20110109 Castellfollit del Boix ...una volta d'alçada!

Poca gent avui , es veu que ahir dissabte ja varen sortir alguns!
Al Rosa sense fums ...ni gent,doncs la veritat sols erem els de la BTT i els de carretera , inclús podem fer petar la xerrada amb la mestressa sobre la nova llei del fumar. Finalment som en Ramon Ribalta, en Gerard Granados , en Joel , l'Isi i el seu germà en Jordi.
Tirem cap al polígon per anar a els Prats de Rei per Soronelles. La baixada cap a les roques de les cares es troba en millor estat , molt més compactada que uns mesos enrrera. Arribem al poble , passem pels horts i comencem a enfilar amunt cap a cal Bartomeu.
Passat el trencall de Cal Bartomeu i després d'un breu pique amb l'amic Joel , iniciem el descens que ens durà a Maçana on anem trencant cap a la pujada de la "Muerte Súbita" , que curiosament es fa força més bé que la darera vegada que la vaig fer (ja fa uns quants dies, doncs era a finals del 2007) . Avui es troba compactada , i no et cal anar fent equilibris sobre la bici buscant la millor traçada i la roda no sols no perd tracció sinó que es clava al terra com un iman. Potser en ocasions massa i tot !
Una vegada feta aquesta pujada "hors catégorie" en Ramon Ribalta pren el camí directe d'anar cap els Ventiladors ...be almenys momentaniament , doncs al cap d'una estona ens retrobem amb ell de cara una altra vegada!

Quan hem passat l'indret de cal Pubill , en Jordi fa la proposta de pujar cap el cogulló , cosa que fa que tot i acceptar per part del grup , ens augmenti el quilometrage ( i també el desnivell acumulat !) fins a l'hora d'esmorçar.

Enfilem cap a l'ermita de la Grevalosa on inclús hi fem una breu parada i continuem fins ell trencall final del Cogulló , però ara si que desistim de fer el quilometret i escaig que hi ha , doncs és tard , ja hi hem estat i que pebrots ja tenim ganes d'esmorçar.
Tirem avall i en un moment ens plantem al mig de Castellfollit on trobem el bar del Casal gairebé colapsat. Coincidim de nou amb en Quico Estany i el "Carterots" que ja ens porten un bon aventatge . Han vingut directe !.

Després d'un esmorçar tipus F1 (1h15...anem millorant si senyor!) tirem cap a inclús amb inercia anem seguint per la pista cosa que ens obliga a rectificar i una mica més en Joel no s'emporta uns quants de la colleta d'Igualada amb qui hem sortit del Bar plegats.

Després d'un mica d'avaria (avui més lleugera que la burrada de la setmana passada , sols els plàstic protector dels radis de la pinya de la bici d'en Gerard, enfilem pel camí que arriba a les torres dels ventiladors. La vista de tota la plana d'Igualada avui resulta molt despejada , i a més a més durant tota la pujada el sol ens acompanya., cosa que fa que en ocasions ens sobri part de la roba que portem.

Quan som al trencall que mena a Maçana , i veient que falta poc per l'una del migdia decidim que anem una mica tard i tirem fins la carretera , per anar fins el trencall que hi ha passat el sepulcre megalític dels tres reis, on anem fins l'inici de la baixada dels enanitos, on recuperem la mateixa ruta per on hem vingut i d'aquesta manera ens hem estalviat tota la pujada dels enanitos que ens haguessin fet perdre una bona estona.
Arribem a els Prats de rei , amb el caniv de l'Isi que va com unes calces , i enfilem cap a Soronelles fins arribar a Calaf, donant per acabada una sortideta que al final ens dona 1100m de desnivell positiu acumulat en un total de 54 qms. No ben plana no ens ha quedat, no!