durant tota la semana ens donava una idea del que podia ser l'excursioneta.

Per començar ja sortim una mica tard , doncs a les 8h40 comencem a pedalar. Per no tindre sorpreses ja anem guarnits per la pluja. Anem a buscar el cami cap a la Foradada , que acaba essent un pedregós sender que amb l'aigua sembla que anem pel mig del llit d'un riu . Encara que les pedres primer et donen una mica de respecte, deu n'hi do del que arrapen les rodes malgrat la mullena i els tolls que hi ha.

A mesura que ens apropem , el brogit del salt de l'aigua cada cop és més fort , encara que no podem veure res.Anem immersos en un bonic i tupid bosc ple de falgueres que li donen un caracter màgic.
Finalment arribem a un trencall on hi ha un retol forjat amb el nom de la Foradada .Aqui potser hagues calgut deixar les bicis , doncs quan iniciem la baixada per aquest corriolet poc a poc la cosa es va emmerdant fins que els darrers metres d'accés a la Foradada es transformen en una caminata. Sort que la colleta d'avui hi estan acostumats. A més a més la preciositat de l'entorn ens té una mica bocabadats a tots i ningú protesta.

Quan finalment arribem a la cascada veiem l'espectacularitat del salt , fot goig de veure'l avui amb tota la força de l'aigua com surt a pressió.

En Dani em pregunta sobre això del geocaching i li faig cinc cèntims del que consisteix i li comento que aqui n'hi ha un però sembla que està perdut doncs desde maig que no el troben i els darrers visitants no han tingut sort. Segur que està perdut o expoliat.

La curiositat però pot més i intento passar per la corniseta que hi ha a la dreta de la cascada a tocar de l'aigua però quan estic a punt de donar mitja volta i deixar-ho correr en Manolo em diu : "Deja que lo pruebo yo" . Collins quina tècnica té , es nota les maneres d'aquest exmilitar, doncs es fot estirat per l'escletxa de la pedra i passa cap a l'arbre . Jo no m'en refio amb aquestes sabatetes anirem a espetegar a l'aigua , amb tota la catxerreria electrònica que porto a sobre pot ser un desastre. Passa en Joel i després en Dani que m'ajuda a passar el tronc. El terra està lliscant lliscant i sino que li diguin que per poc no ha va a espetegar al mig del riu. Gairebé aniriem millor descalços doncs les cales no foten més que donar pel sac i sereno.

El pas per sota de la cascada , espectacular.A partir d'aqui ja no cal que tinguem por a la pluja.. D'això s'en diu teràpia de xoc !.
L'Isi no les té totes, però veient que tots estem a l'altra banda també acaba juntant-se a la festa.

Comencem a buscar per sota de la pedra triangular que hi ha al mig del forat sense sort , fins que finalment fent llum amb l'ajut del mòbil : eureka ! apareix la caixeta dels nassos amb alegria per part de tots .

Quan més grans més animals ! Si algú ens veu fotent-nos xops com polls buscant una carmanyoleta farcida d'enrredos i paperets segur que truca directament als de les camises blanques.

Tornem a les bicis però donant el volt per l'altra banda de forat, travessant com podem el rierol. Ara el que no s'ha mullat els peus també , és un miracle. Però com diuen ...si no vols pols, no vagis a l'era. Tornem a la ruta que és tard... i vol ploure !
Tot el caminet fins a l'Esquirol és un plaer pels sentits , finalment ens arribem a Sant Maria de Corcó on despres de passar pel pont romànic anem a buscar un lloc on esmorzar , que ja són hores!

Mirant els números fredament , són per tirar la gorra al foc: portem sols cinc quilòmetres , una hora de pedalada , tres quarts d'hora a la Foradada i tretze minuts a les Fontiques , ... Ja vaig avisar que seria una sortida on els quilòmetres no seria el més important , una sortida diferent ...però tant !

Al restaurant hi arribem just quan surten un parell de ciclistes. Ens diuen que s'han llevat d'hora. Com si nosaltres no ho haguessim fet !
Entrem xops , inclús ens conviden a deixar trastos a una cambra annexa on s'eixugui la roba . Això si la gana no ens l'han tret , i ens fotem un bon esmorzar fins i tot repetint.
I la sed ...tampoc! . Al sortir es nota la diferència entre el grupet de la coca cola i els del vi. Mentre en Joel i jo pujem pel carreró donant una mica de volta , la resta tiren pel dret pujant per les escales on els trobem encara mig enganxats. Ai , ai Bacus!

Mentre anem tornant cap a Cantonigros , rialles  , conyes , van acompanyant tota la ruta feta pel bonic cami ral d'Olot a Vic per on transcorre el cami de Sant Jaume i que ha format part d'aquest macroprojecte el CSJ que ha estat la noticia de l'any en el mon del geocahing al publicar una sèrie de 1001 catxés al llarg d'aquest cami. Una bona inciativa dels geoPelegrins que apropa aquest mon amb el del pelegrinatge.


Així passem per costat del dolmen de Puigsespedres i anem pujant per les lloses del cami que hi ha estones que sembla que correm pel llit d'un riu, donc baixa un bon cabdal d'aigua , però nosaltres tossuts. Aigua que de vi ja en venen!. 

La pluja va augmentant a mesura que anem arribant a Cantonigros i quan finalment hi arribem ja es tard, un quart de dues . Decidim anar a buscar un lloc on dinar i despres d'una mica d'indecisió anem al Xampanyet de Cantoni.

Despres de dinar , tot i una timida revifalla per fer alguna cosa per la zona encara que sigui una excusioneta caminant , queda ofegada , mai millor dit , amb la que està caient ara mateix. Tornem cap a Calaf , ja en tenim prou d'aigua per avui!
Quina vergonya , sols deu quilòmetres (encara que molt intensos). Això gairebé es de jutjat de guardia! Aquesta sortida quedà suspesa , no sé si per setembre o juny , però hem de repetir segur !.

1 comentari:

  1. Hola Ramón, te felicito por tu blog y muchas gracias por acordarte de mí. Un saludo compañero de batalla!!!

    ResponSuprimeix