2010/10/16

20101016 Montsant ...l'aventura és l'aventura ...o una altra manera de fer MTB

Divendres a les 9h quedem una colleta per discutir el tema dels cotxes. Finalment serem 7 els ciclistes, en Manel , Jaume , José "Presi" , Joel , David , Gerard i jo que farem una volta sortint des d'Ulldemolins i passant per Prades , Siurana Cornudella de Montsant.
El nostre "guia espiritual" és en Manel ...cap problema amb el coneixement del terreny, en té els .....pelats de la seva època de "muntanyero" i de fer estades al camping d'Ulldemolins i això n'és una garantia d'èxit.
Quedem a 2/4 de set a la plaça dels arbres , però la puntualitat i la distensió en el trajecte en cotxe fins a Ulldemolins fan que comencem a pedalar a les 9, una mica tard .
 Això si la temperatura 4ºC (17 segons el termòmetre del Joel) , el termòmetre no s'ha mogut des de Calaf...i això comença a ser fred per l'època que estem . Sort que sols sortir ja enfilem per la carretera cap a Prades i agafem temperatura (excepte el termòmetre del Joel que va baixant (ai , ai , ai aquest mètode científic !).
Agafem algun tramet del GR pista i sender , però la major part del recorregut és asfaltat ...crec que m'he equivocat de bici !
Arribem a Prades .No cal que ens preguntem perquè aquest poble surt tantes vegades a TV3 amb velles postals de nadal amb nevades històriques ,...
Porto les dades d'un catxé múltiple de Geocaching per fer i aprofito que esperem per entrar al bar per agafar algunes pistes , i mentre esmorzem al Restaurant La Botiga resolc les coordenades finals. Al sortir ens decidim a fer el catxé i mostrar com funciona aquest joc que et serveix per descobrir llocs interessants.
En aquest cas no és una excepció, i ens deixa a tots bocabadats certament. En David m'ajuda a localitzar la carmanyola , sembla molt interessat en aquest tema del geocaching.
Una vegada fetes les fotos pertinents del lloc i canviar impressions amb una colla de bikers que van cap a l'altra banda , tirem cap a l'ermita de l'Abellera i després d'un petit dubte agafem la pista asfaltada i finalemnt arribem al lloc, en Manel ens diu que la clau de l'ermita l'has de demanar a l'Oficina d'Informació o bé al bar del costat tot deixant el DNI. Fem una mica de conya amb el Joel i li diem que s'arribi en un moment a buscar la clau...no es pot ser el més jove de la colla.
Estem de sort i quan estavem fent una mica el tafaner i fent fotos "espia" ens arriba una parella que duen la clau ...Bingo!
Fem una visita llampec...però quan tornem a passar per Prades són dos quarts de dotze...anem a horari de professional !
Agafem una mica de carretera i finalment trenquem per un camí cap a les runes del "Mas de l'Extremeñu" , la ruta és de bon fer i es comença a intuïr les bones vistes que al arribar a Siurana es transformen en algún lloc en un acolloniment als que tenen vertigen i als que no.
Fem les fotos oportunes , anem a veure el salt de la Reina Mora , (llastima que no porto les coordenades del catxé ...he passat a menys de 150m d'ell) i entremig dels busos de l'Inserso tornem per la carretera per baixar un bon tramet.Ara estem anant paral.lels a la cornisa on abans estavem , però un centenar de metres per sota. Anem fins el llindar del riu i aqui comencem a veure que acabarem amb els peus molls, creuem el riu una vegada, una altra , i una altra per l'antiga resclosa de la pressa elèctrica, fins aqui l'he pogut anar esquivant amb una mica de cames llargues, però finalment tenim el darrer pas fins agafar el cami fressat que es veu que surt de la pressa, i aqui no hi ha tu tia...peus a l'aigua per pebrots.
Tots es descalcen i jo decideixo rentar les sabates...ja havia fet el mateix amb la bici al pou de costat de la presa  en un pou d'aigua verda..verda que no veus el fons ...vaja com per que et caigui la bici amb la càmera , el GPS , etc.
El millor pels refredats diuen que són la teràpia de xoc...si és així ho estic fent de collons!
El Presi es fot un tall de maria santissima al peu, segur que ha xafat un vidre al passar el riu !
 Anem tirant pel cami que voreja el pantà fins arribar a la presa on un tram asfaltat d'un parell de quilometrets ens durà a Cornudella .És tard i ja tenim gana!
Anem a buscar un lloc per dinar . Això que semblava la part més fàcil de la sortida , s'ens complica . Al primer lloc ens diuen que al coincidir amb el Raid d'Aventura que es cel.lebra avui , sols tenen samfaïna de tomàquet amb llonganissa  (botifarra per nosaltres!) , tots semblem estar d'acord , però en David diu que és alergic. Merda anem a un altre lloc., A la fonda del poble ens diuen que estan desboradats , provem un mica a la deseperada al costat a un bar pizzeria i quan ja esperavem una negativa ens sorperenen amb una variett , pizzes, plats combinats que fan que ...després de passar una bona estona lligant les bicis ( fions i tot la mestressa va sortir a veure si voliem dinar o no) finalment fotem un dinar de nassos.
Sortim després d'una horeta de dinar i tot i les indicacions d'un xicot que inclús ens fa un mapa amb les estovalles , finalment decidim anar pel camí que inicialment ens diuen que no és del tot ciclabe. Anem pujant per una pista amb algjuns trams de formigó que arriba a l'ermita de Sant Joan del Codolà.
Atravessem per dins l'ermita ...en sentit més que literal i agafem un corriol que a votació popular és transforma en el tram més bonic de tota la ruta , amb una elevada ciclabilitat , sols reduïda pel fet de que alguna llosa i el sauló no donen gaire confiança a la roda daventera i la por de que una relliscada no donaria gaire marge d'error i a la cornisa on ens trobem , no és per fer el burro!

Arribem finalment a Albarca , on al portar un retard considerable i estar a una hora de que el sol baixi i comenci a fotre fred , fan que enlloc d'anar per camí , decidim baixar de pet per la carretera fins a Ulldemolins.
Al final seran 60 qms i 1040m de desnivell positiu acumulat....ja hi tornarem un altre dia per aquestes contrades!



Track wikiloc               Fotos Picasa          Fotos Joel
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada