Passa pel meu cap l'idea de montar la Ruta de l'Aigua XXL i em sembla molt bona idea per aprofitar l'ocasió per treure un track actualitzat del tram Calaf-Solsona , doncs la darrera vegada que el vaig fer va ser fa molts anys. Si mal no recordo a la ruta de l'Aigua des de Calaf que varem fer amb en Jordi Melich per allà el 98....Molta pluja per entre mig, si senyor !
Hem quedat a les nou. Millor dit , i per no tindre problemes amb el concepte de la puntualitat entre nou i dos quarts de deu , al davant de casa del Jaume.
Estem acabant de carregar la bici i els xics al cotxe quan arriba l'Isi que em comenta que va cap al punt de trobada. Jo li dic que acabo de lligar la bici i passo per casa seva a buscar la Fina , doncs va amb la "pota tiesa".
Quan arribo a casa del Jaume els trobo atatxonant les bicis a la furgoneta del Manolo. Les que no hi caben les posem al meu portabicis i arranquem. A Solsona hi falta gent !.
El sopar , gairebé tot a base de pizzes , excepte algun entrecot , que collins les barretes energètiques per una altra hora, comença tard i per tant ...comencem a pedalar a quarts de quinze !. Bé per ser precisos a la una de la matinada, després d'un parell de talls del trànsit per fer la foto de rigor de la sortida.
Al final som nou els que estem pedalant : l'Isi , en José el presi , en Jaume Mas , Manel , Gerard , Joel , en Manolo , el Jesus de cal Ribera d'Anfesta i jo. Per haver estat un improvisat "pim-pam-pum" deu-n'hi do !
Comencem a pedalar pels carrers de Solsona per anar a buscar el cami dels rius cap a Freixinet. Fa temps que no plou i amb els llums es veu una polseguerada de pebrots que fa que per estones no vegis ni papa. A més porto des de març sense tocar la bicicleta de muntanya i tinc tot el tema de la tècnica "off road" una mica rovellat.
Al cap d'una estona comencem a passar els rierols. No fot fred. Sort en tenim doncs al tercer pas és ineludible fotre els peus a l'aigua i tots acabem xops com polls.
Quan ja tenen la cambra canviada i comença la part de la funció corresponent a manxar. M'estalviaré els detalls sobre els comentaris que evidentment es comencen a generar sobre tamanys de manxes , cadència de manxada , etc. Quan més vells més porcs ens tornem !
Llavors problema: surt més aire que no pas entra . Solució: la proposada pel presi de anar a buscar una manxa més gran que entri molt mé aire del que surt no progressa i es decideix canviar la cambra per una altra que no tingui forat. Sembla que és una bona idea. Final de la lliço: "Com nou tius grans com uns sant Paus canvien en un plis-plas ( o dos) la cambra d'una roda punxada a les tantes de la nit mentre s'eixugen els mitjons molls."
Proseguim el camí amb un parell de nous pasos per la riera , no calia tanta bugada per tornar a mullar-se els peus, fins finalment arribar a la pista asfaltada de Su a el pantà de Sant Ponç. Quan portem una estoneta i iniciem la pujadeta que ens mena a Freixinet ens fotem dins un banc de boira que fa que l'arribada al poble sigui d'allò més tètrica.
Ens aturem a reagrupar a peu de l'olivera que hi ha al mig del poble. Comentem l'existència d'un restaurant-hotel de luxe prop d'aqui. Quan fa una estoneta que hi som en Isi ens diu en veu baixa: "hi ha un paio que ens està espiant des d'un balcó".
Llavors ens dirigim a l'home i amb un to afable tot preguntant : "que us hem despertat?" A lo que l'homenet ens diu: "No si et sembla he sortit a veure la teva cara . I tu ja ets pots treure les ulleres de sol. Cal Villaró del Bosc ha canviat d'amos. Bona nit" . Gira cua i es fot cap dins a casa emprenyat com una mona. Una autèntica lliçó de bones maneres i d'educació a l'estil de Freixinet. No és que siguem gent silenciosa però tampoc hi estem acostumats a aquestes maneres.
Llavors arriben la resta de la colleta , que per cert és una mica més sorollosa , els avisem ràpidament i decidim proseguir amb la ruta , no sigui cas que ens aviin els gossos , ens truquin els antiavalots o ves a saber quina cullonada !.
Passem per davant del trencall de Villaró del Bosc , un restaurant regentat , en altres temps segons les oportunes matitzacions del paio del poble , per un pilot d'aviació amb una espectacular piscina i spa al seu costat i a on estan força acostumats a l'arribada de gent en helicopter a menjar l'especialitat de la casa , l'entrecot de Paris, però si hi vas amb canalla petita i demanes una trona.... et miren amb mala cara. Vaja semblava més un picadero d'hostesses de vol que no pas una altra cosa.
Agafem la pista cap a Pinós. Un tramet més d'asfalt. Potser una asignatura pendent , el trobar una alternativa "off road" ja que cada vegada ens foten més dificil això d'anar pels terrossos.
L'Isi s'ens estira al terra davant la creu per posar-se a mirar el cel. Aquest home cada vegada esta més romantic!.
Comencem a baixar per l'asfalt cap avall i a mitja baixada , de manera sobtada ens endinsem a la boira que gairebé es pot tallar a ganivet. Sort que l'asfalt està marcat doncs quan no hi ha la ratlla pintada tenim feinades per veure alguna cosa.
Travessem la carretera de Vallmanya i comencem la pujada , a veure quan tornem a treure el cap de la boira un altre cop doncs estem xops com polls.
Amb un parell de sortides d'animalots pel damunt dels nostres caps , sortim de nou del banc de boira i arribem a la part més planera del cami que ens ha de dur fins el trencall de Prades.
Ara toca la pujada sobtada cap el corregó , amb molta pedra solta que dificulta força el tema de la tracció. No sé si aquest tram que ens conduexi cap al Castell de Boixadors serà part del traçat d'enguany de la Selenika , però comenten la jugada . Enguany hi ha alguns que estan interessats en baixar a provar aquesta prova i si passa per tant a prop ...millor !.
Fem un reagrupament a l'esplanada davant el castell . Es veu una curiosa imatge amb el perfil del castell , la lluna gairebé plena , el banc de boira baixa als plans amb alguns núclis de llum de fons. Si fos per l'Isi encara hi seriem ara...aquest romanticisme gairebé ens preocupa. Aquest home està massa tibetà darrerament!.
Ens esperen abans d'arribar als plans del camp d'aviació i llavors al ensumar la baixada , ens comencem a engrescar amb l'Isi fins que en Manolo ens fot un crit : "Ei que voy sin luz !".
Les bateries deuen estar al límit doncs passada la Fortesa també s'acaba la llum de l'Isi. Sort que estem a punt d'arribar o feinades tindriem !.
Arribem als carrers de Calaf , són tres quarts de sis del matí i cadascú cap a casa seva . Llàstima d'arribar "tant d'hora" d'aqui una estona encara podriem trobar el Rosa obert i despistariem a més d'un sobre si anem o en venim ...!
Track wikiloc Fotos Picasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada