PASSIÓ PER LES DUES RODES...O MÉS: 20110925 Selenika 2011 : 18+1 , tiralínies i ... rampes!

Ja hi tornem , finals de setembre i toca la clàssica de cada any : la selene o selenika.. I van 18 (a Navarcles) + 1 (a Callús) i aquest any ja m'havia avançat en Pep Lluis Jurado , un dels "alma mater" de la prova , que aniria fins ben a prop dels meus dominis, inclús em va demanar alguna informació sobre algun dels meus tracks per fer el recorregut. No ha estat el recorregut que em parlava inicialment , doncs sembla que no el varen deixar passar gaire dels cent..., però deu n'hi do!

Dissabte baixo amb la canalla a buscar el dorsal com de costum i diumenge després de deixar el cotxe una mica més apartadet que de costum , enguany tancaven a 1300 participants , i fer una de les meves bestieses , tiro cap al pont al cami de Sant Benet , on ja trobo tot una bona cua sota la pancarta.

Esperem fins que donin la sortida amb la ja tradicional traca que fa que els primers metres s'olori fortament a polvora ...no si ja anem cremadets sols començar de bon matí !.
Cami asfaltat estret , o millor massa gent per aquesta amplada , frenades , gent que passa com bojos , ...tot allò que cada vegada em fot més por d'aquestes proves.
Finalment passem per les instal.lacions de Sant Benet per enganxar el cami engravillat que va cap a Sant Fruitós . Aqui la pujada ja fa una primera tria , fent la selecció , que poc a poc ens anirà deixant cadascú al seu lloc natural.
Una vegada hem pujat , tocar baixar i entrem d'esquitllada a Sant Fruitós per agafar el GR , que va força planer per costat dels rierols , amb algún pas que ens fot mullar els peus.
Seguim cap els Casals , Torres de Bages i passem la C-55 de Solsona-Manresa , en contradirecció amb el beneplàcit dels mossos. Aqui una mica de cua al tindre que passar per un corriolet a costat de la valla. Algun nervios que no pot esperar com fem tots i que es creu que això és el mundial . Quietos....!
Ara ja comença a tocar pujar , enfilem cap a les Torres de Fals on hi ha el primer control. Vaig ple i no paro , continuo fins travessar la carretera del Molí de Boixeda i seguim pujant per buscar la carena de can Xamal ,.en una zona força trillada a les proves de l'Anbaso. Després de coronar i quan ja s'entreveu Fonollosa començo a sentir els primers avisos a les cames. Això avisa i és qüestió de parar breument a veure si tot es posa al seu lloc. Tibo d'un Decontractyl que em va donar el Colell. Ai , ai , ai ...que la procesó és molt llarga i el ciri molt curt!

Reprenc la ruta , passem per costat de la finca amb plaques solars que hi ha sobre el circuit de motocross de Fonollosa, descobrint noves variants no tant asfaltiques i que va bé coneixer , i tornem-hi , ara anem a buscar la carena de la serra de la Vall per anar cap al castell d'Aguilar. Al fons veiem el castell de Boixadors , majestuós en aquest dia clar i soleiat. Encara és veu lluny i de moment no ens serveix de consol pensar que hi hem d'anar a parar.Massa lluny encara !

Passem la carretera del Pallarès pel trencall de can Riera i pujem cap a cal Camps tot buscant alguns camins més ferestecs que la pista. Ara be un tramet més conegut per mi , agafem la pista cap a cal Moliner de Boixadors , i anem pujant per la part del darrera del castell , on la sequera fa que la pujada es converteixi en un calvari de gent pujant a peu . Perdo tracció al darrera , aquest Larsen 1.9 es queda un xic estret , i he de fer uns metres a peu fins tornar a poder-m'hi enfilar , encara que sols sigui per pundonor. Les cames estan a punt a punt de petar, hem d'anar molt amb compte amb les apretades doncs tot sembla que vagi a trabar-se en qualsevol moment. Toca apretar amb tacte...

Finalment encarem el darrer corriol on hi ha en Palomino i en Joan de la Penya de Navarcles que estan animant (o fotent-se un fart de riure ...!) els nostres darrers metres fins els peus del castell on hi ha un altre control. Jo prenc un plàtan i continuo la ruta cap a Prades , em conec una mica més el terreny i sé que la cosa té poca broma , la pujada cap a la carena és de les que piquen i em tornen a donar un parell d'avisos. Torno a tibar del cartronet de Decontractyls , aquest producte que varem coneixer al 99 de la mà d'en Pere Marti a la meva primera incursió a la PBP , i no és un producte dopant pels més mal pensats ! Normalment sempre duc a sobre un parell de pastilles d'aquestes i un parell de Fortasec pel mal de ventre...sobren les paraules !

Passem Prades i anem cap al punt més alt de la ruta , Goberna , on aprofito per aturarme al peu del vertex per contemplar el paisatge...i descongestionar una mica aquestes cames que estan tibants , tibants !

Agafem el cami cap a Castelltallat , ara toca un tram de baixada i pla que cal aprofitar. Als trams de baixada cap a Camps m'ho passo teta disfrutant com feia molt de temps no ho feia. Tinc les referències d'ara farà un any quan hi varem passar i les sensacions sobre la bici sobre totalment diferents. Dia i nit. D'anar de banda a banda i sense control a baixar per allà on vols com si dibuixessis amb tiralínies amb seguretat i precissió. Gràcies Santa Magura!
Al començar a baixar atrapo a una veterana de la prova , la Sandra Palomino , que enguany havia fet l'escrit de presentació de la prova , anem una estona plegats.
Arribem a Camps on hi ha el tercer control , omplo d'aigua el bidó , menjo mig plàtan i continuo pedalant. , de nou fortes baixades on continuo sorprenen-me del tacte de la forquilla.
Ara arribem a cal Serra a Canet de Fals , on a l'ombra de la casa aprofito per posar una mica d'oli a la cadena , que ja començava a grinyolar. D'aqui cap a l'ermita de Sant Joan , un lloc conegut , coses del geocaching, i comencem a baixar cap a Callús on hi ha el darrer control.

Arribo a Callus , aqui va començar aquesta historia gairebé d'amor amb la Selene, allà el 93 , abans de que el foc ens deixés sense els boscos de Castelltallat, per on hi varem correr.

Al control omplo d'aigua novament , i inicio el darrer tram. Sols queden una vintena de quilòmetres , ja li tenim el peu al coll , encara que la cosa es pot fer llarga de pebrots .
En un corriol de baixada torno a enxampar a la Sandra , em diu que passi , li dic que vaig mig enrrampat i que no tinc pressa per arribar tard ! Tal dit tal fet , la Sandra em presenta la darrera pujada , cap a la Serra i allà torna l'agonia, he de reduïr la velocitat a uns límits baixissims per no quedar amb les cames enrrampades i així veig com la Sandra s'escapa. Bé el podium de femines se m'escapa..que hi farem !
Al cap d'una estona també m'enxampa la Carol dels Bisonte Team , i es repeteix la mateixa historia , veig com poc a poc s'escapa. Al final gairebé cent corredors quedaran entre ella i jo i una vintena de minuts. Aqui una parada significa un fotimer de gent que et passi. He de parar un parell de cops amb les cames enrrampades. Ja m'he acabat tot el cartronet de pastilles , 5, això ja no té remei. Paciència i pa torrat! I el que és més frustant és que ja es comença a veure Navarcles al fons...tant a prop ...i tant lluny!
Passem per sota del pont , en un pas que ja comença ser clàssic, enfilem pel pont vell i pujem pels carrers cap al poliesportiu on hi ha la meta. Quin patiment!. Ja està , m'ho he passat molt bé , excepte aquestes rampes , però el recorregut ha estat dels de repetir.. un altre dia !
Ara rentar la bici , dutxarme i anar a dinar que ja ens ho tenim merescut.