2015/05/01

20150501 BRM200 Bonavista un clàssic pel dia de Sant Sebastià.

Un clàssic ja dels darrers anys , el primer de maig baixem a la capital bagenca per fer el brevet 200 de la Penya. Enguany amb tot el calendari que hi ha , som molta menys gent. De fet la majoria de la gent a aquestes dates ja està a punt de fer els 400 , però és el "nostre" brevet i ens cal fer una mica de pinya.

Baixem amb la furgo d'en Colell tunejada que ja li ha millorat els anclatges de la bici. Ahir varem carregar les bicis per evitar sorpreses de darrera hora.

Al arribar , un vell conegut que no haviem vist encara , en Miquel Romagosa. de Cubelles Aquest serà el seu primer brevet. Diu que enguany no està prou motivat i que no du quilòmetres encara. Avui li tocarà patir.

Recollim els carnets  ens acabem de canviar i anem cap a la sortida. Em retrobo amb un altre vell conegut , en Fernando Zendrera, l'home dels patinets. També serà el primer brevet. Carai amb aquestes estrenes tardanes !. Ep que enguany és any de Paris-Brest, ...no juguem , no jugem !.

Foto de grup que ens fa la Joana i arranquem a pedalar cap el pont de ferro per sortir de Manresa.

Vaig xerrant amb en Fernando , després d'un inici de temporada molt extrem amb sortida al Pais Vasc i amb pluja va deixar la bici durant un temps d'inactivitat. Em comenta que avui ho pagarà. Aquesta canço ja me la conec prou massa bé.

Malament començar amb aquesta premisa al damunt  , però gairebé és la darrera oportunitat per poder fer un 200 ... o li caldrà fer un parell de 300, cosa que encara cou més !. Quan la carretera comença a tirar amunt , em diu que vagi tirant que ell anirà al seu pas. Poc a poc i bona lletra!.

Encarem cap el molí de Boixeda. Al trencall ens espera el Presi , en Jordi i la Montse Ibern , la secre. No tenim el neguit d'altres anys on un per l'altre anavem un xic més nerviosos pujant tot el pilot. Avui calma... i que duri !.

Abans de Fonollosa un bon grupet ens atrapa i coronem junts , tot i que al Colell això d'anar dins un grupet li costa força , ell és home d'espai obert , no li vinguis amb anar "xupant" roda !.

Quan comença la pujada del Pallarés enxampem en Miquel Romagosa. Va ben desentrenat i quan l'asfalt es fot cara amunt tira enrrera a marxes forçades. La bicicleta no té secrets , tal i com deia aquell Mariachi tot és : "rodar i rodar ", Vinga Miquel , que tu continues essent "el rei"!.


Amb en Colell anem apropant-nos a les nostres contrades. Avui a Calaf hi ha el dia de Sant Sebastià i és tradició pels calafins pujar a l'ermita que hi ha dalt del turonet del mateix nom i després fer un dinar al camp.

Quan hi arribem , no veiem encara gaire moviment. A més a més avui tot i ser dissabte, al ser festiu no hi ha el clàssic mercat , faltarà una estoneta per que la gent comenci a pujar a la muntanya. Nosaltres seguirem el nostre cami , ara rai que toca una mica de baixada.

Passem Castellfollit i Tora. Just quan estem sortint d'aquest veig al terra un mòbil . Tots dos hem fet el mateix gest. Mitja volta. i l'agafo. Al veure'l així sembla que sigui d'algun company nostre que treient alguna cosa de les butxaques del maillot li ha caigut.  Li foto trucada a en Pere Martí que si algú arriba al control de Ponts i ha perdut el mòbil que ho tingui en compte.

Proseguim passant Biosca i quan arribem a Sanauja ens aturem per fer un bon esmorzar a la Maiola. No cal perdre els bons costums !. L'aturadeta no baixa dels 50 minuts reglamentaris. Que carai !.

Acabem de fer el pit stop i proseguim la nostra marxa . Just quan acabo de fer un centenar de metres em sona el mòbil. Contesto. Li dic que no soc el propietari i que l'he trobat . Em comenta que és un company seu treballador de Torà . Jo li dic on li puc deixar el mòbil i m'ofereixo a deixar-lo a l'Hostal Jaumet de Torà però això si ...d'aqui unes horetes quan hagi fet la voltat que em queda.Li donarem una volteta al mòbil !.

Trànsit fins el trencall de Vilanova de l'Aguda i després la calma novament. Tot i la forta pujada que hi ha , aquest tram et permet distreure't al veure el GR . Cada cop que hi passo em venen ganes de seguir-ne un tram !. Fot molt bona pinta, tram endurero ... i de veritat !.

Final de la pujada i arribem a l'esplanada del resturant , on hi ha el control . Veiem el inconfusible cotxe de la Penya amb en Jordi , la Montse i la Joana fent les funcions.

Saludem en Martí Flores a qui haviem vist fugaçment passar quan estavem aturats a la Maiola. Deu n'hi do del llamp de pantalla que porta , això no és un gps, no , una tablet . Amb l'ewerk que no falti l'energia !.

Proseguim la ruta. Aquest tram fins el trencall de Madrona cal fer-lo amb tots els sentits doncs hi ha força trànsit de cotxes que pujen cap Andorra. Quietos, quietos !.

A la baixada ja veiem en Fernando que just acaba de trencar i l'enxampem al cap de poc. El veig poc motivat. Malament rai !. Sembla que li està canviant la faceta randonneur per la d'aventurer sense la necessitat d'anar pendent del temps i d'un full de ruta. Em diu que si no pot acabar el brevet d'avui llavors ja en farà dos de 300 . Però amb poca convicció. Malo, malo !.

Anem tirant , per la molt tranquil.la carretera. De nou a l'indret de l'ermita dels Apostols trobem l'únic trànsit que ens cal vigilar amb les maniobres dels que estan aparcant no sigui que et fotin a terra obrint alguna porta o fent el badoc.

Arribem a la carretera de Bassella. Un parell de quilometrets amb lleugera pujada i podem coronar el coll de Clarà. Hem decidit que anirem a fer el trago a la Mare de la Font. Això ja gairebé és obligatori. Enxampem a tota la troupe del restaurant dinant abans d'entrar "a la guerra" del dinar i fem un bon trago per reposar les forces.

Pas fugaç per Solsona gairebé d'esquitllada i comencem la pujada al coll de Torregassa , el darrer obstacle de forta pujada que tenim avui. Bé un cop coronat és d'aquells trams que fins que no arribés a l'ermita de l'Ascensió no acabes mai de baixar fort. Deu ser allò dels "falsos llanos"...!

Rebo la trucada del propietari del telèfon . A  la pantalla em surt "Fill meu". Li explico la rocambolesca història i li dic que d'aqui poc menys d'una horeta li deixaré al Bar cal Jaumet de Torà.

L'arribada a Sanaüja la fem al mateix temps que un Toyota molt customitzat i preparat per anar " a la fi de mon". Un gest de complicitat per part meva i una salutació ens apropa a la parella que el porta. Quina enveja més sana !.

El Colell em diu que ara tocarà un tram de vent d'esquena per fi . Carai avui l'hem patit força estona de cara i això es veu reflectit en la mitja.

Al pas per Torà jo m'aturo per deixar el mòbil al bar. No trobo el propietari però li deixo al cambrer indicant que li passaran a buscar.

Fem els pocs quilòmetres que ens queden fins a Castellfollit i anem a Cal Pau a segellar. En Ribi que ens porta controlats ens fot una estirada d'orelles i ens diu que anen tard. Ep , fora presses !. Li posem l'excusa del vent però tampoc cal que diguem que no posem excessiu en recuperar el temps perdut. Que carai !.

Arranquem de nou i tirem cap a Anfesta. Sento en Colell que es comença a cagar amb tots els permisos. De fet la pujadeta i posteriro baixada és fruit sols de l'impediment del terratinent de torn de passsar per baix vora la riera i esl va dir passeu per dalt del turó. Per allà al passar amb la BTT tot és planer. Quins collins !.

Anem fent per la tranquila carretera de Puigpelat. Al trencall de cal Morros ens trobem amb una colleta que venen de cara i tot just passar ens foten una escridassada. Pels maillots ,el 50x13 d'Igualada,  el mateix que porta en Colell , veiem que són d'Igualada i les hores que són intuim que estan fent una bona sortida !.
Travessem el pont de les dues aigues i comencem ja a ensumar la baixada que ens ha de dur fins a la Colonia Valls. Ara amb el vent a popa amb poca estona ens plantem a Manresa on trobem la colla que ens estan esperant per comentar la jugada. Demà em toca tornar-hi, Tinc el brevet 400 dels amics de la Fuliola. A veue com anirà la cosa !.

 Picasa fotos        Track Openrunner        Homologacions

Cap comentari:

Publica un comentari