Som una bona colla , onze per ser més presisos: en Manel , l'Isi i son germà en Jordi, en Joel , Jaume Mas , Ramon Ribalta , el Presi , l'Agapito (amb bici nova) , en Josep Casanovas i inclús en Gerard Regí.
Pujem pel costat del cementiri cap el corriol de Mirambell en direcció a Ferrera.Una vegada dalt n'hi ha que pugen a fer el corriol que passa pel costat de la casa i n'hi ha que van fent pel caminet , al final tots es tornen a agrupar per baixar en direcció a La Guardia Pilosa.
Al llocs on el terra està remogut es comença a intuïr una bona pasterada , estem a terreny perillòs si aqui desglaça una mica podem quedar arrebossats com croquetes.
La boira en ocasions es tant espessa que fins i tot no es veuen els molins tot i tindre'ls a tocar el nas fent que inclús algú confongui el soroll amb el d'un vehicle.
Una vegada arribem als plans de l'Astor i per fer una mica de temps decidim anar cap a Vilamajor a fer una mica d'aventura (proposta Isi) i comencem a envaïr el poblet per totes bandes fins que al final ens decidim , amb els consells d'un del poble , a anar per pista bona en direcció cap el Castell de Santa Maria.
I aqui comença el tema del dia: les punxades. Encara no hem sortit de cal Mestres , en Manel punxa al darrera. Regrupament , treball en equip (vaja tipus MOPU :un pencant i els altres mirant-ho) i continuem per la pista ample cap el Castell. Tot és arribar i tornem-hi una altra vegada punxada del Manel. Jo també aprofito per fer una mica de mecànica , i descobreixo el motiu del soroll que en les dues darreres sortides em fa la bici , tinc el cargol de l'amortidor del darrera trencat .Més ben dit sols tinc mig cargol , està partit i falta la cabota. Hi posem un que hi ha del soport del tandem dels nens i com nou ! En Manel per la seva banda continua canviant cambres. Veiem com sembla ser que ara per canviar no cal estar ajupit , això es pot fer a peu dret i per parelles amb en Jaume , vaja com els balls de saló , amb el temps com canvien les tècniques !
Després d'un parell de cambres, de fet trenca una vàlvula al intentar inflar amb la meva manxa , que curiosament ja té una vàlvula de pitorro petit trencada al seu interior quan jo no faig servir aquest tipus de cambra (misteris del món de la bici!) i una intensa comparativa de mitja dotzena de manxes , tornem a reemprendem la ruta. Baixem fins la carretera i tirem pel cami de la font de les Branques cap a Sant Guim.
Amb un parell de variants tant pels que els agrada les pujadetes traïdores com els corriols i arribem a Sant Domí i finalment a Sant Guim on anem a la Braseria a esmorçar. Certament de moment s'aplica la llei del tabac i veiem com al bar ningú fuma i que inclús l'amo ha de cridar l'alto a un a la barra que vol anar per lliure.
Després d'un "breu" esmorçar dels de parenostre i orinal tonem a reemprendre a quarts d'una del migdia!.
Anem tirant per Amorós i quan arribem al caminet davant la Rubiola que baixa cap a Santa Maria del Camí ,
tornem-hi , punxada de l'Isi.
Ara si que ens queda clar i una vegada arreglat el tema decidim tirar enrrera i tornar per carretera o arribarem a mitja tarda! Tirem per la carretera fins a l'indret de Sant Martí on per trencar amb aquest regust de tant asfalt decidim que millor seria pujar per sota Ferrera per no fer tanta carretera. Mala idea , encara no arribem a l'indret de les primeres cases i una nova punxada ens obliga de nou a aturar-nos.
Ara ha estat en Gerard , a qui el truc de portar protector antipunxada li fa una mala passada . Al final ens fa un classe de com s'arregla aquest tipus d'avaria a les curses, el problema és amb tota la conya ens passa el video a càmera lenta per poder observar tots els detalls i no perdre pistonada!.Una dotzena de minuts és un temps millorable !
Quan acabem deixem l'opció de Ferrera per una altra ocasió i sols la visió d'uns ciclistes pel camí de les granjes d'en Caselles fan que ens tornem a plantejar agafar camins de terra , no sé si amb l'esperança de que portin cambres de recanvis suficients per poder-nos deixar en cas de un nou contratemps. Són la colleta del Josep Maria Paradell ,l' Estany , en Carterots i en Tió amb qui arribem plegats a Calaf i donem per acabada la jornada ciclista per avui , ja que és tard i vol ploure.
Certament avui no ha estat el dia , i sols ens queda el consòl de pensar que amb una mica de sort hem fet el "cupo" de mig any i que si la mitja de l'any passat es manté , segurament no haurem d'arreglar cap més punxada fins a mig estiu. Si no és així ja podem mirar de comprar les cambres a l'engròs i per palets o som pell !
Fotos Picassa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada